Avui fa justament 1 ANY que vaig publicar la primera recepta!!!! "Hi ha bruixes a la cuina" celebra el seu primer aniversari!!!! ♥
365 dies... 365 dies que han passat d'una volada!! 365 dies que m'han endinsat en aquesta magnifica blogosfera on he pogut "conèixer" gent fantàstica: VOSALTRES! 365 dies que m'han permès no només recopilar les meves receptes sinó compartir-les i descobrir-ne moltes d'altres que es converteixen en reptes i em fan anar descobrint, provant, millorant i aprenent dia si i dia també.
GRÀCIES!!! GRÀCIES per compartir, GRÀCIES per visitar-me, GRÀCIES per seguir-me, GRÀCIES per llegir-me, GRÀCIES per ser-hi!!☺
Vaig començar, bastant insegura i sense saber massa bé com posar-m'hi, amb una recepta d'un pastís de xocolata. Avui, 365 dies més tard, us porto un altre pastís de xocolata. Aquest cop glacejat i amb la particularitat d'estar fet única i exclusivament amb farina d'arròs!!
Vol ser un tribut a allò "alternatiu" ja que, sovint, tot allò diferent del que estem acostumats ens espanta una mica. En el món de la pastisseria i parlant concretament de la farina, sembla que ens costa provar altres farines simplement per provar. Sembla que deixar de banda la farina tradicional de blat només sigui permès i obligat en el cas de tenir al·lèrgia al gluten.
Bé... a casa no hi ha ningú al·lèrgic al gluten però tenia farina d'arròs que m'havia sobrat de quan vaig fer el pa tigre i buscant com podria utilitzar-la, em vaig topar amb aquest pastís. D'entrada vaig arrufar les celles (sí, jo també tinc els meus perjudicis) però vaig decidir que abans d'opinar caldria fer-lo i veure el resultat personalment i... sincerament... ens vam quedar tots AL·LUCINATS!
Ingredients
Pel pastís
- 250 ml d'aigua tèbia
- 60 g de cacau sense sucre
- 240 g de farina d'arròs
- 200 g de sucre
- 1 cullereta d'impulsor
- 1/2 cullereta de sal
- 125 ml d'oli de gira-sol
- 1 cullera d'extracte de vainilla
- 2 culleretes de vinagre de poma o de vi blanc
- Melmelada d'albercoc
- Coco ratllat - opcional
Pel glacejat
- 60 g de sucre llustre
- 100 g de xocolata negre
- 5 cullerades d'aigua tèbia
- 1 cullereta d'extracte de vainilla
Procediment
Escalfarem el forn a 175°C i prepararem un motlle rodó d'uns 22-23 cm tot cobrint la base amb paper sulfurat i engreixant els costats del mateix. També podeu fer servir un motlle rectangular per brownies.
- Desfem el cacau dins l'aigua i reservem.
- Tamisem la farina dins un bol i hi afegim el sucre, l'impulsor i la sal.
- Hi evoquem el cacau amb l'aigua, l'oli i l'extracte de vainilla.
- Remenem fins aconseguir una pasta cremosa i amb tots els ingredients ben integrats.
- Finalment hi afegim el vinagre i remenem uns minuts més barrejar-ho tot bé. No patiu si us sembla que la pasta és tirant a liquida: jo també ho vaig pensar però va perfecte.
- Transferim la pasta dins el motlle i enfornem durant uns 30-35 minuts.
- Així que el pastís està cuit, desemmotllem i el deixem refredar sobre una reixeta durant uns 20 minuts.
- Mentrestant agafem la melmelada d'albercoc i la batem una mica per tal de liquar-la una mica.
- Així que el pastís s'hagi refredat considerablement, podem cobrir la superfície amb la melmelada d'albercoc i el deixem acabar de refredar.
Ara prepararem el glacejat:
- Posem el sucre dins un bol i el reservem.
- Desfem la xocolata al bany maria però sense que l'aigua arribi a bullir.
- Així que veiem que la xocolata ja està pràcticament desfeta, agafem les 5 cullerades d'aigua i les afegim al sucre que teniem reservat.
- Remenem fins a desfer el sucre.
- Hi afegim la cullereta de vainilla i remenem fins a desfer-la i integrar-la del tot.
- Finalment hi afegirem la xocolata desfeta poc a poc i remenarem fins a tenir una crema de xocolata lligada i brillant.
Finalment tirarem el glacejat sobre el centre del pastís per tal de cobrir la superfície i deixarem que regalimi pels costats.
I ja hem acabat!! Podeu deixar que el glacejat s'assenti i prou o podeu fer com jo i deixar-hi caure un polsim de coco ratllat. Això ja va a gust del consumidor☺
No sé si he aconseguit que les fotos transmetin l'essència d'aquest pastís però us puc assegurar que el gust a xocolata NO pot ser més intens i la consistència... en aquest cas no puc parlar "d'esponjós" s'ha de dir "cremós"☺ Es desfà a la boca!! I dir que és BONÍSSIM és dir poc!!
També us diré que és un pastís pels VERDADERS amants de la xocolata. Val la pena fer-ne trossos petits doncs omple molt i seria una pena quedar embafat d'aquesta joia.
El vaig fer ahir al vespre i en vaig fer dues parts per reservar-ne una mica per avui. Em va interessar saber si el pastís és millor fet i menjat o guanya amb el temps. Ahir en vam fer desaparèixer la primera part sense ni respirar i avui...
... doncs avui tenim uns amics a sopar i he aprofitat per servir-los la part que havia reservat a tall de "praliné" amb els cafès.
Els hi han agradat molt i així, com aquell qui no vol la cosa, els han anat fent desaparèixer tots!! Ha estat una bona idea i a nosaltres hem coincidit a dir que el pastís ha guanyat des d'ahir (com si això fos possible! ♥) i que aquesta presentació a mida petita és genial per evitar l'embafament del que us parlava abans☺
Per cert, aprofitaré per participar al "Memòries d'una cuinera" d'aquest mes que, precisament, va...
☺
Per cert, aprofitaré per participar al "Memòries d'una cuinera" d'aquest mes que, precisament, va...
0 komentar:
Posting Komentar