S'han acabat les vacances i ens hem d'anar espolsant les mandres que ens ha deixat l'estiu així que ens tirarem de cap a l'entrada d'avui: la RATAFIA!
Trobo important aclarir que tot i que sempre parlem de "ratafia" a seques, hauríem de dir Ratafia Catalana o Ratafia de nous per definir la nostra ratafia (sobretot des que al 1998 va estat reconeguda amb la Denominació Geogràfica). La ratafia com a nom i com a licor d'herbes, no és exclusiu de Catalunya. Podem trobar ratafies monotemàtiques com la de poliol i variants geogràfiques com l'Aigua de Nous de la Vall d'Aran, la Ratafia Mallorquina o la de l'Aragó... sense oblidar-nos de la Ratafia i els licors d'herbes que s'elaboren fora de les nostres fronteres com ara el "Nocino" a Itàlia o la "Ratafià" a aquí a Suïssa a la part del Ticino.
Sempre m'ha fet molta gràcia el secretisme que envolta la "recepta" de la ratafia. No se si us ha passat a vosaltres però jo conec força gent que fa ratafia. Gent que així que els hi fas saber que a tu també t'agradaria fer-ne i els hi demanes la "recepta"... arrufen el nas perquè no els hi fa cap gràcia que els hi vulguis "copiar" la ratafia: com si això fos possible!!
El que tots sabem, el que diu Jaume Fàbregas en "El llibre de la ratafia" i el que ens diran els veïns i amics experts, és que la Ratafia es tracta d'una beguda alcohòlica d'origen casolà que s'aconsegueix posant nous verdes i herbes aromàtiques a macerar amb aiguardent... I aquí ens quedem, sembla que fa por anar més enllà.
Tot plegat és una bona tonteria! Deixeu-m'ho dir: la Ratafia Catalana és el licor d'AUTOR per excel·lència!! No té una recepta clara i única sinó que hi ha tantes ratafies com ratafiaires i una part de la màgia d'aquesta beguda és que, fins i tot sense voler-ho, el resultat és un mirall de les nostres preferències personals. Així que fora les pors!! El que compta és donar a conèixer i divulgar les nostres tradicions abans que s'acabin perdent☺
Per fer Ratafia Catalana necessiteu:
- Una garrafa de broc gros
- Nous verdes - 3 per litre d'aiguardent
- Aiguardent * o anís dolç - suficient per omplir la garrafa
- Sucre - 500 grams per litre d'aiguardent (en farem un xarop amb una mica d'aigua). NOMÉS si feu servir Aiguardent. Si feu servir anís dolç no caldrà afegir-hi el sucre.
- Herbes aromàtiques, flors i espècies
- Paciència!! La maceració (a sol i serena) dura 40 dies.
* El tema de l'aiguardent, sinó m'equivoco, crec que no és fàcil de trobar a Catalunya actualment. No sé si fins i tot està prohibit. En qualsevol cas podeu utilitzar Vodka o fins i tot una Grappa (Oruxo) si ho teniu a mà.
El moment propici per fer ratafia és pels volts de Sant Joan i Sant Pere, ja que és el moment en què les plantes aromàtiques estan en plena efervescència.
A partir d'aquí podeu començar a jugar amb les vostres preferències. Hi ha qui diu que les nous verdes han de ser collides a la Nit de Sant Joan. Igualment hi ha qui utilitza aiguardent i un cop colades les herbes hi afegeix un almívar per endolcir-ho mentre que hi ha qui prefereix fer-la amb anís dolç... Igualment passa amb les herbes: hi ha qui les deixa assecar una mica, hi ha qui les posa verdes, hi ha qui hi barreja flors i hi ha qui "MAI de la vida!"... així que amics... plena llibertat a l'hora de decidir! Hi ha MOLTÍSSIMES opcions!! I ara us compartiré la meva i ja us avanço que és especial☺
D'entrada us diré que amb el meu amic Joan (no conec ningú tan arrelat a les tradicions catalanes com ell) vam començar a fer ratafia fa una bona pila d'anys! La "recepta" d'aquell temps era més rústica, més tradicional i molt més lleial a les primeres ratafies. Però els primers anys de viure a Suïssa vaig deixar de fer-ne i així que vaig voler tornar a començar... em va tocar improvisar! Sobretot per la climatologia i perquè hi ha moltes herbes que d'entrada no coneixia però m'hi he acostumat i ara per mi fer ratafia és fer una poció de bruixes i m'encanta! És màgia pura!!
Crec en la màgia de la Nit de Sant Joan!!! I per això vaig decidir un dia que la meva ratafia la faria justament aquesta nit! Ni abans ni després! La faig quan ja és ben fosc, a la llum d'una espelma, a la fresca i sense presses. Quan la majoria de vosaltres esteu de revetlla, jo gaudeixo del meu ritual i tinc la sensació que totes les forces de la natura conflueixen a la meva terrassa.
Crec en la màgia del números!! 40 i 40! Ni més ni menys: 40 plantes i 40 dies de maceració.
I amb això de les plantes ve la primera de les meves adaptacions Suïsses. El juny suís no és com el juny català a nivell de temperatures. Per aquest motiu les nous que, a més, a la meva zona són molt escasses, són molt petites i el punt amarg és molt més accentuat que les que trobareu per la mateixa època a Catalunya. Després de tenir un parell de males experiències, vaig decidir reduir considerablement la quantitat de nous a la meva ratafia. Com que la meva garrafa és de 8 litres, necessitaria 24 nous però jo només n'hi poso 8 i d'aquestes només n'aixafo 4, les altres les poso senceres.
El mateix problema tinc amb les herbes remeieres: hi ha moltes plantes que encara no han madurat del tot o que encara els falta 1 mes per florir. Per solucionar aquest problema sense haver de resignar-me a posar-hi 40 elements, la meva ratafia porta plantes, espècies, flors i fruites. Sí, fruites!! El Calvados, el Williams i el Kirsch són reconeguts i apreciats arreu, oi? I són destil·lats a base de poma, pera i cireres, oi? I la sangria, que no porta fruites? Doncs la meva ratafia també!! ☺ I tot plegat ho recullo pocs dies abans de Sant Joan, apurant al màxim. Amb la qual cosa, les herbes no són seques encara i m'hi miro amb les quantitats ja que tenen molta més essència que si els hi posem seques i això no sempre és favorable.
Aquí teniu la meva llista:
- Herbes remeieres, granes i espècies(25): menta, farigola, romaní, fonoll, orenga, sàlvia, llor, anet, eucaliptus, ortiga, citronella, estragó, camamilla, carxofa, pebre, clau, canyella, vainilla, nou moscada, anís estrellat, anís verd, regalèssia, gingebre, cardamom i cafè.
- Flors(5): saüc, rosa, trèvol de prat, dent de lleó i espígol
- Fruites(10): taronja, llimona, poma, pera, cireres, préssec, albercocs, maduixes, nabius, i mores.
L'alcohol l'aconsegueixo per dues vies diferents. L'aiguardent tampoc es troba a aquí a Suïssa a granel i no es ven anís dolç per a ratafia. Per aquest motiu el meu millor aliat és el Vodka. Per estalviar-me però el xarop de sucre, sempre intentava barrejar-lo amb anís. Comprava Pastis o Anís del Mono a les botigues espanyoles i anava fent els meus invents. Aquest anys però, he importat l'anís de Catalunya! Comprat a la cooperativa del poble i portat cap a Suïssa amb cotxe. Per no passar-me els límits d'alcohol permesos a la frontera, vaig important 2 garrafes de 3 litres en dues vegades. D'aquesta manera la meva barreja final ha estat de 6 litres d'anís de ratafia i 2 litres de Vodka. NO hi he afegit gens de sucre!
Tot barrejat, tapat amb un drap i posat a recer del vent i la pluja. Deixat a sol i serena 40 dies i finalment colat amb un drap fi i embotellat.
Crec en el licor de l'amistat!! A aquí a Suïssa, al Ticino, el "Ratafià" o "Nusslikör" com en diuen a la meva zona, és conegut com el licor de l'amistat....
... el dia 1 d'agost la meva amiga de l'ànima, la M.Àngels, va venir a Suïssa amb la motxilla i les xiruques per passar-hi tot un mes. Va venir acompanyada d'una altra amiga seva, la Salut, que va acompanyar-nos durant 10 dies. Bé, em va tocar colar la ratafia el dia 2 d'agost i elles em van ajudar. Dels 8 litres inicials van sortir-me 7 litres nets de ratafia (sempre se n'evapora una part i se'n perd al colar-la). Doncs al dia 10 d'agost, quan va marxar la Salut, ja ens n'havíem begut 3 litres!!!!! Als vespres, a la fresca, abrigades amb una manta, a xarrupets i amb un glaçó: un plaer acompanyat de riallades!!! El licor de l'amistat de totes TOTES!♥ I explicant-vos això també us estic dient que va sortir BONÍSSIMA!!! Un dels millors anys!
I SÍ, ara la pregunta lògica seria "val d'acord però... com sabem què és el que ens agrada més a nosaltres?" I la resposta és ben senzilla: FEU Ratafia!! Que no us faci por!
Comenceu amb pocs litres d'anís dolç que així ja us estalvieu afegir-hi el sucre. Agafeu les nous quan les trobeu i amb les herbes el mateix! Marqueu-vos un dia al calendari (a començaments de juny) per tal de tenir-ho present i a mida que les aneu trobant les aneu recollint. La quantitat... al gust! I si dubteu... imagineu-vos el gust de l'herba i deixeu que sigui la vostra veu interior la que decideixi. Poseu-les a macerar pels vols de Sant Joan, marqueu al calendari quin dia farà falta colar-la i mentrestant li aneu fent una sacsejada cada quan hi penseu. Passats els 40 dies coleu i degusteu... gaudiu-la!! Ja teniu un començament. A partir d'aquí... improviseu i inventeu!!
Si la recepta de la ratafia fos una recepta de les de "2 i 2 fan 4", per mi la que us acabo de donar seria la meva "recepta fantàstica" i definitiva. Però a aquestes altures ja ha quedat clar que l'any vinent sortirà diferent, per més que jo la faci igual: la màgia de la ratafia catalana (made in Switzerland)!!☺
