Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Panets de llet

Diumenge de Rams i jo fent panets de llet...

... sí, ja sé que segurament hauria de començar a pensar amb els dolços i les tradicions més de Pasqua i Setmana Santa però aquesta recepta ja fa uns dies que la tenia pendent. 




Una recepta que he fet en moltíssimes ocasions i si la Pilar no me l'hagués demanat pel seu fill... no hauria pensat a publicar-la mai! Així anem de despistats☺
Els panets resultants no poden ser més esponjosos! Són boníssims! Tous i amb un toc dolç però res exagerats. Creieu-me quan us dic que tant a casa com a on sigui que els he portat, la gent va "picant" com si de pipes estiguéssim parlant: s'acaben en un obrir i tancar d'ulls! 



Abans d'anar a la recepta pròpiament, deixeu-me que us avanci una cosa que potser us sorprendrà: els panets els faig amb llet en pols i aigua! 
I ara és quan us podeu preguntar: llet en pols? No puc fer servir llet tradicional? La resposta és que sí PERÒ... no us ho aconsello! Per no allargar-me ara amb explicacions que potser no us interessen del tot, us dono primer la recepta i al final, a les notes, ja us explicaré el perquè de tot plegat☺


Ingredients

  • 500 grams de farina de força
  • 250 grams d'aigua
  • 25 grams de llet en pols
  • 1 ou
  • 40 grams de sucre
  • 40 grams de mel
  • 5 grams de sal
  • 4 grams de llevat sec
  • 75 grams de mantega ben freda
  • 1 rovell d'ou i 3 cullerades de llet per pintar els panets


Procediment

  • Barregem tots els ingredients per la massa menys la mantega i comencem a amassar.
  • Amassem tot intercalant descansos per deixar que la massa es relaxi i el gluten es vagi desenvolupant. Si amasseu a màquina podeu amassar 2 minuts i deixar reposar la massa durant uns 7 minuts aproximadament. Si amasseu a mà el mètode que a mi m'agrada més per aquesta massa és el mètode francès o mètode Bertinet. És una massa que, sobretot al principi, pot ser bastant enganxosa... paciència!☺
  • Després de 2 tandes de 2-7 minuts, ja podeu afegir-hi la mantega. Si amasseu a mà hi podeu afegir la mantega així que veieu que la massa és homogènia. La mantega ha de ser freda. El millor és guardar-la tallada a trossets dins la nevera fins al moment de fer-la servir i anar-la afegint a la massa poc a poquet. 
  • Un cop la mantega està integrada, seguiu amassant fins que veieu que la massa està llisa i lluent. Hauria de passar la proba de la membrana però vaja... no us hi obsessioneu☺ 
  • Ara farem una bola i la deixarem dins un bol untat amb oli. Taparem amb film transparent i la deixarem fermentar durant unes 2 hores. Heu de veure que ha augmentat de volum clarament.

Quan arribem a aquest punt sempre us dic que, si voleu, podeu deixar la massa tota la nit a la nevera. En aquest cas és MOLT recomanable ja que les masses enriquides treuen molt benefici d'una fermentació lenta. No només el sabor sinó que el fred els hi dóna més cos i fermesa i això ens fa la feina més fàcil a l'hora de dividir i formar perquè la massa s'enganxa menys.  


Si la voleu posar a la nevera, poseu un film transparent (lleugerament untat amb oli) a tocar de la massa i llavors introduïu tot el bol dins una bossa de plàstic i li feu un nus balder. D'aquesta manera ens assegurem de no perdre gens d'humitat.    


Sigui com sigui, els passos següents són els mateixos tant si opteu pel mètode directe com si decidiu fermentar en fred. En aquest darrer cas però, penseu a treure la massa de la nevera 1 hora abans de voler continuar. 


Seguim!


Un cop la massa ja ha fermentat en bloc arriba l'hora de dividir, formar i enfornar:

  • Escalfeu el forn a 180°C
  • Bolquem la massa sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada.
  • Li donem uns copets lleugers per desgasar-la i passem a dividir-la. 
  • Tallem porcions de 50 grams (està clar que les podeu fer més grosses si voleu però a mi els 50 grams em semblen la mida ideal del panet de llet de sempre☺)
  • Les deixem reposar uns 10 minuts i les formem. Aquí també teniu moltes opcions però a mi simplement m'agrada ser tradicional així que acostumo a fer-ne boles o aquesta forma d'avui, un xic més ovalades.
  • Aneu col·locant els panets sobre una safata de forn. Els panets s'expandeixen dins el forn però no patiu per deixar-hi molt d'espai. Si s'enganxen els uns amb els altres tampoc passa res: un cop freds es poden separar fàcilment. 
  • Els pinteu amb una barreja de rovell d'ou i llet.
  • Deixeu que fermentin durant uns 30 minuts i els torneu a pintar.

Els panets de llet ja estan llestos per enfornar! Només els hem de coure durant uns 20-25 minuts. Vigileu-los perquè així que agafen color poden passar del daurat al cremat molt ràpidament! Sé del que parlo!☺

I ja els tenim!! Els deixeu refredar i BON PROFIT!! 





Animeu-vos a fer-los perquè són increïbles i serveixen tant pel dia a dia com per ser els reis de qualsevol festa! I els panets de llet NO són només coses de nens!☺ 

En qualsevol cas, espero que el teu fill Pilar en gaudeixi a totes hores! Una abraçada molt forta i merci per la confiança!♥

Ostres i dir que es poden congelar!! Dubto que us calgui però sapigueu que es pot fer i només heu de tenir en compte que a l'hora de congelar-los no s'enganxin els uns amb els altres. Per descongelar-los només cal que els traieu del congelador i els deixeu, tapats amb un drap de cuina, en un lloc càlid. Queden perfectes!!

NOTES


La llet...


... ja fa temps que he optat per fer aquesta barreja (aigua-llet en pols) a l'hora d'afegir llet a les masses fermentades i enriquides. Un dels avantatges és molt clar: la llet en pols sempre la tinc a mà al calaix i no he de patir per si algú s'ha begut el darrer glop sense avisar☺

Però, com us podeu imaginar, hi ha altres raons i de més pes que una simple qüestió de logística. La llet en pols té unes propietats que afecten molt positivament la massa:
  1. Té capacitat per absorbir la humitat. Al afegir llet en pols a una massa, estem augmentant la capacitat d'absorbir aigua de la mateixa i el resultat serà una massa molt més tendra i esponjosa. 
  2. Emulsiona. Encara que pugui semblar una "xorradeta",  amb una massa enriquida com aquesta, a la que li afegim ous i mantega, qualsevol ajuda extra que faciliti la mescla homogènia de l'aigua i les grasses, és d'agrair.   
  3. Ajuda a que el pa aguanti més dies fresc (tot i que en aquest cas això és irrellevant☺)
  4. Les masses són més elàstiques i manejables.
  5. I, per acabar, ajuda a que la molla del pa sigui regular i sense forats massa grossos.

Aquestes són les raons per les quals, malgrat ser possible, jo us recomanaria no fer servir llet convencional a l'hora d'elaborar aquest pa o qualsevol altre que requereixi llet i porti també ous i mantega. El resultat és realment diferent. La diferència no es nota només a l'hora de menjar el pa, no. Ja es nota mentre amassem perquè la massa resultant d'utilitzar llet tradicional és més rígida i sembla que no ens dóna prou joc. 

Si us animeu a fer servir la barreja aigua + llet en pols, us podeu guiar per les indicacions de darrera el paquet de la llet: és el que jo faig! A la xarxa hi ha moltes opinions sobre el percentatge adequat de llet per cada 100 ml d'aigua però, al final, el que diu el fabricant és el que acostuma a funcionar millor. 

A tall orientatiu però us diré que, tal i com podeu veure a la recepta, la proporció de llet en pols adequada va sobre el 10% en quan al volum d'aigua. Així si una recepta ens demana 250 ml de llet, podem agafar sense problemes 250  ml d'aigua + 25 grams de llet en pols.

I ja està!! NO us atabalo més que ja us he donat prou la tabarra!!☺ Sou uns solets per aguantar-me!! PERÒ què, ho sabíeu tot això???

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Galetes d'espelta i xocolata

Trobo que les galetes són la millor opció per tenir de reserva per quan ens pica el cuquet dolç☺A nosaltres ens agraden molt, sobretot les galetes toves!!



Aquestes amb farina d'espelta són boníssimes!! Amb un sabor a xocolata ben intens! Amb els ulls tancats et pot semblar que t'estàs menjant un Brownie amb entrebancs de fibra. 

I heu vist quins segells més xulos? Fa pocs que els vaig comprar i m'ha fet gràcia provar-los de seguida però aquesta massa és ideal per a qualsevol tipus de segell o tallador.  

Ingredients 

Per unes 35-40 galetes
  • 2 ous
  • 250 grams de sucre llustre
  • 250 grams de mantega a temperatura ambient
  • 500 grams de farina d'espelta
  • 75 grams de cacau
  • 1 polsim de sal
  • 1 beina de vainilla

Procediment

Prepareu 2 safates amb paper sulfurat. Abans d'enfornar haurem de deixar la massa ja estirada a la nevera així que les safates us haurien de cabre dins. Si les de forn no us hi caben, no passa res doncs les galetes fredes es poden passar molt fàcilment d'una safata qualsevol a la safata del forn. 
  • Batem els ous, el sucre llustre i la mantega fins que aconseguim una massa ben esponjosa.
  • Tamisem la farina, el cacau i el polsim de sal. Ho afegim a la barreja a poc a poc i sense batre. Ho integrem airosament amb una espàtula.
  • Finalment hi afegim les llavors de vainilla.
  • Quan tenim la massa preparada la posarem sobre una safata (potser dues) i l'estirem amb un corró fins a deixar-la del gruix que volem les galetes. Això anirà al vostre gust. Les meves teniem uns 5-6mm.
  • La massa estirada la taparem amb film transparent i la posarem a la nevera unes 2 hores.
  • Passat aquest temps escalfem el forn a 180°C.
  • Ja podem fer les galetes amb els talladors o segells que més ens agradin fins a tenir tota la massa acabada.
  • Abans d'enfornar-les, deixarem la safata 20 minuts a la nevera.
  • I cap al forn! Només necessiten 7-8 minuts de cocció.

Un cop fetes les deixeu refredar i ja hem acabat! ☺

Al fer servir aquest segell de cares, m'ha semblat divertit convertir-los en "personetes" amb aquest cabells cruixents de Müesli. A més, com que porto uns dies intentat acabar les restes que queden pels calaixos, he pogut desfer-me d'un grapat de Candy Melts que havien quedat arraconats. 

A veure si us agraden!

NOTES
  1. Aquesta massa no s'expandeix al introduir-la al forn, en part gràcies a refredar-les abans d'enfornar, però sí que s'assenta i guanya uns mil·límetres. Deixeu un xic d'espai entre galetes a la safata.
  2. Si feu servir segells és millor refredar les galetes al congelador. En el meu cas la diferència entre la nevera i el congelador és que les galetes queden amb amb les faccions de la cara com difuminades. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de castanya i farina de fajol - 2n aniversari del bloc

Avui el bloc fa 2 anys!!☺




Estic contenta d'haver-lo començat! No hi ha dubte que ha valgut molt la pena. Ja no només per la recopilació ordenada de receptes de casa (d'altra manera les tindria totes escampades i mig perdudes a hores d'ara) sinó per tot el fantàstic món blogger que s'ha obert davant meu!! 

Sí, una xarxa molt ben teixida que no tenia per mà (sóc molt de llibres i paper jo) i que em sorprèn i fa que us admiri cada dia més! ☺ De veritat que sou increïbles!!! El llistó culinari i reboster virtual és molt, MOLT alt! Hi ha milions de receptes interessants que allarguen la meva llista de "pendents" per minuts, porteu un ritme de publicació que a mi m'és impossible, una estètica i un disseny que em deixa amb la boca oberta i m'esperona per intentar millorar cada dia,... s'ha de veure per creure-ho!!

Gràcies!!! Gràcies per ser-hi!! Per ser a aquí amb mi i per ser simplement allà fora mostrant els vostres talents i fent que jo m'hi esforci més cada dia! Gràcies!! I espero poder compartir amb vosaltres MOLTS anys més de receptes que fan salivar☺

I per fer d'aquest dijous un dia una mica més especial, us proposo un pastís "de calaix". Sí, un pastís d'aprofitament de les restes que em calia fer servir abans de començar una nova temporada. Però és un pastís fet a consciència també: quan vaig tenir sobre la taula totes les restes i culs de bossa del calaix, vaig recordar que havia vist una foto d'un pastís a Pinterest amb ingredients similars. La recepta original la podeu trobar a aquí. He fet alguna petita modificació però crec que he conservat bastant l'essència del pastís. 

Per cert, és un pastís que porta farina de fajol i jo... sóc una enamorada d'aquesta farina!! ♥ 

A veure què us sembla:

Ingredients

  • 1 taronja - el suc i la ratlladura (la pela d'entrada la reserveu)
  • 5 flors d'anís estrellat - també podeu fer servir 1 cullereta de grana d'anís (matafaluga)
  • 100 grams de mantega tova
  • 100 grams de sucre
  • 100 grams de puré de castanyes
  • 1 beina de vainilla
  • 2 ous - separem les clares dels rovells
  • 2 peres
  • 50 grams de farina de castanyes
  • 50 grams de farina de fajol
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1 polsim de sal
  • Gotes de xocolata per decorar o qualsevol altre acabat que li volgueu donar. L'original porta una cobertura de xocolata negra que també ha d'estar molt bé però jo havia d'acabar un cul de gotes de xocolata☺


Procediment

Escalfeu el forn a 180°C (sobre i sota) i prepareu el motlle tot untant-lo i folrant-lo amb paper sulfurat. La recepta és per un motlle d'uns 18 cm de diàmetre. I comencem: 

  • Posem el suc de la taronja dins un cassó al foc fins que arrenqui el bull i hi afegim les flors d'anís estrellat. 
  • Retirem del foc, tapem i deixem que s'infusioni al mateix temps que es refreda.  
  • En un altre bol batem la mantega i el sucre fins que quedin ben esponjosos.
  • Hi afegim el puré de castanyes, la pell de la taronja, la beina de vainilla, els 2 rovells d'ou i el suc de taronja a l'anís (fred i colat).
  • Batem fins que tot quedi ben integrat.
  • Pelem les peres i les tallem a daus. Les reservem un petit moment.
  • Tamisem les farines, l'impulsor i la sal. Ho afegim a la massa i ho integrem bé amb l'espàtula.
  • Muntem les clares a punt de neu i també les afegim a la massa amb moviments airosos.
  • Finalment hi incorporem les peres.
  • Posem la massa final dins el motlle, decorem (o no) i enfornem.


El pastís necessita uns 40-45 minuts de cocció però, com sempre dic, cada forn és un món i no hi ha res com fer la prova de l'escuradents abans de treure el pastís del forn. 

Un cop cuit el deixeu refredar uns minuts, desemmotlleu i el deixeu refredar del tot abans de cobrir-lo de xocolata o d'ensucrar-lo amb sucre llustre o...

És un pastís sense gluten i amb una combinació de farines molt aromàtiques. Té un sabor molt intens al mateix temps que es desfà a la boca. No queda un pastís esponjós, no. Més aviat es podria comparar amb una mena de pudding sense ser-ho o... amb una consistència semblant a la dels polvorons però més humida. l'haureu de fer per saber què vull dir!☺


Sigui com sigui és MOLT bo i si l'acompanyeu d'un núvol de nata... segur que voldreu repetir!


I abans d'acabar dir-vos que estic actualitzant dues de les entrades del bloc: 
  1. El pastís de xocolata de la primera entrada: quina foto PER FAVOR!!! És un pastís molt gustós i que no pot ser més senzill però la foto no li fa justícia!!!☺ 
  2. El pa de cervesa negra. El faig molt sovint. M'encanta l'olor d'aquest pa quan està fred i m'embriaga l'olor de la massa mentre el vaig amassant. La fórmula actual però , varia bastant de la publicada. L'he anat fent meva i amb el temps i la pràctica he anat reduït llevat, les fermentacions són més controlades, el format també ha millorat... vaja que la recepta que tinc publicada ha deixat de ser "la meva" i cal actualitzar-la. Ja està fet!! ☺
Així que ho tingui tot enllestit us avisaré a aquí i al Facebook!

Gràcies a tots!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de llavors de rosella austríac

Àustria!


Les #reposterasporeuropa ja tornem a voltar-la!





La Carolina de Carri's Cupcake és qui ha proposat destí aquesta vegada i val a dir que no ens ho ha posat fàcil!! Àustria és el país de la música, de la literatura i, com no, de la cuina!! Qui no coneix o ha sentit parlar del pastís Sacher o dels "Apfelstrudeln"? Però la tradició dolça austríaca té moltes més delícies i es fa difícil decidir-se. 

No seria sincera si no us dic que a mi el que realment em té el cor robat són els Kaiserschmarren!! Són la simplicitat feta dolç!! Però com que ja els tenia publicats, he decidit llançar-me a un pastís que tenia pendent de feia temps: el Mohnkuchen!! 


N'havia sentit MOLT a parlar, sobretot perquè a Alemanya fan pastissos de llavors de rosella també però he descobert que no tenen res a veure amb l'austríac... 

... la diferència principal és que el "Mohnkuchen" alemany es fa tot coent les llavors de rosella amb sucre i llet. I lligant aquesta barreja ja sigui amb ous, sèmola de blat dur o midó de blat de moro fins a aconseguir una massa espessa. Aquesta massa s'utilitza després d'una manera o d'una altra segons el pastís que volen fer. El "Mohnkuchen" austríac per la seva banda, és un pastís sense farina que incorpora les llavors de rosella moltes a la barreja. Al moldre les llavors, el pastís és molt aromàtic i saborós. També és més lleuger i molt, molt humit.



El pastís de llavors de grosella per excel·lència a Àustria és el "Waldviertler Mohnkuchen". El.laborat amb llavors de rosella grises. Són pròpies de la zona i protegides amb denominació d'origen. Aquesta és la recepta que jo he utilitzat tot i que les llavors són blaves ☺ Les trobareu a les botigues naturistes i d'espècies i són les més similars a les llavors de rosella silvestres.

Vinga, a veure com ho veieu!!


Ingredients

  • 150 grams de mantega tova
  • 150 grams de sucre llustre
  • 6 ous - separem les clares dels rovells
  • 1/2 llimona - el suc i la ratlladura
  • 150 grams de roselles moltes
  • 80 grams d'avellanes moltes
  • 25 grams de trinxat de galetes Maria (o similar)

Procediment

Engreixeu i folreu un motlle amb paper sulfurat. Un motlle de plum cake, un motlle rodó d'uns 24cm o fins i tot una safata de forn quadrada us pot servir. Asegureu-vos només que sigui fondo (uns 5 cm.) 


Al mateix temps escalfeu el forn (opció sobre i sota) a 180°C i comencem:

  • Batem la mantega, el sucre i els rovells dels ous fins a obtenir una massa cremosa. 
  • Poc a poc hi anem afegint el suc i la pela de la llimona, les llavors de rosella, les avellanes i el trinxat de galeta. Ho fem tot integrant bé un ingredient abans d'afegir l'altre.
  • Munteu les clares a punt de neu i finalment les incorporeu a la massa amb moviments lents i airosos. La massa ha de quedar ben uniforma.

Ja ho tenim! Ara només faltarà posar-ho dins al motlle i enfornar. Uns 35 minuts, fins que quedi ben dauradat de sobre. Feu però la proba de l'escuradents abans de treure'l del forn. 

Un cop cuit deixeu que refredi i ja us el podeu menjar!! 

Aquest pastís és tan bo que no necessita acompanyaments. N'hi ha prou si li tireu una mica de sucre llustre pel damunt i en gaudiu així mateix amb un bon cafè o te. 


Malgrat tot, si el necessiteu més lluït només cal que li afegiu un núvol de nata muntada☺ No sabreu com deixar de menjar!

Visca Österreich!! 

P.S1 - No us perdeu les propostes de la resta de companyes de viatge a aquí
P.S2 - Queda pendent el "Mohnkuchen" alemany!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Coca de llardons amb massa mare

Dimecres de Cendra!! A darrera hora i tocant els límits del sacrilegi però més val tard que mai, oi?




Tot i anar una mica de bòlid, no podia deixar de fer una coca de llardons aquest any perquè aquest any TINC LLARDONS!!! ☺ La mare me'n va dur per Sant Joan i el noi de la fleca del poble li va dir que si els congelava els podia guardar fins a Carnestoltes així que: no hi ha excuses!

I perquè amb massa mare? Doncs perquè sempre és un problema decidir què fer de la MM àcida que sobra de fer pa. Sap greu llençar-la per l'aigüera... 

Per això he decidit fer una prova i utilitzar-la per fer-ne aquesta coca. Al cap i a la fi als Estats Units és una pràctica molt habitual i... ja us he parlat alguna vegada de "The king Arthur Flour", oi? No? SÍ!! D'ells va ser el pastís d'aniversari de l'Iris!!☺ Són una verdadera font d'inspiració! 

Però igualment estic segura que tots heu fet o heu sentit a parlar de la "coca de les Carmelites descalces de Sevilla", no? Doncs el principi és el mateix: fermentar una part de la massa de la coca per tal d'aconseguir més humitat i que la coca sigui esponjosa i duri més dies. 


A nosaltres ens ha agradat molt i no serà pas la primera i la darrera vegada que reciclaré la MM d'aquesta manera.

Ingredients

Per la massa fermentada


  • 250 grams de massa mare
  • 200 grams de farina panificable
  • 200 grams de llet


Per la coca


  • 275 grams de sucre
  • 2 ous
  • 125 grams de mantega fosa (*)
  • 100 grams de farina panificable
  • 2 culleretes d'impulsor
  • 1 cullereta de bicarbonat de sodi 
  • 100 grams de llet
  • 1 beina de vainilla
  • Tota la massa fermentada
  • 150 grams de llardons - triturats
  • Sucre per decorar-la i ametlles - pinyons si ho voleu fer més tradicional


(*) Podeu fer servir oli de gira-sol si ho preferiu. De fet segurament encara guanyareu lleugeresa si ho feu. Jo tinc un problema: darrerament no m'agrada gens l'olor que deixa anar una coca feta amb oli. No em pregunteu el perquè doncs no tinc una resposta clara. Us diria que "em puja al cap" però so sé si m'entendreu. De fet m'encanten els fregits i sóc una amant de l'oli però nois... no ho sé... potser el problema és l'oli que faig servir ara mateix...



Procediment

Per la massa fermentada

La massa mare que s'utilitza per rebosteria és una MM àcida (per això va de conya reciclar les sobres). No cal refrescar-la prèviament. La farem servir directament de la nevera. 
  • La barregem amb la llet una mica tèbia i la farina.
  • La deixem reposar unes 2 hores per activar-la de nou. Si la MM porta molts dies a la nevera, potser necessitarà una mica més de temps.


Per fer la coca

Prepareu una safata o un motlle de coca rectangular i alt (la meva safata fa 34 cm de llargada per 24 cm d'amplada i 5.5 cm d'alçada). Unteu-la amb mantega i cobriu-la amb paper sulfurat. Reserveu-la.
  • Comencem batent el sucre amb els ous fins que blanquegin i doblin el seu volum.
  • Seguidament i sense parar de batre, hi anem afegint la mantega (l'oli).
  • Tamisem la farina, l'impulsor i el bicarbonat de sodi. Ho reserveu per uns segons.
  • Prepareu la llet i hi barregeu les llavors de vainilla.
  • Ara incorporeu la farina i la llet a la barreja d'ou poc a poc i alternativament. 
  • Ara pareu el batedor. Si feu servir una Kenwood, una Kitchenaid o qualsevol de les seves parentes, canvieu el globus per l'espàtula de silicona. Si no teniu aquestes màquines, abandoneu el batedor i ho feu a mà amb una espàtula de silicona. Es tracta d'afegir la massa fermentada i integrar-la poc a poc i amb moviments airosos. 
  • Així que tingueu la massa homogènia, hi afegiu els llardons i els integreu suaument. 
  • Buideu la massa dins la safata de forn i la deixeu reposar en un lloc càlid el temps d'escalfar el forn.

Per preparar el forn només us caldrà escalfar-lo entre 180-190°C. Quan ja estigui a la temperatura que ens interessa, recupereu la coca i la cobriu amb una barreja de sucre i ametlles (pinyons). Enforneu i la deixeu coure durant uns 30-40 minuts. Feu la prova de l'escuradents per assegurar-vos que ha quedat ben cuita i fora!

La deixeu refredar i ben aviat podreu gaudir d'una coca de llardons espectacular! ☺


Què, us animeu a incorporar la massa mare a la rebosteria?  

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Castanyes bordes de mantega de cacauet


Aquestes castanyes bordes les vaig descobrir quan una família de Texas em digué un vespre que els nens no trobaven els "buckeye" que havien recollit al matí de camí a l'escola. Aquell dia no els vaig poder ajudar gaire ja que no tenia ni idea de què era el que buscaven! "buckeye"... ?... 


Els hi vaig dir que segurament ho trobaria al recollir i que ja els hi posaria a la bossa...

Al arribar a casa vaig anar disparada a preguntar-ho al Sr.Google i abans de trobar-ne la definició "castanya borda", vaig trobar-ne una recepta que de seguida em va cridar l'atenció ja que combina dos dels meus ingredients preferits: la mantega de cacauet i la xocolata!! 

Vaig trobar els "buckeye" (jo sempre n'havia dit "chestnut" sense saber de l'existència d'una paraula per identificar les bordes i diferenciar-les de les comestibles) sota el sofà! Els nens van estar d'allò més contents mentre que jo havia descobert una recepta que prometia☺

Recordeu aquesta seqüència? 


Meet Joe Black! L'heu vist, oi?☺

Doncs només dir-vos que la cara del jove Pitt en aquesta escena on la Mort descobreix la mantega de cacauet es multiplicaria per 1000 al tastar una castanya borda de les meves! Són un pecat!!! Increïblement bones i una bomba!! En tots els sentits! 


La bona noticia? No cal que patiu que no en menjareu gaires de seguides. Primer perquè us les trauran de les mans i segona... perquè són com el torró de Xixona: BONÍSSIM però  per menjar a mossegades petites o ens embafarà. 


Són molt fàcils de fer i genials per una tarda de cafè, una festa d'aniversari o simplement unes postres diferents. I ara que estem de Carnestoltes i no ve d'un pam, és la millor època per menjar-les sense remordiments!☺ 




He fet un parell de modificacions a la recepta original com reduir una mica el sucre i evitar el llard ja que amb la mantega de cacauet i la mantega vaig pensar que ja tenim prou grasses en una mateixa recepta. D'entrada em feia por perdre consistència i no poder formar les boles però no vaig tenir cap problema!! 



Ingredients

Per unes 30 peces
  • 260 grams de mantega de cacauet - sense trossos
  • 75 grams de mantega a temperatura ambient
  • Les llavors de 1/2 beina de vainilla
  • 325 grams de sucre llustre tamisat
  • 30 escuradents
  • 100 grams de xocolata negre de cobertura


Procediment


  • Prepareu una safata amb paper sulfurat. Us haurà de cabre al congelador. De moment la reserveu.
  • En un bol barregeu la mantega de cacauet amb la mantega, la vainilla i el sucre.
  • Aneu remenant fins que aconseguiu una pasta homogènia amb tots els ingredients ben integrats. Veureu que us agafarà cos.
  • Formeu boles amb la pasta i les aneu posant sobre la safata que heu preparat anteriorment.   
  • Claveu un escuradents a cada una de les boles i poseu la safata al congelador durant uns 35-40 minuts.
  • Mentrestant desfeu la xocolata al bany maria. 
  • Quan la tingueu tota desfeta i ben lligada, manteniu-la dins el bany maria a baixa temperatura i comenceu a sucar-hi les boles de mantega de cacauet. 

Per sucar les boles les aneu traient poc a poc del congelador i les suqueu directament. No les traieu totes de cop perquè descongelen molt ràpidament i els escuradents patinarien. Per altra banda, no les cobriu del tot amb la xocolata, deixeu una part de la mantega de cacauet visible per tal que tinguin l'aparença de castanyes. A mida que les aneu sucant, deixeu que s'escorri la xocolata una mica i les aneu deixant altra vegada sobre la safata de paper sulfurat. Així que la xocolata es refredi ja podeu treure l'escuradents i veureu que amb el dit i amb delicadesa podeu tapar el forat doncs la massa de mantega de cacauet és manejable a temperatura ambient.
Quan acabeu, guardeu les castanyes a la nevera fins a l'hora de menjar-les i A GAUDIR-LES!!!!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Mekitsi


Un nou mes i un nou viatge a #reposterasporeuropa 
Aquesta vegada el destí l'ha escollit la Patricia de "Patty's cakes" i ens ha fet anar fins a Bulgària. 


D'entrada no tenia ni idea de quin tipus de rebosteria o brioixeria és pròpia d'aquest país però tot va ser descobrir-los a ells i saber que havia trobat la meva recepta: massa de pa, fregida i ensucrada!!!! Una de les meves debilitats!! I a més estem en èpoques de Carnaval on tot el fregit s'hi val!!!☺

Hi ha qui els anomena dònuts búlgars però són els Mekitsi! Unes coques petites de massa fermentada que tenen un no sé què de bunyol amb una mica més de xurro. 

Buscant i comparant receptes vaig arribar al bloc de la Bily. La seva recepta em va captivar! Ja sabeu que m'agraden molt les receptes que transmeten emocions i la recepta de la Bily no és només un llistat d'ingredients sinó que és una part d'ella! Nascuda a Bulgària, ha perfeccionat la recepta familiar amb la intenció de fer-ne gaudir als seus fills igual com en va gaudir ella de petita...


I... ho deixo a aquí! Si voleu saber-ne més, feu un cop d'ull al seu bloc que, juntament amb el de la Patricia, són tot un descobriment☺

Anem als Mekitsi!

He fet la meitat de la recepta de la Bily i m'han sortit 24 peces. He respectat la recepta en la seva totalitat variant només 2 cosetes sense importància: per una banda hi he posat una mica menys de llevat (només per temes de càlcul ja que jo he fet servir llevat sec) i en comptes de sucre llustre per arrebossar els Mekitsi jo he fet servir sucre granulat... no sé perquè però m'agrada més.

Ingredients

  • 3 grams de llevat sec - 10 grams si és fresc
  • 150 grams d'aigua tèbia
  • 1 polsim de sucre
  • 65 grams de iogurt natural a temperatura ambient
  • 1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
  • 1 cullerada i 1/2 d'oli
  • 1 ou a temperatura ambient
  • 400 grams de farina de força
  • 1/2 cullerada de sal - uns 10 grams
  • Oli suau per fregir-los
  • Sucre granulat per arrebossar-los - opcional 


Procediment

  • Desfem el llevat, juntament amb el sucre, dins l'aigua tèbia i reservem.
  • Barregem dins un bol gros (dins el bol de l'amassadora si amasseu a màquina) el iogurt amb el bicarbonat de sodi  i el deixeu reposar una estona. Veureu que es produeix una reacció química que fa que el iogurt estigui en plena efervescència. Quan la barreja estigui ben plena de bombolles ja podrem continuar. 
  • Aboquem la barreja d'aigua i llevat dins el iogurt i remenem bé. 
  • Hi afegim l'oli i l'ou tot remenant per integrar-ho tot.
  • Tamisem la farina amb la sal i, poc a poc i sense deixar de remenar, l'anem afegint a la barreja de líquids.
  • Quan veieu que ja no podeu remenar més perquè la massa va quedant espessa és quan cal començar a amassar.
  • Amasseu tot deixant reposar la massa durant uns 6-8 minuts entre amassats, fins que aconseguiu una massa lliça i tibant.
  • Unteu un bol amb oli, feu una bola amb la massa i la deixeu dins al bol, tapada amb film transparent, per una primera fermentació. 
Cal que la massa dobli el seu volum. El temps necessari per fer-ho dependrà de la temperatura que tingueu a la cuina. Si aconseguiu mantenir la massa entre 22-24 °C, us caldran uns 60-90 minuts. Al ser una massa que porta grasses, pot ser que li costi una miqueta arrencar però un cop comença a llevar va ràpid. Quan tinguem la massa llevada continuarem així:
  • Deixarem caure la massa sobre la superfície de treball i la picarem suaument per desgasar-la del tot.
  • Dividirem la massa en peces d'uns 30 grams i les deixarem reposar uns 10 minuts.
  • Passat aquest temps farem una bola amb cada una de les peces, les untarem ben untades amb oli i les dipositarem sobre una safata.
  • Mentre anem fent les boles, escalfarem l'oli.

Així que tinguem les boles fetes ja podem començar a formar els Mekitsi i anar-los fregint poc a poc. Per formar-los agafarem cada una de les boles i, amb els dits molls d'oli, les aplanarem i les estirarem com si volguéssim fer una pizzeta. Les vores han de quedar més gruixudes que el centre que el volem més fi però vigilant a no trencar la massa.  

I ja està!! Els fregiu uns minuts de cada costat, els traieu de l'oli, els deixeu escórrer una mica sobre un paper de cuina i els arrebosseu amb sucre mentre encara són calents.

BONÍSSIMS!!!!



Notes:
  • Potser us sorprendrà que la recepta demani 10 grams de sal. No n'hi poseu menys! Els Mekitsi surten al punt de sal i perfectes. Si n'hi poseu menys us quedarà una massa sosa i sense cap gràcia. 
  • A l'hora de començar a formar i fregir els Mekitsi, procureu començar agafant les boles de pa que heu format en primer lloc. D'aquesta manera totes elles tindran temps de relaxar-se abans d'anar fregides i us serà més senzill estirar-les.
  • Si per a qualsevol cosa heu de fer una pausa o heu de marxar un cop les boles ja estan formades, tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les a la nevera. Penseu que porten llevat i que el procés de fermentació continua. Si la massa està molt fermentada al fregir el Mekitsi, aquest s'inflarà molt i perdrà completament la forma.
  • Mengeu-los recent fets perquè perdent a mida que passen les hores. 

I si voleu conèixer més coses dolces de Bulgària, no us perdeu les receptes de la resta de companys de viatge! Les trobareu a aquí.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pa de vi i farina de fajol-1




M'agrada molt fer pa, ja ho sabeu. 

Vaig millorant poc a poc! Faig errades encara. MOLTES errades!! Clar que sí!! M'equivoco al calcular els percentatges, hi ha farines (com el tritordeum) que se'm resisteixen, el càlcul del temps que necessito és un tema (sobretot ara a l'hivern ja que les fermentacions s'allarguen), el forn i jo encara ens les tenim de tant en tant,... però tot i això els pans surten força acceptables. El que em fa sentir més orgullosa del meu progrés és que quan una cosa falla, començo a tenir clar el perquè!!! ☺  

El pa que us porto avui és un pa del que n'estic molt contenta. Malgrat tot, li he posat al títol un número 1 perquè no estic segura de que sigui la versió definitiva. Vull provar d'utilitzar menys llevat encara fer algun petit canvi en els percentatges a veure quin resultat em dóna. Això sí, és un pa tou, de crosta cruixent i amb un sabor i un aroma INCREÏBLES!!!! 

La farina de fajol va ser molt important a la zona de la Garrotxa fins a començaments del segle XX quan va deixar de ser rendible comparada amb el que s'aconseguia amb el conreu de cereals. I és que el gra de fajol, per més que li donem un tracte de cereal, no ho és! I no porta gluten. Aquesta falta de gluten el fa molt adequat per a dietes celíaques. Precisament és gràcies a l'actual tendència cap a una dieta natural i equilibrada el que ha fet que el seu cultiu s'estigui recuperant. La seva farina es destina majoritàriament a fer pa per dietes especials i galetes. Però el consum a les cases particulars també ha augmentat molt darrerament, sobretot entre els vegetarians. I no oblidem que és l'ingredient principal de les famoses creps (galetes) salades de la Bretanya francesa!! Boníssimes!!

Tenia 1 quilo de farina de fajol que s'acostava ràpidament a la data de caducitat i no m'ho hauria perdonat. M'agrada molt aquesta farina! El que més m'agrada és l'olor! És un gra molt aromàtic i que em recorda quan a casa els pares feien farinetes de fajol (que he de dir que no m'agradaven gaire☺) i no ho sé... és una farina molt nostra i m'hauria fet molta ràbia deixar-la fer malbé. 

A l'hora de fer pa amb aquesta farina hem de tenir en compte un parell de coses:
  1. Al no portar gluten, no ens serveix per fer pa a menys que la barregem amb altres farines.
  2. La farina de fajol accelera la fermentació. Això vol dir que pot ser una opció si teniu pressa o la millor medicina per una massa mare que no acaba d'arrencar o a la que li voleu donar un "chute" aromàtic però igualment pot carregar-se una massa (llegiu punt 3 ☺)
  3. Aquesta farina destrueix el gluten de les altres farines molt ràpidament. No em pregunteu el perquè perquè no ho sé. Probablement tingui a veure amb la seva composició enzimàtica però encara em perdo jo amb tot això dels enzims. El que us puc dir és que sempre que em despisto amb els temps de fermentació amb una massa de pa que porta farina de fajol, la massa es desmunta, es "desfà" a les mans. Quan m'ha passat això el pa ha acabat a les escombraries perquè no he estat capaç de salvar-lo. Així que les fermentacions han de ser curtes.  
  4. És difícil trobar-li el punt adequat d'hidratació. Per una banda la farina de fajol absorbeix més líquid del que ens podríem arribar a pensar però si ens passem de líquid, ens trobarem amb una massa impossible de formar ja que al no portar gluten, no ens oferirà l'elasticitat suficient. 
Tenint en compte els punts anteriors i sabent que encara no m'encaixen totes les peces del trencaclosques a l'hora de fer pa, la meva preocupació més gran era control.lar les fermentacions i la hidratació de la massa. Faig fer una planificació dins el temps per assegurar-me poder-li dedicar al pa tota l'atenció necessària. Malgrat tot, no les tenia totes ja que a casa nostra la Llei de Murphy hi té entrada lliure. I llavors va ser quan hi vaig caure: el vi!! 

Sé que es fa pa amb vi. Sobretot amb vi negre però a Suïssa també hi ha un pa que es fa amb vi blanc. Jo no havia fet mai pa amb vi encara però si que havia llegit receptes a llibres i a blocs online i em vaig quedar amb la idea que al hidratar una massa amb vi calia tenir en compte dues coses: que l'alcohol retarda les fermentacions i que la hidratació no és mai exacte degut a la matèria seca del vi.    

Just el que em feia falta! El regulador perfecte!! Ja només calia posar-ho a la pràctica i creuar els dits☺

Per orientar-me amb els percentatges vaig arreplegar la recepta del "Weinbrot" del mestre Richemont d'aquí a Luzerna. Aquesta recepta però només porta un tipus de farina i una quantitat de llevat bastant alta. Així que la vaig modificar ja d'entrada conservant però la massa vella per llevar el pa. 

També vaig prendre una altra decisió: com que la farina de fajol aporta aromes a la massa però no l'afavoreix per gaire res més, una part d'aquesta farina anirà a la massa ja fermentada. I per tal de controlar aquesta fermentació, una part del vi també. 



I aquesta és la meva recepta:

Ingredients

Per la massa vella - al 65% d'hidratació

  • 175 grams de farina panificable o de mitja força
  • 25 grams de farina de fajol
  • 65 grams de vi rosat
  • 65 grams d'aigua
  • 2 grams de llevat fresc
  • 4 grams de sal


Per la massa del pa - al 67% d'hidratació

  • 200 grams de massa vella.
  • 950 grams de farina panificable o de mitja força
  • 50 grams de farina de fajol
  • 2 grams de llevat fresc
  • 400 grams d'aigua
  • 270 grams de vi rosat 
  • 20 grams de sal


Procediment

Per la massa vella

  • Barregeu i amasseu tots els ingredients fins aconseguir una massa homogènia. 
  • Feu una bola i poseu-la dins un bol.
  • Tapeu el bol amb film transparent i el col·loqueu en un lloc càlid.
  • Deixeu que comenci a fermentar durant 1 hora.
  • Passat aquest temps guardeu la massa a la nevera fins al moment d'utilitzar-la. No més de 48 hores.


Per la massa del pa

  • Barregeu tots els ingredients menys la sal.
  • Amasseu tot alternant els moments d'amassat amb moments de repòs d'uns 7-10 minuts. Després de 3 torns d'amassat-repòs ja tindreu la massa bastant dominada.
  • Afegiu la sal i amasseu una vegada més.
  • Feu un darrer repòs de 10 minuts.
  • Feu una bola i si la massa es veu llisa i sedosa ja la podeu posar dins un bol a punt per la primera fermentació. Si encara no està prou llisa o es trenca, deixeu-la reposar una vegada més i llavors feu la bola. 
  • Deixeu el bol en un lloc càlid (24°C seria ideal) durant uns 60-70 minuts.
  • Passat aquest temps la massa hauria d'haver doblat el seu volum o gairebé: és hora de tallar i formar. 
  • Evoqueu la massa sobre la superfície de treball i piqueu-la lleugerament per desgasar-la. 
  • Dividiu-la amb tantes peces com us convinguin.
  • Deixeu-les reposar uns minuts i feu-ne boles. Deixeu-les sobre farina amb el junt a sota. Tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les reposar uns 10 minuts per tal que la massa es relaxi.
  • Seguidament podem formar (*)
  • Un cop format haurem de deixar fermentar una segona vegada durant uns 60-75 minuts o optar per la fermentació freda (a la nevera durant tota la nit). Si opteu per la fermentació retardada (acostuma a ser la meva opció), enfarineu la superfície del pa, tapeu amb un drap de lli i ho col·loqueu tot dins una bossa de plàstic (sense tancar massa just) i cap a la nevera. D'aquesta manera la massa pot llevar però està a resguard de la resta d'aliments i olors de la nevera. 

(*) Ja haureu notat que la massa resultant és manejable i es deixa formar bé. Jo vaig optar per fer pans rodons i deixar-los llevar dins un banneton (cistella de fermentació). Podeu donar-li forma de barres si voleu, panets,... el que us sembli. I si no teniu banneton tampoc passa res perquè qualsevol bol que tingueu a casa, un escorredor de peu, la panera del pa, fins i tot una cassola us pot servir. Si té forats per afavorir la transpiració millor però si no en té, tampoc passa res. L'haureu de preparar una mica però: tapeu l'atuell amb un drap que no deixi pèl i l'enfarineu bé. Hi col·loqueu la peça de massa deixant que el junt quedi a dalt i a fermentar. 

Si teniu dubtes sobre com formar el pa, penseu que és normal: JO TAMBÉ!!☺I no em surt mai igual! El format del pa és molt important perquè és quan li donem la tensió necessària a la massa per tal de convertir-la en la peça de pa que volem que sigui i no en una cosa cuita i amorfa. Hi ha una entrada del bloc "Panarras.com" que és genial i que jo consulto moltes vegades. Us la deixo a aquí

Ja podem preparar el forn. Si heu tingut els pans a la nevera durant tota la nit, els traieu abans d'encendre el forn així es temperaran mentre s'escalfa el forn. 
  • Escalfeu el forn a 240°C (dalt i baix) durant uns 45 minuts per assegurar-vos que la temperatura sigui homogènia.
  • Evoqueu el pa sobre la safata del forn, li feu els talls per on voleu que grenyi i cap a dins, amb vapor, durant 12-15 minuts.
  • Seguidament obrim la porta del forn perquè surti el vapor i deixem que el pa es cogui a 210°C durant 35-40 minuts més.
  • Passat aquest temps, apagueu el forn però deixeu el pa dins durant uns 10 minuts més ja que així us assegurareu una crosta ben cruixent. 

Finalment traieu el pa del forn, el col·loqueu sobre una reixeta i deixeu que us canti!! ☺ Espereu que el pa estigui ben fred abans de tallar-lo i a gaudir-lo!!! 


 Pot semblar complicat però és més difícil d'explicar i llegir que de fer! Animeu-vos!! És un pa que s'ho val! Es poden canviar coses i ja us he dit que vull fer altres proves però és un pa més que acceptable. Si no fos així, no us n'hauria parlat encara.

I, si us plau, si hi ha qualsevol cosa que no enteneu, no coneixeu, no sabeu a què em refereixo o no sabeu com fer-ho, NO dubteu a preguntar-me! 

Bona setmana i bon pa!!☺

P.S - I si el que us interessa és un pa més tou per hamburgueses o per l'entrepà dels nens, mireu-vos aquests pans tigre.  

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS