Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Fastenwähe




Les Fastenwähe (pastissets de dejuni) són típics de la regió de Basilea i són, tant fetes a casa com si es compren a les fleques, producte de temporada durant 7 setmanes: des que s'acaben els carnavals fins que arriba la Setmana Santa. 

Jo les anomeno coques de Quaresma ja que de "pastissets" només en tenen el "pa" ☺ En realitat es tracta d'una massa fermentada sense massa floritures PERÒ d'un sabor espectacular ja que porta una quantitat considerable de mantega i llet. A més, la coca es remata decorant-la tradicionalment amb comí. 

Aquesta llavor no només és extremadament aromàtica i gustosa sinó que també té propietat digestives. Tot plegat fa que aquestes coques, si pensem que estem parlant d'una època de dejuni i abstinència, es converteixin en el "pa de cada dia" i que es considerin "un menjar celestial"☺

Ingredients

Per unes 14-15 peces.
  • 15-25 g de llevat de flequer - si la vostra cuina és més aviat calenta no necessitareu més de 15-20 g de llevat. 
  • 400 g de llet a temperatura ambient
  • 60 g + 640 g de farina blanca tradicional
  • 18 g de sal
  • 250 g de mantega freda
  • 10 g d'extracte de malta - es pot substituir per una cullerada de mel 
  • 2 rovells d'ou
  • 3 cullerades de llet
  • Granes de comí o al gust - les meves són de comí i pebre vermell dolç

Procediment 

El primer pas serà elaborar un preferment amb el llevat, la llet i els 60 g de farina.
  • Desfem el llevat amb la llet.
  • Hi afegim els 60 g de farina i formem una primera massa. La reservem.
  • Posem dins un bol la resta de la farina i la sal.
  • Fem volcà al mig i hi posem la massa. No barregem!
  • Tapem i deixem reposar uns 25-30 minuts (tot dependrà de la temperatura de la vostra cuina) fins que la primera massa fermenti. 
  • Passat aquest temps començarem a amassar
  • Quan la massa estigui lligada hi afegirem la mantega. Ho farem a poc a poc i a daus (*)
  • Continuarem amassant fins que aconseguim una massa llisa i que ja no enganxa.
  • Fem una bola amb la massa i la posem dins un bol lleugerament untat amb oli.
  • Tapem i deixarem reposar la massa A LA NEVERA durant 90 minuts tot fent un plec a la massa cada 1/2 hora (introduïu la mà al bol i estireu la massa per tal de doblar-la sobre ella mateixa. Repetiu l'operació per tal de girar-la tota i ja teniu 1 plec) 
(*) Al portar 250 g de mantega, la massa es pot tornar bastant indomable. Un cop afegiu la mantega, us semblarà que es desmunta tota i que és insalvable PERÒ no us rendiu!! Si amasseu amb amassadora simplement no pareu la maquina. Deixeu-la que amassi a mitja potència i veureu que de seguida es torna a lligar. Si amasseu a mà és important que aneu introduint la mantega a la massa realment poc a poc. En aquest cas ajuda moltíssim mantenir la mantega freda. Si us sembla que ha arribat el moment de llençar la tovallola NO ho feu pas!☺ En comptes d'això deixeu la massa-nyap dins la nevera uns minuts i així que s'hagi refredat continueu amb l'amassat. Ajudeu-vos de la nevera sempre que us calgui i veureu que amb pocs minuts teniu la situació salvada i us asseguro que haurà valgut la pena l'esforç!☺



Passada la hora i mitja:

  • Escalfem el forn a 190°C.
  • Traiem la massa de la nevera i la dipositem sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada.
  • Tallem les peces i fem una bola amb cada una d'elles.
  • Les tapem amb un drap i les deixem reposar 10 minuts.
  • Passat aquest temps anem treballant les boles una darrera l'altre: les aplanem amb la mà i els hi donem una forma un pèl allargada, els hi fem 4 talls i les estirem una mica per assegurar-nos l'obertura i les anem dipositant sobre una plata de forn.  
  • Barregem els rovells d'ou amb les cullerades de llet i pintem les coques amb la barreja.
  • Les decorem amb el comí i les granes que haurem escollit.
  • Les tapem amb un drap de cuina i deixem que reposin uns 15 minuts.
  • Finalment enfornem durant uns 20-30 minuts o fins que les veureu ben daurades.
I ja les podem menjar! Fredes són boníssimes però tèbies... no tant menjar celestial sinó un pecat capital!! ☺




Proveu de fer-les i veureu que bones!!! 

I no us deixeu intimidar: poden semblar complicades PERÒ no ho són gens. Un cop tingueu el procediment per mà, és tot plegat molt senzill. Jo les faig cada dos per tres perquè a més es poden congelar i amb un cop de forn les tenim cada matí com "recent fetes"☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de xocolata amb farina d'arròs

Avui fa justament 1 ANY que vaig publicar la primera recepta!!!! "Hi ha bruixes a la cuina" celebra el seu primer aniversari!!!! ♥





365 dies... 365 dies que han passat d'una volada!! 365 dies que m'han endinsat en aquesta magnifica blogosfera on he pogut "conèixer" gent fantàstica: VOSALTRES! 365 dies que m'han permès no només recopilar les meves receptes sinó compartir-les i descobrir-ne moltes d'altres que es converteixen en reptes i em fan anar descobrint, provant, millorant i aprenent dia si i dia també.

GRÀCIES!!! GRÀCIES per compartir, GRÀCIES per visitar-me, GRÀCIES per seguir-me, GRÀCIES per llegir-me, GRÀCIES per ser-hi!!☺

Vaig començar, bastant insegura i sense saber massa bé com posar-m'hi, amb una recepta d'un pastís de xocolata. Avui, 365 dies més tard, us porto un altre pastís de xocolata. Aquest cop glacejat i amb la particularitat d'estar fet única i exclusivament amb farina d'arròs!! 

Vol ser un tribut a allò "alternatiu" ja que, sovint, tot allò diferent del que estem acostumats ens espanta una mica. En el món de la pastisseria i parlant concretament de la farina, sembla que ens costa provar altres farines simplement per provar. Sembla que deixar de banda la farina tradicional de blat només sigui permès i obligat en el cas de tenir al·lèrgia al gluten.

Bé... a casa no hi ha ningú al·lèrgic al gluten però tenia farina d'arròs que m'havia sobrat de quan vaig fer el pa tigre i buscant com podria utilitzar-la, em vaig topar amb aquest pastís. D'entrada vaig arrufar les celles (sí, jo també tinc els meus perjudicis) però vaig decidir que abans d'opinar caldria fer-lo i veure el resultat personalment i... sincerament... ens vam quedar tots AL·LUCINATS! 



Ingredients

Pel pastís

  • 250 ml d'aigua tèbia
  • 60 g de cacau sense sucre
  • 240 g de farina d'arròs
  • 200 g de sucre
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1/2 cullereta de sal
  • 125 ml d'oli de gira-sol
  • 1 cullera d'extracte de vainilla
  • 2 culleretes de vinagre de poma o de vi blanc
  • Melmelada d'albercoc
  • Coco ratllat - opcional

Pel glacejat

  • 60 g de sucre llustre
  • 100 g de xocolata negre
  • 5 cullerades d'aigua tèbia
  • 1 cullereta d'extracte de vainilla


Procediment

Escalfarem el forn a 175°C i prepararem un motlle rodó d'uns 22-23 cm tot cobrint la base amb paper sulfurat i engreixant els costats del mateix. També podeu fer servir un motlle rectangular per brownies. 
  • Desfem el cacau dins l'aigua i reservem.
  • Tamisem la farina dins un bol i hi afegim el sucre, l'impulsor i la sal.
  • Hi evoquem el cacau amb l'aigua, l'oli i l'extracte de vainilla. 
  • Remenem fins aconseguir una pasta cremosa i amb tots els ingredients ben integrats.
  • Finalment hi afegim el vinagre i remenem uns minuts més barrejar-ho tot bé. No patiu si us sembla que la pasta és tirant a liquida: jo també ho vaig pensar però va perfecte. 
  • Transferim la pasta dins el motlle i enfornem durant uns 30-35 minuts.
  • Així que el pastís està cuit, desemmotllem i el deixem refredar sobre una reixeta durant uns 20 minuts.
  • Mentrestant agafem la melmelada d'albercoc i la batem una mica per tal de liquar-la una mica.
  • Així que el pastís s'hagi refredat considerablement, podem cobrir la superfície amb la melmelada d'albercoc i el deixem acabar de refredar.
Ara prepararem el glacejat:
  • Posem el sucre dins un bol i el reservem.
  • Desfem la xocolata al bany maria però sense que l'aigua arribi a bullir.
  • Així que veiem que la xocolata ja està pràcticament desfeta, agafem les 5 cullerades d'aigua i les afegim al sucre que teniem reservat.
  • Remenem fins a desfer el sucre.
  • Hi afegim la cullereta de vainilla i remenem fins a desfer-la i integrar-la del tot.
  • Finalment hi afegirem la xocolata desfeta poc a poc i remenarem fins a tenir una crema de xocolata lligada i brillant.
Finalment tirarem el glacejat sobre el centre del pastís per tal de cobrir la superfície i deixarem que regalimi pels costats.

I ja hem acabat!! Podeu deixar que el glacejat s'assenti i prou o podeu fer com jo i deixar-hi caure un polsim de coco ratllat. Això ja va a gust del consumidor☺

No sé si he aconseguit que les fotos transmetin l'essència d'aquest pastís però us puc assegurar que el gust a xocolata NO pot ser més intens i la consistència... en aquest cas no puc parlar "d'esponjós" s'ha de dir "cremós"☺ Es desfà a la boca!! I dir que és BONÍSSIM és dir poc!! 

També us diré que és un pastís pels VERDADERS amants de la xocolata. Val la pena fer-ne trossos petits doncs omple molt i seria una pena quedar embafat d'aquesta joia. 

El vaig fer ahir al vespre i en vaig fer dues parts per reservar-ne una mica per avui. Em va interessar saber si el pastís és millor fet i menjat o guanya amb el temps. Ahir en vam fer desaparèixer la primera part sense ni respirar i avui... 



... doncs avui tenim uns amics a sopar i he aprofitat per servir-los la part que havia reservat a tall de "praliné" amb els cafès. 


Els hi han agradat molt i així, com aquell qui no vol la cosa, els han anat fent desaparèixer tots!! Ha estat una bona idea i a nosaltres hem coincidit a dir que el pastís ha guanyat des d'ahir (com si això fos possible! ♥) i que aquesta presentació a mida petita és genial per evitar l'embafament del que us parlava abans☺

Per cert, aprofitaré per participar al "Memòries d'una cuinera" d'aquest mes que, precisament, va...


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Fasnachtschüechli

Abans d'enterrar la sardina definitivament, vull que conegueu aquestes delícies de Carnaval.


Els noms poden ser "Hasenöhrli", "Chruchtele", "Beignets de Carnaval", "Marveilles", "Chneublätz", ... I això és perquè no són d'una regió concreta sinó que es poden trobar a tot el llarg i ample (de la petita) Confederació Helvètica☺

La curiositat és que antigament cada peça de massa es formava estirant-la amb els dits sobre el genoll (diuen i esperem que sigui cert) després de rentar-lo a consciencia per l'ocasió ☺

Es necessita una mica de temps per estirar cada un dels "pastissets" i seguidament fregir-los però la recepta per ella mateixa és molt senzilla:

Ingredients

Per unes 24 peces
  • 3 ous
  • 20 g de sucre
  • 60 g de mantega
  • 2 cullerades de Kirsch 
  • 20 g de nata líquida
  • 400 g de farina blanca
  • 2 litres d'oli de gira-sol per fregir-les
  • Sucre llustre per decorar-les

Procediment

  • Barregem els ous, el sucre, la mantega, el Kirsch i la nata líquida en un bol i batem fins a tenir-ho tot ben integrat.
  • Hi afegim la farina poc a poc i amassem fins a aconseguir una massa homogènia. Si ho feu a màquina utilitzeu ara l'accessori ganxo i manteniu la velocitat a mig nivell. 
  • Evoqueu la massa sobre la superfície de treball i feu una bola amb ella.
  • Emboliqueu-la amb film i deixeu-la descansar a la nevera durant 1 hora.
  • Passat aquest temps, traieu la massa de la nevera i treballeu-la com si fos plastilina per tal d'aconseguir un cilindre d'uns 3 cm de gruix. 
  • Talleu el cilindre en porcions, d'altra vegada, 3 cm. Cada una d'aquestes porcions serà un dels "pastissets". Us en sortiran unes 24.
  • Tapeu les 24 peces amb film perquè no s'assequin i comenceu a estirar-les una a una. Cal que els hi doneu forma de circumferència i que les estireu ben fines. Les tindreu del gruix adequat així que pugueu veure la superfície de treball a través de la pasta. Us adonareu que la massa és molt elàstica i que la podeu manipular i acabar de formar molt fàcilment amb els dits.





  • A mida que les aneu formant, les podeu anar apilonant i separant amb un tros de film en un racó de la superfície de treball. 
  • Quan us falti estirar-ne 6 o 7, ja podeu posar l'oli dins un cassó i escalfar-lo. La temperatura de fregir serà entre 170-175°C    
  • Així que tingueu tots els pastissets estirats i l'oli hagi agafat la temperatura adequada ja podeu començar a fregir-los. 
A l'hora de fregir-los heu de tenir presents 3 coses:

  • La massa és absolutament adaptable i no cal que us preocupeu massa a l'hora de posar-la dins el cassó. Si us sembla que la rodona que heu format es massa gran o massa petita, si es doblega o sembla que queda deformada... la massa s'enfonsa d'entrada i a la que torna a la superfície ho fa completament estirada i agafant la mida del cassó☺ 



  • Els "Fasnachtschüechli" tenen una clara forma ondulada. Per aconseguir-ho només cal que us ajudeu amb 2 culleres de fusta i els aneu enfonsant a l'oli a mida que es couen. Us adonareu de quan no cal fer-ho més perquè la massa ja cuita perd flexibilitat i ja no serà fàcil enfonsar-la. 
  • No patiu si al enfonsar-los amb les culleres es trenquen una mica. Al sortir de l'oli s'assequen una mica però aquestes delícies de Carnaval són conegudes per la seva fragilitat i SEMPRE es trenquen d'una banda o d'una altra.
Així que el pastisset adquireix rigidesa, ja el podeu treure i deixar-lo sobre paper de cuina per tal d'escòrrer tot l'oli. Un cop freds ja només ens faltarà espolsar-los amb sucre llustre a consciència i... MENJAR-LOS!!!!


Vinga, a veure si us animeu a provar-les un dia perquè realment són addictives!!!!! Això sí... no us deixeu enganyar per la seva lleugeresa: són una bomba!!! Boníssimes però si us deixeu endur i no pareu... us podeu arribar a trobar realment malament i si no us ho creieu li podeu preguntar a en Reto!! ☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Berliner


Si hi ha alguna cosa que trobo a faltar quan arriben aquestes dates, són els llardons!!!! A Suïssa no es troben llardons!!! L'any passat vaig fer-los jo mateixa a casa. Sí! Vaig anar al carnisser, vaig comprar grassa de l'esquena del porc i apa.☺

Però aquest any... aquest any el Carnestoltes ens ha enganxat malament. A casa hem estat malalts les darreres setmanes i no només nosaltres sinó que a la feina també han anat caient nens i educadores. M'ha tocat treballar més hores de les establertes amb MOLT poc temps lliure. I el poc temps lliure que tinc, el dedico a un curs online de Macarons que estic fent amb Bake-Street (un bloc que, independentment dels cursos que ofereix, em té completament fascinada). Així, amb tot el greu del món, aquest any NO hi ha llardons!! 

Malgrat tot... no hi ha mal que per bé no vingui!☺

A Suïssa el Carnaval es viu intensament: va començar el Dijous Llarder i acabarà... el 12 de març! Sí! Passat el Dimecres de Cendra, quan a tot arreu "s'enterra la sardina" i s'acaba la gresca, a Suïssa la comencen les regions protestants i el Carnestoltes continua!!! Els pobles i ciutats es van succeint i així els fanàtics d'aquesta festa no es perden ni una celebració...

... celebració o hauria de dir CELEBRACIONS ja que la gent surt al carrer de dia i de nit, de dilluns a divendres i les colles de "Guggenmusik" animen totes les hores del dia. Tot plegat és una mica més... més fosc que el Carnaval català però amb una tradició d'anys i amb regions com Luzerna o Basilea que han passat a ser conegudes internacionalment. Us en podeu fer una idea si mireu aquest vídeo PERÒ aneu-lo passant ràpid perquè és el directe de la TV de l'any passat i es pot fer una MICA llarg ☺



Com no pot ser d'altra manera en tradicions viscudes a pols, la cuina també està plena de festa i alegria aquests dies. Hi ha diferents postres, dolços i masses fermentades que no poden faltar a cap Carnaval i com que jo no tinc llardons...

Els "Berliner" són juntament amb els "Fasnachtschüechli" els més coneguts i comercialitzats. Segurament també són els menys suïssos de tots ja que són originaris d'Alemanya on es mengen per Carnaval però tampoc poden faltar a cap festa de Cap d'Any.



Per aconseguir un "Berliner" hem de seguir 3 passos: preparar la massa, fregir-la i omplir-la. No és complicat però requereix una miqueta de temps☺ Som-hi!!

La recepta, tot i tenir-ne més d'una a l'abast (fins i tot en Xavier Barriga n'inclou una dins el seu llibre "Brioxeria"), l'he tret de la pàgina Honest Cooking ja que després de diferents proves, és la que m'ha donat el resultat esperat: un gust boníssim i una textura molt fina. Després de tunejar-la una mica, queda així:


Ingredients

Per 8 "Berliner" i  8 boles de xocolata☺

Per la massa

  • 250g de farina
  • 14 g de llevat fresc 
  • 1 ou
  • 50 ml de nata
  • 75 ml de llet
  • 40 g de sucre
  • 1 polsim de sal 
  • 40 g de mantega

Per fregir-los

  • 2 litres d'oli de gira-sol

Per l'acabat

  • 200 g de sucre llustre
  • Gelea o melmelada de gerds
  • Crema de xocolata (Nuttella o Nocilla)☺


Procediment

Primerament prepararem la massa.
  • Barregem tots els ingredients per la massa menys la mantega.
  • Amassem per tal de compactar tots els ingredients. Ho podeu fer a mà o a màquina fent servir l'accessori ganxo.
  • Quan la massa ja està tota unida hi afegirem la mantega tallada trossos. 
  • Ara caldria amassar fins que la pasta deixi d'enganxar-se a les mans o a les parets del bol de l'amassadora. Jo ho he fet a màquina i m'han calgut 2 amassades de 7 minuts amb una pausa de 10 minuts al mig. La mantega desmuntarà la massa PERÒ aquesta es torna a compactar a còpia d'anar amassant. Si ho feu a mà, aneu alternant minuts d'amassat amb minuts de repòs ja que d'aquesta manera no descansa només la pasta sinó també vosaltres i no es fa tant feixuc. 
  • Un cop la massa ja no s'enganxa la tirem sobre la superfície de treball, li fem un darrer plec i la posem dins un bol prèviament untat amb oli d'oliva. Cobrim amb film i la deixem reposar de 45 minuts a 1 hora.
  • Passat aquest temps la tornem a tombar sobre la superfície de treball, la pressionem amb els dits per tal de desinflar-la i li fem 2 plecs més. 
  •  La tornem al bol untat d'oli i la deixem reposar uns altres 40-45 minuts.
  • Ara ja la tindrem apunt per fer els "Berliner".
  • Per fer-los posem la massa sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada.  
  • Pressionem altra vegada per treure l'aire.
  • L'estirarem amb un corró de cuina per tal d'aconseguir un rectangle 1.5 - 2 cm de gruix.
  • Amb un tallador de galetes rodó (un got també serveix) anirem tallant els "Berliner".



    • Traspasseu-los sobre una safata de forn lleugerament enfarinada. 
    • Agafeu la massa restant i en feu una bola. 
    • La deixeu reposar uns minuts i repetiu els darrers 4 punts fins que acabeu tota la massa...
    ... us confessaré que tinc una mania! 

    Crec, opinió absolutament personal, que el fet d'amassar i estirar diverses vegades la massa fa que la pèrdua d'aire sigui més que la desitjada i els "Berliner" cada vegada siguin menys esponjosos. Per això jo acostumo a fer tants "Berliner" com em surten amb la primera estirada i, desprès, faig una bola amb la massa restant, la deixo reposar uns minuts, la divideixo en peces d'uns 30 grams i en faig boles.



    Boles que després omplo de xocolata!!!☺



    I surten ben bones, us ho asseguro!! ☺

    Aprofiteu mentre els "Berliner" (i les boles) es relaxen per fer escalfar l'oli. Ho podeu fer a la fregidora però a mi m'agrada més el cassó ja que em sembla que els tinc més a la mà. 

    La temperatura ideal per fregir-los és 170°C. Si ho feu amb la fregidora no hi ha cap problema doncs normalment és una de les temperatures programades i si ho feu amb el cassó podeu fer servir un termòmetre o segur que coneixeu el truc de la cullera de fusta, oi? L'oli estarà prou calent quan al introduir el pal d'una cullera de fusta, aquest queda envoltat de bombolletes. 

    El fregit no té massa secret però per tal d'aconseguir que els quedi el cercle claret característic al centre, s'aconsella fregir-los no més de 2 minuts per banda i només els tocarem per girar-los. El millor resultat s'obté si ho feu en 2 vegades: 1 minut per banda i repetiu 1 minut per banda. 

    Si us decidiu a fer pilotes, aquestes necessiten uns minuts més per no quedar crues. Com que tot plegat dependrà de la mida de les mateixes, el millor és si n'agafeu una de cap de turc i la sacrifiqueu. Així estareu segurs de si li falta fregida i, més o menys, de l'estona que falta. 

    Així que els tinguem fregits els traurem i els deixarem escórrer damunt paper de cuina i els acabarem:
    • Prepararem 1 plat amb el sucre llustre.
    • Batem lleugerament la gelea. Sí, ja sé que sona estrany però al batre-la li trenquem la consistència gelatinosa i ens serà més senzill manipular-la.
    • La posarem dins una mànega pastissera (millor si és d'un sol ús) i la prepararem amb el broquet per omplir. 
    • Així que puguem manipular els "Berliner" però mentre encara són tebis, els arrebossem amb el sucre llustre i els deixem que s'acabin de refredar. Aquest pas és igual en el cas de les boles. 
    • Quan ja els tenim freds els punxem amb el broquet de la mànega pastissera fins a la meitat i els anem omplint a mida que anem reculant el broquet cap a l'exterior. Pareu així que el broquet deixi el "Berliner". Les boles de xocolata segueixen el mateix procediment. Jo les omplo amb Nutella que prèviament escalfo una mica al bany maria perquè sigui més fàcil de manipular.

    I ja els teniu apunt!! La gelea acostuma a regalimar una mica. No cal que els netegeu ni que feu res d'especial. Deixeu-los reposar sobre una reixeta i veureu que la gelea, en contacte amb l'aire, torna a agafar la consistència gelatinosa ràpidament i deixa de sortir mentre que la sobrant us caurà sobre el marbre.

    Apa! A gaudir del Carnaval i d'aquests "Berliner" que són deliciosos!!!! Sols o... acompanyats d'una pilota de xocolata!! ☺



    Ostres que gairebé me m'oblido!!!!! Aquesta recepta també us pot servir per fer dònuts si voleu PERÒ... si tot això del fregir us va massa gros o voleu evitar olis i grasses, encara teniu una altra opció!!☺

    Mentre els "Berliner" es relaxen a la safata del forn, en comptes de posar l'oli a escalfar podeu encendre el forn a 180°C i coure'ls al forn fins que quedin daurats: uns 20 minuts. Us quedaran uns panets absolutament esponjosos que, un cop cuits però encara tebis, es poden arrebossar igualment amb sucre llustre i els podeu servir acompanyats d'una bona melmelada, una crema de xocolata o simplement "al natural" amb un bon cafè!!!

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Cupcakes de postres de músic i cafè



    Aquesta entrada em fa especial il·lusió☺


    Unes setmanes abans de Nadal vaig descobrir, per casualitat, aquest llibre:


    Em va semblar molt interessant! Quina bona idea això de catalanitzar els Cupcakes! Fer-los una mica nostres és la millor manera d'aconseguir que els cosins americans de les magdalenes (no es pot negar que van pel món "pisando fuerte") no arraconin les  postres de sempre. Per aquest motiu i, també per curiositat pura i dura, vaig escriure el llibre a la carta dels reis. 

    I em devia portar força bé perquè em van dur el llibre i me'l van portar firmat!!! 


    La firma de la Laura i en Joan em va fer il·lusió però el que em va fer més il·lusió de tot és que al veure les firmes sota els seus noms, les meves neurones es van reactivar i em vaig adonar d'una cosa que m'havia passat totalment desapercebuda... a la Laura i en Joan els conec des de fa més de 12 anys!!!!!!!!!! 

    El meu pare ja m'havia dit que vivien al poble PERÒ això no és garantia de res ja que jo fa molts anys que sóc fora i Sant Gregori ha crescut molt. Però a ells SI que els conec i va haver-hi una època en què vam tenir MOLTA relació ja que jo vaig ser la "profe" de la seva filla Laura!!! ☺

    Quan les idees es van ordenar vaig aprofitar la primera baixada a Girona per anar-los a visitar i agrair-los la dedicatòria del llibre ja que ells tampoc sabien que la "Dolors de Suïssa" és la mateixa que els explicava, ja fa una bona pila d'anys, que la Laura feia puzles de 8 peces i estava preparada per còrrer sense bolquers. 

    Sabeu aquella sensació de parlar amb algú que fa anys que no veus però sentir que us heu vist ahir? Doncs així són ells!! Tant la Laura a la botiga com en Joan al restaurant em van rebre amb el somriure d'ahir i la sorpresa d'avui!☺ 

    Potser ho trobareu exagerat però em va emocionar molt trobar-los i sentir-los així de propers: com si el temps no hagués passat. Bé... he de dir que NO vaig veure a la Laura filla perquè ella segur que m'hauria fet tornar IPSO FACTO a la realitat... si ni tan sols vaig reconèixer al seu germà en el noi ben plantat que preparava cafès darrera la barra mentre jo parlava amb en Joan!! 

    I  ja no m'enrotllo més!☺ Anem a la recepta.


    De totes les receptes del llibre, he escollit aquests cupcakes perquè les postres de músic (amb el seu moscatell) són una de les meves postres preferides. Per cert... he canviat les panses de la recepta original per nabius agres i a l'hora de decorar-los ho he fet només amb nous i una peça petita de xocolata... s'ha de notar la influència Suïssa☺ I com que no tinc farina amb llevat incorporat, he afegit uns 7 g d'impulsor a la barreja.

    Ingredients

    Seguint les quantitats de la recepta al peu de la lletra, m'han sortit 15 cupcakes.

    Cupcakes

    • 200 g de sucre blanc
    • 150 g de mantega tova
    • 2 ous 
    • 1 rovell
    • 100 ml de llet
    • 100 ml de moscatell
    • 350 g de farina
    • 7 g d'impulsor
    • 25 g d'ametlles
    • 25 g de nous trossejades
    • 25 g de nabius agres



    Crema de mantega

    • 25 g de nous
    • 100 ml de cafè
    • 50 g de sucre
    • 350 g de sucre llustre
    • 250 g de mantega tova
    • 40 ml de llet
    • 15 talls irregulars de Friletti (opcional)


    Procediment

    Escalfem el forn a 160°C i preparem les safates de cupcake amb les càpsules escollides.

    • Posem el sucre i la mantega en el bol de la batedora i batem fins que aconseguim una crema blanquinosa.
    • Hi afegim els ous, el rovell, la llet i el moscatell poc a poquet. Esperem que un ingredient estigui ben integrat abans d'afegir-hi el següent.
    • Tamisem la farina i l'impulsor. Ho afegim a la crema a cullerades i, una vegada més, esperem que una cullerada estigui integrada abans d'afegir-hi la següent.
    • Ara hi afegim els fruits secs i remenem amb una espàtula mirant de no treure massa aire a la massa.
    • Finalment omplirem amb aquesta pasta 3/4 de les càpsules de cupcake. Per mi la millor manera de fer-ho és utilitzant una mànega pastissera però ho podeu fer amb una cullera sense cap mena de problema. 


    Els cupcakes necessiten entre 30 i 40 minuts de forn. Mentrestant podem preparar la crema de mantega amb cafè. 

    • Barregem el cafè amb el sucre i ho deixem refredar.
    • Mentrestant trinxarem les nous que ens serviran per decorar els cupcakes i les reservarem. Jo tinc una maquineta pensada per trinxar qualsevol tipus de "topping": xocolata, nous, lacasitos, caramels de menta,... Absolutament innecessària però que m'encanta☺



    • Posarem la mantega, el sucre llustre, la llet i el cafè que ja s'haurà refredat, dins el bol de la batedora i batrem durant 5 minuts. Començarem a velocitat baixa i anirem augmentant la velocitat poc a poc fins acabar a velocitat màxima.
    • Passats els primers 5 minuts, continueu batent a màxima velocitat entre 5 i 10 minuts  més. Fins que aconseguiu la consistència desitjada. La crema ha de quedar muntada i amb cos. 


    I ja està! Ara ja només cal buidar els cupcakes i omplir-los i decorar-los amb la crema de cafè. Necessitareu una mànega pastissera amb el broquet que volgueu.


    Per buidar els cupcakes jo tinc aquest estri (és que sóc la reina dels "trastos"! M'enamoro de tot el que veig!) però un buidador de pomes fa absolutament el mateix servei o millor ja que normalment són de metall i una mica més reforçats que aquesta galindaina de plàstic☺ 

    Aneu una mica en compte al buidar-los perquè al portar fruits secs la massa es pot trencar una mica al ensopegar-los buidant. De tota manera jo només vaig guardar un tros de la massa extreta a tall de tapa i seguidament vaig continuar amb la decoració final: les roses de crema de cafè, les nous espolsades al damunt i el tros de xocolata.

       
    Ens van agradar MOLTÍSSIM!!! 

    Dir-vos que la consistència de la crema de cafè és perfecte per decorar el que faci falta! Us puc assegurar que si les roses dels cupcakes no són més boniques és perquè a mi em cal practicar però la "buttercream" és fantàstica: el darrer cupcake el vam menjar al cap d'una setmana d'haver-los fet. l'Esponja ja començava a estar una mica seca però la crema de cafè estava estupenda i no havia perdut ni gust ni consistència!

    A veure si us animeu que valen la pena i si els proveu segur que correreu a comprar el llibre, igual com jo, per pura curiositat! 


    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Pa tigre o pa girafa?

    No es pot negar que són ben bonics☺ Des que els vaig veure per primera vegada que vaig pensar que els faria perquè el craquejat que els caracteritza em fa fascinar. Tot i això encara no m'hi havia posat perquè trobo que són perfectes per un sopar a base d'entrepans però sense ser informal del tot... no sé com explicar-ho però diem que no s'havia presentat l'ocasió. 


    Demà és Sant Valentí i... i res! Per mi és un dia com qualsevol altre i fins i tot li he demanat a en Reto que per favor no cal que corri a buscar roses perquè són caríssimes i a mi, sincerament, el dia de Sant Valentí no em fa ni fred ni calor. Però que a mi no em motivi no vol dir que Suïssa no ho celebri. Sí, ho celebren i ens han convidat a un sopar així que... ja tenim l'ocasió!☺

    Per altra banda m'anirà molt bé per poder tornar a participar (ja feia massa que no ho feia) a "Memories d'una cuinera" que aquest mes va de...


    El pa tigre té el seu origen a Holanda on els anomenen "Tijgerbrood" i d'aquí que als Estats Units, bàsicament a la zona de la Badia de Sant Francisco, els anomenen "Dutch crunch". El que jo no sabia i m'ha fet gràcia descobrir, és que al gener del 2012, la cadena de supermercats  anglesa Sainsbury's va anunciar que rebatejava el pa en resposta a tota una moguda social a partir d'una carta que la família de la Lily (3 anys) va adreçar al supermercat en nom d'ella dient que "no entenia perquè es deia pa tigre quan, de fet, s'hauria de dir "pa girafa"☺ He de reconèixer que abans de saber-li el nom, jo també l'hauria anomenat "pa girafa"!  



    I ara la recepta:

    Ingredients

    Per uns 10-12 panets

    Pel pa

    • 500 g de farina panificable
    • 325 g de llet
    • 20 g de llet en pols
    • 25 ml d'aigua
    • 20 g de sucre
    • 10 g de sal
    • 30 g de llevat fresc (nr.1) 
    • 30 g de mantega


      La pasta pel craquejat

      • 1 cullerada de llevat sec (nr.1)
      • 105 g d'aigua tèbia
      • 1 cullerada de sucre
      • 1 cullerada d'oli vegetal - jo he fet servir de gira-sol
      • Un polsim de sal
      • 125 g de farina d'arròs - pot ser integral o refinat 

        Procediment

        • Barregem tots els ingredients menys la mantega i ho remenem bé fins a aconseguir integrar-ho tot. Si ho feu a màquina seria uns 3-4 minuts a velocitat lenta.
        • Quan tenim la massa ja lligada afegim la mantega.
        • Amassem (nr.1) Si amasseu a màquina necessitareu uns 6-7 minuts a velocitat mitjana.
        • Untem un bol amb oli i reservem.
        • Fem una bola amb la massa i la deixarem reposar en bloc, dins el bol, fins que dobli el seu volum. En el meu cas va fermentar unes dues hores. 
        • Mentrestant prepararem una safata de forn (o dues si ho creieu necessari) tot cobrint-la amb paper sulfurat. 
        • Ara que la massa arribi al volum que ens interessa, la deixarem caure sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada, i passarem a tallar-la i formar-la. 
        • Dividiu la massa en tants panets com us interessi fer. Les peces haurien de ser totes de la mateixa mida. Les meves feien 60 grams. 
        • Els ho donem forma de bola tot fent força direcció la base per segellar-les el millor possible. Si no acabeu de saber com fer-ho, mireu el vídeo que trobareu a la recepta del Dampfnudeln
        • Els aneu col·locant sobre el paper sulfurat, a la safata de forn, i els tapeu amb un drap o amb film.
        • Deixarem que la pasta es relaxi durant uns 25 minuts. 
        • Durant aquest temps escalfarem el forn a 225°C i prepararem la pasta pel craquejat. Per fer-ho farem el següent:
        • Combinarem tots els ingredients dins un bol i batrem per tal d'aconseguir una pasta sedosa i més aviat espesa. Perquè us en feu una idea us diré que mentre la preparava, em venien al cap les manualitats amb paper maché i la cola d'empaperar☺ La consistència i l'aspecte d'aquesta pasta de cobertura holandesa, és molt similar a aquesta cola.
        • Un cop feta la pasta, la deixarem reposar uns 15 minuts o fins que hagi passat el temps de repòs dels panets de llet.  
        • Abans d'enfornar heu d'anar agafant cada un dels panets i els heu de cobrir amb la pasta. Per fer-ho no val el pinzell☺ Us heu d'embrutar els dits! La millor manera és si aneu agafant ditades (o manades) de pasta i l'escampeu per la superfície del panet fins a cobrir-la tota (la base no cal). N'hi heu de posar força. Us ha de quedar una capa gruixudeta de cobertura però sense que es desprengui del panet. 
        • Aneu tornant els panets a la safata i així que els tingueu tots coberts ja podeu enfornar.
        • Necessiten uns 15-20 minuts de cocció o fins que veieu la superfície ben cranquejada i que agafa color... color a girafa!☺



        Ara ja els podeu treure del forn i esperar que refredin. Un cop freds podeu fer-ne uns entrepans espectaculars!!



        Però també els podeu congelar. Es deixen congelar molt fàcilment i es descongelen traient-los del congelador uns 35-40 minuts abans de menjar o amb un cop de forn. I els tindreu igual de suaus i esponjosos que el primer dia☺



        Si els feu a la propera festa que tingueu, segur que deixareu a tothom fascinat!☺ I BON dia de Sant Valentí... per qui el celebri, és clar!

        • Digg
        • Del.icio.us
        • StumbleUpon
        • Reddit
        • RSS

        Tarta de Santiago

        A la zona de Suïssa on jo m'estic som una bona colla de catalans. Amb el temps, ens hem anat coneixent i ens agrada quedar tot "retornant" per unes hores a Catalunya. Un dels amics, en Joan, va tornar a Catalunya de veritat i "per quedar-s'hi" ara farà 3 anys PERÒ com que la seva dona és Suïssa, NO l'hem perdut del tot.☺ Fa 2 setmanes va venir de vacances i vam quedar un grupet per fer un sopar improvisat a casa després de la feina. Amb 5 minuts vaig tenir el sopar pensat i a taula! TOT... menys les postres!!!! 



        A vegades tot plegat és ben frustrant! Tinc un bloc amb receptes de coques, panets, pastissos,... i per si això no fos poc, tinc enllaços a altres blocs plens de receptes de coques, panets, pastissos,... i a més, tinc un munt de llibres plens de receptes de coques, panets i pastissos PERÒ tinc un sopar improvisat i "I ARA què faig per postres????" 

        Per sort la única neurona que em devia funcionar després d'haver treballat tot el dia, em va portar a arreplegar un llibre que m'han dut els reis d'aquest any: El menjar de la família de Ferran Adrià. Segurament ja el coneixeu però per si no l'heu fullejat encara, dir-vos que està MOLT bé i conté 31 dels menús (entrant, primer i postres) que menjava l'equip del Bulli abans del servei del vespre. Suposo que l'esperança de la neurona va ser que amb 31 postres... alguna s'adaptés al meu temps i al rebost☺

        SI! Vaig trobar-hi la recepta de la Tarta de Santiago! Mira que és una tarta coneguda renoi! I fàcil de fer! I boníssima PERÒ a mi no se m'havia acudit mai fer-la abans d'aquest dia: què hi farem!

        Va ser un èxit total: va desaparèixer i tothom em va dir que era realment molt bona!☺ Prova superada! PERÒ com ja deveu suposar i donades les circumstancies... ni fotos ni res! Així que la vaig tornar a repetir al cap d'uns dies pensant en aquesta entrada PERÒ... 

        ... jo no sé en quin moment m'he començat a creure que casa meva és un obrador professional i sempre tinc de tot a l'abast perquè la veritat és que vaig començar a batre ous i sucre amb la seguretat de que res podia fallar PERÒ (quan "peros" porto ja?) NO em quedava gens de farina d'ametlla! I quan dic gens vull dir 0 grams! MERDA!! Sí... vaig deixar un "merda" en majúscules i vaig arreplegar la farina d'avellanes. 



        La recepta que us escric a continuació és l'original i així és com la vaig fer la primera vegada PERÒ (☺) si voleu canviar la farina d'ametlles per la d'avellanes (amb perdó dels gallecs) ho podeu fer amb la total seguretat que us sortirà una tarta fantàstica: va ser brutal!!

        Ingredients

        • 3 ous
        • 150 g de sucre
        • 150 g de farina d'ametlla
        • 1 cullereta de canyella en pols
        • 1/2 llimona - la ratlladura 
        • Sucre llustre per decorar-la


          Procediment

          Escalfeu el forn a 180°C i prepareu un motlle rodó d'uns 22 cm. Per preparar-lo, cobriu la base amb paper sulfurat. Seguidament unteu la vora amb mantega i hi espolseu farina al damunt perquè quedi finament enfarinat.
          • Bateu els ous amb el sucre fins que aconseguiu una massa cremosa.
          • En un altre bol barregeu la farina d'ametlla amb la canyella i la ratlladura de llimona.
          • Incorporeu la barreja seca a la crema d'ou i sucre.
          • Remeneu amb una espàtula de silicona per integrar-ho tot i ja podeu posar la massa dins el motlle.
          • Finalment ja només faltarà enfornar durant uns 17 minuts. 


            Així que la tarta sigui cuita la traieu del forn i la deixeu temperar dins el motlle mateix. Seguidament desemmotlleu i decoreu amb el sucre llustre. Si voleu dibuixar-hi la típica creu de Sant Jaume la podeu imprimir a aquí. Tingueu una mica de paciència perquè triga una miqueta a carregar-se però així que la veieu a la pantalla teniu l'opció "imprimir contorn" a la dreta i ja només l'haureu de retallar, col·locar sobre la tarta, cobrir tota la tarta amb sucre llustre i retirar la creu amb compte!☺




            Bona setmana!

            • Digg
            • Del.icio.us
            • StumbleUpon
            • Reddit
            • RSS