Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Pastís d'aniversari de xocolata i vainilla

14.17 | Label: ,


Anem directament a la tanda de pastissos d'aniversari que hem tingut darrerament a la família i començarem amb el pastís que més admiració va despertar: el de l'aniversari de l'Iris!☺




Com que en el dia del seu aniversari no vaig pas poder fer fotos amb calma, he fet una rèplica del pastís a mida més petita i sense tota la decoració de fondant. 


Els que ja heu vist les fotos per Facebook sou testimonis que va quedar ben poc pastís☺ Literalment: va ser un èxit i no vaig parar de rebre elogis. No ho dic pas per dir, realment és un pastís MOLT bo i MOLT senzill en la seva essència. També he de dir que la recepta original no és meva, no. És de King Arthur Flour. Una web fantàstica que us recomano de veritat i que jo vaig descobrir a arrel del llibre "The all-purpose baking cookbook"


Un llibre que no només és genial pel munt de receptes sobre pa i rebosteria que ens aporta (moltes i molt bones)  sinó que és una joia per a tots els que ens agrada aprofundir en temes com ara ingredients, estris i tècniques en general. No cal dir que us el recomano també tot i que... que jo sàpiga, només el trobareu en anglès. 

El pastís d'avui s'acosta més a la recepta original (tot i que he suprimit algun ingredient) ja que jo, al voler decorar-lo de manera infantil utilitzant el fondant, vaig deixar de banda el glacejat i el vaig substituir per una "buttercream" de vainilla. Us donaré les 2 receptes.

Farem 2 pastissos: un de xocolata i un de vainilla. El motlle hauria de ser rodó i d'uns 23 x 5 cm. El pastís d'avui però fa 18 cm i he fet servir la meitat de la recepta. 


Ingredients

Pastís de vainilla

  • 250 grams de crema agra (R.bàsiques n.9) o 1 iogurt grec natural
  • 2 ous
  • 200 grams de sucre
  • 1/2 cullereta de sal
  • 1 i 3/4 cullereta d'impulsor (Royal)
  • 79 grams d'oli vegetal - jo faig servir oli d'oliva suau o oli de gira-sol
  • 1 beina de vainilla - les llavors
  • 240 grams de farina de rebosteria

Pastís de xocolata

  • 265 grams de sucre
  • 155 grams de farina de rebosteria
  • 2 cullerades de midó de blat de moro (Maicena) 
  • 45 grams de cacau sense sucre
  • 1 i 1/4 cullereta d'impulsor (Royal) 
  • 1/4 cullereta de bicarbonat sòdic
  • 1/2 cullereta de sal
  • 3 ous
  • 100 grams d'oli vegetal
  • 175 grams d'aigua

El farciment de xocolata

  • 340 grams de xocolata negre - jo ho faig amb xocolata al 72% de cacau. 
  • 175 grams de crema de llet o nata líquida (*)
  • 3 cullerades de licor (Frangelico, Kirch, de cafè...) - opcional. Com que el meu pastís anava destinat a l'Iris, hi vaig afegir unes gotes d'extracte d'ametlles que li va donar un gust a fruit secs molt bo i avui hi he afegit unes gotes d'extracte de taronja i ha quedat encara millor
(*) Pel que fa a la nata líquida, també en necessitem uns 110 grams per fer el glacejat. Com que la mida de compra acostuma a ser d'uns 200 -250 grams, podeu fer el farciment amb una barreja de nata líquida i llet. Funciona perfectament!☺

Glacejat 

  • 225 grams de xocolata negre
  • 115 grams de crema de llet o nata líquida
o si ho preferiu, podeu fer el farcit o el recobriment amb la...

... "Buttercream" de vainilla

En aquesta ocasió faig fer servir una recepta molt senzilla per recomanació d'un dels llibres que tinc sobre decoració de pastissos. El llibre es diu "The icing on the cake" i la recepta es basa en 250 grams de sucre llustre per 250 grams de mantega. 

Els que seguiu el bloc, potser us haureu adonat que no faig servir gairebé mai la mateixa recepta per fer crema de mantega. El motiu és que sempre intento reduir al màxim la quantitat de mantega i/o sucre d'algunes de les receptes que tinc. No em canso de buscar i comparar. Fins ara feia servir una recepta de l'Alma Obregón (encara la trobareu a R.bàsiques n.6) que funciona molt bé PERÒ amb aquesta nova recepta ens estalviem 75 grams de sucre sense perdre textura. Molt aviat actualitzaré l'entrada a receptes bàsiques☺

Però no perdem el fil, en el meu cas concret, vaig afegir a la recepta bàsica, les llavors d'1 beina de vainilla. Igualment però podeu aconseguir qualsevol altra crema de mantega variant la vainilla per la ratlladura d'1 llimona, per 2 culleretes de cafè soluble,... 

Procediment

Primer de tot farem els pastissos. 

Per fer-ho prepararem el motlle untant-lo amb una mica de mantega i folrant la base amb paper sulfurat. IMPORTANT: considereu la possibilitat d'aconseguir els "Cake Strips" perquè us poden fer la feina molt més fàcil. Que consti que jo no hi guanyo res fent-vos aquesta recomanació. Simplement ho faig perquè a mi em són molt útils i crec que val la pena descobrir-los. Podeu veure fotos i comentaris que us poden ajudar al Facebook. Durant uns dies deixaré l'entrada fixada a la part superior de la pàgina així no haureu de buscar-ho☺

Escalfem el forn a 180°C

Pastís de vainilla 

  • Barregem la nata agra (o el iogurt) amb els ous, el sucre, la salt, l'impulsor, l'oli i la vainilla.
  • Hi afegim la farina, tamisada, poc a poc tot barrejant bé i mirant d'integrar-la del tot.
  • Traspassem la mescla al motlle i enfornem durant uns 35-40 minuts. Ja sabeu que tot dependrà del vostre forn així que punxeu el pastís per assegurar-vos que està cuit. Ha de quedar daurat però sense cremar-se. 
Pot ser que el pastís quedi una mica crivellat. No patiu que és normal i no passa res! Al refredar-se es tancarà per ell mateix.

Un cop cuit el traurem del forn, el deixarem refredar 10 minuts i el desemmotllarem deixant que refredi del tot sobre una reixeta.

Prepareu el motlle una vegada més perquè el necessitareu per coure el pastís de xocolata. 

Pastís de xocolata

Mentre teniu el pastís de vainilla al forn, ja podeu començar a fer la mescla del de xocolata:
  • Tamisem i barregem tots els ingredients secs.
  • Hi afegim els ous i l'oli tot batent per aconseguir una pasta cremosa i homogènia.
  • Finalment hi afegim l'aigua, a poc a poc i remenem per integrar-ho tot bé.
  • Ja podem emmotllar i enfornar. 
Desprès d'afegir-hi l'aigua us pot semblar que la massa queda molt líquida. No patiu! Les masses amb cacau necessiten una aportació extra de líquid per equilibrar el percentatge d'humitat que reté el mateix cacau. Us asseguro que us quedarà un pastís ben esponjós i bo. 

Quan el pastís estigui cuit, el deixarem refredar com hem fet amb el de vainilla i ja podem preparar el farciment i muntar-lo. Ho farem:
  • Talleu els pastissos a capes. Podeu fer-ne 2 capes però el de xocolata us donarà per 3 si voleu☺ Per tallar-los podeu fer servir una lira talla pastissos o qualsevol sistema que us funcioni. A aquí  hi teniu un exemple (n.3)
  • Reserveu els pastissos.
  • Posem la crema de llet i la xocolata, a trossos, en un cassó a foc lent fins que la nata estigui ben calenta i la xocolata estigui ben tova.
  • Traurem el cassó del foc i remenem tanta estona com calgui per tal que la xocolata es desfaci del tot i ens quedi una crema. Si veieu que costa que la xocolata es desfaci, torneu el cassó el foc per uns minuts i no pareu de remenar. 
  • Si hi voleu afegir licor o algun extracte, ara és el moment!!☺
  • Ara aneu muntant el pastis tot alternant capes de vainilla amb capes de xocolata i, per enganxar-les, les cobriu amb el farciment PERÒ sense arribar a les vores perquè  si apureu molt al col·locar la següent capa la crema de xocolata us sortirà pel costat.
  • Quan col·loqueu la darrera capa assegureu-vos que estan totes centrades i deixeu estar el pastís durant uns 30-40 minuts perquè el farciment es refredi i les capes quedin ben assentades. 

    I ja estarà! L'acabat és ben personal...

    ... si voleu acabar-lo amb el glacejat, només haureu de repetir el mateix procés que per fer el farciment però amb les quantitats de xocolata i nata indicades als ingredient. Feu-ho quan el pastís ja estigui fred. Col·loqueu-lo sobre un paper sulfurat perquè això us facilitarà rascar la xocolata sobrant un cop freda. Tireu-li la xocolata per sobre, tan uniformement com sigui possible, de seguida que la tingueu desfeta per evitar que espesseixi. No el toqueu més fins que estigui ben fred i la xocolata estigui dura. Si hi voleu afegir decoracions, feu-ho abans que la xocolata s'endureixi del tot.  

    Per altra banda, si voleu fer la crema de mantega, només heu de batre el sucre llustre (tamisat), la mantega i les llavors de vainilla durant uns 5 minuts (a velocitat mitjana-alta) fins que veieu que agafa volum i adquireix un to pàl·lid. 

    La crema de mantega us pot servir com a base per continuar treballant amb fondant com vaig fer jo, o la podeu col·locar dins una mànega pastissera i deixar-vos inspirar☺

    En tot cas, el que si us puc assegurar és que el pastís està boníssim i sigui quin sigui l'acabat, us el prendran de les mans!!



    I encara guanya més si el feu d'un dia per l'altre.

    Espero que us animeu a fer-lo perquè realment val molt la pena!! Ja m'ho direu!☺

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS
    Read User's Comments(0)
    Diposting oleh juanje

    Ratafia Catalana

    15.33 | Label: ,

    S'han acabat les vacances i ens hem d'anar espolsant les mandres que ens ha deixat l'estiu així que ens tirarem de cap a l'entrada d'avui: la RATAFIA!

    Trobo important aclarir que tot i que sempre parlem de "ratafia" a seques, hauríem de dir Ratafia Catalana o Ratafia de nous per definir la nostra ratafia (sobretot des que al 1998 va estat reconeguda amb la Denominació Geogràfica). La ratafia com a nom i com a licor d'herbes, no és exclusiu de Catalunya. Podem trobar ratafies monotemàtiques com la de poliol i variants geogràfiques com l'Aigua de Nous de la Vall d'Aran, la Ratafia Mallorquina o la de l'Aragó... sense oblidar-nos de la Ratafia i els licors d'herbes que s'elaboren fora de les nostres fronteres com ara el "Nocino" a Itàlia o la "Ratafià" a aquí  a Suïssa a la part del Ticino.   




    Sempre m'ha fet molta gràcia el secretisme que envolta la "recepta" de la ratafia. No se si us ha passat a vosaltres però jo conec força gent que fa ratafia. Gent que així que els hi fas saber que a tu també t'agradaria fer-ne i els hi demanes la "recepta"... arrufen el nas perquè no els hi fa cap gràcia que els hi vulguis "copiar" la ratafia: com si això fos possible!! 

    El que tots sabem, el que diu Jaume Fàbregas en "El llibre de la ratafia" i el que ens diran els veïns i amics experts, és que la Ratafia es tracta d'una beguda alcohòlica d'origen casolà que s'aconsegueix posant nous verdes i herbes aromàtiques a macerar amb aiguardent... I aquí ens quedem, sembla que fa por anar més enllà. 

    Tot plegat és una bona tonteria! Deixeu-m'ho dir: la Ratafia Catalana és el licor d'AUTOR per excel·lència!! No té una recepta clara i única sinó que hi ha tantes ratafies com ratafiaires i una part de la màgia d'aquesta beguda és que, fins i tot sense voler-ho, el resultat és un mirall de les nostres preferències personals. Així que fora les pors!! El que compta és donar a conèixer i divulgar les nostres tradicions abans que s'acabin perdent☺ 

    Per fer Ratafia Catalana necessiteu:
    • Una garrafa de broc gros
    • Nous verdes - 3 per litre d'aiguardent
    • Aiguardent * o anís dolç - suficient per omplir la garrafa
    • Sucre - 500 grams per litre d'aiguardent (en farem un xarop amb una mica d'aigua). NOMÉS si feu servir Aiguardent. Si feu servir anís dolç no caldrà afegir-hi el sucre. 
    • Herbes aromàtiques, flors i espècies
    • Paciència!! La maceració (a sol i serena) dura 40 dies.


    * El tema de l'aiguardent, sinó m'equivoco, crec que no és fàcil de trobar a Catalunya actualment. No sé si fins i tot està prohibit. En qualsevol cas podeu utilitzar Vodka o fins i tot una Grappa (Oruxo) si ho teniu a mà.

    El moment propici per fer ratafia és pels volts de Sant Joan i Sant Pere, ja que és el moment en què les plantes aromàtiques estan en plena efervescència. 


    A partir d'aquí podeu començar a jugar amb les vostres preferències. Hi ha qui diu que les nous verdes han de ser collides a la Nit de Sant Joan. Igualment hi ha qui utilitza aiguardent i un cop colades les herbes hi afegeix un almívar per endolcir-ho mentre que hi ha qui prefereix fer-la amb anís dolç... Igualment passa amb les herbes: hi ha qui les deixa assecar una mica, hi ha qui les posa verdes, hi ha qui hi barreja flors i hi ha qui "MAI de la vida!"... així que amics... plena llibertat a l'hora de decidir! Hi ha MOLTÍSSIMES opcions!! I ara us compartiré la meva i ja us avanço que és especial☺

    D'entrada us diré que amb el meu amic Joan (no conec ningú tan arrelat a les tradicions catalanes com ell) vam començar a fer ratafia fa una bona pila d'anys! La "recepta" d'aquell temps era més rústica, més tradicional i molt més lleial a les primeres ratafies. Però els primers anys de viure a Suïssa vaig deixar de fer-ne i així que vaig voler tornar a començar... em va tocar improvisar! Sobretot per la climatologia i perquè hi ha moltes herbes que d'entrada no coneixia però m'hi he acostumat i ara per mi fer ratafia és fer una poció de bruixes i m'encanta! És màgia pura!!

    Crec en la màgia de la Nit de Sant Joan!!! I per això vaig decidir un dia que la meva ratafia la faria justament aquesta nit! Ni abans ni després! La faig quan ja és ben fosc, a la llum d'una espelma, a la fresca i sense presses. Quan la majoria de vosaltres esteu de revetlla, jo gaudeixo del meu ritual i tinc la sensació que totes les forces de la natura conflueixen a la meva terrassa.



    Crec en la màgia del números!! 40 i 40! Ni més ni menys: 40 plantes i 40 dies de maceració. 

    I amb això de les plantes ve la primera de les meves adaptacions Suïsses. El juny suís no és com el juny català a nivell de temperatures. Per aquest motiu les nous que, a més, a la meva zona són molt escasses, són molt petites i el punt amarg és molt més accentuat que les que trobareu per la mateixa època a Catalunya. Després de tenir un parell de males experiències, vaig decidir reduir considerablement la quantitat de nous a la meva ratafia. Com que la meva garrafa és de 8 litres, necessitaria 24 nous però jo només n'hi poso 8 i d'aquestes només n'aixafo 4, les altres les poso senceres.  


    El mateix problema tinc amb les herbes remeieres: hi ha moltes plantes que encara no han madurat del tot o que encara els falta 1 mes per florir. Per solucionar aquest problema sense haver de resignar-me a posar-hi 40 elements, la meva ratafia porta plantes, espècies, flors i fruites. Sí, fruites!! El Calvados, el Williams i el Kirsch són reconeguts i apreciats arreu, oi? I són destil·lats a base de poma, pera i cireres, oi? I la sangria, que no porta fruites? Doncs la meva ratafia també!! ☺ I tot plegat ho recullo pocs dies abans de Sant Joan, apurant al màxim. Amb la qual cosa, les herbes no són seques encara i m'hi miro amb les quantitats ja que tenen molta més essència que si els hi posem seques i això no sempre és favorable.  

    Aquí teniu la meva llista: 
    • Herbes remeieres, granes i espècies(25): menta, farigola, romaní, fonoll, orenga, sàlvia, llor, anet, eucaliptus, ortiga, citronella, estragó, camamilla, carxofa, pebre, clau, canyella, vainilla, nou moscada, anís estrellat, anís verd, regalèssia, gingebre, cardamom i cafè.
    • Flors(5): saüc, rosa, trèvol de prat, dent de lleó i espígol
    • Fruites(10): taronja, llimona, poma, pera, cireres, préssec, albercocs, maduixes, nabius, i mores.

    L'alcohol l'aconsegueixo per dues vies diferents. L'aiguardent tampoc es troba a aquí a Suïssa a granel i no es ven anís dolç per a ratafia. Per aquest motiu el meu millor aliat és el Vodka. Per estalviar-me però el xarop de sucre, sempre intentava barrejar-lo amb anís. Comprava Pastis o Anís del Mono a les botigues espanyoles i anava fent els meus invents. Aquest anys però, he importat l'anís de Catalunya! Comprat a la cooperativa del poble i portat cap a Suïssa amb cotxe. Per no passar-me els límits d'alcohol permesos a la frontera, vaig important 2 garrafes de 3 litres  en dues vegades. D'aquesta manera la meva barreja final ha estat de 6 litres d'anís de ratafia i 2 litres de Vodka. NO hi he afegit gens de sucre!

    Tot barrejat, tapat amb un drap i posat a recer del vent i la pluja. Deixat a sol i serena 40 dies i finalment colat amb un drap fi i embotellat. 

    Crec en el licor de l'amistat!! A aquí a Suïssa, al Ticino, el "Ratafià" o "Nusslikör" com en diuen a la meva zona, és conegut com el licor de l'amistat.... 

    ... el dia 1 d'agost la meva amiga de l'ànima, la M.Àngels, va venir a Suïssa amb la motxilla i les xiruques per passar-hi tot un mes. Va venir acompanyada d'una altra amiga seva, la Salut, que va acompanyar-nos durant 10 dies. Bé, em va tocar colar la ratafia el dia 2 d'agost i elles em van ajudar. Dels 8 litres inicials van sortir-me 7 litres nets de ratafia (sempre se n'evapora una part i se'n perd al colar-la). Doncs al dia 10 d'agost, quan va marxar la Salut, ja ens n'havíem begut 3 litres!!!!! Als vespres, a la fresca, abrigades amb una manta, a xarrupets i amb un glaçó: un plaer acompanyat de riallades!!! El licor de l'amistat de totes TOTES!♥ I explicant-vos això també us estic dient que va sortir BONÍSSIMA!!! Un dels millors anys! 

    I SÍ, ara la pregunta lògica seria "val d'acord però... com sabem què és el que ens agrada més a nosaltres?" I la resposta és ben senzilla: FEU Ratafia!! Que no us faci por! 

    Comenceu amb pocs litres d'anís dolç que així ja us estalvieu afegir-hi el sucre. Agafeu les nous quan les trobeu i amb les herbes el mateix! Marqueu-vos un dia al calendari (a començaments de juny) per tal de tenir-ho present i a mida que les aneu trobant les aneu recollint. La quantitat... al gust! I si dubteu... imagineu-vos el gust de l'herba i deixeu que sigui la vostra veu interior la que decideixi. Poseu-les a macerar pels vols de Sant Joan, marqueu al calendari quin dia farà falta colar-la i mentrestant li aneu fent una sacsejada cada quan hi penseu. Passats els 40 dies coleu i degusteu... gaudiu-la!! Ja teniu un començament. A partir d'aquí... improviseu i inventeu!!

    Si la recepta de la ratafia fos una recepta de les de "2 i 2 fan 4", per mi la que us acabo de donar seria la meva "recepta fantàstica" i definitiva. Però a aquestes altures ja ha quedat clar que l'any vinent sortirà diferent, per més que jo la faci igual: la màgia de la ratafia catalana (made in Switzerland)!!☺

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS
    Read User's Comments(0)
    Diposting oleh juanje

    Mantega d'herbes

    23.00 | Label: ,

    No hi ha res com l'oli d'oliva!☺

    Cuinar amb mantega, amanir les amanides amb salses cremoses o menjar pa amb mantega i formatge (aaaAAaiiiiIxxxXx) no fa per mi. Allà on hi hagi un bon oli d'oliva (i uns tomàquets) que s'aparti la mantega!! PERÒ també s'ha de saber reconèixer quan una cosa és bona☺ 




    La mantega d'herbes o "Kräuterbutter" com l'anomenem a aquí em va enamorar de seguida!! I NO, no es tracta d'unes postres, no!☺ És tracta d'un condiment salat que es converteix en el rei de la festa en època de barbacoes, pícnics i "diumenjades" però que va bé tenir-lo a l'abast durant tot l'any per refinar graellades de qualsevol tipus, pastes, verdures, patates i fins i tot per untar sobre pa.

    S'acostuma a servir, ja sigui en un bol al mig de la taula a l'abast de qui en vulgui o a porcions individuals, al mateix moment en què es serveix la carn, les verdures, la pasta o el que sigui que volem condimentar. Es deixa caure una porció de mantega al damunt del menjar. Amb l'escalfor de la cocció, es desfà la mantega i s'escalfen les herbes deixant anar tot el seu aroma i oferint-nos un toc de frescor inesperat. 

    Fer-la a casa no costa res i ens permet un joc més lliure a l'hora d'escollir les herbes. Ara us ho explico però... 

    ... no ho faré pas amb el format de recepta tradicional ja que la mantega d'herbes és ridículament fàcil i això de les herbes, pel que fa a quantitats, es una cosa molt personal. El que us deixo avui és la recepta bàsica que a mi em dóna sempre un resultat excel·lent i, a tall d'exemple, les combinacions d'herbes que ens agraden més a casa.  

    Sempre que faig mantega d'herbes, independentment de les herbes que hi poso, faig servir la següent proporció: 15 grams d'herbes i un polsim de sal per 100 g de mantega. 

    Podeu agafar les herbes que més us agradin, combinar-les de la manera que més us convingui i fins i tot afegir-n'hi si us sembla que el gust no és prou intens. Pel que fa la sal, normalment ja haureu salat l'aliment a condimentar així que amb un polsim en teniu realment prou. Jo us aconsellaria que proveu una vegada les quantitats que jo us dono i així podreu fer-ne una valoració més exacte i adaptar-ho millor al vostre gust☺

    Les barreges d'herbes que triomfen a casa són:
    • Per la pasta: alfàbrega genovesa, romaní, farigola i xili - És la foto de presentació i val a dir que a vegades també la poso a sobre la pizza. Igualment és genial per saltejar unes llenties, unes mongetes seques, uns cigrons o fins i tot unes faves (en aquest cas sí que és en substitució de l'oli)
    • Per la carn: all i julivert!! Absolutament tradicional☺


    • Pel peix: anet (o fonoll pudent... SONA FATAL!!!), pebre, ratlladura de taronja i de  llimona.


    I per fer-ho només heu de barrejar les herbes, un cop netes i tallades, amb la mantega tova fins a aconseguir una pasta homogènia i ja heu acabat!!!!


    Fàcil, oi? Ara haureu de decidir si voleu deixar la mantega d'herbes en un bol com a una única porció o si en voleu fer porcions individuals. A mi, com ja heu vist, m'agraden més les porcions individuals. 

    El que faig és omplir uns motlles de pralinés amb la pasta  de mantega. Quan estan totes les formes plenes, pico un parell de vegades amb el motlle sobre la superfície de treball per tal d'evitar cavitats d'aire, tapo amb un tros de film transparent o amb paper sulfurat i a la nevera. Passats uns 30 minuts els trec de la nevera, passo el dit suaument sobre les formes per compactar la mantega una mica més i tapar possibles forats (com quan voleu fer un castell de sorra) i cap al congelador! 



    Sí, si voleu les podeu deixar a la nevera però al congelador les podem conservar durant  molt més temps: mesos. I tenim l'avantatge afegit que les porcions congelades es desemmotllen fàcilment i sense trencar-se. D'aquesta manera, aquestes mantegues petites no es redueixen només a ser un condiment sinó que li donen un toc personal i elegant a la taula. 

    Què, us atreviu a treure el morter i a picar herbes? ☺


    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS
    Read User's Comments(0)
    Diposting oleh juanje

    Una pausa en el camí

    15.01 | Label:

    Aviat farà 2 mesos de la darrera publicació: com passa el temps!!☺

    Durant les darreres setmanes i en més d'una ocasió, m'he sentit malament per no publicar més regularment i per no visitar els vostres blocs amb l'assiduïtat de les vostres publicacions. I encara em sentia més en deute amb vosaltres al rebre missatges vostres on em preguntàveu si tot anava bé ☺ GRÀCIES!! Gràcies per preguntar i gràcies per fer-me sentir com si es trobés a faltar la meva presencia a la xarxa (no serà tant!!☺☺☺) Sou uns SOLS!! I em sento molt honorada de tenir-vos de "públic" ♥

    Sí, TOT està bé!! Només que suposo que em feia falta una pausa. 

    No és que ho planeges ni res. Tot plegat ha anat venint rodat però va arribar un moment en què el bloc ja no era un lloc on plasmar i compartir les meves receptes preferides sinó que, sense adonar-me'n el bloc condicionava tot allò que preparava. Els reptes (als que participo encantada, no m'entengueu malament), les fantàstiques receptes de tots els que teniu bloc, el voler fer-ho cada vegada millor per estar a l'altura i el voler intentar sorprendre, el voler seguir les festes senyalades i els productes de temporada, amics que em demanen perquè no poso també receptes salades al bloc (encara no tinc una resposta clara a aquesta pregunta ☺) sumat al poc temps lliure que tinc... 

    No és que m'hagi estat parada durant 2 mesos, NO!!! Ben al contrari! He gaudit de la família a Catalunya i a aquí, de les barbacoes amb els amics, de festes d'aniversari i de dies festius a Suïssa on tothom qui pot va a banyar-se al llac. I en cada una d'aquestes ocasions i trobades he portar coques, pastissos, aperitius, pa i el que se m'ha demanat☺ He estat ben activa a la cuina PERÒ, per uns dies, he deixat de pensar si allò que sortia del meu forn era "publicable" i si seria ben rebut o no☺ 

    Perdoneu el meu egoisme! Estic segura però que més d'un sabeu del què parlo☺

    I durant aquests 2 mesos sabàtics, també m'he dedicat al nostre hort recent estrenat i d'ell n'he tret una part de les herbes aromàtiques que he necessitat per fer Ratafia:


    He visitat la Suïssa profunda i més tradicional on he gaudit dels camps de cereals i he comprat farines moltes a la pedra al molí de Ballenberg. I n'he descobert d'altres que no havia tingut encara a les mans com la famosa farina Manitoba☺



    He llegit MOLT i de tot! Ja feia temps que se m'acumulaven les lectures☺ i he fet cursos!!!! SÍ!!! Cursos de pa a Zürich amb Wüst: 2 vespres, 4 hores per vespre fent pa, DRETES, sense parar☺ Pans integrals, pans dolços, pans amb pre ferments,... GENIAL!! 




    I cursos de decoració de pastissos amb Fondant a Luzerna de la mà de Charming Cakes.



    Cursos que no només m'han permès millor tècnica i aprendre algun que altre truc sinó que també han fet que conegués personalment a la Florencia! Una argentina guapa, eixerida i amb un domini del forn envejable (fa unes baguettes... ☺) que, com jo, és un membre actiu del grup panarra "Amigos del Pan Casero" al Facebook i que resulta que viu a Basilea!! 


    I ara...

    ... doncs ara ja està! Ara tinc ganes de compartir amb vosaltres noves receptes de pa, oferir-vos postres amb fruits de temporada, donar-vos la recepta de la meva ratafia, ensenyar-vos les meves coques de Sant Joan que, de fet, van ser coques de Sant Pere perquè els pares van visitar-me (passat Sant Joan) i em van dur llardons!!!!!!! Igualment tinc preparada una mantega d'herbes que segur us agradarà molt i... més, més i MÉS!!! 

    Però a poc a poc i a partir de demà☺

    Petons i gràcies per mostrar-me el vostre "carinyo".

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS
    Read User's Comments(0)
    Diposting oleh juanje

    Neuenburger Taillaules

    03.00 | Label: , , , ,

    Com començo avui? Suposo que esperant no embolicar-me, hauria de començar pel començament☺




    Quan vaig publicar els Kaiserschmarren, l'Eva de "Cuinant entre llibres" (un bloc que no us podeu perdre) va deixar-me un enllaç a "Reposteras por Europa". Lògicament, vaig anar a donar-hi un cop d'ull i em va agradar!

    La Pili de "Tothom a la cuina" ha decidit sortir de viatge reboster per Europa i ho vol fer acompanyada de tothom qui s'hi apunti!☺ Els blocaires interessats hem de fer la nostra "reserva" i llavors, mitjançant sorteig, surt qui escull destí. Una vegada sabem on anem, ja només es tracta de preparar una especialitat del país en qüestió i publicar-la el dia 10 de cada mes. Senzill, oi? I interessant, eh? 

    Doncs interessant MOLT! Senzill... 

    ... el destí d'aquest més l'ha escollit la Sandra del bloc "Sancaral" i viatgem precisament a SUÏSSA!! 


    Sí, resulta que la Sandra va estar vivint uns anys aquí i hi té molts bon records. I aquí tenim el meu principal problema: tinc ja un munt de cosetes publicades de la rebosteria tradicional Suïssa així que buscar-ne una més per publicar de cop... no ha estat cosa fàcil. 

    Tinc un pastís preferit entre els preferits: la Zuger Kirschte! Que a part de ser boníssim és l'estrella de la meva regió PERÒ vaig una mica curta de temps darrerament i aquest pastís necessita una mica de concentració☺ Queda pendent! 

    Finalment m'he decidit per un pa dolç! 

    La tradició panarra a Suïssa és antiga i lligada a les diferents regions. És curiós que al anar a comprar pa, no demanem un pa de mig o un pa de quilo o una barreta, no. A aquí comprem un "Sant Galler", "Tessiner" o un "Walliserbrot". En conjunt es parla de 22 especialitats regionals diferents i, a més, tota la resta de pans i panets dolços com ara el Neunburguer Taillaules o Taillaule neuchâtelois.

    Aquest és un pa abrioixat, de la família del Zopf que té la particularitat que porta panses, ratlladura de llimona i trossets de llimona confitada. 




    És de la zona anomenada "Jura & Tois-Lacs" (Jura i els tres llacs) i el nom li ve de "Tailler" que sí, vol dir "tallar" i es refereix a la forma tradicional d'aquest pa ja que es talla amb les tisores en zig-zag. 




    Som-hi! 

    Ingredients

    • 500 grams de farina de força
    • 20 grams de llevadura fresca
    • 1 cullerada de sucre + 50 grams
    • 100 ml de llet + 150 ml
    • 10 grams de sal
    • 1 ou + 1 rovell per pintar-les
    • 75 grams de mantega a temperatura ambient + una mica més per untar el motlle/s
    • 1/2 llimona - la ratlladura
    • 1 cullerada de rom
    • 50 grams de panses
    • 25 grams de llimona confitada



      Procediment

      Necessitarem motlle/s rectangular tipus "plumcake". IMPORTANT: abans de dividir la massa i decidir quantes Taillades voleu fer, mireu-vos bé les mides del motlle i penseu que perquè s'obrin ben boniques, és convenient que la massa ompli 3/4 del motlle abans de la segona fermentació. Cal que acabada la segona fermentació, la massa hagi sobrepassat el motlle ja que sinó els talls no es poden obrir. Només cal que mireu les fotos i de seguida veureu que sé de què parlo☺

      • Posem la farina en un bol i hi fem un forat al mig.
      • Deixem caure dins al forat la llevadura a trossets, la cullerada de sucre i els 100 ml de llet. 
      • Amb una cullera barregem amb compte, tot arrossegant petites porcions de farina, fins que aconseguim una massa líquida tipus farinetes.
      • Amb la cullera espolsem farina la massa i tapem el bol amb film transparent.
      • Deixem reposar 30 minuts. Veureu que la primera massa ja ha començat a fermentar i fa bombolles.
      • Ara hi afegim la sal, el sucre restant, l'ou lleugerament batut, la mantega, la ratlladura de la llimona, el rom i la resta de la llet. 
      • Barregeu perquè quedi tot integrat.
      • Deixeu reposar 2 minuts i amassem! Si ho feu a mà, us caldrà amassar durant uns 15 minuts ben bons i penseu que la mantega us pot portar problemes. Aneu fent tandes de plegar-descansar per deixar que la massa es relaxi. Si amasseu a màquina amb uns 8 minuts en tindreu prou: veureu que es desenganxa de les parets del bol i éstà tota tensa i lluent.
      • Un cop la massa ja està ben treballada i afegim les panses i la llimona confitada.
      • Amassem uns minuts més per integrar ben bé les fruites.
      • Ara evocarem la massa a la superfície de treball i li farem un parell de plegats més per donar-li tensió.
      • Finalment farem una bola i la col.loquem dins el bol (lleugerament untat amb oli) per donar pas a la primera fermentació: de 60 a 90 minuts. Fins que dobli el volum i dependrà de la temperatura de la vostra cuina. 
      • Passat aquest temps tirem la massa sobre la superfície de treball i la pressionarem lleugerament amb els dits per desgasar-la. 
      • Dividiu la massa o no, segons us interessi. 
      • Deixeu reposar la massa el temps d'untar el motlle amb mantega.
      • Formeu les peces de la següent manera: pressioneu-les lleugerament amb la mà per desgasar-les altra vegada i els hi doneu una forma quadrada. No cal que sigui perfecte, no "matxuqueu" la massa a cops que ens interessa que quedi flonja☺. Llavors comenceu a enrotllar-la per formar un cilindre. Quan l'acabeu, punxeu la "costura" final amb els dits per sellar-la i ja podeu posar el cilindre dins el motlle.
      • Pressioneu una darrera vegada per assentar-lo bé dins el motlle però, altra vegada, sense passar-vos. 
      • Tapeu els motlles amb film transparent i deixarem que fermenti una segona vegada. Ara només necessitarem uns 40 minuts ja que no volem que arribi a doblar el seu volum (però recordeu que us hauria sobrepassar el motlle (*) 
      • Enceneu el forn a 200°C i el deixeu que s'escalfi al llarg de la segona fermentació.
      • Un cop les Taillaules estan a punt hem d'agafar les tisores i tallar-les. Per fer-lo només cal que alterneu un tall a la dreta i un tall a l'esquerra al llarg de tot el brioix.
      • Pinteu amb ou i al forn durant uns 25-30 minuts (de 45 a 50 si heu fet només una peça)

      (*) Si voleu o necessiteu, podeu posar els motlles a la nevera per retardar la fermentació i els hi deixeu tota la nit. L'endemà els traieu de la nevera 1 hora abans d'enfornar (aprofiteu per escalfar el forn) i continueu. 

      I ja les teniu!! Espero us agradaran i les fareu un dia perquè de veritat que a llesques, en format individual, acompanyades o soles... són de vici!! 




      Que tingueu "Gueti Reis!"☺







      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS
      Read User's Comments(0)
      Diposting oleh juanje

      Galetes de nabius agres i pinyons

      10.37 | Label: , ,

      Sempre és bo tenir a mà receptes ràpides per poder sorprendre de grat a qui sigui que ens vingui a veure i, sobretot, QUAN sigui que vingui. Jo no sé vosaltres, però això de sortir corrent a comprar alguna cosa per oferir a les visites ha deixat de ser una opció☺



      La recepta original amb xocolata (Chocolate Chip Cookies) me la va passar una companya de feina amb l'etiqueta "molt ràpid de fer". Per això quan la meva cunyada em va enviar un sms a les 3 de la tarda de divendres per dir-me que, en el cas de ser a casa, vindria a prendre un cafè i fer-la petar una estona a les 4... no m'ho vaig pensar dues vegades.

      Les galetes surten molt bones i és realment cert que en 30 minuts les podem tenir a taula! Jo vaig decidir no fer-les de xocolata perquè no tenia xips en aquell moment i el temps corria en contra meva així que res de posar-me a trinxar xocolata! Igualment va ser una molt bona decisió ja que les galetes van sortir per llepar-se els dits i fora del que s'espera: la meva cunyada va quedar encantada☺


      Ingredients

      La quantitat és per unes 20 galetes però dependrà de la mida. Jo les vaig fer grosses (de la mida del palmell de la mà) i me'n van sortir 10. 
      • 175 grams de farina tradicional
      • 1 cullereta d'impulsor - tipus Royal
      • 1/4 de cullereta de bicarbonat de soda - el podeu ometre perfectament
      • 1 polsim de sal
      • 75 grams de mantega
      • 50 grams de sucre morè
      • 3 cullerades de mel de dent de lleó - podeu fer servir xarop d'atzavara o 2 cullerades de mel tradicional
      • 125 grams de barreja de pinyons i nabius agres - podeu agafar xips de xocolata o qualsevol altra cosa que tingueu per casa. 

        Procediment

        Preparem una safata de forn amb paper sulfurat i la temperatura del forn és 190°C. Per evitar que les galetes es cremin, escalfarem el forn (opció sota) només durant uns 10 minuts. Si ho feu mentre les formeu us coincidirà bastant el temps.
        • En un bol tamisem la farina, l'impulsor, el bicarbonat de soda i la sal.
        • Tallem la mantega a trossos i l'afegim a la barreja de sòlids tot començant a barrejar. Ho farem amb les mans tot aixafant la mantega i barrejant-la amb la farina a l'estil d'un "crumble". 
        • Quan haurem integrat la mantega del tot ja hi podem afegir el sucre, la mel i la barreja de pinyons/nabius agres.
        • Mesclem fins a aconseguir una pasta homogènia i passem a formar les galetes. Abans però enceneu el forn! 
        • Anem agafant porcions de massa, fem una bola i la col.loquem sobre la safata del forn a punt per enfornar.

        Aquestes galetes no s'expandeixen al coure però procureu deixar igualment suficient espai entre elles perquè les aplanarem una mica amb el palmell de la mà. Jo vaig aprofitar per fer servir aquest segell que vaig comprar-me fa molt poc i encara no havia estrenat!! ☺


        Han quedat xules, oi? 


        Bé, així que les tingueu aplanades al gust ja només falta posar-les al forn i coure-les durant 12-15 minuts. Seguidament les traieu, les deixeu refredar uns minuts sobre una reixeta i ja les podeu menjar. Us asseguro que amb una no en tindreu prou!☺


        Que vagi de gust!¨

        P.S - Per si no us n'havíeu adonat, us acabo de donar una oportunitat més per fer servir la mel de dent de lleó!☺

        • Digg
        • Del.icio.us
        • StumbleUpon
        • Reddit
        • RSS
        Read User's Comments(0)
        Diposting oleh juanje

        Mel de dent de lleó

        06.59 | Label: ,


        Segur que no cal que us expliqui les propietats medicinals de la dent de lleó, que són moltes, però així pel tros gros us recordaré que té propietats antioxidants i és molt rica en vitamines i minerals, aporta ferro i és baixa en greix i hidrats de carboni així que... una joia de la natura que no podem deixar de banda☺
        Mireu:



        És el camp de darrera casa nostra i us diré que els camps del davant tenen el mateix aspecte! Una PRECIOSITAT! Per... a qui li agrada el camp, és clar!☺ Amb tanta dent de lleó vaig recordar que una vegada vaig trobar una recepta en una revista de com fer mel amb aquesta planta i vaig decidir posar-m'hi.

        La recepta que us porto és MOLT senzilla i la mel (aiguamel) resultant és boníssima i sorprenent: amb un dolç aroma a camp i un gust molt fi a flors però... hi ha 1 PERÒ i 1/2... i més val que us ho digui d'entrada: necessiteu 250 grams de flors que haureu de desfullar per evitar la part verda que amarga... SÍ! Una feina "de xinos"!


        Encara sou aquí?? Genial perquè us asseguro que també és una tasca molt relaxant i meditativa☺ 

        Ingredients

        Per orientar-vos una mica dir que les quantitats següents són per omplir 2 pots de 400 ml. Malgrat tot, el temps de cocció i la quantitat de sucre que decidiu fer servir poden fer-vos variar la quantitat final de mel.
        • 250 g de flors de Dent de Lleó
        • 1 l d'aigua.
        • 1 llimona - el suc i la ratlladura
        • 600 g de sucre - jo vaig agafar sucre morè (*) 


          (*) Abans he escrit AIGUAMEL entre parèntesis i la raó és que aquesta mel no us quedarà ni molt menys espesa com la mel convencional. Mireu, així que vaig decidir fer aquesta recepta, vaig posar-me a buscar receptes alternatives a la que jo tenia per comparar i la única diferència que hi vaig trobar va ser la quantitat de sucre. 



          La majoria de receptes utilitzen una proporció de 1:1 amb l'aigua: 1 quilo de sucre per 1 litre d'aigua. Per mi és massa sucre! La recepta que jo vaig retallar i guardar (i un parell més) es queden amb 600 grams i a mi em va semblar millor. La consistència resultant s'assembla a la del xarop o mel d'atzavara. Tot i això, el sucre va a gust del consumidor així que teniu 400 grams de marge per fer-ne el que volgueu☺

          Procediment

          És una recepta que necessita infusionar. Necessitareu 2 dies però de feina en tindreu poca☺

          • Rentem les flors de dent de lleó amb aigua freda. 
          • Les desfullem. Per fer-ho fàcilment, hauríeu de "pentinar" la flor agafant-li els pètals endavant i tirant les fulles endarrere per tal de veure bé el final. Us adonareu que els pètals s'uneixen a la corona amb el que sembla una línia de punts. És justament aquesta línia la que heu d'estirar i separar☺



          • Posem les fulles amb l'aigua i la ratlladura de la llimona en un cassó al foc. Ho portem a ebullició. Deixarem que bulli uns 5-7 minuts.
          • Retirem del foc. 
          • Hi afegim el suc de llimona, remenem, tapem i ho deixem infusionar 24 hores.
          • Un cop passat aquest temps toca colar la barreja. Premseu bé les flors per treure'n tota l'essència i ja les podeu llençar.
          • Poseu la infusió de dent de lleó altra vegada al cassó i hi afegiu el sucre.
          • Ho porteu a ebullició tot remenant fins que el sucre es dissolgui del tot.
          • Ara baixeu el foc i deixeu que es vagi reduint durant uns 30 minuts. No cal que estigueu tota l'estona pendent del cassó. Simplement no l'oblideu i doneu-li una bona remenada de tant en tant.
          • Us adonareu que ja el teniu a punt perquè haurà canviat la consistència i el color.
          • Així que estigui el poseu dins els pots que haureu preparat, els tapeu i els deixeu 5 minuts cap per avall.


            Ja està!! 

            A gaudir-ne de la manera que us vingui més de gust: acompanyant un iogurt, amb un bon recuit, afegint-la a altres infusions, per endolcir llimonada,... Veureu que el gust us deixarà ben sorpresos!

            Per cert, la mel es conserva fins a 8 mesos en un lloc fresc i sec. Així que obriu el pot però, l'heu de conservar a la nevera i menjar-la amb certa rapidesa però NO patiu perquè encara que us costi de creure, volarà i... per si us falten idees de com utilitzar-la, durant els propers dies us en donaré un parell☺

            • Digg
            • Del.icio.us
            • StumbleUpon
            • Reddit
            • RSS
            Read User's Comments(0)
            Diposting oleh juanje
            Langganan: Postingan (Atom)