Diberdayakan oleh Blogger.
RSS
Tampilkan postingan dengan label reposteras por Europa. Tampilkan semua postingan
Tampilkan postingan dengan label reposteras por Europa. Tampilkan semua postingan

Pastís de llavors de rosella austríac

Àustria!


Les #reposterasporeuropa ja tornem a voltar-la!





La Carolina de Carri's Cupcake és qui ha proposat destí aquesta vegada i val a dir que no ens ho ha posat fàcil!! Àustria és el país de la música, de la literatura i, com no, de la cuina!! Qui no coneix o ha sentit parlar del pastís Sacher o dels "Apfelstrudeln"? Però la tradició dolça austríaca té moltes més delícies i es fa difícil decidir-se. 

No seria sincera si no us dic que a mi el que realment em té el cor robat són els Kaiserschmarren!! Són la simplicitat feta dolç!! Però com que ja els tenia publicats, he decidit llançar-me a un pastís que tenia pendent de feia temps: el Mohnkuchen!! 


N'havia sentit MOLT a parlar, sobretot perquè a Alemanya fan pastissos de llavors de rosella també però he descobert que no tenen res a veure amb l'austríac... 

... la diferència principal és que el "Mohnkuchen" alemany es fa tot coent les llavors de rosella amb sucre i llet. I lligant aquesta barreja ja sigui amb ous, sèmola de blat dur o midó de blat de moro fins a aconseguir una massa espessa. Aquesta massa s'utilitza després d'una manera o d'una altra segons el pastís que volen fer. El "Mohnkuchen" austríac per la seva banda, és un pastís sense farina que incorpora les llavors de rosella moltes a la barreja. Al moldre les llavors, el pastís és molt aromàtic i saborós. També és més lleuger i molt, molt humit.



El pastís de llavors de grosella per excel·lència a Àustria és el "Waldviertler Mohnkuchen". El.laborat amb llavors de rosella grises. Són pròpies de la zona i protegides amb denominació d'origen. Aquesta és la recepta que jo he utilitzat tot i que les llavors són blaves ☺ Les trobareu a les botigues naturistes i d'espècies i són les més similars a les llavors de rosella silvestres.

Vinga, a veure com ho veieu!!


Ingredients

  • 150 grams de mantega tova
  • 150 grams de sucre llustre
  • 6 ous - separem les clares dels rovells
  • 1/2 llimona - el suc i la ratlladura
  • 150 grams de roselles moltes
  • 80 grams d'avellanes moltes
  • 25 grams de trinxat de galetes Maria (o similar)

Procediment

Engreixeu i folreu un motlle amb paper sulfurat. Un motlle de plum cake, un motlle rodó d'uns 24cm o fins i tot una safata de forn quadrada us pot servir. Asegureu-vos només que sigui fondo (uns 5 cm.) 


Al mateix temps escalfeu el forn (opció sobre i sota) a 180°C i comencem:

  • Batem la mantega, el sucre i els rovells dels ous fins a obtenir una massa cremosa. 
  • Poc a poc hi anem afegint el suc i la pela de la llimona, les llavors de rosella, les avellanes i el trinxat de galeta. Ho fem tot integrant bé un ingredient abans d'afegir l'altre.
  • Munteu les clares a punt de neu i finalment les incorporeu a la massa amb moviments lents i airosos. La massa ha de quedar ben uniforma.

Ja ho tenim! Ara només faltarà posar-ho dins al motlle i enfornar. Uns 35 minuts, fins que quedi ben dauradat de sobre. Feu però la proba de l'escuradents abans de treure'l del forn. 

Un cop cuit deixeu que refredi i ja us el podeu menjar!! 

Aquest pastís és tan bo que no necessita acompanyaments. N'hi ha prou si li tireu una mica de sucre llustre pel damunt i en gaudiu així mateix amb un bon cafè o te. 


Malgrat tot, si el necessiteu més lluït només cal que li afegiu un núvol de nata muntada☺ No sabreu com deixar de menjar!

Visca Österreich!! 

P.S1 - No us perdeu les propostes de la resta de companyes de viatge a aquí
P.S2 - Queda pendent el "Mohnkuchen" alemany!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Mekitsi


Un nou mes i un nou viatge a #reposterasporeuropa 
Aquesta vegada el destí l'ha escollit la Patricia de "Patty's cakes" i ens ha fet anar fins a Bulgària. 


D'entrada no tenia ni idea de quin tipus de rebosteria o brioixeria és pròpia d'aquest país però tot va ser descobrir-los a ells i saber que havia trobat la meva recepta: massa de pa, fregida i ensucrada!!!! Una de les meves debilitats!! I a més estem en èpoques de Carnaval on tot el fregit s'hi val!!!☺

Hi ha qui els anomena dònuts búlgars però són els Mekitsi! Unes coques petites de massa fermentada que tenen un no sé què de bunyol amb una mica més de xurro. 

Buscant i comparant receptes vaig arribar al bloc de la Bily. La seva recepta em va captivar! Ja sabeu que m'agraden molt les receptes que transmeten emocions i la recepta de la Bily no és només un llistat d'ingredients sinó que és una part d'ella! Nascuda a Bulgària, ha perfeccionat la recepta familiar amb la intenció de fer-ne gaudir als seus fills igual com en va gaudir ella de petita...


I... ho deixo a aquí! Si voleu saber-ne més, feu un cop d'ull al seu bloc que, juntament amb el de la Patricia, són tot un descobriment☺

Anem als Mekitsi!

He fet la meitat de la recepta de la Bily i m'han sortit 24 peces. He respectat la recepta en la seva totalitat variant només 2 cosetes sense importància: per una banda hi he posat una mica menys de llevat (només per temes de càlcul ja que jo he fet servir llevat sec) i en comptes de sucre llustre per arrebossar els Mekitsi jo he fet servir sucre granulat... no sé perquè però m'agrada més.

Ingredients

  • 3 grams de llevat sec - 10 grams si és fresc
  • 150 grams d'aigua tèbia
  • 1 polsim de sucre
  • 65 grams de iogurt natural a temperatura ambient
  • 1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
  • 1 cullerada i 1/2 d'oli
  • 1 ou a temperatura ambient
  • 400 grams de farina de força
  • 1/2 cullerada de sal - uns 10 grams
  • Oli suau per fregir-los
  • Sucre granulat per arrebossar-los - opcional 


Procediment

  • Desfem el llevat, juntament amb el sucre, dins l'aigua tèbia i reservem.
  • Barregem dins un bol gros (dins el bol de l'amassadora si amasseu a màquina) el iogurt amb el bicarbonat de sodi  i el deixeu reposar una estona. Veureu que es produeix una reacció química que fa que el iogurt estigui en plena efervescència. Quan la barreja estigui ben plena de bombolles ja podrem continuar. 
  • Aboquem la barreja d'aigua i llevat dins el iogurt i remenem bé. 
  • Hi afegim l'oli i l'ou tot remenant per integrar-ho tot.
  • Tamisem la farina amb la sal i, poc a poc i sense deixar de remenar, l'anem afegint a la barreja de líquids.
  • Quan veieu que ja no podeu remenar més perquè la massa va quedant espessa és quan cal començar a amassar.
  • Amasseu tot deixant reposar la massa durant uns 6-8 minuts entre amassats, fins que aconseguiu una massa lliça i tibant.
  • Unteu un bol amb oli, feu una bola amb la massa i la deixeu dins al bol, tapada amb film transparent, per una primera fermentació. 
Cal que la massa dobli el seu volum. El temps necessari per fer-ho dependrà de la temperatura que tingueu a la cuina. Si aconseguiu mantenir la massa entre 22-24 °C, us caldran uns 60-90 minuts. Al ser una massa que porta grasses, pot ser que li costi una miqueta arrencar però un cop comença a llevar va ràpid. Quan tinguem la massa llevada continuarem així:
  • Deixarem caure la massa sobre la superfície de treball i la picarem suaument per desgasar-la del tot.
  • Dividirem la massa en peces d'uns 30 grams i les deixarem reposar uns 10 minuts.
  • Passat aquest temps farem una bola amb cada una de les peces, les untarem ben untades amb oli i les dipositarem sobre una safata.
  • Mentre anem fent les boles, escalfarem l'oli.

Així que tinguem les boles fetes ja podem començar a formar els Mekitsi i anar-los fregint poc a poc. Per formar-los agafarem cada una de les boles i, amb els dits molls d'oli, les aplanarem i les estirarem com si volguéssim fer una pizzeta. Les vores han de quedar més gruixudes que el centre que el volem més fi però vigilant a no trencar la massa.  

I ja està!! Els fregiu uns minuts de cada costat, els traieu de l'oli, els deixeu escórrer una mica sobre un paper de cuina i els arrebosseu amb sucre mentre encara són calents.

BONÍSSIMS!!!!



Notes:
  • Potser us sorprendrà que la recepta demani 10 grams de sal. No n'hi poseu menys! Els Mekitsi surten al punt de sal i perfectes. Si n'hi poseu menys us quedarà una massa sosa i sense cap gràcia. 
  • A l'hora de començar a formar i fregir els Mekitsi, procureu començar agafant les boles de pa que heu format en primer lloc. D'aquesta manera totes elles tindran temps de relaxar-se abans d'anar fregides i us serà més senzill estirar-les.
  • Si per a qualsevol cosa heu de fer una pausa o heu de marxar un cop les boles ja estan formades, tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les a la nevera. Penseu que porten llevat i que el procés de fermentació continua. Si la massa està molt fermentada al fregir el Mekitsi, aquest s'inflarà molt i perdrà completament la forma.
  • Mengeu-los recent fets perquè perdent a mida que passen les hores. 

I si voleu conèixer més coses dolces de Bulgària, no us perdeu les receptes de la resta de companys de viatge! Les trobareu a aquí.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís ratllat - Baumkuchen

BON ANY a tothom!!☺



El 2015! Un número ben bonic! Un munt de dies per davant per compartir receptes i endolcir-nos les hores i com que gairebé hem arribat a meitats de gener, no podem encetar l'any de millor manera que participant al repte "Reposteras por Europa"que aquests mes, excepcionalment, publica el dia 12.


La Bea de "Corazón de Caramelo" ens fa viatjar cap a Alemanya...

... bé... els que em seguiu ja sabeu que, per raons de proximitat, les receptes del meu bloc estan bastant influenciades per la rebosteria alemanya així que quan ho vaig saber, embolicada com estava enmig dels preparatius nadalencs i sabent que em passaria les festes a Catalunya amb més aviat poc temps per dedicar a l'ordinador i al forn, no va ser fàcil decidir-me per una recepta ràpida, senzilla, una mica original i que pogués deixar preparada abans de marxar... Finalment vaig pensar que havia arribat l'hora de fer el "Baumkuchen" doncs ja feia temps que el tenia a la llista de pendents. 

Anerm-hi!!



El pastís ratllat (la traducció literal de fet és "pastís arbre"), és un pastís originari de Salzwedel, a la Saxònia. Malgrat tot, hi ha qui li atribueix origen hongarès i sembla que és el pastís de noces preferit dels japonesos☺

Acostumava a ser un dolç de Nadal, potser pel fet de portar massapà o pel tema de "l'arbre" però actualment es considera especialitat regional i es menja tot l'any. Quan el tallem és quan el nom es fa més evident ja que les ratlles que es formen durant la cocció, ens recorden els anells de creixement d'un arbre. 





El Baumkuchen original té forma cilíndrica i pot estar format per diverses anelles sobreposades o servit individualment com a "petit four". Val a dir que és molt difícil reproduir-lo a casa ja que necessitaríem un eix giratori semblant al que es necessita per fer un bon pollastre a l'ast i una mica d'espai. Mireu aquest vídeo i de seguida sabreu què vull dir☺




Però SÍ!! Sí que hi ha una manera de fer-lo a casa i obtenir-ne un resultat molt similar: fent servir el gratinador i amb una mica de paciència!

Ingredients

Per un motlle rodó d'uns 23cm.
  • 250 grams de mantega + una mica més
  • 250 grams de sucre
  • 6 rovells d'ou
  • 1 beina de vainilla 
  • Extracte d'ametlles amargues - unes gotes
  • 100 grams de massapà
  • 3 cullerades d'Amaretto - el podeu substituir per aigua
  • 150 grams de farina de rebosteria
  • 100 grams de midó de blat de moro - Maizena
  • 3 culleretes d'impulsor
  • 6 clares d'ou
  • Cobertura de xocolata
  • Confeti per decorar - opcional

Procediment

  • Batem la mantega, el sucre, els rovells d'ou, la vainilla i l'extracte d'ametlles amargues fins que quedi ben airejat i esponjós.
  • En un cassó a foc lent hi posem l'Amaretto i hi desfem el massapà.
  • Ho afegim a l'esponja d'ou i sucre i barregem bé.
  • Tamisem la farina, el midó de blat de moro i l'impulsor per afegir-ho a la massa a cullerades. No afegim la següent fins que la primera estigui ben integrada.
  • Ara batem les clares a punt de neu i les afegim a la barreja tot remenant poc a poc amb una espàtula fins a tenir una pasta homogènia. 

    Ja tenim la massa apunt i ens disposarem a coure'l. 

    • Untem el motlle amb una mica de mantega i el folrem amb paper sulfurat. NO cal que folreu els costats: amb la base n'hi ha prou.
    • Enceneu el gratinador del foc. Si teniu diferents opcions de temperatura agafeu la mínima. El gratinador del meu forn va de la potència 1 a la 3 i ho he fet amb la 1.
    • Poseu 3 o 4 cullerades de massa dins el motlle. 
    • Escampeu-la bé perquè cobreixi tota la base. Us ha de quedar una capa de massa fina sobre tota la base. 
    • Poseu el motlle dins el forn a gratinar durant uns 3 minuts o fins que veieu que us queda la massa ben daurada.
    • Traieu el motlle del forn i repetiu els 2 darrers punts tantes vegades com calgui fins que ja no us quedi més massa.

      Quan hàgiu gratinat les 3-4 darreres cullerades de massa, ja teniu el pastís acabat!! Ara toca deixar-lo refredar i finalment el cobriu amb la cobertura que més us agradi: xocolata blanca, amb llet o, com jo, negre i el decoreu.

      Que NO us sembli una feinada molt molesta! La primera capa és la més complicada ja que la pasta s'enganxa una mica al paper i podeu pensar que us heu ben embolicat☺ Creieu-me: a partir de la segona capa és molt senzill ja que la mateixa escalfor del pastís ajuda a la massa a escampar-se millor. Només VIGILEU a no deixar de mirar-vos el pastís i el forn ja que el gratinador pot ser molt ràpid i la capa de pastís pot passar de daurat a cremat en un moment☺ 

      I si hi dediqueu una miqueta de temps, us sortirà MOLT MÉS polit que el meu!!!
      1. Les capes podrien ser més a nivell i segur que n'hauria aconseguit alguna més. De fet, un bon "Baumkuchen" ha de tenir entre 10 i 20 capes i jo m'he quedat al mínim!☺ 
      2. Per altra banda el confeti que he fet servir per decorar-lo (al anar-se gratinant per capes les vores del pastís no s'enganxen al motlle però no queda un exterior llis i homogeni com al fer un pastís d'una sola fornada. Per això és una bona idea decorar-lo un xic) no hauria d'estar tan "brut" de xocolata...



      PERÒ les presses no són bones conselleres!! A veure si un dia el puc repetir amb més calma☺

      Ara, la recepta és ESPECTACULAR!! I el pastís és realment BONÍSSIM!!! Abans que pogueu decidir si us agrada, ja haurà desaparegut!!


      Proveu-lo i ja m'ho direu!!☺

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Kanelbullar o espirals de canyella suecs

      Pot ser que el nom "Kanelbullar" no us digui massa res o que us soni d'alguna banda però no acabeu de saber de què. Ja... és que "Cinnamon roll" o "Cinamon bun" ens és molt més familiar. 



      La realitat però és que l'origen d'aquestes espirals de massa fermentada el trobarem a Suècia. I com podem saber si el que tenim al davant és l'original Kanelbullar o el seu cosí germà americà? Doncs principalment per 2 coses: els Kanelbullar no van mai glacejats. L'acabat és a base d'ou i sucre granulat.



      I la massa porta tradicionalment una cullereta de cardamom que li dóna un gustet molt bo mentre que l'olor perfuma la cuina des del primer moment. 


      Ja fa temps que els hi hauria d'haver dedicat una entrada perquè són, sense cap mena de dubte, la meva gran debilitat però precisament per això no ho havia fet encara: procuro evitar-los! Potser és per l'olor embriagadora del cardamom o simplement perquè m'encanta la canyella i sóc una addicta a les masses fermentades... no ho sé... només us diré que en alguna ocasió he arribat a anar a Ikea expressament a comprar-los (els petitets, els que van dins la bossa de plàstic i et recomanen escalfar-los primer ja que... clar... sense escalfar semblen de goma) i que no han arribat a casa!!!!!! Si sóc capaç de devorar un paquet d'aquests què us sembla que faig amb la versió casolana i acabats de sortir del forn? Exacte! Així que prohibits! ☺


      PERÒ...

      ... quan vaig veure que l'Eva de "cuinant entre llibres" va proposar Suècia al repte "Reposteras por Europa" del mes de Novembre, vaig tenir clar que era una senyal!! LA SENYAL de que ja m'he portat bé prou temps i que ha arribat l'hora de tornar a fer els Kanelbullar! Quines ganes!! 



      La recepta és meva. Bé meva... és el fruit de comparar i adaptar diferents receptes amb les que m'he anat trobant al llarg dels darrers anys fins que vaig aconseguit la que jo considero "la millor recepta d'espirals de canyella del món" ☺ Paraula d'addicta!! 


      Ingredients 

      Per 20 espirals

      Per la massa

      • 150 ml d'aigua tèbia
      • 25 grams de llevat fresc (*)
      • 1 iogurt grec natural (uns 125 grams) 
      • 500 grams de farina 
      • 1 ou
      • 2 cullerades de llet deshidratada 
      • 100 grams de sucre
      • 1 cullereta de cardamom (**)
      • 60 grams de mantega
      • 5 grams de sal

      Per la crema de canyella 

      • 75 grams de sucre
      • 40 grams de mantega fosa i a temperatura ambient
      • 1 cullereta de canyella
      Podeu augmentar la quantitat de sucre i mantega si voleu trobar-hi més gruix a l'hora de menjar-los. Ja sabeu que jo estic una miqueta de rebaixes darrerament PERÒ igualment us diré que aquesta vegada no he tocat les mesures que utilitzo habitualment. Penseu que la mantega i el sucre es desfan, regalimen i caramel·litzen al forn i a mi no m'agrada trobar-me amb una bassa enganxosa cada cop que clavo una queixalada a l'espiral☺  

      Per l'acabat

      • 1 ou batut
      • sucre ganulat

      (*) Com que són ideals per l'hora d'esmorzar, els podeu fer el vespre i deixar que facin la segona fermentació a la nevera. En aquest cas necessitareu menys llevat ja que ens interessa retardar el desenvolupament de la massa durant unes 8 hores i no n'hi ha prou de baixar-los la temperatura. La quantitat ideal, tenint en compte que la nevera estarà a uns 4-5 graus, és d'uns 12-15 grams de llevat. 

      (**) El podeu comprar en pols si voleu però a mi m'agrada comprar-lo sencer, desgranar-lo i esmicolar-lo amb el morter al mateix moment. La raó principal és perquè les llavors, una vegada fora del fruit, perden ràpidament l'aroma i jo vull conservar-ne la màxima intensitat.

      Procediment

      • Posem l'aigua en un got i hi afegim el llevat i el iogurt. Barregem bé per desfer-ho tot i deixem reposar uns minuts.
      • Seguidament preparem la farina dins un bol, fem un forat al centre i hi evoquem la barreja amb el llevat. 
      • Barregem una part de la farina poc a poc amb els líquids per formar una primera massa i deixem que reposi 30 minuts o fins que veiem que el llevat s'activa.
      • Passat aquest temps hi afegim l'ou, la llet deshidratada, el sucre i el cardamom. 
      • Amassem fins aconseguir una massa ben llisa i brillant. Ho farem alternant amassats d'uns 2 minuts amb estones de descans d'uns 7 minuts.
      • Afegim la mantega quan la massa ja adquireixi certa consistència i gairebé al final hi afegim també la sal.

      IMPORTANT! Potser al començament us semblarà que us queda una massa molt enganxosa. NO patiu i continueu amassant i deixant reposar. Sobretot NO hi afegiu farina ja que la massa agafarà la consistència desitjada, us ho asseguro, i si hi afegiu farina aconseguireu tensió a canvi de sacrificar l'esponjositat de les espirals.  

      Si amasseu a màquina, tot el procés d'amassat hauria de ser d'uns 15 minuts i sabreu que la massa està ben amassada perquè se separarà de les parets del bol. 

      Seguim:
      • Unteu el mateix bol on heu amassat amb una capa fina d'oli.
      • Feu una bola amb la massa i la poseu a dins el bol.
      • Tapeu amb film transparent i deixeu que fermenti una primera vegada fins a doblar el volum. Pot trigar entre 2 i 3 hores. Al ser una massa enriquida (porta mantega i ous) li costarà arrencar així que paciència però no us despisteu perquè també dependrà de la temperatura de la vostra cuina i podria anar més ràpid del que ens pensem.
      • Mentre la massa fermenta, prepararem la crema de canyella i ho farem barrejant tots els ingredients dins un bol fins a aconseguir-ne una pasta. Si voleu també us podeu saltar aquest pas i simplement pintar la massa de pa dolç amb mantega fosa i espolsar-hi el sucre i la canyella per sobre PERÒ d'aquesta manera el sucre es desfà millor i s'integren més bé els 3 ingredients. 
      • Igualment aprofitarem l'estona de fermentació de la massa per preparar les safates o les càpsules que farem servir per enfornar les espirals. En el cas de safates o fons de forn, jo us aconsellaria que les folreu amb paper sulfurat. En aquest cas la mesura no és per evitar que les espirals s'enganxin (no s'enganxen) sinó per evitar-vos rascar per desenganxar el sucre cremat residual: de veritat que pot ser un bon pal!
      Quan la massa per les espirals ja ha doblat el seu volum continuarem així:
      • Enfarinem la superfície de treball per evitar que la massa s'enganxi.
      • Evoquem la massa al damunt de la farina i la desgasem donant-li uns copets lleugers.
      • Agafem el corró i l'estirem fins aconseguir un rectangle d'uns 45x20 cm.
      • Cobrim la massa amb la crema de canyella. 
      • Enrotllem la massa per la part llarga. 
      • Tallem el cilindre en 20 peces el més iguals possible i les anem col·locant, tall a la vista, sobre les safates, càpsules o motlles que hem preparat anteriorment. 
      • Ara ja anirem per l'acabat així que batem l'ou i pinzellem totes les espirals.
      • Les deixem reposar uns 25-30 minuts fins que tornin a doblar el volum. Si voleu menjar-les a l'endemà, ara és el moment de tapar-les amb film transparent i de posar-les a la nevera. Seguiu els passos següents a primera hora del matí.
      • Escalfem el forn a 190 graus.
      • Passada la mitja hora, tornarem a pintar les espirals amb ou i les decorarem amb el sucre granulat.
      • Enfornem durant uns 20-25 minuts. 
      Un cop cuites les traieu del forn, les deixem refredar una mica sobre una reixeta i a disfrutar-les!!!!! Tèbies són de pecat capital!!! I si contràriament al que passa a casa us sobra algun Kanelbullar, només caldrà un cop de forn per tornar-los a tenir ben esponjosos i com recent fets. 


      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Rum Babka


      Un dels problemes d'anar una mica atrafegat és que no s'arriba a alguns dels reptes als que es té ganes de participar. Per això em fa especial il·lusió poder tornar a participar al repte "reposteras por Europa". 


      Aquest mes la Sam de "Tu Cocina Te Llama" ens ha fet anar fins a Polònia!



      I me'n alegro!! Perquè sinó hagués estat pel fet de buscar receptes apropiades al repte, potser no hauria caigut mai al bloc de l'Ania: in Ania's Kitchen. Una meravella!!!! 

      M'ha costat molt decidir-me ja que té receptes per tots els gustos. Finalment però, he optat per els Rum Babka perquè a mi, com ja sabeu, m'encanten les masses fermentades i si són una mica borratxes... doncs encara millor! 

      També he de reconèixer que el que m'ha atret d'aquests pastissets és que són similars als Dampfnudeln i com que a casa ens agraden molt, vaig suposar que els Babki tindrien una acceptació similar i... no em vaig equivocar ☺

      Aquest pastís (Babka) es banya amb un xarop de rom i es glaceja quan ja està fred. Normalment es prepara per Setmana Santa però el que em va agradar dels Babki (el plural de Babka) de l'Ania és que els va servir per Nadal, de forma individual i amb un glacejat una mica més espès del normal per tal de donar-li un aire més festiu.

      La meva versió, més d'estar per casa i a mig octubre,  ha quedat així:


      Ingredients

      Pels pastissets - unes 40 peces

      • 2 culleretes de llevat sec
      • 120 grams de llet
      • 55 grams de sucre
      • 4 ous
      • 1 beina de vainilla - les llavors
      • 350 grams de farina
      • 55 grams de mantega


        Pel xarop de rom

        Jo he fet servir només la meitat de la recepta i els pastissets han quedat ben remullats. Però això va a gustos així que us dono la recepta complerta. 
        • 225 grams de sucre
        • 230 grams d'aigua
        • 112 grams de suc de taronja
        • Extracte de vainilla - un parell de gotes
        • 150 ml de rom


          Pel glacejat 

          • 130 grams de sucre llustre
          • Suc de taronja - unes cullerades. Tot dependrà de la consistència que us interessi aconseguir



          Procediment

          • Escalfem una mica la llet i hi desfem una cullereta de sucre i el llevat. Remenem  i reservem.
          • Batem els ous i la resta del sucre fins aconseguir una barreja lleugera i blanquinosa.
          • Hi afegim les llavors de vainilla i batem una mica més.
          • Hi afegim la barreja de llet-llevat i barregem per integrar-ho tot.
          • Hi afegim la farina.
          • Amassem
          • Quan la massa ja estigui lligada, hi afegim la mantega i seguim amassant fins aconseguir una massa fina i elàstica. 
          • Fem una bola amb la massa i la col·loquem dins un bol lleugerament untat amb oli. Tapeu-la amb film i deixeu-la llevar fins que dobli el seu volum.
          • Passat aquest temps tombeu la massa sobre la superfície de treball i desinfleu-la lleugerament.
          • Seguidament dividiu-la amb unes 40 peces d'uns 40 grams cadascuna o menys peces i més grans si us ho estimeu més. 
          • Deixeu-les reposar uns minuts.
          • Mentrestant escalfeu el forn (sobre i sota) a 180°C 
          • Ara ja podeu bolejar cada una de les peces i les aneu posant sobre una safata amb paper sulfurat o dins un motlle de muffins petits o... jo he fet servir la base d'un motlle de silicona que tinc per fer Cake Pops i que no m'acaba de funcionar per aquesta finalitat però que m'ha anat molt bé per donar una forma original als  Babkis. 
          • Els deixem reposar una segona vegada però sense que arribin a doblar el seu volum.
          • Els enfornem durant 20 minuts.
          Mentre tenim els pastissets al forn, prepararem el xarop de rom.
          • Posem el sucre, l'aigua, l'extracte de vainilla i el suc de taronja dins un cassó i al foc.
          • Escalfem a foc lent fins que el sucre estigui completament desfet.
          • Traiem el xarop del foc i el deixem refredar.
          • Quan està ja fred hi afegim el rom, remenem i el reservem.
          Un cop tenim els pastissets cuits:
          • Els posarem sobre una reixeta per tal que es refredin una mica.
          • Amb un escuradents i amb molt de compte, els hi farem forats a la part de sobre (la part més torrada)
          • Prepararem una safata de brownies o un plat fondo i hi posarem una part del xarop de rom.
          • Així que puguem manipular els pastissets però mentre encara són tebis, els posarem dins la safata o el plat per tal que s'empapin del xarop.  Els deixarem una estona i els anirem girant perquè quedin molls de tot arreu.
          • Quan els pastissets s'hagin begut tot el xarop del plat, el reomplirem i repetirem aquest pas fins acabar tot el xarop.
          • Un cop tenim els pastissets ben borratxos, els deixarem sobre una graella perquè "s'assequin" i s'acabin de refredar.
          I nosaltres aprofitarem per preparar el glacejat tot afegint cullerades de suc de taronja al sucre llustre fins aconseguir la consistència desitjada. Jo he fet un glacejat més aviat líquid ja que no volia passar-me i que tot plegat fos massa dolç. 

          Així que els Babki siguin freds del tot, ja podem glacejar-los i, si voleu, hi afegiu unes gotes de xarop de xocolata (n.4). 





          Espereu a que la glaça s'assenti abans de servir-los tot i que, per ser sincera, són molt més bons fets d'un dia per l'altre. El problema... que es fa difícil esperar a l'endemà! ☺ 





          A veure si us animeu i ja em direu què us han semblat!

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Neuenburger Taillaules

          Com començo avui? Suposo que esperant no embolicar-me, hauria de començar pel començament☺




          Quan vaig publicar els Kaiserschmarren, l'Eva de "Cuinant entre llibres" (un bloc que no us podeu perdre) va deixar-me un enllaç a "Reposteras por Europa". Lògicament, vaig anar a donar-hi un cop d'ull i em va agradar!

          La Pili de "Tothom a la cuina" ha decidit sortir de viatge reboster per Europa i ho vol fer acompanyada de tothom qui s'hi apunti!☺ Els blocaires interessats hem de fer la nostra "reserva" i llavors, mitjançant sorteig, surt qui escull destí. Una vegada sabem on anem, ja només es tracta de preparar una especialitat del país en qüestió i publicar-la el dia 10 de cada mes. Senzill, oi? I interessant, eh? 

          Doncs interessant MOLT! Senzill... 

          ... el destí d'aquest més l'ha escollit la Sandra del bloc "Sancaral" i viatgem precisament a SUÏSSA!! 


          Sí, resulta que la Sandra va estar vivint uns anys aquí i hi té molts bon records. I aquí tenim el meu principal problema: tinc ja un munt de cosetes publicades de la rebosteria tradicional Suïssa així que buscar-ne una més per publicar de cop... no ha estat cosa fàcil. 

          Tinc un pastís preferit entre els preferits: la Zuger Kirschte! Que a part de ser boníssim és l'estrella de la meva regió PERÒ vaig una mica curta de temps darrerament i aquest pastís necessita una mica de concentració☺ Queda pendent! 

          Finalment m'he decidit per un pa dolç! 

          La tradició panarra a Suïssa és antiga i lligada a les diferents regions. És curiós que al anar a comprar pa, no demanem un pa de mig o un pa de quilo o una barreta, no. A aquí comprem un "Sant Galler", "Tessiner" o un "Walliserbrot". En conjunt es parla de 22 especialitats regionals diferents i, a més, tota la resta de pans i panets dolços com ara el Neunburguer Taillaules o Taillaule neuchâtelois.

          Aquest és un pa abrioixat, de la família del Zopf que té la particularitat que porta panses, ratlladura de llimona i trossets de llimona confitada. 




          És de la zona anomenada "Jura & Tois-Lacs" (Jura i els tres llacs) i el nom li ve de "Tailler" que sí, vol dir "tallar" i es refereix a la forma tradicional d'aquest pa ja que es talla amb les tisores en zig-zag. 




          Som-hi! 

          Ingredients

          • 500 grams de farina de força
          • 20 grams de llevadura fresca
          • 1 cullerada de sucre + 50 grams
          • 100 ml de llet + 150 ml
          • 10 grams de sal
          • 1 ou + 1 rovell per pintar-les
          • 75 grams de mantega a temperatura ambient + una mica més per untar el motlle/s
          • 1/2 llimona - la ratlladura
          • 1 cullerada de rom
          • 50 grams de panses
          • 25 grams de llimona confitada



            Procediment

            Necessitarem motlle/s rectangular tipus "plumcake". IMPORTANT: abans de dividir la massa i decidir quantes Taillades voleu fer, mireu-vos bé les mides del motlle i penseu que perquè s'obrin ben boniques, és convenient que la massa ompli 3/4 del motlle abans de la segona fermentació. Cal que acabada la segona fermentació, la massa hagi sobrepassat el motlle ja que sinó els talls no es poden obrir. Només cal que mireu les fotos i de seguida veureu que sé de què parlo☺

            • Posem la farina en un bol i hi fem un forat al mig.
            • Deixem caure dins al forat la llevadura a trossets, la cullerada de sucre i els 100 ml de llet. 
            • Amb una cullera barregem amb compte, tot arrossegant petites porcions de farina, fins que aconseguim una massa líquida tipus farinetes.
            • Amb la cullera espolsem farina la massa i tapem el bol amb film transparent.
            • Deixem reposar 30 minuts. Veureu que la primera massa ja ha començat a fermentar i fa bombolles.
            • Ara hi afegim la sal, el sucre restant, l'ou lleugerament batut, la mantega, la ratlladura de la llimona, el rom i la resta de la llet. 
            • Barregeu perquè quedi tot integrat.
            • Deixeu reposar 2 minuts i amassem! Si ho feu a mà, us caldrà amassar durant uns 15 minuts ben bons i penseu que la mantega us pot portar problemes. Aneu fent tandes de plegar-descansar per deixar que la massa es relaxi. Si amasseu a màquina amb uns 8 minuts en tindreu prou: veureu que es desenganxa de les parets del bol i éstà tota tensa i lluent.
            • Un cop la massa ja està ben treballada i afegim les panses i la llimona confitada.
            • Amassem uns minuts més per integrar ben bé les fruites.
            • Ara evocarem la massa a la superfície de treball i li farem un parell de plegats més per donar-li tensió.
            • Finalment farem una bola i la col.loquem dins el bol (lleugerament untat amb oli) per donar pas a la primera fermentació: de 60 a 90 minuts. Fins que dobli el volum i dependrà de la temperatura de la vostra cuina. 
            • Passat aquest temps tirem la massa sobre la superfície de treball i la pressionarem lleugerament amb els dits per desgasar-la. 
            • Dividiu la massa o no, segons us interessi. 
            • Deixeu reposar la massa el temps d'untar el motlle amb mantega.
            • Formeu les peces de la següent manera: pressioneu-les lleugerament amb la mà per desgasar-les altra vegada i els hi doneu una forma quadrada. No cal que sigui perfecte, no "matxuqueu" la massa a cops que ens interessa que quedi flonja☺. Llavors comenceu a enrotllar-la per formar un cilindre. Quan l'acabeu, punxeu la "costura" final amb els dits per sellar-la i ja podeu posar el cilindre dins el motlle.
            • Pressioneu una darrera vegada per assentar-lo bé dins el motlle però, altra vegada, sense passar-vos. 
            • Tapeu els motlles amb film transparent i deixarem que fermenti una segona vegada. Ara només necessitarem uns 40 minuts ja que no volem que arribi a doblar el seu volum (però recordeu que us hauria sobrepassar el motlle (*) 
            • Enceneu el forn a 200°C i el deixeu que s'escalfi al llarg de la segona fermentació.
            • Un cop les Taillaules estan a punt hem d'agafar les tisores i tallar-les. Per fer-lo només cal que alterneu un tall a la dreta i un tall a l'esquerra al llarg de tot el brioix.
            • Pinteu amb ou i al forn durant uns 25-30 minuts (de 45 a 50 si heu fet només una peça)

            (*) Si voleu o necessiteu, podeu posar els motlles a la nevera per retardar la fermentació i els hi deixeu tota la nit. L'endemà els traieu de la nevera 1 hora abans d'enfornar (aprofiteu per escalfar el forn) i continueu. 

            I ja les teniu!! Espero us agradaran i les fareu un dia perquè de veritat que a llesques, en format individual, acompanyades o soles... són de vici!! 




            Que tingueu "Gueti Reis!"☺







            • Digg
            • Del.icio.us
            • StumbleUpon
            • Reddit
            • RSS