Diberdayakan oleh Blogger.
RSS
Tampilkan postingan dengan label Memòries d'una cuinera. Tampilkan semua postingan
Tampilkan postingan dengan label Memòries d'una cuinera. Tampilkan semua postingan

Sopa de prunes amb mandonguilles de sèmola de blat dur

Al llegir que la proposta de "Memòries d'una cuinera" per aquest mes de gener eren les mandonguilles vaig pensar que no participaria ja que les mandonguilles donen més per salat per no pas per una recepta dolça. La inspiració va arribar dinant a l'escola ☺




El blat dur (triticum durum) es coneix bàsicament per ser el blat amb el qual es fa la pasta però té moltes altres utilitats i serveix per elaborar plats tan dolços com salats. Igualment la sèmola d'aquest cereal és la base del coscous, el bulgur i s'està posant molt de moda a l'hora de fer pa ja que té un elevat contingut de proteïnes i gluten.

Jo, sincerament, no tenia la sèmola de blat dur massa per mà fins que no vaig arribar a Suïssa. A aquí s'utilitza amb molta freqüència i a l'escola tenim un dinar que consisteix amb una papilla de sèmola de blat dur (de preparació similar a l'arròs amb llet) amb compota de poma. Sí... ho heu llegit bé: un dinar!! ☺ La primera vegada que m'ho van servir em vaig sentir com si hagués arribat tard al menjador i només em donessin les postres!!!! Molt estrany, de veritat!! Però llavors vaig recordar allò de "només els individus més ben adaptats al medi on viuen sobreviuran" i m'ho vaig menjar sense piular i és bo!! MOLT BO!! 

Per altra banda a Alemanya entenen les mandonguilles (Klösse, Knödel, Nocken, Klösschen,...) com a pilotetes fetes amb una gran varietat d'ingredients. Les fan de carn com nosaltres però també de patata, de pa i com ja us deveu imaginar, de sèmola de blat dur. A vegades fins i tots les fan farcides i són el guarniment d'infinitat de plats salats amb salsa o dolços amb confitures i cremes de vainilla. 



Ja tenim les mandonguilles! Només havia d'acabar de polir el plat. Tenia clar que no volia una crema. Volia que s'assemblessin a l'idea de mandonguilles que tenim nosaltres però mandonguilles de sèmola de blat dur dolces amb sèpia o pèsols... diem que NO!!! Em calia una sopa i la solució va arribar al netejar el congelador: prunes!!!! ☺

Anem-hi!




Ingredients

Per les mandonguilles


Us en sortiran més o menys depenen de la mida que les feu. A mi me n'ha sortit unes 30 i són de la mida d'un raïm. 
  • 250 gram de llet
  • 4 grams de mantega
  • 12 grams de sucre
  • 1 polsim de sal
  • 1 punta de llavors de vainilla - opcional
  • 100 grams de sèmola de blat dur
  • 1 ou
  • Aigua i sal per bullir-les

    Per la sopa de prunes

    • 1 kg de prunes - fresques o congelades
    • 100 ml de vi rosat o negre - a mi m'agrada més rosat.
    • 300 ml de suc de poma
    • 90 grams de sucre morè 
    • 20 grams de sucre avainillat
    • Canyella en pols al gust

      Preparació

      Les mandonguilles 


      Abans de començar ompliu l'aigüera amb 2 dits d'aigua freda i llavors:
      • Poseu la llet, la mantega, el sucre, la sal i les llavors de vainilla en un cassó al foc.
      • Ho manteniu a temperatura moderada mentre aneu remenant per desfer bé el sucre, la sal i la mantega. 
      • Així que arrenqui el bull ho retireu del foc i hi avoqueu la sèmola sense parar de remenar. Veureu que poc a poc va espesseint. Continueu remenant fins que el traçat del remenar sigui visible a la sèmola.
      • En aquest moment hi afegiu l'ou lleugerament batut i remeneu de nou fins que tot plegat torni a agafar consistència.
      • Finalment deixeu el cassó dins l'aigua freda a l'aigüera, sense tapar doncs no volem pas que la condensació ens hi afegeixi aigua i ens espatlli la consistència. Igualment vigileu que no hi degoti aigua de l'aixeta o que no hi tireu res a sobre per "despiste" Creieu-me: sé de què parlo!! ☺
      • Mentrestant porteu un altre cassó amb aigua i un polsim de sal a ebullició. 
      • Igualment preparareu un bol amb aigua freda que posareu prop del fogons. Ens servirà per anar-hi refredant les mandonguilles a mida que estiguin cuites.
      • Quan l'aigua salada bulli, li baixeu el foc i amb l'ajuda de dues culleretes de cafè (ben remullades amb aigua freda) aneu agafant boletes de sèmola i l'aneu tirant dins l'aigua bullent. Per tirar les mandonguilles a l'aigua, feu-ho amb un cop sec de la cullera contra al cassó. La sèmola té tendència a enganxar-se i si espereu que la massa caigui pel seu propi pes... us quedaran més aviat xurros en comptes de mandonguilles. Si aquest fos el cas NO PATIU!!! A la sopa li serà ben igual☺ 
      • Veureu que les mandoguilles primer s'enfonsen i suren així que estan cuites. 
      • Les aneu traient amb una escumadora i les refredeu de seguida dins l'aigua freda que teniu preparada.
      • Repetiu aquests darrers passos mentre us quedi sèmola.
      • Quan acabeu les pesqueu de l'aigua freda tot deixant que s'escorrin bé i les poseu sobre un plat o safata. Les reserveu.

        La sopa

        • Poseu les prunes, el vi, el suc de poma, el sucre i la canyella en pols (jo també hi poso 2 branques de canyella extres però no cal. Només ho faig perquè m'agrada trobar-la al plat ☺) dins una cassoleta al foc.
        • Quan comenci a bullir li baixeu el foc i deixeu que es coguin les prunes durant uns 15-20 minuts (*) 
        • Passat aquest temps ja podeu apagar el foc i deixeu que la sopa reposi uns minuts.

          (*) Si les prunes són congelades no les deixeu coure més de 10-15 minuts o us quedaran ben aixafades.


          I ja està!! Es serveix la sopa de tèbia a calentona sense que arribi a cremar i s'hi posen les mandonguilles dins. 



          És una sopa genial a aquesta època de l'any. Pot ser un entrant original, unes postres o un fantàstic reconstituent al tornar a casa després d'haver passat fred, un sopar, un dinar o un esmorzar. És un plat "tot terreny"!

          L'Olor a canyella barrejada amb l'olor del vi i les prunes ens porta reminiscències del Nadal i fa que ens vingui de gust menjar-la asseguts al sofà i sota una manta. Feu-ho!! Un dia és un dia!! Demà ja tornareu a la taula☺ 

          Si no teniu prunes també podeu fer servir peres. Perd una mica el vel romàntic però la sopa és igualment bona i sorprenent!! 

          I finalment  dir-vos que el vi es cou tot perdent part de l'alcohol però no el perd pas tot. Si ho feu per nens feu servir només suc de poma (en necessitareu 400 ml) Parlant del suc de poma... hauria de ser el més natural possible. 

          Ai! I dir-vos que les mandonguilles les podeu guardar perfectament dins la nevera tapades amb film transparent durant 2-3 dies. Igualment la sopa la podeu fer avui i anar-la escalfant a mida que la volgueu menjar. A la nevera us aguantarà fins a una setmana però dubto que duri tant☺



          Vinga, animeu-vos a fer aquesta sopa que no és gens difícil i us agradarà molt!!

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Trufes de formatge blau i xocolata


          No, no m'he tornat boja tot i que reconec que ho pot semblar☺ I sí, sé que aquesta combinació més aviat fa certa angunia però doneu-me un vot de confiança i us asseguro que no us sabrà gens de greu.

          Us sona el nom de Heston Blumenthal? Per si no us sona dir-vos que és un Chef anglès, propietari del restaurant "The Fat Duck". Tant ell, com la seva cuina, els seus restaurants i els seus llibres, han estat premiats en moltes ocasions destacant les 3 Estrelles Michelin que va guanyar al 2004. Val a dir que és un Chef bastant peculiar... només cal que doneu un cop d'ull a la seva pàgina web i us adonareu de la seva extravagància. Però a mi sempre m'han agradat els genis poc convencionals☺ 

          Una vegada, no recordo en quin programa de TV, vaig sentir-lo parlar de percentatges de compatibilitat entre diferents productes basant-se en l'estudi científic de les molècules que formen una olor o un sabor determinat. Es veu que els aromes i sabors principals es basen en una combinació d'unes 10 molècules i aliments que comparteixen 2 o més d'aquestes molècules es consideren complementaris. Seguint aquesta teoria la xocolata i el formatge blau són la parella perfecta ja que aquests dos aliments coincideixen i comparteixen cap a 73 molècules!!!! 



          Com que malgrat ser una admiradora del senyor Blumenthal una té els seus perjudicis, he volgut posar-ho a la pràctica en petit format. Per això he aprofitat que la recepta del mes de desembre del bloc "Memòries d'una cuinera" són les trufes... 



          ... per llençar-me a l'experiment tot arriscant-me a malgastar una teula de xocolata Lindt i un paquet de formatge Gorgonzola. PERÒ no s'ha malgastat res: estem realment davant una parella de somni!♥



          Han sortit unes trufes boníssimes! Que es desfan a la boca! Que tant poden servir de postres com d'aperitiu sofisticat i de festa doncs el formatge es fa notar al final tot deixant-nos un refinat toc salat. A tothom qui he donat una d'aquestes perles negres sense dir-los els ingredients, han començat pensant que menjaven una trufa de xocolata i al final tots m'han preguntat què s'han menjat realment. 

          Potser és una trufa una mica arriscada però encara no he trobat ningú a qui no hagi fascinat! 

          I la recepta... bé, com que no acabava d'estar segura de les proporcions adequades entre el formatge i la xocolata, he fet una mica de recerca per internet. No he trobat cap recepta oficial però en un bloc que es diu "The curious gastronomer" el noi es va llançar a la piscina l'any passat fent servir 100 grams de xocolata per 80 grams de formatge tot basant-se en unes "crackers" que porten formatge i que ell menja habitualment. La proporció ha resultat ser molt encertada. La meva recepta  final i la seva són força iguals (de fet no hi ha cap secret a l'hora de fer trufes) però jo he utilitzat molta menys nata i menys mantega que ell i han quedat perfectes!


          Ingredients

          • 125 grams de nata líquida
          • 100 grams de xocolata al 70% de cacau
          • 1 cullerada de mantega
          • 1 cullerada de sucre
          • 80 grams de formatge blau - jo he fet servir gorgonzola intens
          • Cacau per recobrir-les


          Procediment

          • Posem la nata en un cassó al foc al bany maria.
          • Quan la nata està tèbia hi afegim la xocolata a trossos i barregem bé fins que estigui tota desfeta i ben integrada.
          • Hi afegim la cullerada de mantega que li donarà certa brillantor i el sucre. Remenem per desfer el sucre i integrar la mantega.
          • Ara és el moment d'afegir-hi el formatge!! Si us fa impressió tanqueu els ulls però continueu fins al final perquè val la pena!☺
          • Seguim remenant fins que el formatge estigui ben desfet.
          • Quan ho tenim tot lligat ho retirem del foc i ho evoquem en un contenidor que pugui anar al congelador. 
          • Posem la massa de les trufes al congelador SENSE tapar-la ja que la condensació faria que es barregés aigua amb la xocolata i no ens interessen unes trufes aigualides. Li deixem uns 40-45 minuts.
          • Traiem la massa del congelador i n'agafem porcions amb l'ajuda d'una cullereta o de l'estri de fer boles de meló. Veureu que queda una pasta tova però manejable. Acabeu de donar forma amb els dits, sense remenar-les gaire per evitar que s'escalfin i es desfaci la massa i les arrebosseu de seguida amb el cacau. 
          Ja teniu les trufes fetes!! Un cop formades les podeu tornar a posar uns minuts a la nevera o al congelador perquè tornin a quedar ben fermes i llestos!

          Si les guardeu dins una caixa de metall hermètica i en un lloc fresc i sec, us poden durar ben bé 5-6 dies en perfectes condicions. Si no les mengeu de seguida, segurament el cacau us quedarà una mica humit al anar passant els dies: cap problema!! Només cal que els hi feu una nova arrebossada i tan bones com el primer dia.

          Són increïbles!! I al llarg d'aquest dies poden ser un regal de primera!!



          Què us han semblat? Us hi atreviu? ☺

          P.S - Si voleu xocolata però d'una manera més tradicional, animeu-vos amb aquests Tàler.

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Pastís de xocolata amb farina d'arròs

          Avui fa justament 1 ANY que vaig publicar la primera recepta!!!! "Hi ha bruixes a la cuina" celebra el seu primer aniversari!!!! ♥





          365 dies... 365 dies que han passat d'una volada!! 365 dies que m'han endinsat en aquesta magnifica blogosfera on he pogut "conèixer" gent fantàstica: VOSALTRES! 365 dies que m'han permès no només recopilar les meves receptes sinó compartir-les i descobrir-ne moltes d'altres que es converteixen en reptes i em fan anar descobrint, provant, millorant i aprenent dia si i dia també.

          GRÀCIES!!! GRÀCIES per compartir, GRÀCIES per visitar-me, GRÀCIES per seguir-me, GRÀCIES per llegir-me, GRÀCIES per ser-hi!!☺

          Vaig començar, bastant insegura i sense saber massa bé com posar-m'hi, amb una recepta d'un pastís de xocolata. Avui, 365 dies més tard, us porto un altre pastís de xocolata. Aquest cop glacejat i amb la particularitat d'estar fet única i exclusivament amb farina d'arròs!! 

          Vol ser un tribut a allò "alternatiu" ja que, sovint, tot allò diferent del que estem acostumats ens espanta una mica. En el món de la pastisseria i parlant concretament de la farina, sembla que ens costa provar altres farines simplement per provar. Sembla que deixar de banda la farina tradicional de blat només sigui permès i obligat en el cas de tenir al·lèrgia al gluten.

          Bé... a casa no hi ha ningú al·lèrgic al gluten però tenia farina d'arròs que m'havia sobrat de quan vaig fer el pa tigre i buscant com podria utilitzar-la, em vaig topar amb aquest pastís. D'entrada vaig arrufar les celles (sí, jo també tinc els meus perjudicis) però vaig decidir que abans d'opinar caldria fer-lo i veure el resultat personalment i... sincerament... ens vam quedar tots AL·LUCINATS! 



          Ingredients

          Pel pastís

          • 250 ml d'aigua tèbia
          • 60 g de cacau sense sucre
          • 240 g de farina d'arròs
          • 200 g de sucre
          • 1 cullereta d'impulsor
          • 1/2 cullereta de sal
          • 125 ml d'oli de gira-sol
          • 1 cullera d'extracte de vainilla
          • 2 culleretes de vinagre de poma o de vi blanc
          • Melmelada d'albercoc
          • Coco ratllat - opcional

          Pel glacejat

          • 60 g de sucre llustre
          • 100 g de xocolata negre
          • 5 cullerades d'aigua tèbia
          • 1 cullereta d'extracte de vainilla


          Procediment

          Escalfarem el forn a 175°C i prepararem un motlle rodó d'uns 22-23 cm tot cobrint la base amb paper sulfurat i engreixant els costats del mateix. També podeu fer servir un motlle rectangular per brownies. 
          • Desfem el cacau dins l'aigua i reservem.
          • Tamisem la farina dins un bol i hi afegim el sucre, l'impulsor i la sal.
          • Hi evoquem el cacau amb l'aigua, l'oli i l'extracte de vainilla. 
          • Remenem fins aconseguir una pasta cremosa i amb tots els ingredients ben integrats.
          • Finalment hi afegim el vinagre i remenem uns minuts més barrejar-ho tot bé. No patiu si us sembla que la pasta és tirant a liquida: jo també ho vaig pensar però va perfecte. 
          • Transferim la pasta dins el motlle i enfornem durant uns 30-35 minuts.
          • Així que el pastís està cuit, desemmotllem i el deixem refredar sobre una reixeta durant uns 20 minuts.
          • Mentrestant agafem la melmelada d'albercoc i la batem una mica per tal de liquar-la una mica.
          • Així que el pastís s'hagi refredat considerablement, podem cobrir la superfície amb la melmelada d'albercoc i el deixem acabar de refredar.
          Ara prepararem el glacejat:
          • Posem el sucre dins un bol i el reservem.
          • Desfem la xocolata al bany maria però sense que l'aigua arribi a bullir.
          • Així que veiem que la xocolata ja està pràcticament desfeta, agafem les 5 cullerades d'aigua i les afegim al sucre que teniem reservat.
          • Remenem fins a desfer el sucre.
          • Hi afegim la cullereta de vainilla i remenem fins a desfer-la i integrar-la del tot.
          • Finalment hi afegirem la xocolata desfeta poc a poc i remenarem fins a tenir una crema de xocolata lligada i brillant.
          Finalment tirarem el glacejat sobre el centre del pastís per tal de cobrir la superfície i deixarem que regalimi pels costats.

          I ja hem acabat!! Podeu deixar que el glacejat s'assenti i prou o podeu fer com jo i deixar-hi caure un polsim de coco ratllat. Això ja va a gust del consumidor☺

          No sé si he aconseguit que les fotos transmetin l'essència d'aquest pastís però us puc assegurar que el gust a xocolata NO pot ser més intens i la consistència... en aquest cas no puc parlar "d'esponjós" s'ha de dir "cremós"☺ Es desfà a la boca!! I dir que és BONÍSSIM és dir poc!! 

          També us diré que és un pastís pels VERDADERS amants de la xocolata. Val la pena fer-ne trossos petits doncs omple molt i seria una pena quedar embafat d'aquesta joia. 

          El vaig fer ahir al vespre i en vaig fer dues parts per reservar-ne una mica per avui. Em va interessar saber si el pastís és millor fet i menjat o guanya amb el temps. Ahir en vam fer desaparèixer la primera part sense ni respirar i avui... 



          ... doncs avui tenim uns amics a sopar i he aprofitat per servir-los la part que havia reservat a tall de "praliné" amb els cafès. 


          Els hi han agradat molt i així, com aquell qui no vol la cosa, els han anat fent desaparèixer tots!! Ha estat una bona idea i a nosaltres hem coincidit a dir que el pastís ha guanyat des d'ahir (com si això fos possible! ♥) i que aquesta presentació a mida petita és genial per evitar l'embafament del que us parlava abans☺

          Per cert, aprofitaré per participar al "Memòries d'una cuinera" d'aquest mes que, precisament, va...


          ☺

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Pa tigre o pa girafa?

          No es pot negar que són ben bonics☺ Des que els vaig veure per primera vegada que vaig pensar que els faria perquè el craquejat que els caracteritza em fa fascinar. Tot i això encara no m'hi havia posat perquè trobo que són perfectes per un sopar a base d'entrepans però sense ser informal del tot... no sé com explicar-ho però diem que no s'havia presentat l'ocasió. 


          Demà és Sant Valentí i... i res! Per mi és un dia com qualsevol altre i fins i tot li he demanat a en Reto que per favor no cal que corri a buscar roses perquè són caríssimes i a mi, sincerament, el dia de Sant Valentí no em fa ni fred ni calor. Però que a mi no em motivi no vol dir que Suïssa no ho celebri. Sí, ho celebren i ens han convidat a un sopar així que... ja tenim l'ocasió!☺

          Per altra banda m'anirà molt bé per poder tornar a participar (ja feia massa que no ho feia) a "Memories d'una cuinera" que aquest mes va de...


          El pa tigre té el seu origen a Holanda on els anomenen "Tijgerbrood" i d'aquí que als Estats Units, bàsicament a la zona de la Badia de Sant Francisco, els anomenen "Dutch crunch". El que jo no sabia i m'ha fet gràcia descobrir, és que al gener del 2012, la cadena de supermercats  anglesa Sainsbury's va anunciar que rebatejava el pa en resposta a tota una moguda social a partir d'una carta que la família de la Lily (3 anys) va adreçar al supermercat en nom d'ella dient que "no entenia perquè es deia pa tigre quan, de fet, s'hauria de dir "pa girafa"☺ He de reconèixer que abans de saber-li el nom, jo també l'hauria anomenat "pa girafa"!  



          I ara la recepta:

          Ingredients

          Per uns 10-12 panets

          Pel pa

          • 500 g de farina panificable
          • 325 g de llet
          • 20 g de llet en pols
          • 25 ml d'aigua
          • 20 g de sucre
          • 10 g de sal
          • 30 g de llevat fresc (nr.1) 
          • 30 g de mantega


            La pasta pel craquejat

            • 1 cullerada de llevat sec (nr.1)
            • 105 g d'aigua tèbia
            • 1 cullerada de sucre
            • 1 cullerada d'oli vegetal - jo he fet servir de gira-sol
            • Un polsim de sal
            • 125 g de farina d'arròs - pot ser integral o refinat 

              Procediment

              • Barregem tots els ingredients menys la mantega i ho remenem bé fins a aconseguir integrar-ho tot. Si ho feu a màquina seria uns 3-4 minuts a velocitat lenta.
              • Quan tenim la massa ja lligada afegim la mantega.
              • Amassem (nr.1) Si amasseu a màquina necessitareu uns 6-7 minuts a velocitat mitjana.
              • Untem un bol amb oli i reservem.
              • Fem una bola amb la massa i la deixarem reposar en bloc, dins el bol, fins que dobli el seu volum. En el meu cas va fermentar unes dues hores. 
              • Mentrestant prepararem una safata de forn (o dues si ho creieu necessari) tot cobrint-la amb paper sulfurat. 
              • Ara que la massa arribi al volum que ens interessa, la deixarem caure sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada, i passarem a tallar-la i formar-la. 
              • Dividiu la massa en tants panets com us interessi fer. Les peces haurien de ser totes de la mateixa mida. Les meves feien 60 grams. 
              • Els ho donem forma de bola tot fent força direcció la base per segellar-les el millor possible. Si no acabeu de saber com fer-ho, mireu el vídeo que trobareu a la recepta del Dampfnudeln. 
              • Els aneu col·locant sobre el paper sulfurat, a la safata de forn, i els tapeu amb un drap o amb film.
              • Deixarem que la pasta es relaxi durant uns 25 minuts. 
              • Durant aquest temps escalfarem el forn a 225°C i prepararem la pasta pel craquejat. Per fer-ho farem el següent:
              • Combinarem tots els ingredients dins un bol i batrem per tal d'aconseguir una pasta sedosa i més aviat espesa. Perquè us en feu una idea us diré que mentre la preparava, em venien al cap les manualitats amb paper maché i la cola d'empaperar☺ La consistència i l'aspecte d'aquesta pasta de cobertura holandesa, és molt similar a aquesta cola.
              • Un cop feta la pasta, la deixarem reposar uns 15 minuts o fins que hagi passat el temps de repòs dels panets de llet.  
              • Abans d'enfornar heu d'anar agafant cada un dels panets i els heu de cobrir amb la pasta. Per fer-ho no val el pinzell☺ Us heu d'embrutar els dits! La millor manera és si aneu agafant ditades (o manades) de pasta i l'escampeu per la superfície del panet fins a cobrir-la tota (la base no cal). N'hi heu de posar força. Us ha de quedar una capa gruixudeta de cobertura però sense que es desprengui del panet. 
              • Aneu tornant els panets a la safata i així que els tingueu tots coberts ja podeu enfornar.
              • Necessiten uns 15-20 minuts de cocció o fins que veieu la superfície ben cranquejada i que agafa color... color a girafa!☺



              Ara ja els podeu treure del forn i esperar que refredin. Un cop freds podeu fer-ne uns entrepans espectaculars!!



              Però també els podeu congelar. Es deixen congelar molt fàcilment i es descongelen traient-los del congelador uns 35-40 minuts abans de menjar o amb un cop de forn. I els tindreu igual de suaus i esponjosos que el primer dia☺



              Si els feu a la propera festa que tingueu, segur que deixareu a tothom fascinat!☺ I BON dia de Sant Valentí... per qui el celebri, és clar!

              • Digg
              • Del.icio.us
              • StumbleUpon
              • Reddit
              • RSS

              Pa de motlle amb espiral de canyella i planxat amb pera, cansalada fumada i formatge




              Pa!!! Ja l'enyorava! :) 





              Avui he decidit estrenar el motlle amb tapa per fer Pa de Motlle. Ja fa temps, vaig veure a Closet Cooking una foto d'un pa de motlle amb canyella i... sí, de totes les herbes i espècies del món mundial, la canyella és per mi la reina!!! Així que he agafat l'idea d'en Kevin amb la recepta del pa de motlle d'anet (fonoll) d'en Daniel Jordà i ha quedat un pa... de somni!!!! 

              Ingredients

              He de dir que quan vaig comprar el motlle (per internet) no vaig parar massa atenció a les mides i així que el vaig tenir a casa... COLLONS!!!!! El motlle fa 33x5x5cm!!! 

              He hagut de fer el pa dues vegades! La primera vegada he seguit les quantitats de la recepta i m'ha quedat el motlle molt poc ple. El pa boníssim però... llarg i només 3.5 cm d'alçada... un desastre: maleïdes bruixes!!!! Així que l'he fet una segona vegada modificant les mides i ha  anat molt millor. De tota manera... crec que el motlle encara pot quedar més ple: hauré de treballar una mica amb les mides ;)

              Us escric la recepta original i les meves mides entre parèntesi.  

              Pel pa

              • 250 g de farina (600 g) 
              • 80 g de llet (200 g)
              • 60 g d'aigua (130 g)
              • 15 g de sucre (35 g)
              • 15 g de llevat de flequer (42 g)
              • 5 g de sal (12 g)
              • 50 g de mantega a temperatura ambient (100 g) - podem substituir-la per oli d'oliva

              Per la pasta de canyella

              • 20 g de mantega
              • 2 cullerades de canyella
              • 3 cullerades de sucre

              Procediment

              Escalfem el forn a 215 °C i pintem l'interior del motlle i el sota de la tapa (si és que el nostre motlle té tapa) amb oli.

              • Barregem tots els ingredients menys la mantega que la incorporarem quan la massa ja sigui uniforma.
              • Amassem intercalant moments de repòs d'uns 5 minuts.
              • Quan hagem fet 2 o 3 sessions "amassat-pausa" de la massa, la deixarem reposar uns 20 minuts.
              • A continuació la posarem sobre la superfície de treball, li traurem una mica l'aire apretant amb els dits i seguidament l'estirarem tot formant un rectangle que sigui igual d'ample que el motlle que tenim i (més o menys) el doble de llarg. 
              • agafem els 20 g de mantega que encara ens queden i els fem servir per untar tota la superfície de la massa. Si veiem que ja la tenim ben greixosa i encara ens queda mantega, no cal que la fem servir tota.
              • Seguidament barregem la canyella i el sucre i espolsem amb aquesta barreja tot cobrint tota la mantega.
              • Agafem la massa per la part més allunyada a nosaltres i comencem a enrotllar-la.
              • Al arribar al final, pressionem amb els dits per tal de segellar-la.
              • agafem el cilindre resultant i li donem uns copets sobre la superfície de treball  perquè ens quedi uniforme i ben format.
              • L'introduïm al motlle i pressionem una mica perquè ocupi tot l'interior i deixem que reposi fins que dobli el seu volum (depenent de les condicions de temperatura i humitat de la vostra cuina pot trigar entre 45 minuts i 1.5 hores).
              • Un cop la massa ha pujat (hauria d'ocupar 2/3 del volum del motlle. A mi m'ocupava una miqueta menys però molt poc menys :D), enfornem durant  uns 20-25 minuts. Si el vostre motlle té tapa, passats uns 15 minuts hauríeu de treure el motlle del forn, destapar-lo i tornar-lo entrar al forn per uns 10 minuts més.  Penseu que si teniu un monstre de motlle com el meu, trigarà més a coure :)
              • Quan tinguem el pa cuit el traurem del forn i el deixarem refredar 5 minuts abans de desemmotllar-lo.

              Un cop fred, el podem degustar sol, amb mantega, o utilitzar-lo com a base per preparar sandvitxos dolç o salats...

              ... de fet, quan ja havia decidit que faria aquest pa per tal de poder estrenar un motlle que s'estava avorrint a l'armari, vaig veure que el repte que proposen aquest més la gent del blog Memòries d'una Cuinera és precisament el Sandvitx. Jo encara no he participat a cap d'aquestes convocatòries mensuals doncs no sempre tinc el temps o les idees que la convocatòria mereix però aquesta vegada...vaja: que m'hi apunto!!!!!!!!!!!!!! :)




              I no, no faré servir un altre pa, NO! El sandvitx que us proposo és una barreja dolç-salat que a casa ens encanta :)

              Planxat de pa de motlle de canyella amb pera, cansalada fumada i formatge Raclette o Cheddar




              Ingredients

              • 2 llesques de pa de motlle amb espiral de canyella
              • 3 o 4 làmines de pera crua
              • 2 o 3 llesques de cansalada fumada
              • 3 llesques de formatge raclette i/o formatge cheddar (*)
              • una mica de mantega per untar el pa
              (*) El formatge Raclette és un formatge d'origen suís, de la zona del Wallis i el formatge Cheddar és un formatge anglès. A falta d'aquestos formatges, podeu utilitzar qualsevol altre formatge que fongui bé :)

              Procediment

              Tindrem a mà la planxa o una paella sense oli.
              • Muntem el sandvitx apilant els ingredients (menys la mantega) a gust del consumidor. 
              • Untem la base del sandvitx i la superfície amb una mica de mantega. Si voleu també podeu obviar aquest pas posant la mantega directament sobre la planxa o paella però a mi m'agrada més fer-ho d'aquesta manera.
              • Seguidament posem el sandvitx sobre la planxa o la paella a temperatura mitjana. Primer deixem daurar un costat i desprès l'altre. Tot plegat durarà fins que el formatge es fongui. Si mantenim el foc o la planxa a mitja temperatura, el formatge es fondrà sense cremar-se el pa i ens assegurem que el centre de l'entrepà també serà calent. Per obtenir un millor resultat encara treballant amb paella, podeu tapar la paella ja que així l'escalfor no s'escapa i el formatge fon uniformement. 
              Feu com nosaltres: arreplegueu una copa de cava i... BON PROFIT!! ;)

              • Digg
              • Del.icio.us
              • StumbleUpon
              • Reddit
              • RSS