No tinc ni temps de contestar-vos als que m'esteu deixant missatges i comentaris: em sap greu però nois... em faltaven els panellets!!!☺ A partir d'avui ja tindré més temps!
Les fotos no són gens espectaculars però els panellets són fets d'ahir a la nit i esperava poder fer fotos boniques ara al matí però el dia a Suïssa s'ha aixecat fred, emboirat i ben de tardor però no per això deixarem de penjar l'entrada ☺
Quan treballava a Catalunya, sóc educadora infantil, sempre que fèiem panellets eren amb patata i moniato però a casa, quan em quedaven ganes de fer-ne, els feia de farina d'ametlla i prou. Des que visc a Suïssa n'he fet amb els meus alumnes de català i per celebrar la Castanyada amb el Casal Català de Zuric però feia molt de temps que no en feia per mi i la recepta... doncs qui sap on para!
Ja fa dies que la Marta del blog Instacook va fer una entrada sobre panellets que em va recordar molt la meva recepta: els ingredients són els mateixos i les quantitats és precisament el que no recordo així que he agafat la seva recepta com a base per fer-ne la meva versió☺
Ingredients
Pasta base
600 g de farina d'ametlla
400 g de sucre morè
4 clares d'ou
1 rovell
Panellets de pinyons
1/3 de la pasta base
150 g de pinyons
Panellets d'ametlles
1/3 de la pasta base
75 g d'ametlles laminades
sucre morè per ensucrar-los per sobre
Panellets de xocolata
1/3 de la pasta base
75 g de cacau
un grapat de núvols petits
1 taronja - la pela
També ens farà falta 1 ou per pintar els panellets de pinyons i els d'ametlles.
Procediment
Pasta base
Agafem tots els ingredients i els barregem dins un bol.
Els anirem remenant fins a integrar-los tot.
Continuarem treballant-los per tal que l'ametlla comenci a suar i la pasta vagi agafant consistència de massapà. Notarem que com més treballem la pasta, més fina i lluent queda.
Així que tenim la pasta al punt, podem passar a dividir-la i a barrejar-la amb els ingredients propis de cada tipus de panellets però també podem deixar reposar la pasta i fer els panellets a l'endemà. Jo ho he fet així ja que darrerament em falten hores per poder fer tot el que voldria: vaig preparar la pasta ahir i s'ha passat tota la nit a la nevera. A l'hora de treballar-la estava perfecta!! Ni massa tova ni massa dura... simplement al punt!
Escalfem el forn a 240°C i preparem una safata amb paper sulfurat. Seguidament ja podem dividir la massa i començar a fer els panellets☺
Panellets d'ametlles
Fem un bloc rectangular d'uns 2 cm de gruix i tant llarg com ens doni la pasta.
El pintem amb l'ou deixatat.
L'arrebossem amb les ametlles laminades.
Tornem a pintar amb ou.
Espolsem el sucre pel damunt.
El tallem a tires d'1 cm d'amplada.
Els anem col·locant sobre la plata del forn i els reservem.
Panellets de pinyons
Fem boles amb la pasta intentant que totes tinguin la mateixa mida.
Les arrebossem amb els pinyons. Com més "enganxosa" sigui la pasta, més fàcilment s'enganxaran els pinyons. Funciona molt bé si agafem els pinyons a la mà i "refem" la bola intentant que els pinyons no només s'enganxin a la pasta sinó que es clavin al panellet.
Finalment els pintem amb ou.
Els col.loquem a la plata del forn i reservem.
Panellets de xocolata
Barregem el cacau amb la pasta d'ametlla. L'anem aixefant la pasta amb els dits per ajudar a integrar el cacau.
Així que tenim una massa de pasta homogènia, la treballem per tal d'aconseguir un cilindre allargat.
Anem tallant rodanxes d'1 cm de gruix.
Col·loquem la peça de pasta damunt la safata del forn i amb el dits apretem al centre per enfonsar-la una mica i donar-li forma de barca.
Omplim el centre amb 4 o 5 núvols i espolsem pela de taronja al damunt.
Així que tenim tots els panellets fets ja podem enfornar. Uns 10 minuts són suficients ja que els panellets de pinyons es poden cremar. Els núvols us ajudaran a tenir els panellets sota control: així que veieu que es fonen i agafen un color torradet... fora del forn i ja els tenim tots llestos!!☺
Han sortit molt bons! En Reto i e meu pare (tinc els pares de visita) no se'n veuen tips! Però els preferits continuen essent els piyons: tot un clàssic!!
Des que vaig comprar-me el llibre Tartine d'en Chad Robertson que no he parat d'estudiar-lo i he estat esperant el moment idoni per posar-me a fer el pa. Fa uns dies va arribar aquest moment i, de cop, vaig pensar que si anava publicant el pas a pas al Facebook, potser algú s'animaria a fer-lo amb mi☺
La Rosa M del bloc "El plat del dia" i la Marga es van animar i juntes vam portar a terme el que vam anomenar el "Projecte Tartine"
A mi em va encantar poder compartir aquest projecte amb elles. De fer el pa a casa sola sense comentar dubtes, sense saber si la massa evoluciona favorablement a poder compartir l'experiència, per més que de forma virtual, fa que tot el procés de fer pa encara sigui més enriquidor i emocionant: gràcies noies!!!! ☺
Per a tots aquells que no vareu poder compartir l'experiència amb nosaltres però que teniu ganes de descobrir i fer el Tartine, aquesta entrada és per a vosaltres: el pas a pas per a l'elaboració a casa de 2 Tartine!! Des de la fer la Massa Mare (MM) fins a enfornar-lo i gaudir-lo☺
Abans de començar, un advertiment... és una entrada llarga i necessiteu 1 setmana com a mínim des que barregeu les farines fins a tenir el pa a la taula. És un projecte i un aprenentatge: gaudi-lo!
Projecte TARTINE!
Introducció
El Tartine (d'en Chad Robertson) és un pa que es fa a mà i no necessita ser amassat PERÒ si que l'haurem de plegar unes quantes vegades i deixar-lo llevar durant hores. L'última llevada es fa dins un "banetton" però que això no us talli el rotllo!!! Trobarem alternatives!!
El pa es cou al forn dins un recipient que es coneix com a "forn holandès" però que no deixa de ser una olla feta de ceràmica, acer o metall amb una tapa que encaixa a la perfecció. Podeu fer servir una cassola Pirex, una cocotte o la cassola de l'àvia. El més important és que pugui anar al forn i la tapa ajusti per tal de conservar la humitat durant la cocció del pa.
El Tartine parteix d'un llevat natural (leaven) que farem el dia abans de fer el pa PERÒ per poder fer aquest llevat necessitem una MM que portarà un 50% farina blanca i un 50% de farina integral.
Si ja teniu MM 50/50 us podeu estalviar els passos següents!☺ Jo tinc a la nevera MM blanca i MM de sègol (les dues del fantàstic Putuchef Daniel Jordá i encara "vivitas y coleando"☺) La de sègol segur que em faria un bon servei però com que és la primera vegada que m'enfronto a un Tartine (i espero que no serà la última) i vull aconseguir un Tartine... TARTINE, he començat el.laborant la MM tal i com diu en Chad que ha de ser.
Pels que no teniu MM i pels que en teniu però voleu fer el pa des de cero, arreplegueu 1 kg de farina blanca i 1 kg de farina integral (no patiu que no farem 4 kg de MM☺) i comencem!!
MM 50/50 - 1.pas
Barregeu en un bol o contenidor el quilo de farina blanca i el quilo de farina integral. Aquesta serà la combinació de farines que farem servir al llarg de tot el procés per crear i alimentar la MM.
Agafeu un pot petit i transparent i l'ompliu fins a la meitat d'aigua tèbia.
Afegiu-hi un bon grapat de la mescla de farines i barregeu amb la mà per assegurar-vos que no queden grumolls. La pasta ha de quedar més aviat densa. Si us sembla que falta farina, li afegiu. NO mireu quantitats: a ull!
Netegeu-vos les mans amb una espàtula i també l'interior del pot, el tapeu amb un drap de cuina i el deixeu en un racó fresc i fora de l'acció directa del sol.
NO el toqueu durant 2 o 3 dies.
MM dia1
MM 50/50 - 2.pas
Passades entre 48 i 72 hores des que vareu fer la barreja inicial de MM, l'hauríeu de trobar fent bombolletes: ha arribat l'hora d'alimentar-la!!
MM dia3
Llencem el 80% de la barreja inicial.
1r. refresc
Reemplacem la part llançada per una barreja meitat aigua i meitat farina 50/50 (volem una MM més aviat espesa així que encara NO ens hem de preocupar per les quantitats).
Ho barregem tot bé igual com vam fer el primer dia.
Tapem amb el drap i a esperar 24 hores.
Robertson parla "d'entrenar" la MM per tal d'aconseguir una reacció de pujada i baixada de la massa el més regular possible. Per això repetirem aquest 2.pas cada 24 hores durant uns dies i millor si és sempre a la mateixa hora. Hem d'observar els ritmes de la MM i poder-ne predir els moviments ☺
Llevat Natural - 3.Pas
Així que hem alimentat la MM durant uns 4 -5 dies alimentant la MM, aquesta ja hauria de tenir un moviment regular.
MM baixant - unes 6 hores després de ser alimentada
Ara ja podem pensar en fer el pa!
En Chad diu que la nit anterior a fer el pa, hem de preparar un llevat natural. Si per motius de planificació, encara trigarem un parell de dies a fer pa, ara és bo alimentar la MM dues vegades al dia: al matí i la tarda. D'aquesta manera la tindrem ben forta i a punt per preparar el llevat en qualsevol moment.
Ara sí, ara ja volem anar pel llevat perquè volem fer els pans demà a primera hora☺ Ho farem així:
Barregem una cullerada de MM (llencem la resta) amb 200 g d'aigua i 200 g de la farina 50/50.
El deixem llevar tota la nit.
PERÒ... hi ha dues coses a considerar:
Aquestes mesures pel llevat són per treballar després 1 kg de farina. Si volem treballar amb només 1/2 kg podem reduir la farina i l'aigua a 100g. De tota manera, no crec que sigui massa necessari ja que el llevat que no fem servir serà la MM que guardarem per a futurs TARTINE. Igualment, la barreja de farina 50/50 que ens queda, la podem guardar i fer-la servir per alimentar la MM en el futur.
La segona cosa té a veure amb les hores en què hem de deixar fermentar el llevat. "La nit anterior"... això és el que ell escriu en el procediment però després, quan parla de les claus de l'èxit del Tartine i de la singularitat en el seu gust, deixa anar un parell de vegades que el llevat s'ha d'utilitzar en la seva fase "jove". Això vol dir unes 2-3 hores (deixat a temperatura ambient) després d'alimentar-lo: quan l'olor és afruitada i suau i el punt d'acidesa és baix. Tenint en consideració això és molt probable que "demà al matí" el llevat hagi fermentat i acidificat més del compte (la meva MM porta un ritme de fermentació d'unes 4 hores de pujada a 21 °C). Si aquest és el cas el podré fer servir igualment però essent conscient que el moment ideal ja fa estona que ha passat i que amb tota seguretat el pa resultant serà més àcid del que jo voldria o l'hauré de tornar a alimentar i esperar unes 2 hores abans de poder fer el pa...
La millor opció? Fer el llevat al vespre, posar-lo a la nevera fins el dia següent i treure'l d'aquesta una horeta abans de barrejar el pa☺
I ara el truc (jo no en tenia ni idea) per saber si el llevat natural (amb la MM també funciona) està al punt de fermentació per ser utilitzat: poseu una petita porció del llevat dins un got d'aigua a temperatura ambient. Si flota és que està al punt ja que el diòxid de carboni acumulat l'ajuda a flotar. Si s'enfonsa... haurem d'investigar perquè i solucionar-ho. Pot ser que necessiti més temps de fermentació, més temperatura, humitat,... Podem crear un micro-clima dins el forn i esperar una horeta més abans de fer la prova de nou ☺
Pa Tartine - 4.pas
El Tartine tradicional porta un 75% d'hidratació. I la fórmula (per 1 kg i per 1/2 kg de farina) és la següent:
♥ Farina - 100%
1Kg: 900g f.blanca (90%)/ 100g f.integral (10%)
1/2kg: 450g f.blanca (90%)/ 50g f.integral (10%)
♥ Llevat natural - 20%
1kg: 200g
1/2kg: 100g
♥ Aigua - 75%
1kg: 700g + 50g
1/2kg: 350g + 25g
♥ Sal - 2%
1kg: 20g
1/2kg: 10g
Ara anem al procediment. Cal tenir en compte que des que barregem els ingredients fins a treure el pa del forn, hauran passat unes 5-6 hores. Tot dependrà de la farina que fem servir, de la temperatura de la cuina i de la humitat (més hores encara si fem la segona fermentació a la nevera - cosa més que recomanable) així que planifiqueu-vos bé!
Barregem dins un bol i amb les mans, la farina, el llevat i la primera part de l'aigua fins que la farina s'hagi dissolt tota. MOLT IMPORTANT: no llenceu la part que us quedi del llevat natural perquè aquestes restes seran a partir d'ara la nostra MM!!!
Deixem reposar la pasta uns 30 minuts.
Passada l'estona de descans, afegim la sal i l'aigua restant. Perquè la sal es dissolgui, anem apretant la pasta entre els dits.
Pleguem la pasta sobre ella mateixa. Per fer-ho posem la mà a la vora del bol, agafem la pasta i la doblem cap al centre. Ho fem tantes vegades com calgui fins a donar tota una volta al bol.
Transferim la pasta a un contenidor (de plàstic o vidre) on la deixarem llevar i dins el qual li farem els girs.
Aquest descans d'ara és el més important de tots. I també és en aquest punt on difereix més el que en Chad explica en el seu llibre i les experiències dels que ja fa temps que fan pa Tartine. El problema més gros sembla ser el temps de fermentació i el fet d'afegir aigua extra a la massa sense voler. M'explico: en Chad diu que aquest descans hauria de ser d'unes 3 a 4 hores. Aparentment aquest temps de llevat és excessiu per la força de les farines que tenim nosaltres (i la temperatura que teniu vosaltres ;D) Si el deixem tot aquest temps llevant, podem perdre el punt àlgid de llevat però si tenim baixes temperatures... potser serà necessari més temps. La recomanació que he trobat a diferents pàgines web és que NO és tan important el temps de llevat com el percentatge de la lleva. És bàsic que la massa llevi entre un 20 i un 30% independentment del temps que necessiti per fer-ho. Haurem de vigilar la lleva!!! Per altra banda, mentre el Tartine puja haurem de fer-lo girar dins el contenidor. Per fer-ho enfonsarem una mà al contenidor (per la vora) fins a tocar la pasta del cul, l'estirarem cap a fora i la doblarem sobre la resta de la pasta. Ho farem 2 o 3 vegades i ho considerarem 1 gir. Haurem de fer girar la pasta 1 cop cada 30 minuts. Per tal que la pasta no s'enganxi a les mans... en Chad recomana mullar-se la mà amb aigua però en Julio Hevia (un crack dels Tartine ;D) i comentaris que he trobat a altres fòrums, diuen que és millor fer-ho amb oli per no afegir aigua extra a la massa. Al fer els girs, sobretot passades les primeres hores, hem de vigilar a no treure més aire del compte de la massa.
Així que la massa hagi pujat el seu 20-30% és l'hora de bolcar-la sobre la superfície de treball per tal de dividir-la i fer un pre-format. En aquest punt és important no afegir farina a la massa. Per això la plegarem sobre ella mateix per sellar-la (vídeo)
Un cop tenim les dues boles inicials, deixarem que el pa reposi uns altres 25 minuts.
Passats aquests minuts els hi donarem la forma final. Per aconseguir-la, cal fer tot un seguit de plecs. El plegat és senzill però pot ser complicat d'entendre si us ho explico. Per això he buscat i he trobat un vídeo que mostra tots aquests darrers passos :)
Un cop formats els pans (2), enfarinarem els banettons o qualsevol altre bol que tingueu per casa (ja veureu que el vídeo ofereix moltes opcions), tombarem els Tartine dins els banettons i ens prepararem per el darrer repòs. Arribats a aquest punt tenim 2 opcions: podem deixar-los reposar a temperatura ambient durant unes 2-3 hores i seguidament enfornar o podem retardar (allargar) el procés de fermentació introduint els banettons a la nevera i deixant-los llevar durant tota la nit. Tothom sembla coincidir que aquesta segona opció fa que el pa sigui molt més saborós. Així que... feu espai a la nevera!!!! ☺
Al Forn! - 5.Pas
Ja he comentat a l'introducció que el Tartine es cou al forn però posat dins un forn holandès (una cocotte, una cassola pyrex, ...) Es tapa durant els primers 20 minuts afavorint la creació i el manteniment de la humitat durant la primera part de la cocció. Això és important perquè d'aquesta manera el pa pot créixer sense que es formi la crosta facilitant una expansió i un desenvolupament total.
Escalfem el forn a 260°C
20 minuts abans d'enfornar hem de posar la cocotte al forn, tapa i tot. PER CERT... vaig llegir no recordo a on (potser... d'un comentari de la Milagros Echenique) que l'Ibán Yarza recomana descaragolar l'ansa de la tapa si aquesta és de plàstic ja que la majoria no aguanten la temperatura de cocció. Si la descaragoleu, torneu a tapar el foradet amb el cargol perquè sinó s'escaparà l'aire.
Traurem un dels pans de la nevera (l'altre el deixarem a la nevera fins al moment de coure)
Enfarinarem una mica la superfície del pa amb farina d'arròs o integral.
Així que el forn arribi a la temperatura dels 260°C, traurem la part fonda de la cassola del forn i hi posarem el pa a dins simplement trabocant-lo des del banetton.
Li fem els quatre talls característics per on (se suposa) que grenyarà el pa☺
Tornem a posar la cocotte al forn i la tapem.
Baixem la temperatura del forn a 230°C
Courem el pa durant 20 minuts.
Passats els 20 minuts, obrirem el forn i destaparem la cassola anant amb molt de compte perquè segurament sortirà molt vapor.
Continuarem la cocció durant 20-25 minuts més i ja el podrem treure del forn i deixar-lo refredar.
En Chad diu que si volem una crosta ben formada, hem de coure el pa fins al límit: fins que agafi el color marró fosquet.
Abans de coure el segon pa pujarem la temperatura altra vegada mentre netegem la cocotte. Seguidament traiem el segon pa de la nevera i seguim els passos anteriors i...
... a gaudir de la música del pa!!!☺
Si pel motiu que sigui, el primer intent no us surt com voldríeu NO desespereu!!! Teniu tot el que necessiteu per tornar-ho a provar que ja tenim clar que a vegades "hi ha bruixes a la cuina"☺
Només espero que en gaudiu igual com en vaig gaudir jo. Realment va ser fantàstic i el resultat em va sorprendre a mi i tot perquè, la veritat, estava bastant acollonida☺
I el gust... BONÍSSIM!! En vaig regalar un als sogres i d'entrada van creure que l'havíem comprat!☺ I jo vaig perdre 1 punt en el rànquing cavernícola amb MOLT, moltíssim gust i me'l vaig menjar simplement sucat amb tomata... ummmmm!
Si us hi poseu i teniu dubtes: NO dubteu a preguntar!!☺
HALLOWEEN... aquesta celebració porta molta controvèrsia: Halloween sí o Halloween no? Mireu, fa uns anys hauria dit de seguida "Halloween NOOOO" però a Suïssa, tot i que molt light i no a tot arreu, se celebra. A l'escola dijous farem fins i tot una festa amb els pares!
És com una mena de Carnestoltes però una mica més gris. He de reconèixer que M'AGRADA!! Per mi és trencar completament la rutina. És al vespre, amb la llum dels Jack-o-lantern i per una vegada no hi ha princeses, fades ni ballarines. Tampoc tenim vaquers o bombers, tenim fantasmes, monstres, dimonis, gats negres i bruixes de 3 anys i és verdaderament divertit
Per altra banda, aquest cap de setmana és especial: juntament amb la Marga (que encara no té blog però ja seria hora perquè és una crac dels pastissets i les masses fermentades) i la Rosa M del fantàstic blog "El plat del dia" he estat de TARTINE!!!! Sí, tot i que encara em queden 5 dies de vida a les cavernes jo ja tinc les mans a la farina i... han sortit uns Tartine tan bons que... he perdut un parell de punts avui PERÒ què carai: he estat 51 dies sense pa!!!!!!!☺
Tot el que té a veure amb el Tartine es mereix una entrada exclusiva però com que fer pa representa hores esperant i l'espera pot fer-se molt llarga si estem pendents del rellotge... doncs m'he dedicat a fer uns cake pops i unes boques... de por!
Les boques
La idea no puc dir que sigui meva perquè NO ho és. Simplement vaig veure la foto a Pinterest i vaig decidir portar-la a la pràctica.
Ingredients
Les quantitats depenen exclusivament de vosaltres.
Pomes
Núvols petits
Mantega de cacauet.
Procediment
Està clar que us hi podeu mirar més o menys a l'hora de fer aquestes boques. A Pinterest hi ha fotos on les boques són perfectament tallades, els núvols perfectament col.locats i la mantega de cacauet no es veu gens. Bé, es tracta de Halloween així que jo vaig tirar pel dret sense mirar-m'hi massa ja que tot plegat ha de ser una mica... una mica HALLOWEEN!☺
Tallem les pomes a quarts i després a làmines.
Les pintem amb una mica de mantega de cacauet perquè ens fa de cola.
Col·loquem els núvols tal i com si fossin les dents sobre una de les làmines i col.loquem l'altre làmina a sobre.
FET!!
Cake Pops (amb motlle)
Era "ara o mai"!
Atrapats a la xarxa
Trobo els cake pops una idea absolutament genial: individuals, bons i moníssims PERÒ jo no tinc paciència per fer-los i encara tinc menys paciència per fer-los perfectes!! Així que cake pops per Halloween és la millor opció: han de ser de tot menys perfectes!!!! ☺
Jack-o-Lantern
La família Hyde
El cas és que la Mònica d'Ensucrat em va passar les receptes que feia servir la seva germana i juntament amb la recepta de l'Olga, col·laboradora del blog de Maria Lunarillos, he fet el meu Patchwork.
Candy Melts verd i taronja (o del color que volgueu)
Mantega de coco
Ulls comestibles
Xocolata negre de cobertura
Procediment
Per les boles
Escalfem el forn a 190°C i untem el motlle.
Barregem la llet amb el suc de llimona i el colorant alimentari. Remenem i ho reservem.
Tamisem la farina juntament amb l'impulsor i ho reservem.
Batem l'oli, el sucre i els ous fins que aconseguim una massa airejada.
Hi afegim la meitat de la farina sense parar de batre.
Un cop tenim la farina integrada, hi afegim els líquids.
Acabem amb la resta de la farina i batem fins a tenir-la tota ben mesclada.
Amb l'ajuda d'una manega pastissera omplim les cavitats del motlle. Tapem amb l'altra meitat i enfornem durant uns 15 minuts.
Passat aquest temps els traiem del forn però és important no obrir el motlle fins que estiguin freds. Si obrim sense deixar-los refredar, pot ser que les boles es trenquin ja que les boles calentes són molt fràgils.
Decoració
La cosa més important és enganxar bé el pal a la bola per formar el cake pop. Els pals no ens serveixen només per agafar-los a l'hora de menjar-los sinó que poder-los agafar bé per sucar-los dins els Candy Melts escollits és la base per poder-los decorar. A vegades es desengaixen a mig decorar però si anem poc a poc segur que ho podem solucionar☺
Fixeu-vos que les carabasses reposen a terra. He aprofitat les boles que no han acabat de quedar rodones del tot i he decidit enganxar el pal a sobre. Podeu jugar amb això però sigui com sigui l'enganxarem de la següent manera:
Seguint les instruccions del paquet, desfem una part dels Candy Melts verds. Jo no tinc microones i ho faig al bany maria i també va molt bé.
Si ens sembla que la xocolata no queda prou líquida, hi podem afegir una mica de mantega de coco per tal d'afinar-la però no millor no passar-se ja que tampoc no volem que regalimi tot per tot arreu.
Suquem un dels extrems del palet dins la xocolata desfeta i el clavem a la bola anant en compte a no passar de la meitat.
Els deixem una estona capgirats mentre s'endureix la xocolata. Jo faig servir el mateix motlle però una ouera us pot fer el mateix servei. Si voleu anar més ràpid, els podeu posar a la nevera.
Així que tenim els pals enganxats podem passar a decorar-los al gust i segons la nostra imaginació, temps i paciència☺ Jo he fet servir ulls i xocolata per fer les cares de les carabasses però hi ha tantes opcions com idees. El que si que us puc dir és que tenir-los a casa és una temptació: desapareixen per moments i amb una sola queixalada!!!!
Fa només un parell de dies que el meu sogre va venir tot cofoi a portar-nos un cistell ple fins dalt de pomes.
Són pomes de collita pròpia: boníssimes PERÒ ens en va portar gairebé 4 quilos i a casa la poma... ens la mengem però no és precisament la nostra fruita preferida. Malgrat tot no podíem pas deixar-les fer malbé!!! N'he guardat una part per fer una coca de poma i amb la resta he fet compota☺ Coses d'aquelles que no s'entenen però la poma cuita SÍ que ens agrada!!!
Pelem les pomes i les tallem a trossos. A mida que les anem tallant, per tal de que no quedin negres, les anirem posant dins un contenidor amb aigua freda: això de pelar pot durar una estoneta... paciència!☺
Així que tenim les pomes pelades i netes, posem un cassó al foc amb l'aigua, el sucre i la llimona.
Deixarem que s'escalfi fins que el sucre quedi ben dissolt.
Seguidament escorrerem les pomes i les posarem dins el cassó.
Les courem fins que quedin toves.
Tasteu una mica de poma i una mica del suquet per saber si tenen prou sucre . Tot dependrà de la dolçor de les pomes i del vostre gust personal. Jo n'he fet prou amb 8 cullerades.
Retirem el cassó del foc i triturarem les pomes fins que quedin ben fines.
Ja està! Tenim una fantàstica compota que podem menjar sola o fer-la servir d'acompanyant amb plats tan dolços com salats.
I... es conserva durant una bona temporada sense problemes!
La podem tapar i guardar a la nevera per consumir-la al llarg dels propers dies però si la posem em pots de confitura (prèviament rentats amb aigua calenta i, un cop plens, els deixarem reposar uns minuts cap per avall) i la guardem en un lloc fresc i sec, podem conservar-la fins a un any amb forces garanties d'èxit i sense conservants artificials!☺
18 dies... falten 18 dies perquè s'acabi el "Whole Life Challenge" i la dieta cavernícola obligatòria. La veritat és que m'agrada... NO, la dieta NO m'agrada... bé, no és que no m'agradi, simplement és que hi ha certes coses que no crec i per tant... mai serè una cavernícola de veritat☺ De fet sóc una cavernícola bastant masoquista...
... a més del que ja us he anat comentant al llarg de les darreres entrades sobre aquest repte i la dieta, ara que s'acosta l'etapa final hem rebut una norma nova: hem d'agafar-nos 10 minuts al dia per llegir i relaxar-nos. Jo ho faig encantada!!!! I llegeixo llibres... prohibits... llibres de PA i sobre PA!!! I ja he començat a preparar la massa mare per posar-me a fer el pa Tartine del mestre Robertson!!!!!!!!!!! No us enganyo quan dic que sóc una cavernícola molt poc convençuda, la meva tribu segur que ja m'hauria sacrificat!!☺
Per cert, si esteu interessats en aquest tipus de pa però no sabeu com fer-lo i no teniu el llibre, podem fer-lo junts!!!!! ☺ Al Facebook publicaré el "pas a pas" per fer la massa mare: animeu-vos!!
I ara tornem a agafar el fil que abans d'embolicar-me amb temes prohibits parlàvem de la dieta cavernícola i us deia que més aviat no... PERÒ... si tinc en compte com em trobo, els canvis que està experimentant el meu cos, l'energia que tinc i bla, bla, bla... doncs he de dir que el repte està valent molt la pena! I coses com ara aquest formatge d'anacards, que per mi ha estat tot un descobriment (igual que la pàgina Healthful Pursuit de la Leanne Vogel, que és d'on he tret la recepta), no desapareixeran de la meva vida d'aquí a 18 dies, NO!☺
Formatge d'anacards... com ho fem? Doncs MOLT fàcil! Només heu de tenir en compte que es fa en 3 dies però la feina és mínima. Per aquest motiu també us he de demanar perdó per les fotos: per tema d'horaris, ho he anat fent tot al vespre així que la llum és artificial i les fotos han quedat... d'aquella manera! Un dia amb temps (si és que arriba aquest dia☺) intentaré fer un reportatge una mica més a l'alçada☺
Ingredients
200 g d'anacards
60 ml de vinagre de poma
2 cullerades de suc de llimona
Aigua
A més d'aquest ingredients també ens farà falta un drap dels de fer mató o de gasa que sigui prou purós com per deixar escorre l'aigua del formatge.
Procediment
Dia 1
Posem els anacards en remull i els deixem a la nevera perquè s'estovin 24 hores.
Dia 2
Traiem els anacards de la nevera, els rentem bé i els escorrem.
Un cop nets els posarem dins una liquadora o picadora juntament amb el vinagre i la llimona.
Els liquarem / picarem per tal d'aconseguir-ne un puré. Ens interessa una crema ben fina però consistent. Per aconseguir-ho ens ajudarem de l'aigua.
L'aigua no és necessària per la formació del formatge. Només la farem servir per aclarir la pasta d'anacards i poder liquar-los ben bé. L'anirem afegint a cullerades i en necessitarem de 3 a 7. La quantitat exacte dependrà de la qualitat dels anacards, de l'aigua que ells mateixos han absorbit durant la nit i de la liquadora / picadora que feu servir. Jo he fet formatge dues vegades. La primera vegada vaig necessitar 5 cullerades d'aigua i la segona 7. NO n'hi poseu més! Recordeu que volem una crema i no aigua d'anacards☺
Un cop tenim el puré, el deixarem reposar un mínim de 30 minuts. Com més estona el deixeu reposar, més s'intensifiquen els sabors així que no patiu! Jo vaig deixar-lo reposar els temps de fer el sopar de l'Iris, donar-li i portar-la a dormir... unes 2 hores (més o menys)
Preparem un bol o recipient fondo amb el mocador de gasa. Si voleu un formatge més dur (tipus mató), deixeu simplement el mocador totalment obert sobre el bol. Si voleu un formatge més cremós (tipus recuit), feu-li un plec al mocador i deixeu-lo sobre el bol obert però doble. Jo vaig anar per la versió "recuit" ☺
Passat el temps de repòs, ja podem evocar la pasta d'anacards a sobre el mocador i amb molt de compte el lligarem ben estret i farem un invent per poder-lo deixar tota la nit (un mínim de 12 hores) penjant.
A aquí teniu el meu muntatge:
Dia 3
Passades aquestes 12 hores (o fins a 24 si us cal per horaris), veureu que el recipient on penja el formatge té aigua al cul i/o el drap està ben humit: perfecte!!! Ja tenim el formatge a punt!
El podeu degustar igual com degustaríeu qualsevol altre formatge fresc. Val a dir que així tal qual i mel està boníssim!!!!!!!!!!!!!!!!!! ☺
I la part que us sobri... doncs cap a la nevera ben tapat es conserva una setmana sense problemes☺
Si voleu fer la cullera de moniato, només us caldrà coure un moniato al forn: 40-50 minuts a 180°C
Així que el tingueu cuit i hagi refredat una miqueta, ja podeu muntar les culleres i servir-les: una mica de polpa de moniato, una cullerada de formatge d'anacards i decoració al gust! la meva opció és un nabiu agre i una mica de pols de cacau.
Un entreteniment bo, saludable i que atipa a qualsevol (cavernícola o no)☺ Bon profit!!
Va ser arribar un vespre al gimnàs i no parar de sentir alabances envers una barra de proteïna que una companya, la Jane, havia compartit l'hora abans. Com que els meus companys de Crossfit són una colla de friquis, molt divertits i simpàtics però uns friquis de veritat☺ que ocupen els caps de setmana amb activitats "relaxades" com ara córrer maratons, participar a triatlons o entrenar-se per "L'Ironman"... doncs no vaig parar-hi massa atenció.
No vaig parar-hi atenció fins que em van explicar que la barreta de la Jane era "homemade", molt saludable i natural ja que només porta fruits secs (i, és clar, la proteïna en pols però es pot obviar). No vaig parar fins aconseguir la recepta☺
I sabeu una cosa? Doncs que la barreta resultant és una bomba energètica boníssima i no només adient per els friquis de l'esport, NO!!! Sense la proteïna la podem donar als nens per menjar-la a l'hora del pati, ens la podem endur si anem amb bicicleta, pugem una muntanya o anem a fer una caminada, sempre que ens notem un budell buit, abans d'anar al gimnàs o abans d'una classe de ioga (per estar en condicions sense omplir-nos la panxa) o sempre que ens vingui de gust!!! I si hi ha algú que consumeix habitualment barretes de proteïna... doncs genial! Sempre serà millor aquesta barreta feta a casa i sense sucres afegits o substituts que les que es poden comprar a les botigues (per més biològiques que siguin).
Els fruits secs són molt saludables però porten moltes calories així que si sou dels que "us hi mireu" a l'hora de menjar, simplement talleu barretes més petites i no n'abuseu. Aquest entreteniment energètic es conserva molt temps a la nevera. La Jane va dir que a ella i el seu marit, el bloc energètic resultant d'aquesta recepta els hi dura 2 setmanes. Una barreta de 6 x 3 cm us deixarà tips per una bona estona, us ho podeu en creure!! Així que no cal menjar-ho tot "entre avui i demà"☺
NO us espanteu amb els ingredients!
Segur que els podeu trobar o substituir tots☺ De fet, la llista dels ingredients a sota no acaba de coincidir amb la foto. Al posar-me a fer la recepta vaig adonar-me que l'Iris s'havia menjat un bon grapat de panses i no me'n quedaven més☺ Cap Problema!! Vaig afegir-hi les fiques seques i llestos. Igualment tampoc no he fet servir farina de coco aquesta vegada: potser ho faré a la propera☺
Ingredients
60 g d'ametlles trossejades
60 g d'avellanes trossejades o nous de macadàmia o anacards - NO agafeu nous tradicionals que al coure al forn podrien amargar.
20 g de coco ratllat + una mica més
20 g de farina d'ametlla - No és res més que ametlles moltes. El mateix que es fa servir per fer panellets.
40 g d'anacards trossejatso60 g de proteïna en pols de gust de xocolata - si decidiu afegir-hi la proteïna, aneu amb compte amb el que compreu. És difícil que no porti sucres afegits o aspartam. Jo l'he fet sense.
75 g de panses o albercocs o nabius agres o qualsevol fruita seca.
70 g de figues seques trossejades o qualsevol fruita seca.
1 pastanaga ratllada fineta.
52 g de mantega (oli) de coco desfeta i tèbia - La podeu trobar a botigues biològiques però també podeu fer servir mantega tradicional
64 g de pasta de fruits secs - la trobareu a les botigues biològiques. Normalment és una combinació de 4 fruits secs. Si no la trobeu, també podeu fer servir la pasta de cacauet que és més coneguda i fàcil de trobar (sense sal) o qualsevol altra fruit sec que trobeu en pasta. La casa Home Chef en té diverses: d'ametlles, de cacauet, de nous de macadàmia,... i podeu trobar aquests productes a botigues on es venguin coses per fer pastissos, rebosteria,...
2 ous
Una mica de llet de coco - NOMÉS en el cas que la pasta ens quedi massa seca.
Procediment
Escalfem el forn a 165°C i preparem un motlle rectangular o quadrat, és igual sempre que sigui baixet. El meu fa 27 x 18 x 3 cm. No hi ha problema si el vostre és més petit però mireu que no sigui massa més gros ja que per aconseguir unes barres ben xules necessitem uns 2-3 cm de gruix.
Per preparar-lo el cobrirem amb paper sulfurat però primer l'untarem una mica amb mantega perquè el paper s'enganxi millor. I ara sí:
Barregem en un bol les ametlles trossejades, les avellanes, el coco ratllat, la farina d'ametlla i els anacards (*)
Seguidament afegim les panses, les figues i la pastanaga ratllada.
En un altre bol barregeu la mantega de coco desfeta però encara tèbia amb la pasta de fruits secs i els 2 ous batuts.
Ara afegim la barreja de líquids a la barreja de secs i barregem bé. La consistència ha de ser pastosa. Si us sembla massa seca, hi podeu afegir una miqueta de llet de coco però no us passeu perquè el que realment no volem és una barreja massa líquida. Jo, amb les mides que us acabo de donar, no hi he afegit gens de llet.
Passarem tota la pasta al motlle mirant que ens quedi ben repartida i anivellada.
Espolsarem una mica de coco ratllat per sobre i ja podem enfornar.
(*) Si hi afegiu la proteïna ho feu en comptes dels anacards però igualment abans de les fruites. Si ho feu després us quedarà la barreja massa enganxosa i no podreu barrejar bé.
Ho deixarem coure uns 15-20 minuts. Estarà a punt així que la superfície sigui dura al tacte. Quan estigui cuit el traiem del forn i el deixem refredar del tot dins el motlle. Un cop fred desemmotllem però NO li traiem el paper sulfurat. Ho emboliquem tot amb paper d'alumini i a la nevera durant 24 hores i... ja podeu començar a tallar barretes i a menjar-les de gust!!!
Si no podeu esperar 24 hores per provar una barreta (nosaltres no hem pogut☺) almenys deixeu-ho reposar unes 5-6 hores a la nevera ja que així els gustos s'intensifiquen i la consistència del bloc s'estabilitza. I la part que queda... doncs la torneu a embolicar i altra vegada cap a la nevera.
De veritat que a casa ha estat un èxit total!! En Reto i l'Iris no se'n veuen tips i jo he d'afegir-me a les alabances a la Jane i la seva barra, sense proteïna en aquest cas ☺
Per cert, ja he insinuat abans que la combinació de fruits secs i de fruites dóna molt de joc així que podeu fer cada vegada un bloc energètic de gust diferent fent servir la mateixa recepta i... "que la força us acompanyi"☺☺
