Diberdayakan oleh Blogger.
RSS
Tampilkan postingan dengan label dolços fregits. Tampilkan semua postingan
Tampilkan postingan dengan label dolços fregits. Tampilkan semua postingan

Mekitsi


Un nou mes i un nou viatge a #reposterasporeuropa 
Aquesta vegada el destí l'ha escollit la Patricia de "Patty's cakes" i ens ha fet anar fins a Bulgària. 


D'entrada no tenia ni idea de quin tipus de rebosteria o brioixeria és pròpia d'aquest país però tot va ser descobrir-los a ells i saber que havia trobat la meva recepta: massa de pa, fregida i ensucrada!!!! Una de les meves debilitats!! I a més estem en èpoques de Carnaval on tot el fregit s'hi val!!!☺

Hi ha qui els anomena dònuts búlgars però són els Mekitsi! Unes coques petites de massa fermentada que tenen un no sé què de bunyol amb una mica més de xurro. 

Buscant i comparant receptes vaig arribar al bloc de la Bily. La seva recepta em va captivar! Ja sabeu que m'agraden molt les receptes que transmeten emocions i la recepta de la Bily no és només un llistat d'ingredients sinó que és una part d'ella! Nascuda a Bulgària, ha perfeccionat la recepta familiar amb la intenció de fer-ne gaudir als seus fills igual com en va gaudir ella de petita...


I... ho deixo a aquí! Si voleu saber-ne més, feu un cop d'ull al seu bloc que, juntament amb el de la Patricia, són tot un descobriment☺

Anem als Mekitsi!

He fet la meitat de la recepta de la Bily i m'han sortit 24 peces. He respectat la recepta en la seva totalitat variant només 2 cosetes sense importància: per una banda hi he posat una mica menys de llevat (només per temes de càlcul ja que jo he fet servir llevat sec) i en comptes de sucre llustre per arrebossar els Mekitsi jo he fet servir sucre granulat... no sé perquè però m'agrada més.

Ingredients

  • 3 grams de llevat sec - 10 grams si és fresc
  • 150 grams d'aigua tèbia
  • 1 polsim de sucre
  • 65 grams de iogurt natural a temperatura ambient
  • 1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
  • 1 cullerada i 1/2 d'oli
  • 1 ou a temperatura ambient
  • 400 grams de farina de força
  • 1/2 cullerada de sal - uns 10 grams
  • Oli suau per fregir-los
  • Sucre granulat per arrebossar-los - opcional 


Procediment

  • Desfem el llevat, juntament amb el sucre, dins l'aigua tèbia i reservem.
  • Barregem dins un bol gros (dins el bol de l'amassadora si amasseu a màquina) el iogurt amb el bicarbonat de sodi  i el deixeu reposar una estona. Veureu que es produeix una reacció química que fa que el iogurt estigui en plena efervescència. Quan la barreja estigui ben plena de bombolles ja podrem continuar. 
  • Aboquem la barreja d'aigua i llevat dins el iogurt i remenem bé. 
  • Hi afegim l'oli i l'ou tot remenant per integrar-ho tot.
  • Tamisem la farina amb la sal i, poc a poc i sense deixar de remenar, l'anem afegint a la barreja de líquids.
  • Quan veieu que ja no podeu remenar més perquè la massa va quedant espessa és quan cal començar a amassar.
  • Amasseu tot deixant reposar la massa durant uns 6-8 minuts entre amassats, fins que aconseguiu una massa lliça i tibant.
  • Unteu un bol amb oli, feu una bola amb la massa i la deixeu dins al bol, tapada amb film transparent, per una primera fermentació. 
Cal que la massa dobli el seu volum. El temps necessari per fer-ho dependrà de la temperatura que tingueu a la cuina. Si aconseguiu mantenir la massa entre 22-24 °C, us caldran uns 60-90 minuts. Al ser una massa que porta grasses, pot ser que li costi una miqueta arrencar però un cop comença a llevar va ràpid. Quan tinguem la massa llevada continuarem així:
  • Deixarem caure la massa sobre la superfície de treball i la picarem suaument per desgasar-la del tot.
  • Dividirem la massa en peces d'uns 30 grams i les deixarem reposar uns 10 minuts.
  • Passat aquest temps farem una bola amb cada una de les peces, les untarem ben untades amb oli i les dipositarem sobre una safata.
  • Mentre anem fent les boles, escalfarem l'oli.

Així que tinguem les boles fetes ja podem començar a formar els Mekitsi i anar-los fregint poc a poc. Per formar-los agafarem cada una de les boles i, amb els dits molls d'oli, les aplanarem i les estirarem com si volguéssim fer una pizzeta. Les vores han de quedar més gruixudes que el centre que el volem més fi però vigilant a no trencar la massa.  

I ja està!! Els fregiu uns minuts de cada costat, els traieu de l'oli, els deixeu escórrer una mica sobre un paper de cuina i els arrebosseu amb sucre mentre encara són calents.

BONÍSSIMS!!!!



Notes:
  • Potser us sorprendrà que la recepta demani 10 grams de sal. No n'hi poseu menys! Els Mekitsi surten al punt de sal i perfectes. Si n'hi poseu menys us quedarà una massa sosa i sense cap gràcia. 
  • A l'hora de començar a formar i fregir els Mekitsi, procureu començar agafant les boles de pa que heu format en primer lloc. D'aquesta manera totes elles tindran temps de relaxar-se abans d'anar fregides i us serà més senzill estirar-les.
  • Si per a qualsevol cosa heu de fer una pausa o heu de marxar un cop les boles ja estan formades, tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les a la nevera. Penseu que porten llevat i que el procés de fermentació continua. Si la massa està molt fermentada al fregir el Mekitsi, aquest s'inflarà molt i perdrà completament la forma.
  • Mengeu-los recent fets perquè perdent a mida que passen les hores. 
☺

I si voleu conèixer més coses dolces de Bulgària, no us perdeu les receptes de la resta de companys de viatge! Les trobareu a aquí.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Xuixos de crema de cacau i avellanes

Quan vinc a Catalunya m'agrada trobar-me amb els amics per fer-la petar i posar-me al dia. Amb els anys però la meva flexibilitat ja no és la mateixa així que... ja no volto la seca i la meca com feia abans. El que faig ara és intentar agrupar els amics per quedar amb ells tot optimitzant el meu temps: una vegada uns i una vegada els altres☺ I sembla que funciona! No els puc veure sempre a tots però a còpia d'anar baixant hi intento anar compensant.





Just començant el 2015 vaig fer un sopar amb la Marta (i en Rafel), la M.Àngels i en J.Marc. La vam fer petar fins a 2/4 de 7 del matí!!!!!☺ I va ser mentre xerràvem que en J.Marc que és tot un sibarita, va parlar-nos d'una fleca on fan xuixos de xocolata. Expressiu com és, ens ho explicava amb tanta emoció que ens va acabar convencent que menjar un xuixo de xocolata ha de ser una experiència pràcticament orgàsmica.





La Marta i en Rafel van còrrer a comprar-ne el dia següent!☺ La M.Àngels no és gaire de xocolata ni de dolços així que per ella hi ha moltes altres coses a la vida 1000 vegades més orgàsmiques que un xuixo i nosaltres... nosaltres no vam tenir temps d'anar a la fleca! Vaja, que ens en vam quedar amb les ganes perquè a nosaltres si que ens agrada la xocolata.


He decidit posar-hi remei!! Nois, va per vosaltres i per les 9 botelles de vi!!☺






Ja tinc publicada la recepta dels Xuixos de Girona i he fet servir la mateixa recepta amb alguna variació que ja he actualitzat. Trobareu la recepta a aquí. 


El procediment també és el mateix substituint la crema pastissera per crema de cacau i avellanes. Podeu fer servir Nocilla o Nutella. Jo he fet servir una crema de xocolata d'una botiga ecològica perquè la Nutella la trobo massa dolça però això ja se sap que va a gustos. 


Per poder-la treballar millor he posat la crema de xocolata dins una mànega pastissera d'un sol ús (una bossa de plàstic us farà el mateix servei) i després d'escapçar-la he fet tires de xocolata d'uns 6 cm de llarg sobre un paper sulfurat que he deixat al congelador durant uns 25-30 minuts. D'aquesta manera he pogut plegar bé la pasta i fins i tot fer rodar el xuixo sobre si mateix per acabar-lo d'arrodonir i no m'ha sortit tota la crema pels costats.   


A veure si us animeu i em sabeu dir si us agraden☺


Com ja he dit, nosaltres no vam menjar els originals així que no sé si s'assemblen amb els emblemàtics xuixos d'en J.Marc (m'ho hauràs de dir tu guapo!) però han quedat bons de veritat!! MOLT bons per ser sincers!☺ Encara no n'has acabat un que ja penses en menjar-te el següent!!






 Tot i que orgàsmics...


... ens han agradat molt, SI!! I no penseu pas que en quedarà cap PERÒ també hem coincidit que per nosaltres un xuixo, per ser un "xuxo" de veritat, ha de portar CREMA!! Clar que això dels orgasmes també és molt personal!☺☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Fasnachtschüechli

Abans d'enterrar la sardina definitivament, vull que conegueu aquestes delícies de Carnaval.


Els noms poden ser "Hasenöhrli", "Chruchtele", "Beignets de Carnaval", "Marveilles", "Chneublätz", ... I això és perquè no són d'una regió concreta sinó que es poden trobar a tot el llarg i ample (de la petita) Confederació Helvètica☺

La curiositat és que antigament cada peça de massa es formava estirant-la amb els dits sobre el genoll (diuen i esperem que sigui cert) després de rentar-lo a consciencia per l'ocasió ☺

Es necessita una mica de temps per estirar cada un dels "pastissets" i seguidament fregir-los però la recepta per ella mateixa és molt senzilla:

Ingredients

Per unes 24 peces
  • 3 ous
  • 20 g de sucre
  • 60 g de mantega
  • 2 cullerades de Kirsch 
  • 20 g de nata líquida
  • 400 g de farina blanca
  • 2 litres d'oli de gira-sol per fregir-les
  • Sucre llustre per decorar-les

Procediment

  • Barregem els ous, el sucre, la mantega, el Kirsch i la nata líquida en un bol i batem fins a tenir-ho tot ben integrat.
  • Hi afegim la farina poc a poc i amassem fins a aconseguir una massa homogènia. Si ho feu a màquina utilitzeu ara l'accessori ganxo i manteniu la velocitat a mig nivell. 
  • Evoqueu la massa sobre la superfície de treball i feu una bola amb ella.
  • Emboliqueu-la amb film i deixeu-la descansar a la nevera durant 1 hora.
  • Passat aquest temps, traieu la massa de la nevera i treballeu-la com si fos plastilina per tal d'aconseguir un cilindre d'uns 3 cm de gruix. 
  • Talleu el cilindre en porcions, d'altra vegada, 3 cm. Cada una d'aquestes porcions serà un dels "pastissets". Us en sortiran unes 24.
  • Tapeu les 24 peces amb film perquè no s'assequin i comenceu a estirar-les una a una. Cal que els hi doneu forma de circumferència i que les estireu ben fines. Les tindreu del gruix adequat així que pugueu veure la superfície de treball a través de la pasta. Us adonareu que la massa és molt elàstica i que la podeu manipular i acabar de formar molt fàcilment amb els dits.





  • A mida que les aneu formant, les podeu anar apilonant i separant amb un tros de film en un racó de la superfície de treball. 
  • Quan us falti estirar-ne 6 o 7, ja podeu posar l'oli dins un cassó i escalfar-lo. La temperatura de fregir serà entre 170-175°C    
  • Així que tingueu tots els pastissets estirats i l'oli hagi agafat la temperatura adequada ja podeu començar a fregir-los. 
A l'hora de fregir-los heu de tenir presents 3 coses:

  • La massa és absolutament adaptable i no cal que us preocupeu massa a l'hora de posar-la dins el cassó. Si us sembla que la rodona que heu format es massa gran o massa petita, si es doblega o sembla que queda deformada... la massa s'enfonsa d'entrada i a la que torna a la superfície ho fa completament estirada i agafant la mida del cassó☺ 



  • Els "Fasnachtschüechli" tenen una clara forma ondulada. Per aconseguir-ho només cal que us ajudeu amb 2 culleres de fusta i els aneu enfonsant a l'oli a mida que es couen. Us adonareu de quan no cal fer-ho més perquè la massa ja cuita perd flexibilitat i ja no serà fàcil enfonsar-la. 
  • No patiu si al enfonsar-los amb les culleres es trenquen una mica. Al sortir de l'oli s'assequen una mica però aquestes delícies de Carnaval són conegudes per la seva fragilitat i SEMPRE es trenquen d'una banda o d'una altra.
Així que el pastisset adquireix rigidesa, ja el podeu treure i deixar-lo sobre paper de cuina per tal d'escòrrer tot l'oli. Un cop freds ja només ens faltarà espolsar-los amb sucre llustre a consciència i... MENJAR-LOS!!!!


Vinga, a veure si us animeu a provar-les un dia perquè realment són addictives!!!!! Això sí... no us deixeu enganyar per la seva lleugeresa: són una bomba!!! Boníssimes però si us deixeu endur i no pareu... us podeu arribar a trobar realment malament i si no us ho creieu li podeu preguntar a en Reto!! ☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Berliner


Si hi ha alguna cosa que trobo a faltar quan arriben aquestes dates, són els llardons!!!! A Suïssa no es troben llardons!!! L'any passat vaig fer-los jo mateixa a casa. Sí! Vaig anar al carnisser, vaig comprar grassa de l'esquena del porc i apa.☺

Però aquest any... aquest any el Carnestoltes ens ha enganxat malament. A casa hem estat malalts les darreres setmanes i no només nosaltres sinó que a la feina també han anat caient nens i educadores. M'ha tocat treballar més hores de les establertes amb MOLT poc temps lliure. I el poc temps lliure que tinc, el dedico a un curs online de Macarons que estic fent amb Bake-Street (un bloc que, independentment dels cursos que ofereix, em té completament fascinada). Així, amb tot el greu del món, aquest any NO hi ha llardons!! 

Malgrat tot... no hi ha mal que per bé no vingui!☺

A Suïssa el Carnaval es viu intensament: va començar el Dijous Llarder i acabarà... el 12 de març! Sí! Passat el Dimecres de Cendra, quan a tot arreu "s'enterra la sardina" i s'acaba la gresca, a Suïssa la comencen les regions protestants i el Carnestoltes continua!!! Els pobles i ciutats es van succeint i així els fanàtics d'aquesta festa no es perden ni una celebració...

... celebració o hauria de dir CELEBRACIONS ja que la gent surt al carrer de dia i de nit, de dilluns a divendres i les colles de "Guggenmusik" animen totes les hores del dia. Tot plegat és una mica més... més fosc que el Carnaval català però amb una tradició d'anys i amb regions com Luzerna o Basilea que han passat a ser conegudes internacionalment. Us en podeu fer una idea si mireu aquest vídeo PERÒ aneu-lo passant ràpid perquè és el directe de la TV de l'any passat i es pot fer una MICA llarg ☺



Com no pot ser d'altra manera en tradicions viscudes a pols, la cuina també està plena de festa i alegria aquests dies. Hi ha diferents postres, dolços i masses fermentades que no poden faltar a cap Carnaval i com que jo no tinc llardons...

Els "Berliner" són juntament amb els "Fasnachtschüechli" els més coneguts i comercialitzats. Segurament també són els menys suïssos de tots ja que són originaris d'Alemanya on es mengen per Carnaval però tampoc poden faltar a cap festa de Cap d'Any.



Per aconseguir un "Berliner" hem de seguir 3 passos: preparar la massa, fregir-la i omplir-la. No és complicat però requereix una miqueta de temps☺ Som-hi!!

La recepta, tot i tenir-ne més d'una a l'abast (fins i tot en Xavier Barriga n'inclou una dins el seu llibre "Brioxeria"), l'he tret de la pàgina Honest Cooking ja que després de diferents proves, és la que m'ha donat el resultat esperat: un gust boníssim i una textura molt fina. Després de tunejar-la una mica, queda així:


Ingredients

Per 8 "Berliner" i  8 boles de xocolata☺

Per la massa

  • 250g de farina
  • 14 g de llevat fresc 
  • 1 ou
  • 50 ml de nata
  • 75 ml de llet
  • 40 g de sucre
  • 1 polsim de sal 
  • 40 g de mantega

Per fregir-los

  • 2 litres d'oli de gira-sol

Per l'acabat

  • 200 g de sucre llustre
  • Gelea o melmelada de gerds
  • Crema de xocolata (Nuttella o Nocilla)☺


Procediment

Primerament prepararem la massa.
  • Barregem tots els ingredients per la massa menys la mantega.
  • Amassem per tal de compactar tots els ingredients. Ho podeu fer a mà o a màquina fent servir l'accessori ganxo.
  • Quan la massa ja està tota unida hi afegirem la mantega tallada trossos. 
  • Ara caldria amassar fins que la pasta deixi d'enganxar-se a les mans o a les parets del bol de l'amassadora. Jo ho he fet a màquina i m'han calgut 2 amassades de 7 minuts amb una pausa de 10 minuts al mig. La mantega desmuntarà la massa PERÒ aquesta es torna a compactar a còpia d'anar amassant. Si ho feu a mà, aneu alternant minuts d'amassat amb minuts de repòs ja que d'aquesta manera no descansa només la pasta sinó també vosaltres i no es fa tant feixuc. 
  • Un cop la massa ja no s'enganxa la tirem sobre la superfície de treball, li fem un darrer plec i la posem dins un bol prèviament untat amb oli d'oliva. Cobrim amb film i la deixem reposar de 45 minuts a 1 hora.
  • Passat aquest temps la tornem a tombar sobre la superfície de treball, la pressionem amb els dits per tal de desinflar-la i li fem 2 plecs més. 
  •  La tornem al bol untat d'oli i la deixem reposar uns altres 40-45 minuts.
  • Ara ja la tindrem apunt per fer els "Berliner".
  • Per fer-los posem la massa sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada.  
  • Pressionem altra vegada per treure l'aire.
  • L'estirarem amb un corró de cuina per tal d'aconseguir un rectangle 1.5 - 2 cm de gruix.
  • Amb un tallador de galetes rodó (un got també serveix) anirem tallant els "Berliner".



    • Traspasseu-los sobre una safata de forn lleugerament enfarinada. 
    • Agafeu la massa restant i en feu una bola. 
    • La deixeu reposar uns minuts i repetiu els darrers 4 punts fins que acabeu tota la massa...
    ... us confessaré que tinc una mania! 

    Crec, opinió absolutament personal, que el fet d'amassar i estirar diverses vegades la massa fa que la pèrdua d'aire sigui més que la desitjada i els "Berliner" cada vegada siguin menys esponjosos. Per això jo acostumo a fer tants "Berliner" com em surten amb la primera estirada i, desprès, faig una bola amb la massa restant, la deixo reposar uns minuts, la divideixo en peces d'uns 30 grams i en faig boles.



    Boles que després omplo de xocolata!!!☺



    I surten ben bones, us ho asseguro!! ☺

    Aprofiteu mentre els "Berliner" (i les boles) es relaxen per fer escalfar l'oli. Ho podeu fer a la fregidora però a mi m'agrada més el cassó ja que em sembla que els tinc més a la mà. 

    La temperatura ideal per fregir-los és 170°C. Si ho feu amb la fregidora no hi ha cap problema doncs normalment és una de les temperatures programades i si ho feu amb el cassó podeu fer servir un termòmetre o segur que coneixeu el truc de la cullera de fusta, oi? L'oli estarà prou calent quan al introduir el pal d'una cullera de fusta, aquest queda envoltat de bombolletes. 

    El fregit no té massa secret però per tal d'aconseguir que els quedi el cercle claret característic al centre, s'aconsella fregir-los no més de 2 minuts per banda i només els tocarem per girar-los. El millor resultat s'obté si ho feu en 2 vegades: 1 minut per banda i repetiu 1 minut per banda. 

    Si us decidiu a fer pilotes, aquestes necessiten uns minuts més per no quedar crues. Com que tot plegat dependrà de la mida de les mateixes, el millor és si n'agafeu una de cap de turc i la sacrifiqueu. Així estareu segurs de si li falta fregida i, més o menys, de l'estona que falta. 

    Així que els tinguem fregits els traurem i els deixarem escórrer damunt paper de cuina i els acabarem:
    • Prepararem 1 plat amb el sucre llustre.
    • Batem lleugerament la gelea. Sí, ja sé que sona estrany però al batre-la li trenquem la consistència gelatinosa i ens serà més senzill manipular-la.
    • La posarem dins una mànega pastissera (millor si és d'un sol ús) i la prepararem amb el broquet per omplir. 
    • Així que puguem manipular els "Berliner" però mentre encara són tebis, els arrebossem amb el sucre llustre i els deixem que s'acabin de refredar. Aquest pas és igual en el cas de les boles. 
    • Quan ja els tenim freds els punxem amb el broquet de la mànega pastissera fins a la meitat i els anem omplint a mida que anem reculant el broquet cap a l'exterior. Pareu així que el broquet deixi el "Berliner". Les boles de xocolata segueixen el mateix procediment. Jo les omplo amb Nutella que prèviament escalfo una mica al bany maria perquè sigui més fàcil de manipular.

    I ja els teniu apunt!! La gelea acostuma a regalimar una mica. No cal que els netegeu ni que feu res d'especial. Deixeu-los reposar sobre una reixeta i veureu que la gelea, en contacte amb l'aire, torna a agafar la consistència gelatinosa ràpidament i deixa de sortir mentre que la sobrant us caurà sobre el marbre.

    Apa! A gaudir del Carnaval i d'aquests "Berliner" que són deliciosos!!!! Sols o... acompanyats d'una pilota de xocolata!! ☺



    Ostres que gairebé me m'oblido!!!!! Aquesta recepta també us pot servir per fer dònuts si voleu PERÒ... si tot això del fregir us va massa gros o voleu evitar olis i grasses, encara teniu una altra opció!!☺

    Mentre els "Berliner" es relaxen a la safata del forn, en comptes de posar l'oli a escalfar podeu encendre el forn a 180°C i coure'ls al forn fins que quedin daurats: uns 20 minuts. Us quedaran uns panets absolutament esponjosos que, un cop cuits però encara tebis, es poden arrebossar igualment amb sucre llustre i els podeu servir acompanyats d'una bona melmelada, una crema de xocolata o simplement "al natural" amb un bon cafè!!!

    ☺

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Xuixos de Girona

    Els meus pares han estat amb nosaltres una setmana i ara fa només una estoneta que han agafat el camí de tornada cap a Girona: ja els trobem a faltar!!

    Ahir vam fer un sopar amb els sogres per dir "fins aviat" als pares i vaig decidir fer "Xuxos" farcits de crema pastissera. Una mica per enyorança, una mica per patriotisme i un molt perquè al meu pare li encanta la crema i m'ho va demanar :)



    Els vaig fer una mica allargats expressament per poder-hi posar més crema i així fer-lo ben content PERÒ... tot i que li van encantar els xuixos (a ell i a tots perquè VAN VOLAR!!!!) no vaig aconseguir atipar-lo de crema: a casa els sogres no va gosar però aquest matí, mentre s'anava menjant l'últim, amb una cullera l'anava reomplint amb la mica de crema que va sobrar!!! És que el meu pare és el rei de la crema!! Llàstima que de la sorpresa i del riure he arribat tard a fer la foto!!!☺

    Per fer els xuixos, és millor si fem la crema pastissera amb antelació per tal d'assegurar-nos que està ben freda en el moment d'utilitzar-la. La podeu fer a primera hora o fins i tot el dia abans i conservar-la a la nevera ben tapada fins que la necessiteu. Així que començarem...


    Per la crema pastissera:

    Pels xuixos en feu prou amb la meitat de la recepta: a mi me'n va sobrar per fer una coca i tot! Però us poso la recepta complerta per si us interessa aprofitar i fer alguna cosa més :)


    Ingredients

    • 100 cl + 900 cl de llet
    • 85 g de farina de blat de moro (maizena)
    • 300 g de sucre 
    • 6 rovells d'ou
    • 1 beina de vainilla
    Potser us preguntareu si m'he oblidat de la pell de la llimona i de la canyella, no? Doncs us diré que jo no hi poso ni pela de llimona ni canyella ja que al fer-ho em recorda massa la Crema Catalana. Ei! Que la Crema Catalana m'encanta, no us penseu pas el contrari, però al menjar dolços amb crema, doncs m'agrada més que la crema sigui neutra o amb gust de vainilla per tal d'aconseguir precisament això: dolços amb crema! Trobo que la Crema Catalana té prou cos i caràcter per ella mateixa i no es mereix ser un farcit o un acompanyament ;) 


    Procediment

    • Barregeu la farina de blat de moro amb 100 cl de llet freda i afegiu-hi els rovells.
    • Escalfeu la resta de la llet amb el sucre i la beina de vainilla oberta per la meitat. Quan arrenqui el bull, pareu el foc i deixeu refredar una mica la llet per infusionar millor la vainilla. Passats uns minuts podeu treure la beina i si us sembla que la vainilla ha deixat massa trossets negres a la llet, la podeu colar. 
    • Poseu de nou la llet al foc i quan torni a bullir, afegiu-hi la barreja de la llet amb la farina de blat de moro i els rovells.
    • Remeu-ho enèrgicament perquè no s'enganxi i, quan comenci a quedar espessa, ja la teniu a punt.
    • La tapem, deixem que refredi i la reservem.

    Per la massa del xuixo:

    Em van sortir 10 xuixos talla XL.

    Ingredients

    • 250 grams de farina de força
    • 6 grams de llevat sec
    • 30 grams de sucre
    • 90 ml de llet tèbia 
    • 1 polsim de sal
    • 1 ou
    • 20 grams de mantega tova 
    • Oli de gira-sol per fregir-los. 


    Procediment

    • Barregeu tots els ingredients menys la mantega.
    • Amasseu fins que us quedi una massa fina i elàstica.
    • Quan la massa ja estigui lligada hi afegiu la mantega.
    • Quan la mantega estigui integrada, deixeu reposar la massa uns 10 minuts a temperatura ambient.
    • Tot seguit amassem una darrera vegada, en fem una bola i la posem dins un bol. Tapem amb film i deixem que llevi durant 1 hora o 1 hora i mitja (dependrà de la temperatura de la vostra cuina) o fins que dobli el seu volum. Si voleu també la podeu deixar llevar tota la nit a la nevera i fer els xuixos a primera hora del dia següent. Jo acostumo a fer-ho així i em va molt bé. 

    A partir d'aquí traballarem peça a peça.
    • Tallem una peça de massa d'uns 80 g aproximadament (*) 
    • L'estirem amb el corró per aconseguir un quadrat de massa molt fi. Al ser una massa molt elàstica també permet estirar-la i donar-li forma amb les mans. Un cop tingueu el quadrat el gireu de manera que tingueu un rombe al davant.
    • Farcim els rombes posant la crema freda a la base.
    • L'enrotllem amb forma de cilindre procurant que no s'escapi la crema. Jo, per sellar una mica les puntes, desprès de cobrir la crema amb la pasta de la base, tanco una mica els costats doblant-los un pensament cal al centre, com si emboliqués un paquet. I acabo d'enrotllar fins a trobar la punta de dalt del rombe.
    • Es col.loquen els xuixos sobre una plata de forn coberta amb paper sulfurat o untada amb oli i els tapem amb un drap.
    • Repetim l'operació fins que acabem la pasta.
    • Quan tenim tots els xuixos fets, els deixem reposar a temperatura ambient fins que hagin doblat el seu volum.
    (*) Si ho preferiu també podeu estirar tota la pasta massa de cop i llavors la talleu a quadrats amb el tallador de pizza. 

    Finalment els fregirem amb força oli calent tot vigilant que no es cremin. Un cop cuits i escorreguts els ensucrarem i llestos!!! Amb un gotet de moscatell són insuperables!!




    Última actualització: 18.01.2015 

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS