Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Pastís amb "buttercream" de llimona

Aquest pastís és la mare dels ous d'aquest bloc☺




Al passat gener, aprofitant l'estada a Catalunya per Reis, vaig organitzar una festeta amb familiars i amics de sempre. Teniem un munt de coses a celebrar però, igualment, sempre és fantàstic retrobar-se amb la gent que fa temps que no veus i adonar-te que les coses continuen pràcticament igual!!! 

Vam ser una bona colla i vaig fer diversos pastissos, pasta salada i cupcakes,... però aquest pastís de llimona, juntament amb el de xocolata van ser els reis de la festa! I llavors va començar tot: "que em passaràs la recepta?", "nena, quina sorpresa! Ja em diràs com els fas!", "otres, t'ha quedat espectacular: la recepta ja!" I així estem...

He de dir que per mi aquest pastís es diu "Joan"! Si, en honor a l'amic que més floretes li va tirar i que espera des de fa ja més de mig any la refotuda recepta!!!!!!!!! Joan (tot i que potser hauria de dir "Roser" doncs tinc dubtes sobre qui s'embrutarà les mans ☺) FINALMENT!! 






Ingredients

Per l'esponja

He fet servir la que per mi ja és la meva recepta preferida. 
  • 200 g de farina (tamisada)
  • 200 g de sucre
  • 100 ml d'oli de gira-sol
  • 115 ml de llet
  • 7 g d'impulsor 
  • 1 llimona - la ratlladura
  • 2 ous
Queda molt esponjosa i la podeu fer servir com a base per un munt de pastissos diferents.  Només cal que hi afegiu l'aroma, el cacau o aquell ingredient especial que voleu i ja l'haureu personalitzada ☺


Per la "buttercream" de llimona

La recepta és nova! 

Fins ara feia servir la recepta de Primrose Bakery però fa poc que he descobert el llibre "Capcakes and Muffins" de Hummingbird Bakery i m'agrada més. El motiu és simplement el fet de que per l'elaboració, la gent del Hummingbird fan servir molta menys mantega i redueixen el sucre considerablement conservant un gust ben bo.
  • 250 g de sucre llustre (tamisat)
  • 80 g de mantega a temperatura ambient 
  • 1 o 2 llimones - la ratlladura (hauríeu de tenir 2 cullerades de ratlladura)
  • Unes gotes de colorant alimentari groc (opcional)
  • 2 cullerades de llet
  • 1 cullereta de suc de llimona
Amb aquestes quantitats en teniu prou per farcir el pastís. Si voleu cobrir-lo tal i com he fet jo, llavors haureu de doblar la recepta. 



Procediment

Per l'esponja

Escalfem el forn a 180 °C i untem lleugerament el motlle (d'uns 27 cm)

  • Barregem tots els ingredients dins un bol i batem fins que ens quedi una massa lligada i ben airejada.
  • Ho aboquem al motlle i cap a la nevera un mínim de 15 min. ☺
  • Passat aquest temps ja podem enfornar. Ho deixem coure durant uns 25-30 minuts però no deixeu de fer la prova de l'escuradents ja que amb els forns...
Un cop tinguem l'esponja cuita la traurem del forn i esperarem uns minuts abans de desemmotllar-la. Veureu que a mida que es refreda, es va separant de les parets del motlle. Arribats a aquí ja podem treure-la i deixar que es refredi completament. 

La "buttercream" de llimona

  • Posarem el sucre llustre, la mantega, la ratlladura de la llimona i el colorant (en el cas que hageu optat per utilitzar-ne) en un bol i batrem a velocitat mitjana fins que que els ingredients s'unifiquin tots.
  • Baixarem la velocitat i anirem afegint la llet i el suc de llimona poc a poc.
  • Quan tinguem la llet ben incorporada, pujarem la velocitat al màxim i batrem fins que la crema de llimona quedi esponjosa: uns 5 minuts.
I ja ho tenim! 

Ara només faltarà que tallem el pastís esperant sempre que estigui ben fred. Jo ho faig amb la lira talla-pastissos però hi ha altres sistemes. Si dubteu de com fer-ho, feu una ullada a "Cops d'escombra i trucs de màgia" (n.3) a aquí

Un cop tallat el farcim i/o recobrim amb la crema de llimona i passem ja a decorar-lo. Jo he fer servir boletes de sucre daurades i les restes de la ratlladura de les llimones: llimones biològiques amb la pell una mica verda encara...

A menjar-lo ben fresquet!!!! ☺





 P.S - Al Facebook vaig parlar de cloenda... doncs sí! Però no és que deixi el bloc, NO! El que passa és que amb aquest pastís abandonem la farina per una temporada! Si continuem amb aquest ritme, a casa acabarem ben rodonets i... ja no ens falta gaire!!!!!!!!!!!!!!

Passarem l'estiu a base de sucs i fruites: kitkat detox!!!!!!! De fet és com un repte personal ja que puc viure perfectament sense fruites però em sembla impossible deixar de banda la farina!! Ufff!!!!!! Però estic molt il·lusionada amb la possibilitat de descobrir i compartir receptes que si no fos per aquesta postura "light" segurament hauria ignorat completament.


  

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Tartaleta sablé bretó de xocolata amb cireres i crema


I així és com he aprofitat la crema que em quedava dels invents de Sant Joan! 


Ha estat molt encertat doncs la galeta de mantega ha quedat fantàstica combinada amb la melmelada de cirera, la crema pastissera i les cireres fresques: es desfà a la boca! I a més... és fàcil!!!☺


Ingredients

Jo he fet 6 tartaletes de 10.5 cm de diàmetre. 

Per les galetes necessitem:
  • 75 g de mantega a temperatura ambient
  • 70 g de sucre
  • 2 rovells d'ou
  • 90 g de farina
  • 10 g de cacau
  • 6 g d'impulsor
  • 1 polsim de sal
A més ens farà falta:
  • 1/2 kg de crema pastissera
  • 6 cullerades de melmelada de cirera
  • 24 cireres fresques
  • Sucre llustre

Procediment

Com fer la crema pastissera ho trobareu a Receptes bàsiques n°3. Podeu fer com jo i aprofitar crema que us sobri de fer qualsevol altre dolç però si aquest no és el cas, el millor seria si feu la crema amb antelació (el dia abans o, si voleu tenir els sablé bretó muntat per un sopar, feu la crema a primera hora del matí) així li doneu temps per a refredar del tot i agafar consistència. A la nevera és conserva sense problemes. 

La quantitat de crema dependrà de si voleu omplir més o menys la tartaleta però vaja... a mi me'n va sobrar una mica... potser hauria pogut omplir la tartaleta número 7 però va desaparèixer a cullerades!! ☺

Per les galetes, primer de tot escalfarem el forn a 190°C i engreixarem una mica els motlles . PER CERT, aquestes galetes franceses, també es deixen fer amb antelació doncs les podeu conservar sense problemes durant dies si les guardeu dins un contenidor hermètic. 

Ara sí, per fer-les: 
  • En un bol tamisem la farina juntament amb el cacau, l'impulsor i la sal. Ho reservem.
  • Batem juntament la mantega i el sucre fins que aconseguim una textura de pomada.
  • Hi afegim primer 1 rovell sense deixar de batre i així que el tenim integrat hi afegim l'altre.
  • Quan tenim els 2 rovells ben integrats i ens ha quedat una massa cremosa, comencem a afegir la barreja de secs. Ho fem a cullerades i deixem que una cullerada s'integri a la massa abans d'afegir la següent. 
  • Al final ha de quedar una massa tova que us pot fer pensar amb la plastilina perquè es deixa manipular. De tota manera no la tocarem pas massa: amb una cullera, amb una mànega pastissera o amb les mans però amb compte a no remenar-la massa, omplim els motlles. Penseu que la massa pujarà al coure així que no l'heu d'omplir pas gaire: un gruix 1.5 - 2 cm serà suficient. El que si  caldrà fer és pressionar la massa lleugerament amb els dits perquè ocupi tot l'espai del motlle.

Ara ja podem enfornar. Deixarem les tartaletes al forn uns 10-12 minuts. Si observeu la pujada, veureu que arriba un moment en què us semblarà que la massa vessarà ja que s'infla bastant. No us preocupeu perquè ella mateixa torna a baixar i s'assenta perfectament al motlle. 

Passat el temps de cocció traurem els sablé bretó del forn però els deixarem refredar dins el motlle. Això és important perquè la galeta va agafant consistència a mida que es refreda. Si intentem desemmotllar així que surten del forn, les trencarem. 



Un cop les galetes són fredes ja les tenim llestes per utilitzar o conservar.  

 Muntatge

Jo les he fet servir precisament tal i qual queden al desemmotllar-les: de cap per avall ☺ 

Per fer les tartaletes clàssiques, hauriem de girar les galetes doncs la part que es veu a la foto és el sota però com que els meus motlles tenen una miqueta de fondo a la base, ho he aprofitat per fer el muntatge en forma de muntanya. De tota manera, això només funciona si  volem menjar els sablé en poques hores. Si fem el muntatge al matí per menjar al vespre ens pot passar que s'esfondri ja que amb la humitat, el culet perd consistència i al no tocar terra ferm... se li fa cada vegada més difícil aguantar el pes i es desmunta ☺

  • Espinyolem les cireres (*)
  • Omplim el fossat del sablé bretó amb una cullerada de melmelada de cirera.
  • Col.loquem una cirera sobre la melmelada.
  • Agafem una mànega pastissera, l'omplim amb la crema i cobrim tota la tartaleta fins a tapar la cirera que deixarem amagada a dins.
  • Finalment coronem la crema amb 3 cireres fresques i decorem amb una mica de sucre llustre.

(*) Per espinyolar les cireres, jo tinc un petit aparell manual que fa la feina més fàcil doncs les cireres van passant per un canyó i al pressionar un èmbol surt un petit "clau" que forada la cirera empenyent el pinyol fora de la fruita. NO és de cap manera necessari!!!!! Per la cirera que va coberta de crema, sí que hauríeu de treure el pinyol però ho podeu fer amb un ganivet i, com que no es veu, no importa si queda més o menys aixafada. I les cireres que decoren el cim de la muntanya de crema... bé, ho podeu fer perfectament amb només una cirera amb pinyol i "cueta" doncs qui l'hagi de menjar pot senzillament posar-la a la boca agafant-la per la cueta i treure el pinyol ell mateix sense embrutar-se el dits i a partir d'aquí ja... a mossegades o a cullerades o...


Bon profit!! ☺
    

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Bruixa 1: la Teresina



La bruixa Teresina de Josep Vergés
Sóc la bruixa Teresina, la més llesta, la més fina
del comtat. Catacrac!
Tinc conjurs, remeis i trampes per curar dolors i rampes,
maldecap, catacrac!
Amb un gat i amb una escombra passejo per dins de l´ombra
de la nit. Catacric!
I si et trobo poca-solta, et faré, de cop i volta,
com un ruc. Catacruc!
Puc dir la bonaventura, la present i la futura
en un mot. Catacroc!
Parlo dels secrets dels astres,predic morts i grans desastres 
a pleret. Catacrec!
Faig sorpreses i encanteris i tinc la clau dels misteris
amagats. Catacrac!
Sóc la Bruixa Teresina, que no sopa, que no dina,
Catacric! Catacrec!
Catacruc, catacroc, catacrac!

Ja està! S'ha acabat la màgia de la nit més curta de l'any amb el foc, els petards, les BRUIXES i la COCA!!!!!!!!!!!!! Potser... potser us preguntareu com és que jo no he penjat cap recepta de la coca de Sant Joan ja que, precisament, receptes d'aquest dolç han omplert la bloc-esfera al llarg de la darrera setmana... 


Voleu saber la veritat? Doncs perquè cap de les que he fet al llarg dels darrers dies es mereix ser publicada. Mireu:

Coca de pa amb cabell d'àngel
Coca de pa de cabell d'àngel i cacau
Coca de pa de crema amb taronja i gingebre 

Han quedat molt vistoses i les hem pogut menjar però no han pujat tal i com haurien d'haver pujat. El centre va perdre completament l'esponjositat i semblaven un pèl crues. Alguna cosa vaig fer malament... encara no he descobert el què però HO DESCOBRIRÉ!!!☺

Igualment també he fet una coca de pasta de full de llardons seguint al "Comando Panarra" i a en Daniel Jordà.


Aquesta va quedar BONÍSSIMAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!! I llavors? Doncs que va ser la primera vegada que feia pasta de full!!! Ei, i n'estic MOLT orgullosa però la meva tècnica no està per a donar consells a ningú encara: el primer intent va anar de pet a les escombraries perquè la mantega va guanyar la partida però amb avantatge!!! I la segona... la segona va anar molt millor però els fulls no es veuen clars del tot i la pasta, al plegar-la, s'esparracava sovint. 


Sincerament, no puc penjar una llista d'ingredients i una metodologia que no em funciona ni a mi!!! Així que he decidit deixar les coques de Sant Joan per un altre any perquè vull deixar-vos una recepta de la que n'estigui convençuda. GRÀCIES per entendre-ho!!! 

PERÒ... m'ha sobrat crema pastissera i no pot passar d'avui que la faci servir! ☺

Fins ben aviat!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pa àrab - Pita



Doncs així va ser com conversant a l'hora del cafè, la Sílvia em va dir que li costava trobar pa àrab que li agradés doncs el que es comercialitza és, normalment, més goma que pa i deixa molt que desitjar. I així, subtilment, em va arrossegar a la missió de trobar una recepta que es deixi fer a casa i QUE FUNCIONI!!! És a dir, que el pa s'infli donant-nos la possibilitat d'omplir-lo de dins.



Silvia, THANK YOU very much! Without you... who knows if I would have ever thought of making pitas☺

Fent una mica de recerca, he trobat diferents opcions i de totes n'he fet la meva pròpia versió i... ha sortit molt bé!!☺


Ingredients

Surten 5 pites d'uns 85 grams cadascuna. 

Veureu que barrejo farina blanca amb farina de sègol. De fet no cal: podeu fer servir 250 grams de farina tradicional (al revés no funcionaria doncs el sègol té molt poc gluten cosa que fa que la seva farina sigui poc panificable) però a mi em sembla que un toc de farina integral li dóna més gust a la pita.

Igualment l'oli. La majoria de receptes que podeu trobar no porten oli. Jo li poso perquè l'oli intensifica el daurat de després de coure-les i les fa una miqueta més cruixents. El podeu ignorar i no cal que el substitutiu per res més. 
  • 225 g de farina blanca
  • 25 g de farina de sègol 
  • 5 g de sal
  • 138 ml d'aigua
  • 4 cullerades d'oli
  • 3 g llevat de flequer 



Procediment 

Escalfem el forn sobre i sota a 250°C.
  • Amassem tots els ingredients alternant amb moments de repòs, fins que ens quedi una massa llisa, tova i elàstica.
  • Cobrim un atuell amb una capa fina d'oli i introduïm la massa dins. La deixem que reposi fins que dobli el seu volum (entre 1 hora i 1 hora i 1/2)
  • Quan la massa ja ha llevat, tallem la massa en 5 porcions d'uns 85 grams.
  • Els hi donem forma de bola i els deixem reposar 5 minuts perquè la massa s'assenti. 
  • Seguidament aplanem cada una de les boles amb el corró deixant-les de 0.5 cm de gruix. 

  • Ara enfornarem però IMPORTANT: la plata del forn també ha d'estar calenta i al nivell més baix del forn. Aplanarem 2 de les pites i les "llançarem" dins al forn sobre la plata. N'hi podem posar fins a 3 però no més perquè creixent bastant. 
  • Les courem durant 4 minuts. Passat aquest temps les girem amb una espàtula vigilant no foradar-les i les deixem 1 minut més al forn. 

Veureu que surten ben inflades del forn però a mida que es refreden, es desinflen i queden perfectes per a menjar.

El pa àrab o pita acompanya pràcticament tots els àpats a l'Orient Mitjà, algunes zones del Mediterrani i a la zona dels Balcans. Es menja com acompanyant, per sucar a determinades salses o  també se'l coneix com "pita pockets" ja que un cop inflats ens permeten obrir-les i omplir-les com si d'una butxaca es tractés.

Si les feu, que no us faci mandra duplicar la recepta: les pites es conserven una setmana si les guardem de manera que no els hi toqui l'aire i també les podeu congelar.

I ara... a buscar el millor farcit i a disfrutar-les!!! Per cert... VOSALTRES, de què les farciríeu????????? ☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Brioix Crémantaise

BONÍSSIMS!!!! Impossible evitar la necessitat de menjar-los un darrera l'altre!! De VICI!!!! 


El Brioix Crémantaise (recepta original del Mof Joseph Dorfler que m'ha arribat a través d'en Daniel Jordá) té la particularitat de que el punt de partida per a la seva elaboració és un "poolish" (preferment) a base de farina, llevat i cava en comptes d'aigua! El resultat és un brioix molt gustós i que deixa anar una oloreta... ummmm... INCREÏBLE!!!! 

La decisió de fer-los ha vingut motivada bàsicament pel fet de que avui és l'aniversari de la Simone i ens ha convidat a un "Apero". Mentre rumiava què fer per contribuir a la festa, el carter va picar a la porta i em va fer entrega d'una caixa que esperava amb moltes ganes: les botelles de Cava Bertha!!! Tot un descobriment aquest cava de Sant Sadurní. Si no el coneixeu... US EL RECOMANO!!!! Jo vaig comprar-lo per Internet a un distribuïdor de Basilea però per a la majoria de vosaltres hauria de ser molt més fàcil aconseguir-lo i de veritat que és una passada!



IMPORTANT: si voleu fer aquests brioixos, heu de tenir en compte que cal començar un dia abans ja que la massa ha de reposar un mínim de 12 hores a la nevera! Així que mentre sopàvem els planxats de pa de motlle amb canyellaassaboríem una copa de Cava Bertha, vaig aprofitar per reservar una mica de cava i començar a fer els els primers passos per aconseguir aquests fantàstics brioixos. 

La quantitat de poolish és per a una recepta de brioix amb 550 grams de farina.


Poolish

Ingredients

  • 125 ml de cava
  • 160 g de farina (millor si és de força)
  • 15 g de llevat de flequer (de París)

Procediment

  • Ho barregem tot intentant que no quedin grumolls.
  • Ho deixem reposar unes 2 hores o fins que veieu que ha doblat el seu volum (dependrà de la temperatura i l'humitat de la vostra cuina)
Un cop el Poolish ha doblat el seu volum, ja podem passar a preparar la massa del brioix.


Brioix Crémantaise o al Cava

Ingredients

  • Tot el poolish
  • 550 g de farina (si és de força millor)
  • 15 g de llevat de flequer (de París)
  • 10 g de sal
  • 85 g de sucre
  • 135 g d'ou deixatat ( uns 3 ous)
  • 175 g de llet
  • 275 g de mantega
  • 40 g de Pastis - podeu escollir qualsevol altre licor.
  • Gotes de xocolata - també es poden fer servir panses.
  • 1 ou per pintar els brioixos

Procediment

  • Barregem tots els ingredients menys la mantega (l'afegirem quan els demés ingredients estiguin ben integrats) i les gotes de xocolata que les afegirem al final.
  • Amassem amb plegats ràpids durant 1 minut i deixant reposar la massa durant 10 minuts entre amassat i amassat.
  • Quan tenim la massa ben lligada, la tapem amb un drap i la deixem reposar 1 hora a temperatura ambient.
  • Passat aquest temps, posarem l'atuell amb la massa a la nevera i la deixarem dins fins l'endemà o un mínim de 12 hores. APUNT: Les baixes temperatures produeixen una fermentació més lenta que afavoreix una major intensitat del sabor i de l'olor de la massa. 
  • L'endemà o passades les 12 hores, traurem la massa de la nevera i deixarem 1 hora perquè agafi temperatura.
  • Escalfarem el forn a 180°C.
  • Seguidament porcionarem el pa i en farem boles de 50 i 100 grams.
  • Col·locarem les boles dins els motlles i les deixarem llevar fins que doblin el seu volum. 
  • Abans d'enfornar pintarem els brioixos amb ou i enfornarem durant uns 10 minuts. Recordeu que la durada de la cocció variarà depenent de la mida dels vostres brioixos.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pa de motlle amb espiral de canyella i planxat amb pera, cansalada fumada i formatge




Pa!!! Ja l'enyorava! :) 





Avui he decidit estrenar el motlle amb tapa per fer Pa de Motlle. Ja fa temps, vaig veure a Closet Cooking una foto d'un pa de motlle amb canyella i... sí, de totes les herbes i espècies del món mundial, la canyella és per mi la reina!!! Així que he agafat l'idea d'en Kevin amb la recepta del pa de motlle d'anet (fonoll) d'en Daniel Jordà i ha quedat un pa... de somni!!!! 

Ingredients

He de dir que quan vaig comprar el motlle (per internet) no vaig parar massa atenció a les mides i així que el vaig tenir a casa... COLLONS!!!!! El motlle fa 33x5x5cm!!! 

He hagut de fer el pa dues vegades! La primera vegada he seguit les quantitats de la recepta i m'ha quedat el motlle molt poc ple. El pa boníssim però... llarg i només 3.5 cm d'alçada... un desastre: maleïdes bruixes!!!! Així que l'he fet una segona vegada modificant les mides i ha  anat molt millor. De tota manera... crec que el motlle encara pot quedar més ple: hauré de treballar una mica amb les mides ;)

Us escric la recepta original i les meves mides entre parèntesi.  

Pel pa

  • 250 g de farina (600 g) 
  • 80 g de llet (200 g)
  • 60 g d'aigua (130 g)
  • 15 g de sucre (35 g)
  • 15 g de llevat de flequer (42 g)
  • 5 g de sal (12 g)
  • 50 g de mantega a temperatura ambient (100 g) - podem substituir-la per oli d'oliva

Per la pasta de canyella

  • 20 g de mantega
  • 2 cullerades de canyella
  • 3 cullerades de sucre

Procediment

Escalfem el forn a 215 °C i pintem l'interior del motlle i el sota de la tapa (si és que el nostre motlle té tapa) amb oli.

  • Barregem tots els ingredients menys la mantega que la incorporarem quan la massa ja sigui uniforma.
  • Amassem intercalant moments de repòs d'uns 5 minuts.
  • Quan hagem fet 2 o 3 sessions "amassat-pausa" de la massa, la deixarem reposar uns 20 minuts.
  • A continuació la posarem sobre la superfície de treball, li traurem una mica l'aire apretant amb els dits i seguidament l'estirarem tot formant un rectangle que sigui igual d'ample que el motlle que tenim i (més o menys) el doble de llarg. 
  • agafem els 20 g de mantega que encara ens queden i els fem servir per untar tota la superfície de la massa. Si veiem que ja la tenim ben greixosa i encara ens queda mantega, no cal que la fem servir tota.
  • Seguidament barregem la canyella i el sucre i espolsem amb aquesta barreja tot cobrint tota la mantega.
  • Agafem la massa per la part més allunyada a nosaltres i comencem a enrotllar-la.
  • Al arribar al final, pressionem amb els dits per tal de segellar-la.
  • agafem el cilindre resultant i li donem uns copets sobre la superfície de treball  perquè ens quedi uniforme i ben format.
  • L'introduïm al motlle i pressionem una mica perquè ocupi tot l'interior i deixem que reposi fins que dobli el seu volum (depenent de les condicions de temperatura i humitat de la vostra cuina pot trigar entre 45 minuts i 1.5 hores).
  • Un cop la massa ha pujat (hauria d'ocupar 2/3 del volum del motlle. A mi m'ocupava una miqueta menys però molt poc menys :D), enfornem durant  uns 20-25 minuts. Si el vostre motlle té tapa, passats uns 15 minuts hauríeu de treure el motlle del forn, destapar-lo i tornar-lo entrar al forn per uns 10 minuts més.  Penseu que si teniu un monstre de motlle com el meu, trigarà més a coure :)
  • Quan tinguem el pa cuit el traurem del forn i el deixarem refredar 5 minuts abans de desemmotllar-lo.

Un cop fred, el podem degustar sol, amb mantega, o utilitzar-lo com a base per preparar sandvitxos dolç o salats...

... de fet, quan ja havia decidit que faria aquest pa per tal de poder estrenar un motlle que s'estava avorrint a l'armari, vaig veure que el repte que proposen aquest més la gent del blog Memòries d'una Cuinera és precisament el Sandvitx. Jo encara no he participat a cap d'aquestes convocatòries mensuals doncs no sempre tinc el temps o les idees que la convocatòria mereix però aquesta vegada...vaja: que m'hi apunto!!!!!!!!!!!!!! :)




I no, no faré servir un altre pa, NO! El sandvitx que us proposo és una barreja dolç-salat que a casa ens encanta :)

Planxat de pa de motlle de canyella amb pera, cansalada fumada i formatge Raclette o Cheddar




Ingredients

  • 2 llesques de pa de motlle amb espiral de canyella
  • 3 o 4 làmines de pera crua
  • 2 o 3 llesques de cansalada fumada
  • 3 llesques de formatge raclette i/o formatge cheddar (*)
  • una mica de mantega per untar el pa
(*) El formatge Raclette és un formatge d'origen suís, de la zona del Wallis i el formatge Cheddar és un formatge anglès. A falta d'aquestos formatges, podeu utilitzar qualsevol altre formatge que fongui bé :)

Procediment

Tindrem a mà la planxa o una paella sense oli.
  • Muntem el sandvitx apilant els ingredients (menys la mantega) a gust del consumidor. 
  • Untem la base del sandvitx i la superfície amb una mica de mantega. Si voleu també podeu obviar aquest pas posant la mantega directament sobre la planxa o paella però a mi m'agrada més fer-ho d'aquesta manera.
  • Seguidament posem el sandvitx sobre la planxa o la paella a temperatura mitjana. Primer deixem daurar un costat i desprès l'altre. Tot plegat durarà fins que el formatge es fongui. Si mantenim el foc o la planxa a mitja temperatura, el formatge es fondrà sense cremar-se el pa i ens assegurem que el centre de l'entrepà també serà calent. Per obtenir un millor resultat encara treballant amb paella, podeu tapar la paella ja que així l'escalfor no s'escapa i el formatge fon uniformement. 
Feu com nosaltres: arreplegueu una copa de cava i... BON PROFIT!! ;)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Gugelhopf marbrejat de xocolata i taronja



És diumenge i toca entrada però renoi quina setmana!!! 


La feina que tenia acumulada encara no l'he atrapada, just al contrari: la llista s'ha fet encara més llarga! A nivell de cuina però, ha estat una setmana molt intensa i especialment fascinant pel que fa al pa però aquesta part la deixarem per una nova entrada :)

A Suïssa plou! PLOU, plou i plou! Fa 3 dies que no tenim 5 minuts secs! Sembla que s'acaba i finalment sortirà el sol però de moment ja ens hem trobat amb situacions més aviat desagradables...

...ahir teniem un sopar que es va anular perquè els primers que van arribar a l'alberg el dijous al vespre, van haver de ser evacuats amb barques a les 4 de la matinada del dissabte, per culpa de la pujada de les aigües del llac i les esllavissades fangoses de les muntanyes de l'entorn del Vierwaldstättersee (la zona de Lucerna). Nosaltres no vam arribar a tocar aigua perquè amb l'Iris vam decidir anar només a sopar però...va anar de ben poc! Degut a l'ensurt, el disgust i l'aventura vam sopar a casa amb uns amics que també van quedar-se a arran d'aigua. 

Per postres vaig voler fer aquest pastís perquè malgrat ser un dels pastissos estrella de Suïssa i Alemanya, jo encara no l'havia fet mai i la nit demanava sentir-se com a casa i... xocolata, molta xocolata!!!!! :)

El Gugelhupf o Gugelhopf com diuen a aquí, és un Bundt Cake. És a dir: fet tradicionalment amb el motlle en forma de corona  i un tub cilíndric buit al centre que assegura la millor distribució de l'aire calent dins al forn i una cocció regular. De tota manera, si us ve de gust el pastís, que el motlle NO us freni: un motlle tradicional també va bé! Només haureu de vigilar amb el temps de cocció perquè variarà depenent de la mida del motlle. 

El marbrejat és perquè malgrat no ser el Gugelhopf clàssic (esponja de vainilla i panses) sí que és molt habitual a la zona on em trobo i la taronja... simplement perquè la barreja xocolata/taronja m'encanta!!

La recepta original és una adaptació de la Rana del bloc "A cup of tea solves everything". De fet he seguit la recepta al peu de la lletra però he reduït certes quantitats i he afegit les taronges confitades i el sucre daurat.




Ingredients

Per l'esponja

  • 225 g de mantega a temperatura ambient
  • 225 g de sucre
  • 4 ous
  • 225 g de farina
  • 2 culleretes d'impulsor
  • 2/3 de cullereta de crema Tàrtar i 1/3 de cullereta de Bicarbonat - si no teniu o no voleu utilitzar aquests 2 ingredients, podeu substituir-los per 1 cullereta extra d'impulsor. 
  • 2 taronges - la ratlladura
  • 50 g de cacau barrejat amb 80 ml d'aigua tèbia + una mica per empolsar el motlle
  • 2 cullerades d'oli de gira-sol
  • 1 polsim de sal

Per l'almívar de taronja

Detallo les mides originals però dir-vos que jo he fet la meitat de la recepta perquè m'ha fet por passar-me amb el gust de taronja. El resultat m'ha confirmat que he pres una bona decisió però no dubteu a fer la recepta sencera si voleu més intensitat :)
  • 85 g de sucre 
  • el suc de 2 taronges 

Per el ganache

Igualment amb el ganache: només la meitat de la recepta. M'ha semblat que al portar cacau l'esponja, el glacejat queda bonic i dóna un acabat més fi al Gugelhopf però amb menys  quantitat passem ja que correm el risc de matar el gust de l'esponja de taronja amb tanta xocolata.
  • 200 ml de nata líquida
  • 175 g de xocolata fondant (40% de cacau)
  • 30 g de mantega

Procediment

Primerament escalfem el forn a 180°C, engreixem el motlle amb mantega i l'empolsem lleugerament de cacau. El reservem.

L'esponja

  • Barregem la mantega i el sucre fins que ens quedi una crema blanquinosa.
  • Afegim els ous 1 a 1. Esperem que s'integri el primer abans d'afegir el següent. No deixem de batre fins que la barreja hagi doblat el seu volum.
  • Tamisem la farina, l'impulsor, la crema tàrtar i el bicarbonat i ho afegim a la barreja de l'ou però ho fem amb 3 vegades deixant que la farina quedi, cada vegada, ben integrada.
  • Un cop tenim la barreja uniforme, la separem en dos bols.
  • Al primer hi afegim la pell de les taronges i barregem bé. 
  • Dins el segon hi afegirem la barreja de cacau i aigua, l'oli de gira-sol i la sal.
Ara posarem les dues barreges dins el motlle. Començarem amb la massa de taronja. Un cop la tenim dins el motlle, piquem un parell de vegades sobre la taula de treball per tal d'igualar la massa. Seguidament fem un segon pis de massa amb la barreja de xocolata. Piquem altra vegada i ara, si voleu aconseguir el marbrejat, es tracta d'introduir el mànec d'una cullera de fusta en un punt del pastís, recta i fins al fons. 
Sense aixecar la cullera del fons i amb el moviment contrari a les agulles del rellotge, la mourem per tot el pastís dibuixant un tirabuixó fins arribar al punt d'origen.

Ara, com sempre faig amb les esponges, 25 minuts a la nevera :)
Passats els 25 minuts, enfornem i el deixem coure uns 30-35 minuts. 

Mentre tenim el Gugelhopf al forn prepararem la resta.

L'almívar de taronja

  • Barregem el sucre i la taronja fins que es dissolgui tot el sucre i reservem.
  • Quan el Gugelhopf surti del foc, deixem reposar 5 minuts i desemmotllem.
  • Punxem amb una forquilla tota la superfície i la pintem amb l'almívar. Anirem fent pauses per deixar que l'esponja el xucli però continuarem fins que l'acabem.

El Ganache

  • Posem la mantega i la xocolata trossejada dins un bol que aguanti l'escalfor.
  • Posem la nata dins un cassó i l'escalfem fins que arribi al punt d'ebullició.
  • L'afegim a la mantega i la xocolata mentre anem remenant per tal d'aconseguir una  crema de xocolata cremosa i brillant.
  • La deixem refredar.
Si veiem que ens queda massa líquida, la podem posar una estona a la nevera. Ens interessa que al tirar-la pel damunt del Gugelhopf, regalimi però amb consistència cremosa. 

Seguidament col·locarem taronja confitada, tallada petita, all llarg de tota la corona del Gugelhopf i rematarem la decoració amb uns sucres de colors. Deixarem que el ganache i la decoració s'assentin i que el pastís estigui ben fred abans de servir-lo.

A veure si us agrada :)





  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS