Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Sopa de prunes amb mandonguilles de sèmola de blat dur

05.29 | Label: , , ,

Al llegir que la proposta de "Memòries d'una cuinera" per aquest mes de gener eren les mandonguilles vaig pensar que no participaria ja que les mandonguilles donen més per salat per no pas per una recepta dolça. La inspiració va arribar dinant a l'escola ☺




El blat dur (triticum durum) es coneix bàsicament per ser el blat amb el qual es fa la pasta però té moltes altres utilitats i serveix per elaborar plats tan dolços com salats. Igualment la sèmola d'aquest cereal és la base del coscous, el bulgur i s'està posant molt de moda a l'hora de fer pa ja que té un elevat contingut de proteïnes i gluten.

Jo, sincerament, no tenia la sèmola de blat dur massa per mà fins que no vaig arribar a Suïssa. A aquí s'utilitza amb molta freqüència i a l'escola tenim un dinar que consisteix amb una papilla de sèmola de blat dur (de preparació similar a l'arròs amb llet) amb compota de poma. Sí... ho heu llegit bé: un dinar!! ☺ La primera vegada que m'ho van servir em vaig sentir com si hagués arribat tard al menjador i només em donessin les postres!!!! Molt estrany, de veritat!! Però llavors vaig recordar allò de "només els individus més ben adaptats al medi on viuen sobreviuran" i m'ho vaig menjar sense piular i és bo!! MOLT BO!! 

Per altra banda a Alemanya entenen les mandonguilles (Klösse, Knödel, Nocken, Klösschen,...) com a pilotetes fetes amb una gran varietat d'ingredients. Les fan de carn com nosaltres però també de patata, de pa i com ja us deveu imaginar, de sèmola de blat dur. A vegades fins i tots les fan farcides i són el guarniment d'infinitat de plats salats amb salsa o dolços amb confitures i cremes de vainilla. 



Ja tenim les mandonguilles! Només havia d'acabar de polir el plat. Tenia clar que no volia una crema. Volia que s'assemblessin a l'idea de mandonguilles que tenim nosaltres però mandonguilles de sèmola de blat dur dolces amb sèpia o pèsols... diem que NO!!! Em calia una sopa i la solució va arribar al netejar el congelador: prunes!!!! ☺

Anem-hi!




Ingredients

Per les mandonguilles


Us en sortiran més o menys depenen de la mida que les feu. A mi me n'ha sortit unes 30 i són de la mida d'un raïm. 
  • 250 gram de llet
  • 4 grams de mantega
  • 12 grams de sucre
  • 1 polsim de sal
  • 1 punta de llavors de vainilla - opcional
  • 100 grams de sèmola de blat dur
  • 1 ou
  • Aigua i sal per bullir-les

    Per la sopa de prunes

    • 1 kg de prunes - fresques o congelades
    • 100 ml de vi rosat o negre - a mi m'agrada més rosat.
    • 300 ml de suc de poma
    • 90 grams de sucre morè 
    • 20 grams de sucre avainillat
    • Canyella en pols al gust

      Preparació

      Les mandonguilles 


      Abans de començar ompliu l'aigüera amb 2 dits d'aigua freda i llavors:
      • Poseu la llet, la mantega, el sucre, la sal i les llavors de vainilla en un cassó al foc.
      • Ho manteniu a temperatura moderada mentre aneu remenant per desfer bé el sucre, la sal i la mantega. 
      • Així que arrenqui el bull ho retireu del foc i hi avoqueu la sèmola sense parar de remenar. Veureu que poc a poc va espesseint. Continueu remenant fins que el traçat del remenar sigui visible a la sèmola.
      • En aquest moment hi afegiu l'ou lleugerament batut i remeneu de nou fins que tot plegat torni a agafar consistència.
      • Finalment deixeu el cassó dins l'aigua freda a l'aigüera, sense tapar doncs no volem pas que la condensació ens hi afegeixi aigua i ens espatlli la consistència. Igualment vigileu que no hi degoti aigua de l'aixeta o que no hi tireu res a sobre per "despiste" Creieu-me: sé de què parlo!! ☺
      • Mentrestant porteu un altre cassó amb aigua i un polsim de sal a ebullició. 
      • Igualment preparareu un bol amb aigua freda que posareu prop del fogons. Ens servirà per anar-hi refredant les mandonguilles a mida que estiguin cuites.
      • Quan l'aigua salada bulli, li baixeu el foc i amb l'ajuda de dues culleretes de cafè (ben remullades amb aigua freda) aneu agafant boletes de sèmola i l'aneu tirant dins l'aigua bullent. Per tirar les mandonguilles a l'aigua, feu-ho amb un cop sec de la cullera contra al cassó. La sèmola té tendència a enganxar-se i si espereu que la massa caigui pel seu propi pes... us quedaran més aviat xurros en comptes de mandonguilles. Si aquest fos el cas NO PATIU!!! A la sopa li serà ben igual☺ 
      • Veureu que les mandoguilles primer s'enfonsen i suren així que estan cuites. 
      • Les aneu traient amb una escumadora i les refredeu de seguida dins l'aigua freda que teniu preparada.
      • Repetiu aquests darrers passos mentre us quedi sèmola.
      • Quan acabeu les pesqueu de l'aigua freda tot deixant que s'escorrin bé i les poseu sobre un plat o safata. Les reserveu.

        La sopa

        • Poseu les prunes, el vi, el suc de poma, el sucre i la canyella en pols (jo també hi poso 2 branques de canyella extres però no cal. Només ho faig perquè m'agrada trobar-la al plat ☺) dins una cassoleta al foc.
        • Quan comenci a bullir li baixeu el foc i deixeu que es coguin les prunes durant uns 15-20 minuts (*) 
        • Passat aquest temps ja podeu apagar el foc i deixeu que la sopa reposi uns minuts.

          (*) Si les prunes són congelades no les deixeu coure més de 10-15 minuts o us quedaran ben aixafades.


          I ja està!! Es serveix la sopa de tèbia a calentona sense que arribi a cremar i s'hi posen les mandonguilles dins. 



          És una sopa genial a aquesta època de l'any. Pot ser un entrant original, unes postres o un fantàstic reconstituent al tornar a casa després d'haver passat fred, un sopar, un dinar o un esmorzar. És un plat "tot terreny"!

          L'Olor a canyella barrejada amb l'olor del vi i les prunes ens porta reminiscències del Nadal i fa que ens vingui de gust menjar-la asseguts al sofà i sota una manta. Feu-ho!! Un dia és un dia!! Demà ja tornareu a la taula☺ 

          Si no teniu prunes també podeu fer servir peres. Perd una mica el vel romàntic però la sopa és igualment bona i sorprenent!! 

          I finalment  dir-vos que el vi es cou tot perdent part de l'alcohol però no el perd pas tot. Si ho feu per nens feu servir només suc de poma (en necessitareu 400 ml) Parlant del suc de poma... hauria de ser el més natural possible. 

          Ai! I dir-vos que les mandonguilles les podeu guardar perfectament dins la nevera tapades amb film transparent durant 2-3 dies. Igualment la sopa la podeu fer avui i anar-la escalfant a mida que la volgueu menjar. A la nevera us aguantarà fins a una setmana però dubto que duri tant☺



          Vinga, animeu-vos a fer aquesta sopa que no és gens difícil i us agradarà molt!!

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS
          Read User's Comments(0)
          Diposting oleh juanje

          Xuixos de crema de cacau i avellanes

          12.34 | Label: , , , , ,

          Quan vinc a Catalunya m'agrada trobar-me amb els amics per fer-la petar i posar-me al dia. Amb els anys però la meva flexibilitat ja no és la mateixa així que... ja no volto la seca i la meca com feia abans. El que faig ara és intentar agrupar els amics per quedar amb ells tot optimitzant el meu temps: una vegada uns i una vegada els altres☺ I sembla que funciona! No els puc veure sempre a tots però a còpia d'anar baixant hi intento anar compensant.





          Just començant el 2015 vaig fer un sopar amb la Marta (i en Rafel), la M.Àngels i en J.Marc. La vam fer petar fins a 2/4 de 7 del matí!!!!!☺ I va ser mentre xerràvem que en J.Marc que és tot un sibarita, va parlar-nos d'una fleca on fan xuixos de xocolata. Expressiu com és, ens ho explicava amb tanta emoció que ens va acabar convencent que menjar un xuixo de xocolata ha de ser una experiència pràcticament orgàsmica.





          La Marta i en Rafel van còrrer a comprar-ne el dia següent!☺ La M.Àngels no és gaire de xocolata ni de dolços així que per ella hi ha moltes altres coses a la vida 1000 vegades més orgàsmiques que un xuixo i nosaltres... nosaltres no vam tenir temps d'anar a la fleca! Vaja, que ens en vam quedar amb les ganes perquè a nosaltres si que ens agrada la xocolata.

          He decidit posar-hi remei!! Nois, va per vosaltres i per les 9 botelles de vi!!☺





          Ja tinc publicada la recepta dels Xuixos de Girona i he fet servir la mateixa recepta amb alguna variació que ja he actualitzat. Trobareu la recepta a aquí. 

          El procediment també és el mateix substituint la crema pastissera per crema de cacau i avellanes. Podeu fer servir Nocilla o Nutella. Jo he fet servir una crema de xocolata d'una botiga ecològica perquè la Nutella la trobo massa dolça però això ja se sap que va a gustos. 

          Per poder-la treballar millor he posat la crema de xocolata dins una mànega pastissera d'un sol ús (una bossa de plàstic us farà el mateix servei) i després d'escapçar-la he fet tires de xocolata d'uns 6 cm de llarg sobre un paper sulfurat que he deixat al congelador durant uns 25-30 minuts. D'aquesta manera he pogut plegar bé la pasta i fins i tot fer rodar el xuixo sobre si mateix per acabar-lo d'arrodonir i no m'ha sortit tota la crema pels costats.   

          A veure si us animeu i em sabeu dir si us agraden☺

          Com ja he dit, nosaltres no vam menjar els originals així que no sé si s'assemblen amb els emblemàtics xuixos d'en J.Marc (m'ho hauràs de dir tu guapo!) però han quedat bons de veritat!! MOLT bons per ser sincers!☺ Encara no n'has acabat un que ja penses en menjar-te el següent!!





           Tot i que orgàsmics...

          ... ens han agradat molt, SI!! I no penseu pas que en quedarà cap PERÒ també hem coincidit que per nosaltres un xuixo, per ser un "xuxo" de veritat, ha de portar CREMA!! Clar que això dels orgasmes també és molt personal!☺☺

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS
          Read User's Comments(0)
          Diposting oleh juanje

          Pastís ratllat - Baumkuchen

          03.00 | Label: , , ,

          BON ANY a tothom!!☺



          El 2015! Un número ben bonic! Un munt de dies per davant per compartir receptes i endolcir-nos les hores i com que gairebé hem arribat a meitats de gener, no podem encetar l'any de millor manera que participant al repte "Reposteras por Europa"que aquests mes, excepcionalment, publica el dia 12.


          La Bea de "Corazón de Caramelo" ens fa viatjar cap a Alemanya...

          ... bé... els que em seguiu ja sabeu que, per raons de proximitat, les receptes del meu bloc estan bastant influenciades per la rebosteria alemanya així que quan ho vaig saber, embolicada com estava enmig dels preparatius nadalencs i sabent que em passaria les festes a Catalunya amb més aviat poc temps per dedicar a l'ordinador i al forn, no va ser fàcil decidir-me per una recepta ràpida, senzilla, una mica original i que pogués deixar preparada abans de marxar... Finalment vaig pensar que havia arribat l'hora de fer el "Baumkuchen" doncs ja feia temps que el tenia a la llista de pendents. 

          Anerm-hi!!



          El pastís ratllat (la traducció literal de fet és "pastís arbre"), és un pastís originari de Salzwedel, a la Saxònia. Malgrat tot, hi ha qui li atribueix origen hongarès i sembla que és el pastís de noces preferit dels japonesos☺

          Acostumava a ser un dolç de Nadal, potser pel fet de portar massapà o pel tema de "l'arbre" però actualment es considera especialitat regional i es menja tot l'any. Quan el tallem és quan el nom es fa més evident ja que les ratlles que es formen durant la cocció, ens recorden els anells de creixement d'un arbre. 





          El Baumkuchen original té forma cilíndrica i pot estar format per diverses anelles sobreposades o servit individualment com a "petit four". Val a dir que és molt difícil reproduir-lo a casa ja que necessitaríem un eix giratori semblant al que es necessita per fer un bon pollastre a l'ast i una mica d'espai. Mireu aquest vídeo i de seguida sabreu què vull dir☺




          Però SÍ!! Sí que hi ha una manera de fer-lo a casa i obtenir-ne un resultat molt similar: fent servir el gratinador i amb una mica de paciència!

          Ingredients

          Per un motlle rodó d'uns 23cm.
          • 250 grams de mantega + una mica més
          • 250 grams de sucre
          • 6 rovells d'ou
          • 1 beina de vainilla 
          • Extracte d'ametlles amargues - unes gotes
          • 100 grams de massapà
          • 3 cullerades d'Amaretto - el podeu substituir per aigua
          • 150 grams de farina de rebosteria
          • 100 grams de midó de blat de moro - Maizena
          • 3 culleretes d'impulsor
          • 6 clares d'ou
          • Cobertura de xocolata
          • Confeti per decorar - opcional

          Procediment

          • Batem la mantega, el sucre, els rovells d'ou, la vainilla i l'extracte d'ametlles amargues fins que quedi ben airejat i esponjós.
          • En un cassó a foc lent hi posem l'Amaretto i hi desfem el massapà.
          • Ho afegim a l'esponja d'ou i sucre i barregem bé.
          • Tamisem la farina, el midó de blat de moro i l'impulsor per afegir-ho a la massa a cullerades. No afegim la següent fins que la primera estigui ben integrada.
          • Ara batem les clares a punt de neu i les afegim a la barreja tot remenant poc a poc amb una espàtula fins a tenir una pasta homogènia. 

            Ja tenim la massa apunt i ens disposarem a coure'l. 

            • Untem el motlle amb una mica de mantega i el folrem amb paper sulfurat. NO cal que folreu els costats: amb la base n'hi ha prou.
            • Enceneu el gratinador del foc. Si teniu diferents opcions de temperatura agafeu la mínima. El gratinador del meu forn va de la potència 1 a la 3 i ho he fet amb la 1.
            • Poseu 3 o 4 cullerades de massa dins el motlle. 
            • Escampeu-la bé perquè cobreixi tota la base. Us ha de quedar una capa de massa fina sobre tota la base. 
            • Poseu el motlle dins el forn a gratinar durant uns 3 minuts o fins que veieu que us queda la massa ben daurada.
            • Traieu el motlle del forn i repetiu els 2 darrers punts tantes vegades com calgui fins que ja no us quedi més massa.

              Quan hàgiu gratinat les 3-4 darreres cullerades de massa, ja teniu el pastís acabat!! Ara toca deixar-lo refredar i finalment el cobriu amb la cobertura que més us agradi: xocolata blanca, amb llet o, com jo, negre i el decoreu.

              Que NO us sembli una feinada molt molesta! La primera capa és la més complicada ja que la pasta s'enganxa una mica al paper i podeu pensar que us heu ben embolicat☺ Creieu-me: a partir de la segona capa és molt senzill ja que la mateixa escalfor del pastís ajuda a la massa a escampar-se millor. Només VIGILEU a no deixar de mirar-vos el pastís i el forn ja que el gratinador pot ser molt ràpid i la capa de pastís pot passar de daurat a cremat en un moment☺ 

              I si hi dediqueu una miqueta de temps, us sortirà MOLT MÉS polit que el meu!!!
              1. Les capes podrien ser més a nivell i segur que n'hauria aconseguit alguna més. De fet, un bon "Baumkuchen" ha de tenir entre 10 i 20 capes i jo m'he quedat al mínim!☺ 
              2. Per altra banda el confeti que he fet servir per decorar-lo (al anar-se gratinant per capes les vores del pastís no s'enganxen al motlle però no queda un exterior llis i homogeni com al fer un pastís d'una sola fornada. Per això és una bona idea decorar-lo un xic) no hauria d'estar tan "brut" de xocolata...



              PERÒ les presses no són bones conselleres!! A veure si un dia el puc repetir amb més calma☺

              Ara, la recepta és ESPECTACULAR!! I el pastís és realment BONÍSSIM!!! Abans que pogueu decidir si us agrada, ja haurà desaparegut!!


              Proveu-lo i ja m'ho direu!!☺

              • Digg
              • Del.icio.us
              • StumbleUpon
              • Reddit
              • RSS
              Read User's Comments(0)
              Diposting oleh juanje

              Trufes de formatge blau i xocolata

              12.53 | Label: , ,


              No, no m'he tornat boja tot i que reconec que ho pot semblar☺ I sí, sé que aquesta combinació més aviat fa certa angunia però doneu-me un vot de confiança i us asseguro que no us sabrà gens de greu.

              Us sona el nom de Heston Blumenthal? Per si no us sona dir-vos que és un Chef anglès, propietari del restaurant "The Fat Duck". Tant ell, com la seva cuina, els seus restaurants i els seus llibres, han estat premiats en moltes ocasions destacant les 3 Estrelles Michelin que va guanyar al 2004. Val a dir que és un Chef bastant peculiar... només cal que doneu un cop d'ull a la seva pàgina web i us adonareu de la seva extravagància. Però a mi sempre m'han agradat els genis poc convencionals☺ 

              Una vegada, no recordo en quin programa de TV, vaig sentir-lo parlar de percentatges de compatibilitat entre diferents productes basant-se en l'estudi científic de les molècules que formen una olor o un sabor determinat. Es veu que els aromes i sabors principals es basen en una combinació d'unes 10 molècules i aliments que comparteixen 2 o més d'aquestes molècules es consideren complementaris. Seguint aquesta teoria la xocolata i el formatge blau són la parella perfecta ja que aquests dos aliments coincideixen i comparteixen cap a 73 molècules!!!! 



              Com que malgrat ser una admiradora del senyor Blumenthal una té els seus perjudicis, he volgut posar-ho a la pràctica en petit format. Per això he aprofitat que la recepta del mes de desembre del bloc "Memòries d'una cuinera" són les trufes... 



              ... per llençar-me a l'experiment tot arriscant-me a malgastar una teula de xocolata Lindt i un paquet de formatge Gorgonzola. PERÒ no s'ha malgastat res: estem realment davant una parella de somni!♥



              Han sortit unes trufes boníssimes! Que es desfan a la boca! Que tant poden servir de postres com d'aperitiu sofisticat i de festa doncs el formatge es fa notar al final tot deixant-nos un refinat toc salat. A tothom qui he donat una d'aquestes perles negres sense dir-los els ingredients, han començat pensant que menjaven una trufa de xocolata i al final tots m'han preguntat què s'han menjat realment. 

              Potser és una trufa una mica arriscada però encara no he trobat ningú a qui no hagi fascinat! 

              I la recepta... bé, com que no acabava d'estar segura de les proporcions adequades entre el formatge i la xocolata, he fet una mica de recerca per internet. No he trobat cap recepta oficial però en un bloc que es diu "The curious gastronomer" el noi es va llançar a la piscina l'any passat fent servir 100 grams de xocolata per 80 grams de formatge tot basant-se en unes "crackers" que porten formatge i que ell menja habitualment. La proporció ha resultat ser molt encertada. La meva recepta  final i la seva són força iguals (de fet no hi ha cap secret a l'hora de fer trufes) però jo he utilitzat molta menys nata i menys mantega que ell i han quedat perfectes!


              Ingredients

              • 125 grams de nata líquida
              • 100 grams de xocolata al 70% de cacau
              • 1 cullerada de mantega
              • 1 cullerada de sucre
              • 80 grams de formatge blau - jo he fet servir gorgonzola intens
              • Cacau per recobrir-les


              Procediment

              • Posem la nata en un cassó al foc al bany maria.
              • Quan la nata està tèbia hi afegim la xocolata a trossos i barregem bé fins que estigui tota desfeta i ben integrada.
              • Hi afegim la cullerada de mantega que li donarà certa brillantor i el sucre. Remenem per desfer el sucre i integrar la mantega.
              • Ara és el moment d'afegir-hi el formatge!! Si us fa impressió tanqueu els ulls però continueu fins al final perquè val la pena!☺
              • Seguim remenant fins que el formatge estigui ben desfet.
              • Quan ho tenim tot lligat ho retirem del foc i ho evoquem en un contenidor que pugui anar al congelador. 
              • Posem la massa de les trufes al congelador SENSE tapar-la ja que la condensació faria que es barregés aigua amb la xocolata i no ens interessen unes trufes aigualides. Li deixem uns 40-45 minuts.
              • Traiem la massa del congelador i n'agafem porcions amb l'ajuda d'una cullereta o de l'estri de fer boles de meló. Veureu que queda una pasta tova però manejable. Acabeu de donar forma amb els dits, sense remenar-les gaire per evitar que s'escalfin i es desfaci la massa i les arrebosseu de seguida amb el cacau. 
              Ja teniu les trufes fetes!! Un cop formades les podeu tornar a posar uns minuts a la nevera o al congelador perquè tornin a quedar ben fermes i llestos!

              Si les guardeu dins una caixa de metall hermètica i en un lloc fresc i sec, us poden durar ben bé 5-6 dies en perfectes condicions. Si no les mengeu de seguida, segurament el cacau us quedarà una mica humit al anar passant els dies: cap problema!! Només cal que els hi feu una nova arrebossada i tan bones com el primer dia.

              Són increïbles!! I al llarg d'aquest dies poden ser un regal de primera!!



              Què us han semblat? Us hi atreviu? ☺

              P.S - Si voleu xocolata però d'una manera més tradicional, animeu-vos amb aquests Tàler.

              • Digg
              • Del.icio.us
              • StumbleUpon
              • Reddit
              • RSS
              Read User's Comments(0)
              Diposting oleh juanje

              Pancakes clàssics

              05.29 | Label: , , , ,

              Bon 3r d'Advent!!☺



              Sí, ja sé que els pancakes no són precisament nadalencs... però són ideals per un esmorzar de pijama i mitjons de llana fins al migdia així que perquè no menjar-los amb la família al matí de Nadal o de St. Esteve o fins i tot el primer dia de l'any nou!!! No us portaran gens de feina i tots plegats us en llepareu els dits!! 

              A més, no podia deixar de compartir aquesta recepta amb vosaltres!!! Per nosaltres la millor massa de pancakes del mòn ♥♥♥ Creieu-me!! Nosaltres fem pancakes qualsevol dia i  a qualsevol hora i us ho dic de veritat que no us portaran feina. Literalment: es barreja tot i ja els podeu coure! NO cal que espereu 30 minuts amb la massa a la nevera, ni que ho planegeu la nit anterior i corrent corrent feu la massa per tenir-la a punt a l'endemà... RES de tot això! A casa no planegem massa res. Normalment ens aixequem, fem un cafè i llavors, quan ja estem una mica desperts, és quan diem: "fem pancakes?" I aquest "fem pancakes" vol dir ARA, no d'aquí a mitja hora o demà al matí. 

              Dir-vos que la recepta és per fer els pancakes clàssics i bàsics amb els ingredients de sempre: farina, impulsor, sucre, llet i ou. I llavors? Doncs que a base de sumar i restar he aconseguit la proporció ideal entre els diferents ingredients (emulsionats amb una mica d'oli) per assegurar-vos uns pancakes lleugers, esponjosos i boníssims de gust! Espero que us agradin...

              Anem-hi!

              Ingredients

              Per 5-6  pancakes ben bonics.
              • 1 ou batut
              • 25 grams de sucre
              • 112 grams de farina de rebosteria (*) 
              • 6 grams d'impulsor
              • 1 polsim de sal
              • 180 ml de llet
              • 20 ml d'oli vegetal o d'oliva lleuger

                (*) Jo faig servir la de l'Amasadero. No us parlo mai de les farines que faig servir perquè visquent a Suïssa... però a aquí la farina més aviat tendeix a portar més gluten que menys així que la farina de rebosteria o "força 0" la demano per internet i me l'envien a Catalunya. N'estic molt contenta! Tant de la farina com del servei així que us ho faig saber per si us interessa i que consti que no hi guanyo res jo☺

                Procediment

                Tot barrejat mestressa i ja teniu la massa preparada per utilitzar. Jo acostumo a començar amb l'ou i deixo que la màquina el bati sol mentre aprofito per tamisar la farina. Un cop fet això ja hi afegeixo tota  la resta d'ingredients.

                Per fer els pancakes utilitzo una paella petita i antiadherent per evitar utilitzar oli a l'hora de coure'ls. Es couen un parell de minuts de cada costats. Sabreu que és hora de girar-los perquè la superf'icie del pancake s'omple de bombolletes. 

                I ja estem! A gaudir-los amb l'acompanyament que més us agradi!!!!

                A nosaltres ens agraden sols. Els acompanyem de xarop de xocolata (Receptes bàsiques n.4) i/o... recordeu que al fer les llimones confitades us vaig dir que guardéssiu el xarop restant en una botella?...



                Doncs SÍ!! Ara és l'hora de gaudir-ne!!! Us donarà un refrescant toc de llimona als vostres pancakes!!☺I us heu fixat que cristal·litza? Bonic, oi? Cap problema!! Quan ja gairabé no us en quedi, podeu posar la botella dins aigua calenta i solucionat!!

                Espero que realment els feu perquè valen molt la pena i són molt versàtils! Mireu:




                Ben remullats amb xarop i el pancake encara manté la consistència esponjosa!! 


                Podeu observar una diferència de color al centre on ha anat caient el xarop però fins i tot moll es manté ferm i us assegura una mossegada sucosa però gens enganxosa o pastosa. 


                BONÍSSIMS!!!!

                Petonets i bon diumenge de pijama!!

                P.S - si voleu uns pancakes més originals o bé teniu certes intoleràncies, no deixeu de provar els pancakes amb farina de castanya i/o de coco!!

                • Digg
                • Del.icio.us
                • StumbleUpon
                • Reddit
                • RSS
                Read User's Comments(0)
                Diposting oleh juanje

                Christstollen de l'Oma Leni

                14.43 | Label: , , ,

                2n Diumenge d'Advent! Ja fa unes 3 setmanes que vaig fer el primer dels meus projectes nadalencs: l'Stollen!



                Aquest "pa" de fruites tradicional d'Alemanya durant l'Advent i el Nadal té els seus origens a l'Estat Lliure de la Saxònia i mentre em preparava per fer-lo tot buscant receptes i contrastant opinions i experiències amb la meva amiga Ursula i altres amistats i coneguts d'Alemanya, no vaig parar de rebre aixecades de cella. I precisament per això ja us aviso que l'entrada d'avui serà llarga. Si voleu aneu directament a la recepta☺

                Perquè serà llarga? 

                Doncs perquè m'he adonat que mentre jo i milions més, amants de la farina, ens llencem a l'elaboració d'un Stollen simplement com a lluita personal amb les llevadures, pels meus coetanis alemanys l'Stollen és molt més que una massa fermentada: és la seva vida! 

                Tots m'han parlat d'hores de feina, d'àvies, mares, veïnes, del Mur, de l'Alemanya de l'Est i la de l'Oest, d'enviaments entre families per Nadal, d'èpoques de margarina per falta de mantega i de trobades veïnals al forn del poble a finals de novembre per coure els Stollen perquè l'Stollen NOMÉS surt bé si es cou en un forn "de veritat"!!!

                I llavors... llavors arribava Nadal! I la cerimònia més esperada era quan el cap de família tallava el Christstollen que havia estat fent-se esperar tot reposant durant 4 setmanes! Tot un ritual que feia les delícies de petits i grans!




                I ara... ara vinc jo i els hi dic que per Nadal... mira... que vull fer un Stollen a casa! I vaig i ho dic amb el mateix to que si digués que he d'anar a comprar llet... AIXECADA de cella multiplicada per 10!!

                Però ho he fet! I ja sigui per tot el rerefons històric que m'han regalat als meus amics i/o per les meves ganes de no decebre'ls, que he aconseguit un Stollen que ha multiplicat les aixecades de cella per 1000!☺   

                Abans d'anar a la recepta correré el risc de fer-me molt plasta i us diré que si la forma no ha canviat mai doncs des del començament s'ha format l'Stollen representant el plec de la roba que embolcallava el nen Jesús dins la menjadora, la massa enriquida que coneixem avui com Stollen, no té res a veure amb la massa de les primeres dècades. Tradicionalment l'Stollen era una massa a base de farina, aigua i oli de nap ja que l'Advent es considerava temps d'abstinència i no es podia utilitzar mantega. Era un pa sense massa gust i més aviat sec. 




                Anys més tard i mitjançant una carta al Sant Pare de Roma, coneguda com "Butterbrief" (la "carta de la mantega"), es va aconseguir (van haver de morir 5 Papes des de la primera petició) poder fer servir mantega però pagant una quantitat de diners anuals per cada Stollen que s'elaborava i que es destinaven a la construcció de la catedral de Freiberg. Aquesta condició va fer que durant molt temps l'Stollen fos un privilegi dels rics. De fet l'Stollen va arribar al poble quan la Saxònia es va passar al protestantisme.  

                A partir d'aquest moment es va començar a enriquir i "millorar" amb panses, fruites confitades, etc doncs per ser un postre de Nadal era molt auster.  

                Ja més cap als nostres temps i amb la construcció del Mur de Berlín, la recepta de l'Stollen de segons quines part d'Alemanya es va veure altra vegada lligada a la possibilitat d'accés als diferents ingredients. Però també és una mica gràcies a això i a les capacitats inventives de les families i forners que avui trobem moltes varietats d'Stollen: amb massapà, amb iogurt, amb poma, amb llavors de rosella, amb fruits secs, etc.

                El més conegut però i el més tradicional de tots és l'Stollen de Dresden (capital de la Saxònia). He tingut la sort de poder-lo menjar. No fet casolà però sí de fleca de renom i la veritat és que jo no necessito cap ingredient extra només ametlles, fruites confitades i panses . Per mi és boníssim i "menys és més"!! Així que sabia que aquest Stollen és el que volia fer PERÒ...

                ... és difícil saber si les receptes que es troben per la xarxa són realment tradicionals o no. Molta gent es guarda secrets a la màniga a l'hora de fer pública una recepta familiar i tradicional com aquesta ja que és allò de "voler però no voler" i per altra part el nom "Dresdener Christstollen®" és des del 1997 marca registrada així que ningú publica una recepta amb el nom "Stollen de Nadal de Dresden". 

                Per sort meva però en Jakob al seu bloc sí que va decidir publicar la recepta original de la seva Oma Leni. Ho va fer al 2009 a tall d'homenatge ja que per ell i la seva família el Christstollen de l'àvia és una recepta impressionant que es mereix ser coneguda. 

                Quan vaig trobar la recepta, per casualitat, ja venia molt tocada emocionalment per culpa de les meves amistats així que al veure les fotos de la recepta, la foto de la Sra. Leni, les explicacions d'en Jakob sobre la seva àvia, la recepta, el nom que originalment era "Mutters Dresdener Christstollen" perquè a l'època de l'Oma encara no existia el registre de marques,... vaig quedar completament enganxada. A més, els comentaris positius que s'han anat sumant anualment a l'entrada em van acabar de convèncer que aquesta era la meva recepta. 

                I m'hi vaig posar! Vaig seguir la recepta al peu de lletra amb 2 petites modificacions: vaig reduïr una mica el llevat i no vaig posar-hi flor de muscat ja que, la veritat, no sabia on anar-lo a buscar. 

                I com que la recepta és tan especial, amb ella participo al Repte "Christmas Time" de la comunitat "Cocineros del Mundo" a Google+
                    Som-hi!!

                Ingredients

                Us dono les quantitats originals però no tingueu cap mena de remordiment a l'hora de reduir-les: jo no ho vaig fer i hi va haver moments on amb la meitat de la massa hauria passat. M'han sortit 6 Stollen grossos tot i que la recepta de l'Oma Leni parla de 3... els seus devien ser GEGANTS!!!
                • 1250 grams de panses - rentades (*)
                • 210 grams de llevat fresc
                • 2 cullerades de sucre
                • 1 cullerada d'aigua tèbia
                • 2500 grams de farina
                • 750 ml de llet
                • 1000 grams de mantega: 750 grams mantega i 250 grams Ghee (**) + una mica més.
                • 500 grams de sucre MENYS 2 cullerades
                • 313 grams d'ametlles dolces moltes
                • 125 grams d'ametlles amargues moltes (***)
                • 250 grams de llimones confitades tallades al gust
                • 1 llimona - la pell 
                • 3 cullerades de rom
                • sucre granulat i sucre llustre per arrebossar-los i nevar-los. 


                (*) Us pot semblar absurd però us asseguro que quedareu parats de com us deixaran l'aigua...

                (**) El Ghee és mantega clarificada. Té molta tradició i aplicació a l'India i la medicina Ayurvèdica. Per nosaltres és encara bastant desconeguda tot i que jo la trobo al supermercat des de fa uns mesos però surt bastant cara... La seva utilitat culinària és basa en què té un punt més d'humitat que la mantega tradicional. Si voleu podeu fer-la a casa de manera senzilla tot i que us representarà temps. Podeu seguir les instruccions d'aquí o oblideu-vos del Ghee i feu-ho tot amb mantega. 

                (***) Les ametlles amargues no sempre són fàcils de trobar ja que són tòxiques: contenen amigdalina. Aquest glucòsid desprèn àcid cianhídric al entrar en contacte amb la saliva. Cada ametlla conté 1 gram d'amigdalina i 100 grams d'aquesta substància poden ser letals. Us dic això perquè és important tenir-ho en compte però la quantitat d'ametlles amargues a la recepta NO és gens perillosa ja que no us menjareu tots els Stollen vosaltres sols i al mateix moment. De tota manera si us fa por o no les trobeu, agafeu simplement més ametlles dolces i prou. El gust de l'Stollen se'n ressentirà ja que les ametlles amargues li donen un sabor únic però el més important és que us el mengeu de gust☺


                Procediment

                La nit anterior:
                • Renteu bé les panses, escorreu-les i deixeu-les assecar durant tota la nit sobre un drap de cuina.
                • Prepareu tots els ingredient i deixeu-los fora la nevera tota la nit: volem tenir-los tots a temperatura ambient.


                L'endemà:
                • Desfem el llevat amb 2 cullerades de sucre i 1 cullerada d'aigua tèbia.
                • Tamisem la farina dins un bol o dins la cubeta de l'amassadora si ho feu a màquina.
                • Feu un forat al mig amb la mà i hi evoqueu el llevat líquid.
                • Tapeu el forat amb una mica de la farina de les vores, tapeu el bol amb un drap i  ho deixeu reposar 15-20 minuts perquè el llevat comenci a activar-se.
                • Mentrestant escalfem la llet fins que sigui tèbia i desfem la mantega (i el Ghee).
                • Quan veieu que el llevat ja comença a reaccionar és l'hora d'afegir la resta d'ingredients a la massa. Ho farem un després de l'altre, fent cercles a l'entorn del centre i amassant cada cop que afegim un ingredient fins que aquest estigui integrat a la massa abans d'afegir el següent. Feu un repòs de 5 minuts cada cop que us sembli que us costa integrar un ingredient. Repreneu l'amassat i hi afegiu el següent ingredient. Començarem amb la llet, després la mantega, el sucre, les ametlles, la llimona confitada i la pell de la llimona. 
                • Quan ja ho tenim tot integrat deixem reposar la massa uns 10 minuts.
                • Ara hi afegirem el rom i amassem una vegada més fins que tingueu una massa llisa, brillant i que passi la prova de la membrana (preferentment però no us hi atabaleu). 


                  La foto és d'una altra recepta però serveix per visualitzar què és la prova de la membrana

                  • Feu una bola amb la massa i deixeu-la fermentar, tapada amb film transparent, durant 1 o 2 hores. Al ser una massa molt enriquida degut a la gran quantitat de mantega i sucre (tant el granulat com el que porten les fruites) pot ser que li costi arrencar. Assegureu-vos que la deixeu fermentar en un lloc calent. La temperatura ideal seria entre 24 i 25 graus. Per aconseguir aquesta temperatura us pot servir posar un bol d'aigua calent dins el forn i col·locar el bol dins el forn. De tota manera no us despisteu perquè un cop arranqui pot pujar bastant ràpid. 

                  Un cop la massa hagi fermentat fins a doblar pràcticament el seu volum, ja podem passar a dividir i formar les peces. Hi ha qui fa servir un motlle especial per Stollen però jo no el tinc i com que m'agraden les coses tradicionals, tampoc m'he preocupat de trobar-lo ja que realment no cal. Seguirem així:
                  • Deixeu caure la massa sobre la superfície de treball.
                  • Piqueu-la amb compte per desgasar-la i seguidament la dividiu en peces d'uns 800 grams.
                  • Deixeu reposar uns minuts les peces i seguidament feu una bola amb cadascuna d'elles.
                  • Tapeu-les i deixeu-les reposar de nou uns minuts. 
                  • Seguidament formeu-les com una barra sense les puntes: aplaneu amb compte la bola, rodeu la part de dalt sobre ella mateixa, dobleu els laterals lleugerament cap a dins i acabeu de rodar la massa per aconseguir un cilindre. 
                  • Col.loqueu els Stollen sobre la safata de forn que fareu servir per enfornar-los, tapeu-los i deixeu-los fermentar per segona vegada durant uns 30 minuts.

                  Ara ens preparem per enfornar i per l'acabat.
                  • Escalfeu el forn a uns 160-175°C.
                  • Quan els Stollen ja hagin crescut els hi feu un tall vertical de dalt a baix i els enforneu. Els deixeu coure uns 60 minuts. Si veieu que us queden ràpidament morenets de sobre, tapeu-los amb un tros de paper d'alumini. Si veieu que l'Stollen va obrint el tall que li heu fet al coure tot eixatant-se i quedant baixet NO PATIU! És normal i és el que volem! ☺ 

                  I ja gairebé hem acabat! L'Stollen ha de banyar-se amb mantega així que surt del forn. A les fleques el submergeixen literalment dins mantega però a casa això ens és complicat així que desfarem la mantega que hem preparat extra i tan bon punt surti l'Stollen del forn el pinzellem a consciencia. És important que quedi ben regat i que ens assegurem que les estries del tall quedin realment ben molles. Seguidament el cobrim amb sucre granulat i el deixem refredar.

                  Un cop fred l'emblanquinem amb sucre llustre, el deixarem estar sobre una graella tota la nit o unes 12 hores i després... 

                  ... després arriba la cura. 

                  Sí, l'Stollen s'ha de deixar reposar abans de menjar ja que necessita assentar-se i que els gustos es defineixin i s'intensifiquin. Un altre dels comentaris que m'han fet els meus amics i coneguts durant els darrers dies és que sempre que mengen Stollen fora d'Alemanya s'emporten una decepció ja que pràcticament sempre el que els servim és realment "pa de fruites" o una mena de brioix afruitat degut a la nostra obsessió per aconseguir masses airejades i flonjes. l'Stollen tradicional és un "pa" dolç pesat i compacte i això només s'aconsegueix deixant-lo reposar abans de menjar-lo. 

                  Sembla que tothom coindideix que per curar-lo i conservar-lo correctament l'embolicarem amb paper sulfurat (sense apretar-lo massa) i seguidament el tornarem a embolicar amb paper d'alumini. El lloc ideal per conservar-lo és un celler o un rebost fred on la temperatura no pugi dels 10 graus i si pot tenir uns graus d'humitat encara millor. La fred és important perquè un dels perills que pot còrrer l'Stollen és que si el deixem en un espai massa calorós la mantega es torni rància. 

                  En el que m'ha estat impossible aconseguir una unanimitat és en el temps de curació d'un Stollen. El primer que em van dir va ser 4 setmanes!!!! I sí, jo també ho he llegit a llibres i receptes. Però al final em sembla que això de les 4 setmanes és bàsicament com ho feien les àvies quan havien d'anar a coure a casa el forner del poble ja que calia organitzar-se i començar ben aviat per poder arribar a temps a Nadal... He llegit a diferents blocs que el temps mínim és 1 setmana mentre que les grans marques asseguren deixar reposar els seus productes 2 setmanes tot i que... amb el ritme de compres i ventes que hi ha a tot Alemanya (i l'estranger) des del 1r d'Advent, ningú sap si realment es compleixen aquests terminis. Per tot això vaig decidir fer jo mateixa la prova.

                  Vaig tallar un Stollen a la setmana justa d'haver-los fet, un altre a les 2 setmanes i el tercer justament avui (a les 3 setmanes). Pel que fa a la consistència no hi ha massa diferència: passada una setmana l'Stollen ja s'ha assentat i ha perdut l'esponjositat així que no caldria esperar més per menjar-lo PERÒ el gust... el gust NO té res a veure! Però de veritat que res de res!!

                  El primer que vam provar (després d'una setmana) era bo però els gustos no s'acabaven de definir. Fins i tot ens va semblar que no era prou dolç i que la llimona i les panses no s'acabaven de notar. Vam quedar una mica decepcionats i vaig pensar que alguna cosa devia haver sortit malament al fer-lo però al tastar-lo avui... INCREÏBLE!!! Una explosió de sabors!! Es noten les ametlles (per això us puc dir que les ametlles amargues li donen un gust únic), la llimona li dóna una frescor intensa mentre que les panses són petits tocs extres de dolçor!! BONÍSSIM!!!!! La mossegada és difícil d'explicar... la massa és pesada i compacta però la mantega, el rom i el sucre fa que sigui una mossegada molt tendre...




                  Difícil! MOLT difícil d'explicar així que us animo a provar-ho. No us deixeu intimidar per la meva parrafada i doneu-li una oportunitat a l'Stollen perquè tal i com ja pronosticava el seu nét Jakob: VAL MOLT LA PENA!

                  Vielen Dank für das Tolle Rezept Oma Leni!! 

                  P.S - I res millor que confitar vosaltres mateixos la llimona com a aquí. Per altra banda, si no teniu temps de fer un Stollen, sempre podeu animar-vos a fer uns Spitzbuben, unes Escumes de llimona o uns Pfeffernüsse ☺

                  • Digg
                  • Del.icio.us
                  • StumbleUpon
                  • Reddit
                  • RSS
                  Read User's Comments(0)
                  Diposting oleh juanje
                  Langganan: Postingan (Atom)