Aquesta entrada és "de cine"! ☺ I ho és simplement perquè amb ella participo al concurs que la Mon de d'April's Kitch ha organitzat per celebrar els 3 anys del seu bloc.
Un bloc, el de la Mon, que no coneixia i al que vaig arribar fa tot just poques setmanes gràcies a llegir-me la fantàstica participació al concurs de la Rosa Maria de "El plat del dia". Un bloc que m'ha fascinat, no només per les receptes sinó també per la manera en què estan presentades i, com em passa tantes i tantes altres vegades, em sap greu no tenir més temps per "assaborir-lo" més a fons. Però el temps... com més el vols atrapar més còrrer!☺
Bé, la qüestió és que la Mon ha basat el concurs en el cinema. SÍ! Es tracta de materialitzar algun plat de la nostra pel·lícula preferida o de fer, encara que no surti a la pel·lícula, un plat associable a la pel·lícula en qüestió. Només hi ha una condició: la pel·lícula ha de ser dels anys 50-65.
Hi ha una pel·lícula d'aquestes velletes que he vist infinitat de vegades (tot i que ja han passat uns anys des de la darrera vegada). Acostumava a mirar-la amb la meva mare i no oblidaré mai la cara de pàmfiles que fèiem les dues des que començava fins a que sortien els crèdits: simplement ens encanta i serem unes "cursis" rematades però és una pel·lícula amb la que hem "rigut i plorat" amb la mateixa mida. Només vaig haver de confirmar "l'edat" de la pel·lícula ja que no sabia exactament quan va estar feta PERÒ SI!!! És del 1965!!! Pels pèls!
Segurament ja haureu endevinat que estic parlant de:
Dirigida per Robert Wise, amb un repertòri de luxe encapçalat per la Julie Andrew, interpretant a Maria, i amb la fantàstica música de Richard Rogers i Oscar Hammersteinen no és d'estranyar que guanyés 5 Oscars i superés en entrades a "Allò que el vent s'endugué".
Es basa en una història real: la de Maria Augusta von Trapp (tot i que ells no van pas fugir cap a Suïssa tot creuant els Alps). I va estar rodada entre Àustria i Alemanya (també California) i precisament són aquests paisatges els que avui en dia la fan encara més entranyable. Particularment m'encanta la cançó que li dóna el nom i us puc assegurar que "the hills are alive with the sound of music"☺
I el "Kaiserschmarren" o "Kaiserschmarrn" ... doncs és probablement la recepta tirolesa més coneguda de totes. És molt senzilla i quan la vaig descobrir vaig pensar que era un dolç d'aquells que et "satisfà i et fa feliç". I és precisament per aquest sentiment de felicitat que estic segura que tota la colla Trapp, tan seriots i rígits abans de l'arribada de la Maria, haurien gaudit compartint-la i la rigidesa militar del capità s'hauria vist engolida a cop de forquilla.
Diuen que l'Emperador Franz Joseph era una persona molt centrada a qui li agradava la carn de vedella i, fora d'aquesta, les masses que portessin farina, ou, llet i una mica de sucre - crec que ens hauriem entès ell i jo☺ I com a curiositat... si us dic que la paraula "Schmarren" s'utilitza generalment per designar menges que porten farina i més aviat dolces... ja tenim el perquè del nom.
Us recordarà molt als Pancakes però els Kaiserschmarren porten més ous i acaben caramel·litzats i servits trossejats en plan "remenat". Però millor anem directament a la recepta...
... no és una sola recepta sinó un tàndem deliciós ja que els Kaiserschmarren s'acompanyen tradicionalment de compota de pruna.
Bé, la qüestió és que la Mon ha basat el concurs en el cinema. SÍ! Es tracta de materialitzar algun plat de la nostra pel·lícula preferida o de fer, encara que no surti a la pel·lícula, un plat associable a la pel·lícula en qüestió. Només hi ha una condició: la pel·lícula ha de ser dels anys 50-65.
Hi ha una pel·lícula d'aquestes velletes que he vist infinitat de vegades (tot i que ja han passat uns anys des de la darrera vegada). Acostumava a mirar-la amb la meva mare i no oblidaré mai la cara de pàmfiles que fèiem les dues des que començava fins a que sortien els crèdits: simplement ens encanta i serem unes "cursis" rematades però és una pel·lícula amb la que hem "rigut i plorat" amb la mateixa mida. Només vaig haver de confirmar "l'edat" de la pel·lícula ja que no sabia exactament quan va estar feta PERÒ SI!!! És del 1965!!! Pels pèls!
Segurament ja haureu endevinat que estic parlant de:
Dirigida per Robert Wise, amb un repertòri de luxe encapçalat per la Julie Andrew, interpretant a Maria, i amb la fantàstica música de Richard Rogers i Oscar Hammersteinen no és d'estranyar que guanyés 5 Oscars i superés en entrades a "Allò que el vent s'endugué".
Es basa en una història real: la de Maria Augusta von Trapp (tot i que ells no van pas fugir cap a Suïssa tot creuant els Alps). I va estar rodada entre Àustria i Alemanya (també California) i precisament són aquests paisatges els que avui en dia la fan encara més entranyable. Particularment m'encanta la cançó que li dóna el nom i us puc assegurar que "the hills are alive with the sound of music"☺
I el "Kaiserschmarren" o "Kaiserschmarrn" ... doncs és probablement la recepta tirolesa més coneguda de totes. És molt senzilla i quan la vaig descobrir vaig pensar que era un dolç d'aquells que et "satisfà i et fa feliç". I és precisament per aquest sentiment de felicitat que estic segura que tota la colla Trapp, tan seriots i rígits abans de l'arribada de la Maria, haurien gaudit compartint-la i la rigidesa militar del capità s'hauria vist engolida a cop de forquilla.
Diuen que l'Emperador Franz Joseph era una persona molt centrada a qui li agradava la carn de vedella i, fora d'aquesta, les masses que portessin farina, ou, llet i una mica de sucre - crec que ens hauriem entès ell i jo☺ I com a curiositat... si us dic que la paraula "Schmarren" s'utilitza generalment per designar menges que porten farina i més aviat dolces... ja tenim el perquè del nom.
Us recordarà molt als Pancakes però els Kaiserschmarren porten més ous i acaben caramel·litzats i servits trossejats en plan "remenat". Però millor anem directament a la recepta...
... no és una sola recepta sinó un tàndem deliciós ja que els Kaiserschmarren s'acompanyen tradicionalment de compota de pruna.
Ingredients
Per la compota
- 1 kg de prunes tallades per la meitat i espinyolades - poden ser fresques o congelades
- 83 g de sucre blanc
- 83 g de sucre morè
- 1 cullereta de canyella
- Clau al gust
Per el Kaiserschmarren
Us sortiran de 4 a 6 porcions
- 50 g de nabius agres - tradicionalment es fa amb panses
- 3 cullerades de rom
- 3 ous
- 1 cullereta d'extracte de vainilla o les llavors d'una beina.
- 1/2 cullerada de sucre + una mica més per caramel·litzar
- 1 polsim de sal
- 125 g de farina
- 250 ml de llet
- 25 g de mantega fosa + més una mica més per la paella.
- Sucre llustre
Procediment
La compota
Aquesta recepta, tot i que a mi particularment m'agrada molt perquè no conté cap quantitat exagerada de sucre, no té perquè ser ni millor ni pitjor que qualsevol altra de les que podeu trobar tant a la xarxa com a llibres de cuina PERÒ... hi ha una cosa que la fa ser la número 1 i és que la compota es fa sola al forn!!!! No cal estar tota l'estona mirant i remenant la cassola!! I us asseguro que NO s'enganxa!! Us encantarà!
- Posem les prunes en una safata que pugui anar al forn.
- Les cobrim amb el sucre i les espècies.
- Ho reservem unes 2 hores o fins que veieu que les prunes han tret aigua.
- Seguidament escalfeu el forn, opció baix, a 180°C.
- Poseu la safata al forn i deixeu que es coguin les prunes durant uns 40 minuts tot deixant la porta del forn una miqueta oberta perquè pugui anar sortint el vapor.
- Passat aquest temps baixeu la temperatura a 170, tanqueu la porta i deixeu que s'acabin de coure durant uns 75 minuts més (un total de 2 hores). Veureu que la compota està a punt perquè el líquid es reduirà considerablement PERÒ NO PATIU que no s'enganxarà ni es cremarà.
I ja ho teniu! Només us cal posar la compota dins els pots que haureu preparat (bullint-los) i, un cop tapats, els deixeu uns 15 minuts cap per avall. Els podeu conservar durant mesos al rebost.
Els Kaiserschmarren
Abans us he comentat que es serveixen com a "remenat" i precisament això fa que siguin molt agradables de fer ja que no cal pensar en porcions. Els farem a la paella i tota la massa de cop així que tingueu una paella a prop!!
La mida... ideal és una paella que faci uns 24 cm de diàmetre (per les quantitats que us he donat). Si no la teniu, millor agafeu-ne una de més petita i feu 2 torns de cocció doncs els Kaiserschmarren haurien de fer 1 cm de gruix i si agafeu una paella més grossa, us quedaran molt fins i no us acabarà de funcionar.
- Agafem els nabius (o les panses si ho preferiu) i les poseu dins una tassa amb el rom. Ho reserveu.
- Prepareu un bol i hi poseu els rovells dels ous. Els separarem de les clares i aquestes les reservarem.
- Afegiu el sucre, la vainilla i la sal als rovells i bateu fins que adquireixin consistència cremosa.
- Tamiseu la farina i prepareu la quantitat justa de llet mentre deixeu que la mantega es fongui, a foc lent, dins la paella que fareu servir per la cocció.
- Així que la mantega estigui fossa la traiem del foc i la deixem refredar una mica.
- Mentrestant afegim la farina i la llet a la crema d'ou i sucre. Ho farem alternant una cullerada de farina i un xarrup de llet i deixant que s'integri a la massa abans de repetir l'operació.
- Quan tingueu la farina i la llet ben integrades, hi afegiu la mantega fosa.
- Barregeu bé i deixeu reposar la massa al temps que bateu les clares a punt de neu.
- Quan tinguem les clares ben fermes, les integrarem a la massa dels Kaiserschmarren a cullerades i amb moviments airosos.
- La massa estarà llesta així que no veiem ni un grumoll de clara.
De seguida passarem a coure els Kaiserschmarren però també podeu deixar la massa preparada a la nevera fins l'endemà. La massa NO porta impulsor ni cap mena de llevant així que no és necessari per aconseguir un efecte més esponjós però us pot ser pràctic a efectes organitzatius☺
Per coure'ls:
- Posem mantega dins la paella i la posem al foc a fondre.
- Així que la mantega està fosa, evoquem la massa dins la paella i comencem la cocció a foc lent.
- Passat 1 minut, escamparem els nabius (o les panses) per sobre la massa SENSE el rom! Els haurem escorregut (que vagi de gust el xarrupet de rom!!☺) i deixarem que els Kaiserschmarren es coguin uns 2 minuts més.
- Seguidament tallarem el "Pancake" en quatre trossos i els girarem amb molt de compte per tal de coure l'altra banda. Els deixarem coure uns 5-6 minuts.
- Mentrestant escalfarem el forn amb l'opció "gratinar"
- Quan ja tenim els Kaiserschmarren ben dauradets, amb molt de compte els trossejarem. Vigileu no els esmicolar-los massa!
- Espolsem sucre pel damunt i els introduïm amb la paella al forn el temps just de fondre i caramel·litzar el sucre.
Per servir-los els aneu agafant a palades de la paella sense mirar-vos-hi gens i els poseu en un plat, els cobriu amb sucre llustre i els acompanyeu de la compota de prunes: una delícia!!!!
A gaudir-los!
.jpg)
