Diberdayakan oleh Blogger.
RSS
Tampilkan postingan dengan label sense gluten. Tampilkan semua postingan
Tampilkan postingan dengan label sense gluten. Tampilkan semua postingan

Pastís de castanya i farina de fajol - 2n aniversari del bloc

Avui el bloc fa 2 anys!!☺




Estic contenta d'haver-lo començat! No hi ha dubte que ha valgut molt la pena. Ja no només per la recopilació ordenada de receptes de casa (d'altra manera les tindria totes escampades i mig perdudes a hores d'ara) sinó per tot el fantàstic món blogger que s'ha obert davant meu!! 

Sí, una xarxa molt ben teixida que no tenia per mà (sóc molt de llibres i paper jo) i que em sorprèn i fa que us admiri cada dia més! ☺ De veritat que sou increïbles!!! El llistó culinari i reboster virtual és molt, MOLT alt! Hi ha milions de receptes interessants que allarguen la meva llista de "pendents" per minuts, porteu un ritme de publicació que a mi m'és impossible, una estètica i un disseny que em deixa amb la boca oberta i m'esperona per intentar millorar cada dia,... s'ha de veure per creure-ho!!

Gràcies!!! Gràcies per ser-hi!! Per ser a aquí amb mi i per ser simplement allà fora mostrant els vostres talents i fent que jo m'hi esforci més cada dia! Gràcies!! I espero poder compartir amb vosaltres MOLTS anys més de receptes que fan salivar☺

I per fer d'aquest dijous un dia una mica més especial, us proposo un pastís "de calaix". Sí, un pastís d'aprofitament de les restes que em calia fer servir abans de començar una nova temporada. Però és un pastís fet a consciència també: quan vaig tenir sobre la taula totes les restes i culs de bossa del calaix, vaig recordar que havia vist una foto d'un pastís a Pinterest amb ingredients similars. La recepta original la podeu trobar a aquí. He fet alguna petita modificació però crec que he conservat bastant l'essència del pastís. 

Per cert, és un pastís que porta farina de fajol i jo... sóc una enamorada d'aquesta farina!! ♥ 

A veure què us sembla:

Ingredients

  • 1 taronja - el suc i la ratlladura (la pela d'entrada la reserveu)
  • 5 flors d'anís estrellat - també podeu fer servir 1 cullereta de grana d'anís (matafaluga)
  • 100 grams de mantega tova
  • 100 grams de sucre
  • 100 grams de puré de castanyes
  • 1 beina de vainilla
  • 2 ous - separem les clares dels rovells
  • 2 peres
  • 50 grams de farina de castanyes
  • 50 grams de farina de fajol
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1 polsim de sal
  • Gotes de xocolata per decorar o qualsevol altre acabat que li volgueu donar. L'original porta una cobertura de xocolata negra que també ha d'estar molt bé però jo havia d'acabar un cul de gotes de xocolata☺


Procediment

Escalfeu el forn a 180°C (sobre i sota) i prepareu el motlle tot untant-lo i folrant-lo amb paper sulfurat. La recepta és per un motlle d'uns 18 cm de diàmetre. I comencem: 

  • Posem el suc de la taronja dins un cassó al foc fins que arrenqui el bull i hi afegim les flors d'anís estrellat. 
  • Retirem del foc, tapem i deixem que s'infusioni al mateix temps que es refreda.  
  • En un altre bol batem la mantega i el sucre fins que quedin ben esponjosos.
  • Hi afegim el puré de castanyes, la pell de la taronja, la beina de vainilla, els 2 rovells d'ou i el suc de taronja a l'anís (fred i colat).
  • Batem fins que tot quedi ben integrat.
  • Pelem les peres i les tallem a daus. Les reservem un petit moment.
  • Tamisem les farines, l'impulsor i la sal. Ho afegim a la massa i ho integrem bé amb l'espàtula.
  • Muntem les clares a punt de neu i també les afegim a la massa amb moviments airosos.
  • Finalment hi incorporem les peres.
  • Posem la massa final dins el motlle, decorem (o no) i enfornem.


El pastís necessita uns 40-45 minuts de cocció però, com sempre dic, cada forn és un món i no hi ha res com fer la prova de l'escuradents abans de treure el pastís del forn. 

Un cop cuit el deixeu refredar uns minuts, desemmotlleu i el deixeu refredar del tot abans de cobrir-lo de xocolata o d'ensucrar-lo amb sucre llustre o...

És un pastís sense gluten i amb una combinació de farines molt aromàtiques. Té un sabor molt intens al mateix temps que es desfà a la boca. No queda un pastís esponjós, no. Més aviat es podria comparar amb una mena de pudding sense ser-ho o... amb una consistència semblant a la dels polvorons però més humida. l'haureu de fer per saber què vull dir!☺


Sigui com sigui és MOLT bo i si l'acompanyeu d'un núvol de nata... segur que voldreu repetir!


I abans d'acabar dir-vos que estic actualitzant dues de les entrades del bloc: 
  1. El pastís de xocolata de la primera entrada: quina foto PER FAVOR!!! És un pastís molt gustós i que no pot ser més senzill però la foto no li fa justícia!!!☺ 
  2. El pa de cervesa negra. El faig molt sovint. M'encanta l'olor d'aquest pa quan està fred i m'embriaga l'olor de la massa mentre el vaig amassant. La fórmula actual però , varia bastant de la publicada. L'he anat fent meva i amb el temps i la pràctica he anat reduït llevat, les fermentacions són més controlades, el format també ha millorat... vaja que la recepta que tinc publicada ha deixat de ser "la meva" i cal actualitzar-la. Ja està fet!! ☺
Així que ho tingui tot enllestit us avisaré a aquí i al Facebook!

Gràcies a tots!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de llavors de rosella austríac

Àustria!


Les #reposterasporeuropa ja tornem a voltar-la!





La Carolina de Carri's Cupcake és qui ha proposat destí aquesta vegada i val a dir que no ens ho ha posat fàcil!! Àustria és el país de la música, de la literatura i, com no, de la cuina!! Qui no coneix o ha sentit parlar del pastís Sacher o dels "Apfelstrudeln"? Però la tradició dolça austríaca té moltes més delícies i es fa difícil decidir-se. 

No seria sincera si no us dic que a mi el que realment em té el cor robat són els Kaiserschmarren!! Són la simplicitat feta dolç!! Però com que ja els tenia publicats, he decidit llançar-me a un pastís que tenia pendent de feia temps: el Mohnkuchen!! 


N'havia sentit MOLT a parlar, sobretot perquè a Alemanya fan pastissos de llavors de rosella també però he descobert que no tenen res a veure amb l'austríac... 

... la diferència principal és que el "Mohnkuchen" alemany es fa tot coent les llavors de rosella amb sucre i llet. I lligant aquesta barreja ja sigui amb ous, sèmola de blat dur o midó de blat de moro fins a aconseguir una massa espessa. Aquesta massa s'utilitza després d'una manera o d'una altra segons el pastís que volen fer. El "Mohnkuchen" austríac per la seva banda, és un pastís sense farina que incorpora les llavors de rosella moltes a la barreja. Al moldre les llavors, el pastís és molt aromàtic i saborós. També és més lleuger i molt, molt humit.



El pastís de llavors de grosella per excel·lència a Àustria és el "Waldviertler Mohnkuchen". El.laborat amb llavors de rosella grises. Són pròpies de la zona i protegides amb denominació d'origen. Aquesta és la recepta que jo he utilitzat tot i que les llavors són blaves ☺ Les trobareu a les botigues naturistes i d'espècies i són les més similars a les llavors de rosella silvestres.

Vinga, a veure com ho veieu!!


Ingredients

  • 150 grams de mantega tova
  • 150 grams de sucre llustre
  • 6 ous - separem les clares dels rovells
  • 1/2 llimona - el suc i la ratlladura
  • 150 grams de roselles moltes
  • 80 grams d'avellanes moltes
  • 25 grams de trinxat de galetes Maria (o similar)

Procediment

Engreixeu i folreu un motlle amb paper sulfurat. Un motlle de plum cake, un motlle rodó d'uns 24cm o fins i tot una safata de forn quadrada us pot servir. Asegureu-vos només que sigui fondo (uns 5 cm.) 


Al mateix temps escalfeu el forn (opció sobre i sota) a 180°C i comencem:

  • Batem la mantega, el sucre i els rovells dels ous fins a obtenir una massa cremosa. 
  • Poc a poc hi anem afegint el suc i la pela de la llimona, les llavors de rosella, les avellanes i el trinxat de galeta. Ho fem tot integrant bé un ingredient abans d'afegir l'altre.
  • Munteu les clares a punt de neu i finalment les incorporeu a la massa amb moviments lents i airosos. La massa ha de quedar ben uniforma.

Ja ho tenim! Ara només faltarà posar-ho dins al motlle i enfornar. Uns 35 minuts, fins que quedi ben dauradat de sobre. Feu però la proba de l'escuradents abans de treure'l del forn. 

Un cop cuit deixeu que refredi i ja us el podeu menjar!! 

Aquest pastís és tan bo que no necessita acompanyaments. N'hi ha prou si li tireu una mica de sucre llustre pel damunt i en gaudiu així mateix amb un bon cafè o te. 


Malgrat tot, si el necessiteu més lluït només cal que li afegiu un núvol de nata muntada☺ No sabreu com deixar de menjar!

Visca Österreich!! 

P.S1 - No us perdeu les propostes de la resta de companyes de viatge a aquí
P.S2 - Queda pendent el "Mohnkuchen" alemany!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de xocolata amb farina d'arròs

Avui fa justament 1 ANY que vaig publicar la primera recepta!!!! "Hi ha bruixes a la cuina" celebra el seu primer aniversari!!!! ♥





365 dies... 365 dies que han passat d'una volada!! 365 dies que m'han endinsat en aquesta magnifica blogosfera on he pogut "conèixer" gent fantàstica: VOSALTRES! 365 dies que m'han permès no només recopilar les meves receptes sinó compartir-les i descobrir-ne moltes d'altres que es converteixen en reptes i em fan anar descobrint, provant, millorant i aprenent dia si i dia també.

GRÀCIES!!! GRÀCIES per compartir, GRÀCIES per visitar-me, GRÀCIES per seguir-me, GRÀCIES per llegir-me, GRÀCIES per ser-hi!!☺

Vaig començar, bastant insegura i sense saber massa bé com posar-m'hi, amb una recepta d'un pastís de xocolata. Avui, 365 dies més tard, us porto un altre pastís de xocolata. Aquest cop glacejat i amb la particularitat d'estar fet única i exclusivament amb farina d'arròs!! 

Vol ser un tribut a allò "alternatiu" ja que, sovint, tot allò diferent del que estem acostumats ens espanta una mica. En el món de la pastisseria i parlant concretament de la farina, sembla que ens costa provar altres farines simplement per provar. Sembla que deixar de banda la farina tradicional de blat només sigui permès i obligat en el cas de tenir al·lèrgia al gluten.

Bé... a casa no hi ha ningú al·lèrgic al gluten però tenia farina d'arròs que m'havia sobrat de quan vaig fer el pa tigre i buscant com podria utilitzar-la, em vaig topar amb aquest pastís. D'entrada vaig arrufar les celles (sí, jo també tinc els meus perjudicis) però vaig decidir que abans d'opinar caldria fer-lo i veure el resultat personalment i... sincerament... ens vam quedar tots AL·LUCINATS! 



Ingredients

Pel pastís

  • 250 ml d'aigua tèbia
  • 60 g de cacau sense sucre
  • 240 g de farina d'arròs
  • 200 g de sucre
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1/2 cullereta de sal
  • 125 ml d'oli de gira-sol
  • 1 cullera d'extracte de vainilla
  • 2 culleretes de vinagre de poma o de vi blanc
  • Melmelada d'albercoc
  • Coco ratllat - opcional

Pel glacejat

  • 60 g de sucre llustre
  • 100 g de xocolata negre
  • 5 cullerades d'aigua tèbia
  • 1 cullereta d'extracte de vainilla


Procediment

Escalfarem el forn a 175°C i prepararem un motlle rodó d'uns 22-23 cm tot cobrint la base amb paper sulfurat i engreixant els costats del mateix. També podeu fer servir un motlle rectangular per brownies. 
  • Desfem el cacau dins l'aigua i reservem.
  • Tamisem la farina dins un bol i hi afegim el sucre, l'impulsor i la sal.
  • Hi evoquem el cacau amb l'aigua, l'oli i l'extracte de vainilla. 
  • Remenem fins aconseguir una pasta cremosa i amb tots els ingredients ben integrats.
  • Finalment hi afegim el vinagre i remenem uns minuts més barrejar-ho tot bé. No patiu si us sembla que la pasta és tirant a liquida: jo també ho vaig pensar però va perfecte. 
  • Transferim la pasta dins el motlle i enfornem durant uns 30-35 minuts.
  • Així que el pastís està cuit, desemmotllem i el deixem refredar sobre una reixeta durant uns 20 minuts.
  • Mentrestant agafem la melmelada d'albercoc i la batem una mica per tal de liquar-la una mica.
  • Així que el pastís s'hagi refredat considerablement, podem cobrir la superfície amb la melmelada d'albercoc i el deixem acabar de refredar.
Ara prepararem el glacejat:
  • Posem el sucre dins un bol i el reservem.
  • Desfem la xocolata al bany maria però sense que l'aigua arribi a bullir.
  • Així que veiem que la xocolata ja està pràcticament desfeta, agafem les 5 cullerades d'aigua i les afegim al sucre que teniem reservat.
  • Remenem fins a desfer el sucre.
  • Hi afegim la cullereta de vainilla i remenem fins a desfer-la i integrar-la del tot.
  • Finalment hi afegirem la xocolata desfeta poc a poc i remenarem fins a tenir una crema de xocolata lligada i brillant.
Finalment tirarem el glacejat sobre el centre del pastís per tal de cobrir la superfície i deixarem que regalimi pels costats.

I ja hem acabat!! Podeu deixar que el glacejat s'assenti i prou o podeu fer com jo i deixar-hi caure un polsim de coco ratllat. Això ja va a gust del consumidor☺

No sé si he aconseguit que les fotos transmetin l'essència d'aquest pastís però us puc assegurar que el gust a xocolata NO pot ser més intens i la consistència... en aquest cas no puc parlar "d'esponjós" s'ha de dir "cremós"☺ Es desfà a la boca!! I dir que és BONÍSSIM és dir poc!! 

També us diré que és un pastís pels VERDADERS amants de la xocolata. Val la pena fer-ne trossos petits doncs omple molt i seria una pena quedar embafat d'aquesta joia. 

El vaig fer ahir al vespre i en vaig fer dues parts per reservar-ne una mica per avui. Em va interessar saber si el pastís és millor fet i menjat o guanya amb el temps. Ahir en vam fer desaparèixer la primera part sense ni respirar i avui... 



... doncs avui tenim uns amics a sopar i he aprofitat per servir-los la part que havia reservat a tall de "praliné" amb els cafès. 


Els hi han agradat molt i així, com aquell qui no vol la cosa, els han anat fent desaparèixer tots!! Ha estat una bona idea i a nosaltres hem coincidit a dir que el pastís ha guanyat des d'ahir (com si això fos possible! ♥) i que aquesta presentació a mida petita és genial per evitar l'embafament del que us parlava abans☺

Per cert, aprofitaré per participar al "Memòries d'una cuinera" d'aquest mes que, precisament, va...


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Tarta de Santiago

A la zona de Suïssa on jo m'estic som una bona colla de catalans. Amb el temps, ens hem anat coneixent i ens agrada quedar tot "retornant" per unes hores a Catalunya. Un dels amics, en Joan, va tornar a Catalunya de veritat i "per quedar-s'hi" ara farà 3 anys PERÒ com que la seva dona és Suïssa, NO l'hem perdut del tot.☺ Fa 2 setmanes va venir de vacances i vam quedar un grupet per fer un sopar improvisat a casa després de la feina. Amb 5 minuts vaig tenir el sopar pensat i a taula! TOT... menys les postres!!!! 



A vegades tot plegat és ben frustrant! Tinc un bloc amb receptes de coques, panets, pastissos,... i per si això no fos poc, tinc enllaços a altres blocs plens de receptes de coques, panets, pastissos,... i a més, tinc un munt de llibres plens de receptes de coques, panets i pastissos PERÒ tinc un sopar improvisat i "I ARA què faig per postres????" 

Per sort la única neurona que em devia funcionar després d'haver treballat tot el dia, em va portar a arreplegar un llibre que m'han dut els reis d'aquest any: El menjar de la família de Ferran Adrià. Segurament ja el coneixeu però per si no l'heu fullejat encara, dir-vos que està MOLT bé i conté 31 dels menús (entrant, primer i postres) que menjava l'equip del Bulli abans del servei del vespre. Suposo que l'esperança de la neurona va ser que amb 31 postres... alguna s'adaptés al meu temps i al rebost☺

SI! Vaig trobar-hi la recepta de la Tarta de Santiago! Mira que és una tarta coneguda renoi! I fàcil de fer! I boníssima PERÒ a mi no se m'havia acudit mai fer-la abans d'aquest dia: què hi farem!

Va ser un èxit total: va desaparèixer i tothom em va dir que era realment molt bona!☺ Prova superada! PERÒ com ja deveu suposar i donades les circumstancies... ni fotos ni res! Així que la vaig tornar a repetir al cap d'uns dies pensant en aquesta entrada PERÒ... 

... jo no sé en quin moment m'he començat a creure que casa meva és un obrador professional i sempre tinc de tot a l'abast perquè la veritat és que vaig començar a batre ous i sucre amb la seguretat de que res podia fallar PERÒ (quan "peros" porto ja?) NO em quedava gens de farina d'ametlla! I quan dic gens vull dir 0 grams! MERDA!! Sí... vaig deixar un "merda" en majúscules i vaig arreplegar la farina d'avellanes. 



La recepta que us escric a continuació és l'original i així és com la vaig fer la primera vegada PERÒ (☺) si voleu canviar la farina d'ametlles per la d'avellanes (amb perdó dels gallecs) ho podeu fer amb la total seguretat que us sortirà una tarta fantàstica: va ser brutal!!

Ingredients

  • 3 ous
  • 150 g de sucre
  • 150 g de farina d'ametlla
  • 1 cullereta de canyella en pols
  • 1/2 llimona - la ratlladura 
  • Sucre llustre per decorar-la


    Procediment

    Escalfeu el forn a 180°C i prepareu un motlle rodó d'uns 22 cm. Per preparar-lo, cobriu la base amb paper sulfurat. Seguidament unteu la vora amb mantega i hi espolseu farina al damunt perquè quedi finament enfarinat.
    • Bateu els ous amb el sucre fins que aconseguiu una massa cremosa.
    • En un altre bol barregeu la farina d'ametlla amb la canyella i la ratlladura de llimona.
    • Incorporeu la barreja seca a la crema d'ou i sucre.
    • Remeneu amb una espàtula de silicona per integrar-ho tot i ja podeu posar la massa dins el motlle.
    • Finalment ja només faltarà enfornar durant uns 17 minuts. 


      Així que la tarta sigui cuita la traieu del forn i la deixeu temperar dins el motlle mateix. Seguidament desemmotlleu i decoreu amb el sucre llustre. Si voleu dibuixar-hi la típica creu de Sant Jaume la podeu imprimir a aquí. Tingueu una mica de paciència perquè triga una miqueta a carregar-se però així que la veieu a la pantalla teniu l'opció "imprimir contorn" a la dreta i ja només l'haureu de retallar, col·locar sobre la tarta, cobrir tota la tarta amb sucre llustre i retirar la creu amb compte!☺




      Bona setmana!

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Pancakes amb farina de castanyes i de coco

      Ufff... fa una eternitat des de la darrera entrada però entre les vacances de Nadal i la depressió "post-vacacional"☺ els dies s'han anat escolant i ja som a finals de gener!! 

      Però no us penseu que m'he dedicat a estar estirada al sofà i lamentar-me perquè s'ha de tornar a la feina, NO! De fet... he fet moltes coses però coses bàsiques i de rebost: litres de caldos de pollastre i de peix que he envasat i congelat, croquetes de pollastre d'aprofitament,... Però de totes aquestes coses no n'he fet fotos ja que són coses que faig regularment i ni se m'havia passat pel cap fer-ne entrades al bloc. TOT I QUE... 

      ... ahir vaig pensar que la propera vegada que faci caldo, sigui del que sigui, si que faré fotos i escriuré la recepta. Perquè? Fer un caldo no és pas difícil i el bloc està molt enfocat a postres i pa... Ja ho sé! Però el bloc l'escric per compartir receptes amb tots vosaltres, no hi ha cap dubte amb això, però també per mi (així tinc les receptes classificades i en ordre) i qui sap si en un futur la meva filla estarà contenta de tenir una recepta escrita de com fer un bon caldo de pollastre a la catalana☺

      Però avui us porto uns "Pancakes"! 



      Ja sabeu que tinc una colla d'amics esportistes que viuen "a la cova" i que jo els visito en alguna ocasió☺ Aquesta recepta és la meva versió d'uns "Pancakes" Paleo que m'han fet arribar i el resultat és espectacular! 

      Dic que és la meva versió ja que la recepta original porta farina de coco però, pel meu gust, queden massa dolços. Per compensar aquesta dolçor vaig decidir fer una prova substituint una mica més de la meitat de la farina de coco per farina de castanyes i els resultat ens agrada molt. Ens agrada el gust (menys dolç) i la consistència que és molt similar als "Pancakes" tradicionals. NO porten gens de sucre ni cap mena d'edulcorant així que s'adapten a moltíssimes dietes i són aptes per celíacs. 

      Ingredients

      Per a 5 "Pancakes" d'uns 15 cm
      • 35 g de farina de castanyes
      • 30 g de farina de coco
      • 1 cullereta d'impulsor
      • 1 cullereta de sal
      • 3 ous grossos
      • 1 tassa de llet de coco (225 ml)
      • Oli d'oliva o de coco per fregir-los


      Procediment

      Hi ha qui diu que la barreja per "Pancakes", igual que la de crep, s'ha de deixar reposar una estona a la nevera abans d'utilitzar-la. Sincerament... normalment quan em poso a fer "Pancakes" és perquè vull esmorzar, tinc gana☺ i NO estic per esperar massa jo. Normalment la deixo reposar uns 10 minuts i començo. Fins ara no he tingut mai cap problema. 
      • En un bol tamisem i barregem les farines, l'impulsor i la sal. Ho reservem.
      • En un altre bol deixatem els ous per homogeneïtzar-los.
      • Hi afegim la llet de coco i batem per integrar-la bé.
      • Seguidament agafem la barreja de secs i els afegim poc a poc a la crema d'ou i llet. Anem remenant suaument tota l'estona per evitar grumolls i així que ho tenim tot lligat ja la podem deixar reposar. La crema us ha de quedar líquida però amb cos.  

      Mentrestant podeu preparar la paella que fareu servir per fregir-los i l'engreixeu amb l'oli escollit. Mireu de trobar el punt perquè els "Pancakes" no s'enganxin i es puguin girar però sense que quedin oliosos. 

      Per fer els Pancakes només caldrà que aneu agafant cullerots de crema i els fregiu a la paella. a foc mig. Deixeu-los daurar uns 3-4 minuts (o fins que agafin una bona consistència) abans de girar-los la primera vegada ja que així no es trencaran. A mida que els aneu fent, els aneu dipositant sobre un plat amb paper absorbent per reduir el possible excés d'oli. 


      I ja els podeu menjar acompanyat del que us vingui de gust! 

      A la xarxa trobem moltíssimes fotos de "Pancakes" que regalimem xarop d'auró (el famós "mapple syrup" del Canadà) o d'atzavara ("agave", la darrera moda en xarops pel fet de ser 100% natural) així com una infinitat de confitures, gelees i fruites PERÒ... jo tendeixo als salats a l'hora d'esmorzar així que els "Pancakes" els mengem a la catalana: amb un trinxat de pernil salat i tomata regat amb un rajolí d'oli d'oliva amb perfum de trufa!



      Si els hi doneu una oportunitat els trobareu BONÍSSIMS! Paraules d'en Reto i, creieu-me, ell no és precisament amics de les dietes alternatives☺

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Formatge d'anarcards sobre cullera de moniato


      18 dies... falten 18 dies perquè s'acabi el "Whole Life Challenge" i la dieta cavernícola obligatòria. La veritat és que m'agrada... NO, la dieta NO m'agrada... bé, no és que no m'agradi, simplement és que hi ha certes coses que no crec i per tant... mai serè una cavernícola de veritat☺ De fet sóc una cavernícola bastant masoquista... 
      ... a més del que ja us he anat comentant al llarg de les darreres entrades sobre aquest repte i la dieta, ara que s'acosta l'etapa final hem rebut una norma nova: hem d'agafar-nos 10 minuts al dia per llegir i relaxar-nos. Jo ho faig encantada!!!! I llegeixo llibres... prohibits... llibres de PA i sobre PA!!! I ja he començat a preparar la massa mare per posar-me a fer el pa Tartine del mestre Robertson!!!!!!!!!!! No us enganyo quan dic que sóc una cavernícola molt poc convençuda, la meva tribu segur que ja m'hauria sacrificat!!☺ 


      Per cert, si esteu interessats en aquest tipus de pa però no sabeu com fer-lo i no teniu el llibre, podem fer-lo junts!!!!! ☺ Al Facebook publicaré el "pas a pas" per fer la massa mare: animeu-vos!!

      I ara tornem a agafar el fil que abans d'embolicar-me amb temes prohibits parlàvem de la dieta cavernícola i us deia que més aviat no... PERÒ... si tinc en compte com em trobo, els canvis que està experimentant el meu cos, l'energia que tinc i bla, bla, bla... doncs he de dir que el repte està valent molt la pena! I coses com ara aquest formatge d'anacards, que per mi ha estat tot un descobriment (igual que la pàgina Healthful Pursuit de la Leanne Vogel, que és d'on he tret la recepta), no desapareixeran de la meva vida d'aquí a 18 dies, NO!☺

      Formatge d'anacards... com ho fem? Doncs MOLT fàcil! Només heu de tenir en compte que es fa en 3 dies però la feina és mínima. Per aquest motiu també us he de demanar perdó per les fotos: per tema d'horaris, ho he anat fent tot al vespre així que la llum és artificial i les fotos han quedat... d'aquella manera! Un dia amb temps (si és que arriba aquest dia☺) intentaré fer un reportatge una mica més a l'alçada☺

      Ingredients

      • 200 g d'anacards 
      • 60 ml de vinagre de poma
      • 2 cullerades de suc de llimona
      • Aigua

      A més d'aquest ingredients també ens farà falta un drap dels de fer mató o de gasa que sigui prou purós com per deixar escorre l'aigua del formatge.



      Procediment

      Dia 1

      • Posem els anacards en remull i els deixem a la nevera perquè s'estovin 24 hores.

      Dia 2

      • Traiem els anacards de la nevera, els rentem bé i els escorrem.
      • Un cop nets els posarem dins una liquadora o picadora juntament amb el vinagre i la llimona.
      • Els liquarem / picarem per tal d'aconseguir-ne un puré. Ens interessa una crema ben fina però consistent. Per aconseguir-ho ens ajudarem de l'aigua.

      L'aigua no és necessària per la formació del formatge. Només la farem servir per aclarir la pasta d'anacards i poder liquar-los ben bé. L'anirem afegint a cullerades i en necessitarem de 3 a 7. La quantitat exacte dependrà de la qualitat dels anacards, de l'aigua que ells mateixos han absorbit durant la nit i de la liquadora / picadora que feu servir. Jo he fet formatge dues vegades. La primera vegada vaig necessitar 5 cullerades d'aigua i la segona 7. NO n'hi poseu més! Recordeu que volem una crema i no aigua d'anacards☺

      • Un cop tenim el puré, el deixarem reposar un mínim de 30 minuts. Com més estona el deixeu reposar, més s'intensifiquen els sabors així que no patiu! Jo vaig deixar-lo reposar els temps de fer el sopar de l'Iris, donar-li i portar-la a dormir... unes 2 hores (més o menys)
      • Preparem un bol o recipient fondo amb el mocador de gasa. Si voleu un formatge més dur (tipus mató), deixeu simplement el mocador totalment obert sobre el bol. Si voleu un formatge més cremós (tipus recuit), feu-li un plec al mocador i deixeu-lo sobre el bol obert però doble. Jo vaig anar per la versió "recuit" ☺
      • Passat el temps de repòs, ja podem evocar la pasta d'anacards a sobre el mocador i amb molt de compte el lligarem ben estret i farem un invent per poder-lo deixar tota la nit (un mínim de 12 hores) penjant. 
      A aquí teniu el meu muntatge:



      Dia 3


      Passades aquestes 12 hores (o fins a 24 si us cal per horaris), veureu que el recipient on penja el formatge té aigua al cul i/o el drap està ben humit: perfecte!!! Ja tenim el formatge a punt!




      El podeu degustar igual com degustaríeu qualsevol altre formatge fresc. Val a dir que així tal qual i mel està boníssim!!!!!!!!!!!!!!!!!! ☺

      I la part que us sobri... doncs cap a la nevera ben tapat es conserva una setmana sense problemes☺

      Si voleu fer la cullera de moniato, només us caldrà coure un moniato al forn: 40-50 minuts a 180°C


      Així que el tingueu cuit i hagi refredat una miqueta, ja podeu muntar les culleres i servir-les: una mica de polpa de moniato, una cullerada de formatge d'anacards i decoració al gust! la meva opció és un nabiu agre i una mica de pols de cacau.


      Un entreteniment bo, saludable i que atipa a qualsevol (cavernícola o no)☺ Bon profit!!

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Barra energètica de fruits secs

      Va ser arribar un vespre al gimnàs i no parar de sentir alabances envers una barra de proteïna que una companya, la Jane, havia compartit l'hora abans. Com que els meus companys de Crossfit són una colla de friquis, molt divertits i simpàtics però uns friquis de veritat☺ que ocupen els caps de setmana amb activitats "relaxades" com ara córrer maratons, participar a triatlons o entrenar-se per "L'Ironman"... doncs no vaig parar-hi massa atenció.




      No vaig parar-hi atenció fins que em van explicar que la barreta de la Jane era "homemade", molt saludable i natural ja que només porta fruits secs (i, és clar, la proteïna en pols però es pot obviar). No vaig parar fins aconseguir la recepta

      I sabeu una cosa? Doncs que la barreta resultant és una bomba energètica boníssima i no només adient per els friquis de l'esport, NO!!! Sense la proteïna la podem donar als nens per menjar-la a l'hora del pati, ens la podem endur si anem amb bicicleta, pugem una muntanya o anem a fer una caminada, sempre que ens notem un budell buit, abans d'anar al gimnàs o abans d'una classe de ioga (per estar en condicions sense omplir-nos la panxa) o sempre que ens vingui de gust!!! 

      I si hi ha algú que consumeix habitualment barretes de proteïna... doncs genial! Sempre serà millor aquesta barreta feta a casa i sense sucres afegits o substituts que les que es poden comprar a les botigues (per més biològiques que siguin).

      Els fruits secs són molt saludables però porten moltes calories així que si sou dels que "us hi mireu" a l'hora de menjar, simplement talleu barretes més petites i no n'abuseu. Aquest entreteniment energètic es conserva molt temps a la nevera. La Jane va dir que a ella i el seu marit, el bloc energètic resultant d'aquesta recepta els hi dura 2 setmanes. Una barreta de 6 x 3 cm us deixarà tips per una bona estona, us ho podeu en creure!! Així que no cal menjar-ho tot "entre avui i demà"☺ 

      NO us espanteu amb els ingredients! 



      Segur que els podeu trobar o substituir tots☺ De fet, la llista dels ingredients a sota no acaba de coincidir amb la foto. Al posar-me a fer la recepta vaig adonar-me que l'Iris s'havia menjat un bon grapat de panses i no me'n quedaven més☺ Cap Problema!! Vaig afegir-hi les fiques seques i llestos. Igualment tampoc no he fet servir farina de coco aquesta vegada: potser ho faré a la propera☺

      Ingredients  

      • 60 g d'ametlles trossejades
      • 60 g d'avellanes trossejades o nous de macadàmia o anacards - NO agafeu nous tradicionals que al coure al forn podrien amargar.
      • 20 g de coco ratllat + una mica més
      • 20 g de farina d'ametlla - No és res més que ametlles moltes. El mateix que es fa servir per fer panellets.
      • 40 g d'anacards trossejats o 60 g de proteïna en pols de gust de xocolata - si decidiu afegir-hi la proteïna, aneu amb compte amb el que compreu. És difícil que no porti sucres afegits o aspartam. Jo l'he fet sense.
      • 75 g de panses o albercocs o nabius agres o qualsevol fruita seca.
      • 70 g de figues seques trossejades o qualsevol fruita seca.
      • 1 pastanaga ratllada fineta.
      • 52 g de mantega (oli) de coco desfeta i tèbia - La podeu trobar a botigues biològiques però també podeu fer servir mantega tradicional
      • 64 g de pasta de fruits secs - la trobareu a les botigues biològiques. Normalment és una combinació de 4 fruits secs. Si no la trobeu, també podeu fer servir la pasta de cacauet que és més coneguda i fàcil de trobar (sense sal) o qualsevol altra fruit sec que trobeu en pasta. La casa Home Chef en té diverses: d'ametlles, de cacauet, de nous de macadàmia,... i podeu trobar aquests productes a botigues on es venguin coses per fer pastissos, rebosteria,...  
      • 2 ous
      • Una mica de llet de coco - NOMÉS en el cas que la pasta ens quedi massa seca.


        Procediment

        Escalfem el forn a 165°C i preparem un motlle rectangular o quadrat, és igual sempre que sigui baixet. El meu fa 27 x 18 x 3 cm. No hi ha problema si el vostre és més petit però mireu que no sigui massa més gros ja que per aconseguir unes barres ben xules necessitem uns 2-3 cm de gruix.
        Per preparar-lo el cobrirem amb paper sulfurat però primer l'untarem una mica amb mantega perquè el paper s'enganxi millor. I ara sí:
        • Barregem en un bol les ametlles trossejades, les avellanes, el coco ratllat, la farina d'ametlla i els anacards (*)
        • Seguidament afegim les panses, les figues i la pastanaga ratllada.
        • En un altre bol barregeu la mantega de coco desfeta però encara tèbia amb la pasta de fruits secs i els 2 ous batuts.
        • Ara afegim la barreja de líquids a la barreja de secs i barregem bé. La consistència ha de ser pastosa. Si us sembla massa seca, hi podeu afegir una miqueta de llet de coco però no us passeu perquè el que realment no volem és una barreja massa líquida. Jo, amb les mides que us acabo de donar, no hi he afegit gens de llet. 
        • Passarem tota la pasta al motlle mirant que ens quedi ben repartida i anivellada.
        • Espolsarem una mica de coco ratllat per sobre i ja podem enfornar.
        (*) Si hi afegiu la proteïna ho feu en comptes dels anacards però igualment abans de les fruites. Si ho feu després us quedarà la barreja massa enganxosa i no podreu barrejar bé. 


          Ho deixarem coure uns 15-20 minuts. Estarà a punt així que la superfície sigui dura al tacte. Quan estigui cuit el traiem del forn i el deixem refredar del tot dins el motlle. Un cop fred desemmotllem però NO li traiem el paper sulfurat. Ho emboliquem tot amb paper d'alumini i a la nevera durant 24 hores i... ja podeu començar a tallar barretes i a menjar-les de gust!!!




          Si no podeu esperar 24 hores per provar una barreta (nosaltres no hem pogut☺) almenys deixeu-ho reposar unes 5-6 hores a la nevera ja que així els gustos s'intensifiquen i la consistència del bloc s'estabilitza. I la part que queda... doncs la torneu a embolicar i altra vegada cap a la nevera.



          De veritat que a casa ha estat un èxit total!! En Reto i l'Iris no se'n veuen tips i jo he d'afegir-me a les alabances a la Jane i la seva barra, sense proteïna en aquest cas ☺

          Per cert, ja he insinuat abans que la combinació de fruits secs i de fruites dóna molt de joc així que podeu fer cada vegada un bloc energètic de gust diferent fent servir la mateixa recepta i... "que la força us acompanyi"☺☺

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Mossegades de coco i mel



          Us dec un munt d'explicacions i aquesta recepta des de fa dies!! Ho sé... i també sé que no és excusa dir que vaig una mica faltada de temps però... és la pura veritat! ☺ Malgrat tot, avui ho matarem tot d'un tret ja que les mossegades de coco, la farina de coco i el fet de que no mengés flam de coco i Streuselkuchen tot i les critiques positives que vaig rebre, està tot relacionat. Ara... l'entrada serà una mica llarga☺

          Mireu, ja fa temps que vaig descobrir que jo i les dietes mai serem bons amics. Puc ser molt estricta amb mi mateixa (fins i tot massa a vegades) però no sóc gens bona amb les rutines de "per vida": me'n canso! I així que me'n canso... tota la rigidesa i la restricció de les darreres setmanes es fon com la neu a la vora del foc. I els quilos... doncs els quilos van i venen al seu aire☺

          Fa 4 anys vaig decidir que PROU dietes!! Vaig voler intentar el tema: "Mou-te! Fes esport, fes salut" i... VA FUNCIONAR!!!!! Va trigar molt! Moltíssim!!!!!!!!! Vaig estar pràcticament mig any sense baixar 1 gram però jo TOSSUDA i al final... 12 quilos van desaparèixer d'un dia per l'altre!!! FANTÀSTIC!!!!

          Però ara ha fet 1 any ☺ i nou mesos que em vaig quedar embarassada i **PAAAAFFFFF** l'encantament es va trencar: els quilos van tornar! Una part va ser per necessitat però l'altra... bé... també!!! ☺☺☺☺☺

          La qüestió és que ja era hora de tornar-me a posar a fer esport. He aprofitat que tinc un bon amic que s'està traient el títol per ser entrenador esportiu i, ara farà uns 3 mesos, li vaig demanar que fos el meu entrenador personal (que bé que sona☺) Va dir-me que sí doncs necessita hores de pràctica i vam començar a trobar-nos els dissabtes. Em va presentar un món completament desconegut per mi...

          ... un món de cordes, barres, cintes elàstiques, pilotes, campanes de diferent pes, etcètera que al principi em feien més por que gràcia: cada cop que en Nick treia "l'intrumental" jo visualitzava una càmera de tortura o un episodi masoquista. A més, per acabar-ho d'arrodonir, les primeres sessions em deixàvem morta!! Però de veritat! Em sembla que si no fos perquè confio plenament amb ell i em creia (i crec) tot el que m'explicava, hauria fugit per cames a la meitat de la primera sessió perquè la frase feta de "treure el fetge per la boca" es feia realitat cada dissabte!!!!!!!!!!!!!!! 

          Un dia li vaig preguntar "però què se suposa que faig????" i em va deixar anar la paraula màgica: CROSSFIT!!!! Crossfit... molt bé... i??? Perdoneu la meva ignorància però per mi aquesta paraula fa només 2 mesos no tenia cap mena de significat i resulta que segons la Viquipèdia el Crossfit és el sistema d'entrenament més efectiu del món!!!!!!!! ☺

          I ara anem a la farina de coco...

          ... a començaments de setembre en Nick em va dir que l'havien d'operar i que no em podria entrenar durant almenys dues setmanes i que em duria al gimnàs on entrenava ell per tal d'afegir-me al grup i així no perdre el ritme que havíem aconseguit. Vaig entrar-hi ben acollonida (perdoneu l'expressió) però així que vaig veure els meus companys de sessió, els aparells que feien servir, com suaven i el ritme que portaven... i per fer-ho tot encara més "sobreviure o morir", coincidint amb la meva entrada al gimnàs va començar un repte esportiu : Whole life challenge es diu i... m'hi van apuntar amb ells.

          No em vull allargar encara més explicant en què consisteix aquest repte però us diré que són 8 setmanes d'activitat diària obligatòria (10 minuts només però 10 minuts d'activitat intensa), hem de beure unes quantitats d'aigua concretes, dormir unes hores mínimes i, lògicament, també hi ha unes normes alimentàries. Tenim una llista d'aliments que podem menjar i una altra d'aliments prohibits. Podríem dir que, amb alguna petita diferència, la dieta que ens fan seguir és la dieta de l'estil de vida PALEO.

          PALEO... una altra nom que a mi em sonava a xinès i vaig haver d'investigar per descobrir que Paleo és el nom que es dóna a una dieta (estil de vida) alimentària que pretén reproduir l'alimentació dels nostres avantpassats del paleolític ("caveman diet" amb anglès). Que és el mateix que dir: carn, peix, verdures, fruites, grana seca i aigua! Arròs salvatge i moniatos (arrels) també però CAP aliment processat o refinat o fruit de la mà de l'home: sucre, farines, granes, cereals, patates, pasta, llet,... PROHIBIT!!!! 

          I va ser discutint menús i opcions dolces amb els meus companys de "team" que em van parlar de la farina de coco i la farina d'ametlla com a alternatives a la farina tradicionals i acceptades dins la dieta Paleo. Vaig encarregar la farina de coco (la d'ametlla ja la conec) i m'encanta: fa una olor... ummmmmmm! 

          Amb tot això de ser una "noia de les cavernes" durant 8 setmanes, estic descobrint receptes molt interessants (però anyoro MOLTÍSSIM el pa, no us penseu) Avui us presento la primera d'elles però en tinc més i us puc dir que val la pena provar-ho simplement pel plaer de descobrir coses noves ☺
             
          Anem FINALMENT a la recepta!!!!!

          Ingredients

          La recepta original és per fer-la en un motlle tipus "plum cake" o pa de motlle petit ja que els anglesos i americans en diuen "Coconut bread". Però és dolç així que per mi en té poc de "bread" i em vaig estimar més fer-ho tipus "muffins" per tal d'acompanyar el cafè o endur-me'ls per berenar. En vaig tenir per una safata de 12 mini "muffins" i 3 mini pa de motlle.






          • 6 ous
          • 120 g de mantega fosa i deixada refredar a temperatura ambient - també podem fer servir oli de coco
          • 1 cullerades de mel
          • 1/2 cullereta sal
          • 90 g de farina de coco
          • 1 cullereta d'impulsor
          • 1 grapadet de gotes de xocolata negre (opcional) - jo no ho vaig fer perquè tot i que la xocolata negre es considera Paleo, la tinc prohibida en el repte esportiu.

          Procediment

          Escalfem el forn a 175 °C i preparem els motlles tot untant-los amb una capa fina de mantega o amb esprai antiadherent.
          • En un bol batem els ous, la mantega, la mel i la sal.
          • Tamisem i barregem la farina de coco i l'impulsor.
          • Ho afegim a la barreja dels ous sense deixar de batre i fins que la farina quedi ben incorporada i no quedin grumolls.
          • Hi afegim la xocolata (opcional)
          • Aboquem la pasta al motlle o motlles que haureu preparat i ja podem enfornar.
          Ho deixarem coure uns 30-40 minuts. Si utilitzeu motlles minis amb uns 30 minuts serà suficient. Si feu tot un "pa" o un pastís, segurament haureu d'enfornar més estona per tal que el centre quedi cuit. Feu la prova de l'escuradents abans de treure-ho del forn per assegurar-vos que queda ben cuit.  

          Un cop fora del forn deixarem que es refredi uns minuts i seguidament desemmotllem i deixem refredar del tot.

          I ja està!! Podeu gaudir d'aquestes mossegades soles, acompanyant un cafè, per berenar i, si no hi heu afegit la xocolata, fins i tot us pot servir per un esmorzar salat!!!! 


          Sí, jo vaig menjar-les acompanyades amb pernil salat ja que no puc menjar pa i MOLT BO però us ha d'agradar el gustet dolç-salat ☺




          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS