Diberdayakan oleh Blogger.
RSS
Tampilkan postingan dengan label Nadal. Tampilkan semua postingan
Tampilkan postingan dengan label Nadal. Tampilkan semua postingan

Nadal amb gust de llimona

ÉS NADAL!!!!!!! ☺ Us desitjo unes FANTÀSTIQUES festes i una entrada al 2014 dallò més intensa i un any ple de dolçor!!

I per tancar l'any (el forn també ha començat vacances☺) us faré 5 cèntims de la recepta de les galetes que he decorat amb fondant. 

He aprofitat el que vaig aprendre al curs del dia 14 a Luzern per fer uns regals originals a la família d'en Reto. Rebran el paquetet que podeu veure a la foto amb les galetes de Suïssa ja que els hi regalem una sortida familiar a una mena de "Catalunya amb miniatura" però sobre Suïssa i no tant miniatura: les cases i tot el que conté el parc està fet a mida natural! És immens, s'hi poden fer tota mena de taller sobre oficis antics i hi ha un munt d'activitats per a totes les edats... esperem que els hi agradarà☺


I aquestes estrelles les vaig fer per decorar/degustar durant el sopar del Tió d'ahir.  He fet estrelles perquè les trobo molt adequades en aquestes festes però no les volia fer "com sempre" i vaig decidit pintar-les de colors ben diferents i decorar-les inspirant-me en aquesta  col·lecció de penjolls vintage de Niu Joies: simplement m'encanta aquesta col·lecció!!! ☺


Tant els sogres com els veïns que van venir a sopar van quedar ben parats als trobar-les a la taula formant part de la decoració. "Una monada" i "ben originals" van dir. La capa de fondant és prima i, igual que els colors amb què les he pintades, té un gust molt neutre pel què no només van quedar boniques, també van quedar boníssimes! Però no les vam pas menjar totes: una part han d'arribar a Girona!☺

La recepta que vaig fer servir és molt similar a la de les galetes de mantega però aquesta porta llimona, menys mantega, menys sucre i és una d'aquelles receptes en plan "ho posem tot junt i barregem". Ens la van donar al curs i realment funciona molt bé. Us deixo els ingredients i les possibles varietats que podeu fer. 

Us sortiran entre 30 i 40 galetes.
  • 125 g de mantega tova
  • 125 g de sucre
  • Un polsim de sal
  • 2 llimones (la ratlladura) -Mireu variacions
  • 1 ou gros
  • 250 g de farina

Pel que fa al procediment és realment cosa d'ajuntar-ho tot. El que importa és afegir l'ou una mica deixatat i sempre després del que sigui que feu servir per tal de donar sabor i aroma. Podeu variar el sabor de les galetes de la següent manera: 
  1. Galetes de vainilla - Obviem la llimona i hi afegim una cullereta de concentrat de vainilla o les llavors d'1 beina.
  2. Galetes de taronja - Substituïm la pell de les 2 llimones per la  ratlladura d'1 taronja (amb menys quantitat en farem prou)
  3. Galetes de xocolata - Substituïm 50 grams de farina per 50 grams de cacau en pols (sense sucre)

Recordeu deixar refredar la massa abans de tallar les galetes (amb els talladors no té cap secret) i una segona vegada abans d'enfornar (6-10 minuts a 180°C). 

La decoració amb fondant la feu (si voleu) un cop les galetes estiguin ben fredes. Feu servir els mateixos talladors per tallar la pasta de sucre (que haureu aplanat sobre una fina capa de sucre llustre, per tal de deixar-la d'un gruix... això és cosa de cadascú però a mi m'agrada prima: d'uns 3 mm.) i l'enganxeu a la galeta després d'haver-la pinzellat amb aigua. La resta de la decoració... a gust del consumidor!

I MOLTÍSSIMES GRÀCIES per compartir els darrers 9 mesos amb mi i les meves bruixes! 


Una forta abraçada a tots i fins l'any vinent!!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Spitzbuben

18 - Els trapelles del Nadal

Estem a vigiles de Nadal: sembla mentida!!!! I acabarem aquest repertori de Güetzli amb els Spitzbuben, els clàssics dels clàssics.


Segur que ja els heu vist abans perquè, de fet, s'han convertit amb la típica galeta per nens i els podem trobar tot l'any a pastisseries i confitaries. 

El nom vindria a ser "nens trapelles" i els hi ve del motiu amb el que es va començar a fer aquesta galeta:


Si us la mireu, us adonareu que es miri d'on es miri, els 3 forats plens de melmelada, semblen els ulls i la boca d'un nen☺

Les he deixat pel final perquè són les preferides del meu germà i les vull baixar cap a Catalunya demà passat. No és que es facin malbé si es fan amb antelació, NO! El problema és que al ser toves i boníssimes amb el toc de melmelada... ens les hauriem menjat abans de poder-les empaquetar!

Ingredients

Per unes 30 galetes
  • 125 g de mantega
  • 60 g de sucre llustre + una mica més per decorar
  • 2 culleretes de sucre avainillat - Receptes bàsiques n.10
  • 1 polsim de sal
  • 1 clara d'ou
  • 175 g de farina tamisada
  • 4 cullerades de melmelada de maduixa o cirera o...
  • 4 cullerades de melmelada de préssec o albercoc o... 


De començament a fi

  • És una massa molt tova així que cal deixar-la reposar a la nevera abans durant 1 hora abans de fer les galetes i després, abans d'enfornar-les, uns 20 minuts més. Tot plegat us demanarà unes 2 hores.


Procediment

Per fer aquestes galetes necessiteu 2 tipus diferents de talladors de galetes. La base ha de ser rodona. Podeu fer servir un tallador rodó si teniu o qualsevol got petit o fins i tot una copa de cava tipus flauta. Per la part de sobre necessitareu un tallador que tingueu a casa que no només us talli la galeta rodona sinó que, a més, us talli un motiu.

  • Poseu la mantega en un bol i bateu fins que es torni tova.
  • Hi afegiu el sucre llustre, el sucre avainillat i el polsim de sal mentre seguiu batent per integrar-ho i aconseguir una massa blanquinosa. 
  • Deixateu una mica la clara d'ou i l'afegiu a la massa de mantega i sucre sense parar de batre però abaixant una mica la velocitat.
  • Finalment, així que tingueu una massa homogènia, hi afegiu la farina i remeneu amb compte per tal d'integrar-la tota. 
  • Tapeu el bol i el poseu 1 hora a la nevera.
  • Passat aquest temps traieu el bol de la nevera i deixeu temperar la massa mentre prepareu les safates del forn amb paper sulfurat i enfarineu la superfície de treball.
  • Escalfeu el forn a 200°C.
  • Per fer les galetes, aplanem amb el rodet petites porcions de massa deixant un gruix d'uns 2 mm. Espolseu farina sobre la massa i utilitzeu els talladors fins que s'acabi la massa. Penseu que heu de fer tantes bases com sobres. 


Un dels problemes que té aquesta massa és la farina a l'hora de treballar-la. Per una banda hem d'enfarinar la taula on treballem i la massa mateixa per aconseguir fer les galetes i arrencar-les bé de la superfície de treball PERÒ... hem de vigilar amb les restes! Al reutilitzar les restes hauríeu d'espolsar tanta farina com fos possible per evitar afegir-la a la massa. Amb un accés de farina, la massa perd flexibilitat i la textura s'endureix. Per més que vigileu, sempre queden restes seques. Aquestes restes, per més mal que us faci el cor, llenceu-les! Si les feu servir, les galetes es trencaran al coure.  
  • Abans d'enfornar heu de deixar refredar la pasta uns 20 minuts. D'aquesta manera les galetes conserven la forma.
  • Un cop cuites les deixeu refredar del tot sobre una reixeta i prepareu les melmelades.
  • Començarem amb una de les melmelades i la posarem dins un cassó al foc.
  • L'escalfarem durant uns segons, sense que cogui, per tal d'homogeneïtzar-la. 
  • Així que la teniu a punt es tracta ja només d'agafar la meitat de les bases que hageu fet i col·locar una cullereta (més val menys que més) de melmelada al centre de la base. 
  • Col.loqueu una galeta amb motiu al damunt i pressioneu lleugerament per tal que s'ompli bé tot el motiu i les dues galetes d'enganxin. 
  • Les aneu deixant sobre un paper sulfurat i seguiu fins que s'acabin les galetes que teniu preparades.
  • Homogeneïtzeu la segona melmelada i "seguimos"!
  • Quan hageu acabat amb totes les galetes les decoreu amb una mica de sucre llustre i...


... que us aprofitin!!!!☺

I ja sabeu, si no us les voleu menjar de seguida: cap a la caixa metàl·lica!!☺



Que us cagui moltes coses el Tió!!!!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de mel

15 - Honigkuchen

Aquest pastís... de fet... no és ni molt menys el que nosaltres entenem per pastís però per mi és el millor del Nadal! I ho és perquè es tracta d'una massa especiada pura i dura. És com menjar un pa dolç de fa 2 dies. 

Sí, ja sé que segurament pensareu que estic com un llum tot i que... tenint en compte que m'agraden molt les Nous de pebre, la cosa ja es comença a entendre. Igualment, ja he comentat alguna vegada que sóc una "massaaddicte" així que aquest pastís acompanyat d'un cafè, una xocolata calenta, un te o un got de llet (i 10 minuts lliures) és... el meu desig de Nadal fet realitat☺


Com segurament ja us haureu imaginat, se li diu així perquè porta una quantitat important de mel.


Ingredients

  • 250 g de mel
  • 150 g de sucre
  • 80 g de mantega + una mica més per la safata de forn
  • 450 g de farina + una mica més per la safata de forn
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1 cullereta de gingebre en pols
  • 1 cullerada d'espècies de pa de gingebre (Lebkuchengewürz) *
  • 1 polsim de sal 
  • 2 ous
  • 100 g de cireres confitades - quantitat orientativa
  • 100 g d'ametlles enteres pelades - quantitat orientativa

* La barreja que heu d'aconseguir és un polsim de: canyella, anís estrellat, anís, coriandre, clau, i nou moscada.   

De començament a fi

  • Uns 70-90 minuts.

Procediment

Escalfem el forn a 180°C i preparem un motlle o safata de forn rectangular i baixeta

  • Posem la mel, el sucre i la mantega dins un cassó i ho posem al foc a baixa temperatura. Ho anirem remenant fins que el sucre i la mantega estiguin ben desfets. 
  • Retirem el cassó del foc i deixem que es refredi fins adquirir temperatura ambient.
  • En un bol tamisem la farina, l'impulsor, les espècies i la sal.
  • Agafem els ous i els afegim a la barreja de mel i mantega que ja s'haurà refredat.
  • Quan tenim els ous integrats ja ho podem barrejar amb la farina.
  • Remenem fins aconseguir una massa homogènia i amb tots els ingredients integrats.
  • Ara deixarem que la pasta reposi el temps just de preparar el motlle o la safata de forn. L'hem d'engreixar amb una mica de mantega i enfarinar-la.
  • Evoquem la massa dins el motlle/safata i l'aplanem amb una collera o una espàtula però sempre molls d'aigua ja que ATENCIÓ la massa enganxa molt! 
  • Un cop tenim la massa ben repartida i igualada, podem passar a decorar-la amb les cireres i les ametlles. La forma tradicional és com podeu veure a la foto: amb flors☺

Finalment enfornarem durant uns 25-35 minuts. Com que tots els forns són diferents i la safata/motlle que feu servir també hi juga un paper important, aneu controlant el temps per estar segurs que us queda cuit però no massa torrat: ha d'agafar un bonic color daurat.  

Un cop cuit es deixa refredar i després el podeu tallar a talls respectant les flors. 


I ja teniu pastís per uns quants dies doncs recordeu que és un pastís de massa compacta i que, per tant, no cal menjar-ne massa per quedar satisfet. Per tal de conservar el que no necessiteu de seguida, és MOLT important preservar-lo de l'aire ja que aquest pastís s'asseca molt ràpid i ens podria quedar de seguida dur. Jo embolico els talls individuals amb film transparent i llavors els poso tots dins una caixa metàl·lica ben tapada i cap al celler...  

... demà, si hi penso, us posaré una foto del celler i la meva col·lecció de caixes metàl·liques!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Escumes de llimona

13 - Zitronenschümli

La paraula "Schümli" és la versió suïssa de la paraula alemanya "Schaum" que vol dir escuma. 

Aquestes escumes no són res més que petits que merengues als que s'afegeix pell de llimona. Són fàcils de fer i amb el gust de la llimona es converteixen en una galeteta nadalenca absolutament lleugera i refrescant☺




Som-hi!

Ingredients

Per a unes 25 peces

  • 2 clares d'ou
  • 50 g de sucre llustre + 50 g més
  • La pela d'una llimona ratllada


De començament a fi 

  • Unes 2 hores ja que les escumes les courem al forn a una temperatura més aviat baixa i per compensar les hi tindrem una bona estona. 


Procediment

Escalfem el forn a 100°C opció ventilador i prepareu la safata de forn més gran que tingueu amb paper sulfurat. És important poder coure totes les escumes de cop ja que si heu d'esperar per fer-ne una segona tongada, la merenga perd consistència.

  • En un bol batem les clares d'ou a punt de neu PERÒ un punt de neu molt ferm ja que d'això dependrà en gran part l'èxit de les escumes.
  • Hi afegim els 50 g de sucre a poc a poc sense parar de batre. 
  • Barregem els 50 g de sucre restants amb la ratlladura de llimona i els afegim a la merenga així que veiem que la barreja clara d'ou - sucre ja brilla.
  • Posem la massa dins una mànega pastissera i fem petits pilons sobre el paper a la safata de forn.
Ara enfornarem però es tracta més de deixar-les assecar que no de coure-les. Per això Baixarem el forn a 80°C i amb l'opció ventilador (si no teniu aquesta opció hauríeu de deixar el forn una miqueta obert per tal de facilitar la sortida del vapor) i deixarem les escumes uns uns 75 minuts dins el forn. Passat aquest temps pugem el forn altra vegada a 100°C i canviant a l'opció de calor només per sota, els deixem uns 5 minuts més dins. D'aquesta manera la base també quedarà seca i no es trencarà al desenganxar-los del paper. 

Finalment apagueu el forn, obriu la porta i els deixeu refredar uns minuts dins al forn abans de treure'ls i col.locar-los sobre una reixeta perquè quedin freds del tot i a punt per menjar!!



Si us agrada la merenga heu de provar aquesta varietat amb llimona: simplement us encantarà!!! ☺


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Torró de gema - sense coure

12 - Torró de gema o de rovells d'ou


Sense coure???? Sí! 

Reconec que fa por! A mi me'n feia i mentre l'anava fent no les tenia totes PERÒ... la recepta la vaig buscar després de fer les Teules simplement pel fet que tenia 4 rovells d'ou a la nevera i no em veia llençant-los. I al buscar la recepta em vaig trobar de caps amb el bloc "Webos Fritos" i amb una recepta de turró de gema que tenia un munt de comentaris positius.

Vaig començar directament després s'assegurar-me que tenia els ingredients sense acabar de llegir la recepta. A mida que anava fent i m'acostava al final vaig quedar-me plantada al adonar-me que el torró es deixa assecar però no es cou!!!!!! Mare meva!!! "I ara què faig???"

La Su i el seu bloc... vaig arribar-hi per casualitat però ja el coneixia de sentir-ne a parlar a altres bloggers i a companys amants del pa ja que la Su també fa pa i fins i tot ha tret un parell de llibres així que amb el cor una mica encongit vaig decidir continuar (al cap i a la fi a Suïssa també tenen "Guetzli" que no es couen) i confiar en la seva experiència tot alegrant-me d'haver comprar els ous de pagès, biològics i de proximitat.

Finalment, després de 6 dies assecant-se, avui he pujat el torró a la cuina i abans de res he retallat les cantonades i he decidit tastar-lo i "a veure què passa". No m'ha passat res!! El torró és boníssim!!!☺ 



Si us voleu arriscar com vaig fer jo, la veritat és que el torró s'ho val, ara mateix us detallo la recepta però, això sí, assegureu-vos de comprar ous de confiança!

Ingredients

Per 1 torró
  • 250 g d'ametlles picades de bona qualitat - No cal que sigui farina d'ametlla però com més triturades siguin les ametlles més fi queda el torró.
  • 250 g de sucre llustre + una mica més per treballar la massa
  • 1 beina de vainilla
  • 3 rovells d'ous - 4 si són petits
  • sucre per cremar


De començament a fi 

  • Uns 5 o 6 dies ja que hem de deixar assecar el torró abans de cremar-lo.


    Procediment

    Ens faria falta una caixeta de fusta de la mida del torró amb tapa perquè l'haurem de deixar assecar i posar pes sobre el mateix durant uns dies. 

    Si teniu o podeu aconseguir una caixa d'aquest tipus: perfecte!!! Però si no... NO passa res ja que el torró de gema ha d'assecar-se però no ha de suar així que la fusta no és imprescindible. Podeu fer un invent com el que vaig fer jo agafant 2 "tupperware" de la mateixa forma i mida: rectangulars i baixos (el més similar possible a la forma clàssica d'una teula de torró). Ha anat MOLT bé així que traieu-los de l'armari i tingueu-los apunt juntament amb un full de paper sulfurat que de seguida us explicaré com fer-ho servir. Primer però:

    • Barregem en un bol o directament sobre la superfície de treball l'ametlla i el sucre.
    • Hi afegim les llavors de vainilla.
    • Comencem a integrar-hi els rovells. Podeu començar amb 2 i amasseu/barregeu per formar una massa homogènia. Hi afegiu un rovell més i si us sembla que la massa encara no és prou tova i manejable hi afegiu el que farà 4 i formeu una bola. 
    • Escampeu sucre llustre sobre la superfície de treball i aplaneu la massa amb el corró fins a deixar-la del gruix i l'amplada desitjades.
    • Ara agafarem un full de paper sulfurat i en tallem 2 trossos de la mida de la nostra "caixa - tupperware" i en cobrirem una amb un dels trossos d'aquest paper.
    • Agafem el torró i el col·loquem dins la "caixa", sobre el paper sulfurat. Pressionem la massa amb els dits per tal de repartir-la uniformement i aconseguir, al mateix temps, un bloc compacte.  
    • Ara el cobrim amb el segon tros de paper sulfurat i seria el moment de tapar-lo. El que farem nosaltres és posar el segon "tupper" dins el primer.
    • Seguidament hem de buscar la manera de poder posar pes sobre el torró i jo vaig aconseguir-ho omplint primer el "tupper" que fa de tapa amb arròs: completament ple!! Tan ple com sigui necessari per tal de poder, després, posar una fusta de tallar i un parell de diccionaris a sobre i aconseguir que facin pressió.
    • Finalment dipositarem la nostra construcció en un lloc fresc i sec i deixarem que el torró s'assequi durant uns 5-6 dies.


    Passat aquest temps, ja el podeu retallar si us sembla que ha quedat una mica més ample del que seria necessari i cremar-lo. Per cremar-lo ho farem igual que quan cremem la crema catalana:
    • Escampem sucre per tota la superfície del torró.
    • Desfem el sucre amb un cremador o amb el que sigui que feu servir en aquestes ocasions. 


    I ja estarem! He decidit regalar-lo al meu pare ara per Nadal perquè és un fan del massapà així que, em sap greu però no puc ensenyar-vos els talls. El que si que us ensenyo és un dels retalls al qual no he pogut evitar clavar-li queixalada... dos, tres, quatre i fins a 5 vegades!


    ☺

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Grittibänz

    6 - Grittibänz - El més màgic!

    Avui ve el "Samichlaus"!!! 

    El dia de Sant Nicolau és una diada tan màgica pels nens d'aquí com ho pot ser el nostre Tió☺ 

    I el "Grittibänz" és una figura humana (tradicionalment un home amb pipa) el.laborada amb la massa del Zopf.



    La traducció de "Grittibänz" vindria a ser "home aixerrencat" i actualment es comença a variar tant el disseny de la figura com la massa afegint ingredients com ara formatge, xocolata, cansalada,... També es poden fer servir altres masses (el Grittibänz que està estirat està fet amb una massa de pa de patata i formatge que ens va donar en Daniel Jordá fa uns dies com a repte. La recepta la penjaré i li faré un enllaç ixí que s'acabi l'advent ☺) PERÒ és molt important que sigui una massa de pa flexible i que es pugui manipular sense trencar-se. Igualment és important control.lar el punt de fermentació ja que si la massa fermenta més del compte, perd elasticitat i es trenca molt fàcilment.  

    L'el.laboració de la figura és tan senzilla (o complicada) com fer una figura de plastilina o fang. 

    La recepta, que ja he publicat en aquest bloc i que us enllaço a aquí us dòna per a 4 figures d'uns 15 cm.

    Un cop tenim la massa de Zopf a punt , només es tracta d'agafar-ne un tros gros que serà el cos i el cap alhora. Els professionals fan sovint (no sempre) el cos i el cap separadament però us dic per experiència que si no ho fem molt ben fet, al coure es trenca. Per tant us aconsello NO separar-los. Per marcar la diferència podem ajudar-nos d'una tira de massa a tall de mocador (com la que porta la nena que he format jo). 

    Seguidament i amb un ganivet farem 3 talls per marcar les cames i els braços tal i com podeu veure en la foto i, a partir d'aquí... imaginació al poder per arrodonir la decoració amb la pasta restant. Un cop decorat deixeu que la massa descansi 30 minuts i enforneu tal i com indica la recepta del Zopf i llestos!

    Per cert, l'àngel no us l'he pogut ensenyar perquè la Iris se l'ha menjat abans de poder fer la foto!☺


    I quina relació té el bisbe Sant Nicolau amb el "Grittibänz"? Doncs mentre a Alemanya les nenes i nens van deixar ja ahir a la nit les seves sabates, que han netejat a consciència, al costat de la porta amb l'esperança que el Sant Nicolau els hi ompli de "xuxeries", a Suïssa qui visita als nens és el "Samichlaus" i arriba avui del bosc. Camina juntament amb una mula i el seu company de viatge "Schmutzli" . 


    L'Schmutzli (el de negre) és el dolent de la pel.lícula! Acostuma a portar un llibre on té anotat tot el que els nens i nenes han fet. Els nens bons reben un sac amb cacauets, mandarines, xocolates i un "Grittibänz" de mans d'en "Samichlaus" mentre que els nens que no s'han portat bé acaben dins un sac que l'Schmutzli s'emporta bosc endins.☺

    La tradició d'incloure un "Grittibänz" dins el sac del "Samichlaus" ve del 1600 quan els nens celebraven aquest dia a les escoles fent cercaviles pels carrers guiats per un company que s'havia disfressat de Samichlaus i quan la rua s'acabava tots els nens rebien un panet fet de farina blanca. Però com sempre passa amb les tradicions, tothom té la seva pròpia versió dels fets i hi ha cases on el Grittibänz no forma part del sac del Samichlaus sinó que els nens el fan per donar-li, precisament, a ell com a agraïment. Altres families el compren o el fan per menjar-lo com a esmorzar o sopar especial mentre esperen l'arribada d'en Samichlaus,... 

    Sigui com sigui i és mengi el Grittibänz de la manera que es mengi, el que compte és la il.lusió dels nens i aquesta està assegurada avui!!   

    I a Catalunya: bon dia de la Constitució! Un consell: feu servir el dia lliure per fer Grittibänz!!☺ 


    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Galetetes d'anís

    5 - Anisplätzchen - Les més finetes!

    L'Anís a la pastisseria m'encanta! Una coca de sucre amb anís o un coc amb anís són dolços que em recorden Catalunya i potser per això m'agraden tots els "Guetzli" amb anís☺ 


    Aquestes galetetes són refinades i molt bones: adients per compartir amb un bon cafè o simplement després d'un àpat ja que són molt lleugeres.


    Ingredients

    Per a unes 50 galetes
    • Aigua
    • 3 ous
    • 200 g de sucre fi
    • 225 g de farina
    • 1 cullerada de llavors d'anís
    • Mantega i farina per la safata del forn
    • esprai comestible daurat - opcional


    De començament a fi

    • Uns 60 minuts


    Procediment

    Engreixem dues safata de forn i hi espolsem farina al damunt.
    • Preparem un cassó amb aigua al foc. L'aigua ha d'estar calenta però no ha de bullir.
    • En un bol mesclem els ous i el sucre. Posem el bol al "Bany Maria" i batem fins que la barreja quedi escumosa.
    • Retirem del foc i continuem batent fins que aconseguim fer de l'escuma una crema blanquinosa.
    • Tamisem la farina i sense batre, amb una espàtula de silicona, l'anem integrant poc a poc. 
    • Seguidament hi afegirem les llavors d'anís.
    • Quan tot està ja ben integrat, posem la pasta dins una mànega pastissera. Si la mànega és d'un sol ús, simplement li talleu la punta i si no ho és necessitareu una boqueta rodona amb un diàmetre petit.
    • Farem petits cercles sobre les safata de forn (tipus Macarons☺) 

    Ara deixarem reposar la pasta 30 minuts i mentrestant escalfarem el forn a 150°C. Així que hagi passat la mitja hora, enfornarem les galetes i les courem durants uns 12-15 minuts. Doneu-hi un cop d'ull perquè no us haurien de quedar massa fosques. 

    Aquestes galetes són toves! Perquè és mantinguin així les podeu guardar, com anem fent fins ara, dins una caixa metàl·lica i en un lloc fresc. Si no us agraden tan toves... llavors les podeu guardar fora de l'impacte directe de l'aire però sense estar hermètiques. No quedaran cruixents però una mica més seques sí☺


    Vosaltres mateixos: feu la prova! A mi m'agraden de totes les maneres☺

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Cruixent de Dàtils

    4 - Dattel-Crispies - Els més cruixents!

    Cruixents i sense forn! Podeu estar segur que us sorprendran: a en Reto no li agraden massa els dàtils però aquests "Guetzli" els menja de dos en dos☺   




















    Ingredients

    Per un motlle de 16 x 26 cm
    • 62 g de margarina
    • 55 g de sucre
    • 20 g de mel
    • 168 g de dàtil
    • 72 g d'arròs inflat
    • Sucre de colors - opcionals


    De començament a fi

    • Uns 60 minuts: el temps de coure i deixar-ho refredar.


    Procediment

    Engreixem i folrem amb paper sulfurat un motlle o atuell baix . Millor si és quadrat o rectangular: un motlle per brownies o una carmanyola poc fonda fan el fet☺ 
    • Posem la margarina, el sucre i la mel en un cassó al foc a baixa temperatura per tal que es desfaci i s'integrin.
    • Mentrestant espinyolem els dàtils, els tallem a trossos i els afegim a la barreja de margarina i mel.
    • Deixem que cogui a poc a poc i ho anem remenant fins que els dàtil s'hauran desfet.
    • Ho traiem del foc i hi afegim els cereals. Ho remenem tot bé fins que els cereals quedin completament barrejats amb la pasta de dàtil. 
    • Avoquem la pasta dins el motlle mentre encara és calenta i l'aplaneu amb un corró per fondant. Si no teniu un corró petit d'aquest tipus, ho feu amb un got. 
    • Si hi voleu afegir el sucre de colors, ho feu ara i seguidament hi torneu a passar "l'aplanadora"☺



    I ja ho tenim! Finalment el deixem refredar completament i un cop fred el tallem a quadrats per fer-ne porcions individuals.

    Cruixents, sense forn i BONÍSSIMS!! Us ho prometo!!☺



    NOTA - La Mònica del Bloc "Ensucrat" ja ha fet la recepta!! Merci Mònica pel vot de confiança!!☺ Us recomano donar un cop d'ull a la seva versió amb xocolata i kamut inflat perquè segur que també val molt la pena. Trobareu la recepta a aquí

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Nous de pebre

    3 - Pfeffernüsse - Els que més m'agraden


    Nous de pebre??? Sí, aquests "Guetzli" porten pebre! I es diuen "Nous" perquè la forma acostuma a ser rodona i al enfornar-los es crivella formant unes estries que poden recordar els nous. Però els meus no són rodons per una sola raó: al ser els que més m'agraden, els faig una mica més grossos del que diuen les receptes i per aquest motiu, al créixer dins el forn, s'aixafen una mica sobre la base agafant una fantàstica forma de mitja esfera☺


    El sabor és... si us dic que el sabor és "el típic olor dels mercats de Nadal a Suïssa i Alemanya", us dic alguna cosa? És difícil d'explicar però el sabor i l'olor d'aquestes nous són "Nadal". Pura associació! Igual com les castanyes i els moniatos són "tardor" 

    El millor és si intenteu fer-los!☺

    Ingredients 

    • 250 g de sucre
    • 2 ous
    • 30 g de taronja o llimona confitada tallada ben petita
    • 75 g d'ametlles moltes - no cal que siguin ben fines
    • 1 cullerada de canyella
    • 1 polsim de clau molt
    • 1 polsim de nou moscada 
    • 1 polsim de pebre - originalment és pebre blanc però a mi no m'agrada i li poso negre
    • 250 g de farina
    • 1 cullereta d'impulsor
    • 100 g de sucre llustre
    • 2 cullerades de suc llimona


    De començament a fi

    • Les nous de pebre s'han de deixar assecar unes quantes hores abans d'enfornar. Des d'un mínim de 5-6 hores fins a tota la nit si us va millor per horaris així que el temps final dependrà de vosaltres i les vostres necessitats.


    Procediment

    Preparem una plata de forn amb paper sulfurat.
    • Barregem el sucre i els ous dins un bol i els batem fins que siguin escumosos.
    • Si afegim la fruita confitada, les ametlles i les espècies i ho integrem tot bé.
    • Afegim la farina i l'impulsor a la barreja i tornem assegurar-nos que tot plegat quedi ben mesclat.
    • Ara ja podem anar agafant porcions de pasta i formar-ne boles d'uns 2 cm de diàmetre (jo les vaig de 3 cm ☺). Mullar-vos una mica les mans us ajudarà a formar les boles. Les anem col·locant a la safata de forn.
    • Deixarem la safata en un racó fresc per tal que les boles s'assequin durant un mínim de 5-6 hores i fins a tota la nit si voleu. Les podeu tapar per evitar pols, mosques i altres però heu de fer-ho de manera que corri l'aire. Passades totes aquestes hores notareu que les boles estan seques al tacte: ja podem posar-les al forn!
    • Deixeu que el forn agafi 220 °C de temperatura i així que estigui calent podeu coure les nous durant 10-15 minuts. Si les feu com jo i les feu més grosses, necessitareu ben bé 20-25 minuts. NO us atabaleu si veieu que les boles s'esquerden. S'HAN d'esquerdar!!
    • Mentre tenim les nous al forn prepararem un glacejat amb el sucre llustre i el suc de llimona.
    • Així que les nous estiguin les traurem del forn, les deixarem refredar només una mica per tal de poder-les manipular i les pintarem amb el glacejat i les anirem deixant sobre una reixeta per tal que es refredin del tot i el glacejat s'iguali.

    I ja haurem acabat!☺



    Aquestes "Guetzli" es conserven així tal qual fins a 1 mes. De tota manera si les poseu dins una caixa metàl·lica encara es conserven millor. I com més dies passen MÉS bones són!!☺

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Turons de coco

    2 - Kokosgüpfli - el més fàcil de tots!

    Us poden recordar els panellets de coco (de fet... podrien ser cosins de 2 grau☺) però els "Kokosgüpfli" no porten gens d'ametlla: coco al 100% 


    Ingredients

    Per a unes 30 peces (tot dependrà de la mida de les peces)
    • 175 g de sucre
    • 2 ous
    • 200 g de coco ratllat
    • Cireres confitades 


    De començament a fi

    • Uns 60 minuts

    Procediment

    Escalfem el forn a 160 °C i preparem una safata de forn amb paper sulfurat
    • En un bol batem el sucre i els ous fins tenir-los ben escumosos.
    • Hi afegim el coco i ho remenem bé per tal d'integrar tots els ingredients.
    • Deixem reposar la massa 30 minuts.
    • Passat aquest temps, amb les mans una mica molles d'aigua, anem formant els turons de coco i els col·loquem a la safata del forn que ja tenim preparada. 
    • Seguidament agafem 15 cireres confitades i les partim per la meitat.
    • Coronem cada un dels turons amb mitja cirera que enfonsarem lleugerament dins la pasta per tal d'evitar que ens caigui al coure.
    • Enfornem durant uns 15-20 minuts i al treure les pastes del forn, les deixarem refredar completament per tal que s'endureixin una mica.


      I ja hem acabat! Fàcils i boníssims... si us agrada el coco, és clar!☺

      Si guardeu els turons dins una caixa metàl·lica i els deixeu en un lloc fresc i sec, es conserven durant setmanes sense problemes. Al posar-los dins la caixa i per evitar que les cireres enganxin els turons els uns amb els altres, podeu fer sostres separats amb paper de forn.  

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS