Diberdayakan oleh Blogger.
RSS
Tampilkan postingan dengan label conserves. Tampilkan semua postingan
Tampilkan postingan dengan label conserves. Tampilkan semua postingan

Mel de dent de lleó


Segur que no cal que us expliqui les propietats medicinals de la dent de lleó, que són moltes, però així pel tros gros us recordaré que té propietats antioxidants i és molt rica en vitamines i minerals, aporta ferro i és baixa en greix i hidrats de carboni així que... una joia de la natura que no podem deixar de banda☺
Mireu:



És el camp de darrera casa nostra i us diré que els camps del davant tenen el mateix aspecte! Una PRECIOSITAT! Per... a qui li agrada el camp, és clar!☺ Amb tanta dent de lleó vaig recordar que una vegada vaig trobar una recepta en una revista de com fer mel amb aquesta planta i vaig decidir posar-m'hi.

La recepta que us porto és MOLT senzilla i la mel (aiguamel) resultant és boníssima i sorprenent: amb un dolç aroma a camp i un gust molt fi a flors però... hi ha 1 PERÒ i 1/2... i més val que us ho digui d'entrada: necessiteu 250 grams de flors que haureu de desfullar per evitar la part verda que amarga... SÍ! Una feina "de xinos"!


Encara sou aquí?? Genial perquè us asseguro que també és una tasca molt relaxant i meditativa☺ 

Ingredients

Per orientar-vos una mica dir que les quantitats següents són per omplir 2 pots de 400 ml. Malgrat tot, el temps de cocció i la quantitat de sucre que decidiu fer servir poden fer-vos variar la quantitat final de mel.
  • 250 g de flors de Dent de Lleó
  • 1 l d'aigua.
  • 1 llimona - el suc i la ratlladura
  • 600 g de sucre - jo vaig agafar sucre morè (*) 


    (*) Abans he escrit AIGUAMEL entre parèntesis i la raó és que aquesta mel no us quedarà ni molt menys espesa com la mel convencional. Mireu, així que vaig decidir fer aquesta recepta, vaig posar-me a buscar receptes alternatives a la que jo tenia per comparar i la única diferència que hi vaig trobar va ser la quantitat de sucre. 



    La majoria de receptes utilitzen una proporció de 1:1 amb l'aigua: 1 quilo de sucre per 1 litre d'aigua. Per mi és massa sucre! La recepta que jo vaig retallar i guardar (i un parell més) es queden amb 600 grams i a mi em va semblar millor. La consistència resultant s'assembla a la del xarop o mel d'atzavara. Tot i això, el sucre va a gust del consumidor així que teniu 400 grams de marge per fer-ne el que volgueu☺

    Procediment

    És una recepta que necessita infusionar. Necessitareu 2 dies però de feina en tindreu poca☺

    • Rentem les flors de dent de lleó amb aigua freda. 
    • Les desfullem. Per fer-ho fàcilment, hauríeu de "pentinar" la flor agafant-li els pètals endavant i tirant les fulles endarrere per tal de veure bé el final. Us adonareu que els pètals s'uneixen a la corona amb el que sembla una línia de punts. És justament aquesta línia la que heu d'estirar i separar☺



    • Posem les fulles amb l'aigua i la ratlladura de la llimona en un cassó al foc. Ho portem a ebullició. Deixarem que bulli uns 5-7 minuts.
    • Retirem del foc. 
    • Hi afegim el suc de llimona, remenem, tapem i ho deixem infusionar 24 hores.
    • Un cop passat aquest temps toca colar la barreja. Premseu bé les flors per treure'n tota l'essència i ja les podeu llençar.
    • Poseu la infusió de dent de lleó altra vegada al cassó i hi afegiu el sucre.
    • Ho porteu a ebullició tot remenant fins que el sucre es dissolgui del tot.
    • Ara baixeu el foc i deixeu que es vagi reduint durant uns 30 minuts. No cal que estigueu tota l'estona pendent del cassó. Simplement no l'oblideu i doneu-li una bona remenada de tant en tant.
    • Us adonareu que ja el teniu a punt perquè haurà canviat la consistència i el color.
    • Així que estigui el poseu dins els pots que haureu preparat, els tapeu i els deixeu 5 minuts cap per avall.


      Ja està!! 

      A gaudir-ne de la manera que us vingui més de gust: acompanyant un iogurt, amb un bon recuit, afegint-la a altres infusions, per endolcir llimonada,... Veureu que el gust us deixarà ben sorpresos!

      Per cert, la mel es conserva fins a 8 mesos en un lloc fresc i sec. Així que obriu el pot però, l'heu de conservar a la nevera i menjar-la amb certa rapidesa però NO patiu perquè encara que us costi de creure, volarà i... per si us falten idees de com utilitzar-la, durant els propers dies us en donaré un parell☺

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Compota de poma

      Fa només un parell de dies que el meu sogre va venir tot cofoi a portar-nos un cistell ple fins dalt de pomes. 


      Són pomes de collita pròpia: boníssimes PERÒ ens en va portar gairebé 4 quilos i a casa la poma... ens la mengem però no és precisament la nostra fruita preferida. Malgrat tot no podíem pas deixar-les fer malbé!!! N'he guardat una part per fer una coca de poma i amb la resta he fet compota☺ Coses d'aquelles que no s'entenen però la poma cuita SÍ que ens agrada!!! 

      La recepta no podia ser més fàcil:

      Ingredients

      • 3 kg de pomes
      • 500 ml d'aigua
      • 8-10 cullerades de sucre avainillat (Receptes bàsiques n.10)
      • 2 cullerades de suc de llimona

      Procediment

      • Pelem les pomes i les tallem a trossos. A mida que les anem tallant, per tal de que no quedin negres, les anirem posant dins un contenidor amb aigua freda: això de pelar pot durar una estoneta... paciència!☺
      • Així que tenim les pomes pelades i netes, posem un cassó al foc amb l'aigua, el sucre i la llimona.
      • Deixarem que s'escalfi fins que el sucre quedi ben dissolt. 
      • Seguidament escorrerem les pomes i les posarem dins el cassó.
      • Les courem fins que quedin toves.
      • Tasteu una mica de poma i una mica del suquet per saber si tenen prou sucre . Tot dependrà de la dolçor de les pomes i del vostre gust personal. Jo n'he fet prou amb 8 cullerades.
      • Retirem el cassó del foc i  triturarem les pomes fins que quedin ben fines.

      Ja està! Tenim una fantàstica compota que podem menjar sola o fer-la servir d'acompanyant amb plats tan dolços com salats. 


      I... es conserva durant una bona temporada sense problemes!

      La podem tapar i guardar a la nevera per consumir-la al llarg dels propers dies però si la posem em pots de confitura (prèviament rentats amb aigua calenta i, un cop plens, els deixarem reposar uns minuts cap per avall) i la guardem en un lloc fresc i sec, podem conservar-la fins a un any amb forces garanties d'èxit i sense conservants artificials!☺

      Que aprofiti!!


      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Cireres confitades amb Kirsch

      D'una en una o per parelles, arracades divertides penjant de les orelles... són les CIRERES!! 


      En aquests moments les trobem a tot arreu però Zug, la regió Suïssa on visc, viu la temporada de la cirera d'una manera molt més intensa. El dilluns d'aquesta setmana, 10 dies més tard del que seria habitual degut al mal temps, es va inaugurar oficialment la "Zuger Chriesisaison" amb un munt d'activitats organitzades al voltant d'aquesta fruita: exhibicions, curses, competicions de llençar pinyols, etç. I tampoc falten els mercats amb cireres de proximitat i altres productes amb aquesta fruita que van des de melmelades,  dolços i cerveses fins a salsitxes i botifarres: tot un món!

      De totes les possibilitats que ens dóna la cirera, i en veurem més d'una al llarg de les properes setmanes, allò que es fa pràcticament a cada casa (deixant de banda les melmelades) és confitar-les ara que n'és la temporada per tenir-les al llarg de tot l'hivern. 

      Hi ha moltes receptes i diferents resultats però aquesta recepta és de l'amiga d'una tia-àvia  d'en Reto i és d'aquelles herències que passen de generació a generació i us asseguro que les cireres queden boníssimes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      La recepta no pot ser més fàcil ☺

      Ingredients

      • 1 kg de cireres (millor espinyolades)
      • 400 g de sucre
      • 4 dl de Kirsch
      El Kirsch, de la paraula "Kirsche": cirera en alemany, és una aiguardent que s'obté de la destil·lació del suc que deixen anar les cireres al fermentar. Realment no he buscat mai el Kirsch a Catalunya però jo diria que l'heu de poder trobar ja sigui el "Kirsch" que de fet és marca registrada a Suïssa o tal i com se'l coneix a Alemanya "Kirschwasser": aigua de cireres☺

      Si no el trobeu, podeu utilitzar qualsevol altre aiguardent: Rom o destil.lats de fruites com ara el Calvados o el Williams.


      Procediment

      • Posem les cireres i el sucre en un cassó a foc mig. 
      • Mentre el sucre es fa desfent, remenem de tant en tant per tal que es barregi bé amb les cireres. Hem de vigilar no aixafar-les. 
      • Quan el sucre arriba al punt d'ebullició baixarem el foc i deixarem que les cireres coguin uns 5-7 minuts: volem cireres cuites però senceres i amb un pèl de consistència.  I ja no les tocarem més. Per remenar-les, sacsegeu el cassó una mica. Com que al comprar les cireres, no totes son igual de fresques, si veieu que alguna queda de seguida aixafada, la traieu. 
      • Passat el temps de cocció, les retirem del foc i les deixarem refredar unes 4 o 5 hores fins que tot el xarop estigui ben fred. Jo les deixo refredar tota la nit.
      • Finalment hi afegirem el Kirsch i els hi donarem una bona sacsejada per assegurar-nos que tot plegat es barreja bé. Una altra vegada: aneu amb compte a no aixafar les cireres.
      • Ja les podem embassar. 
      Fet!☺



      La Heidi em va dir que la seva recepta porta entre 100 i 200 grams menys de sucre que la majoria de receptes que es poden trobar als llibres (i a internet) perquè a la seva família no els hi han agradat mai les coses "massa" dolces. Per compensar la falta de sucre en quan a la conservació de les cireres, la recepta porta 1dl més de Kirsch (sembla que l'alcohol sí que era acceptat dins el clan familiar ☺) i les guardarem a la nevera.  

      Ara esperarem una setmana per tal que les cireres, el xarop i el Kirsch es combinin bé i llavors us presentaré un parell de postres "típics" amb cireres confitades☺

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS