Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Fastenwähe




Les Fastenwähe (pastissets de dejuni) són típics de la regió de Basilea i són, tant fetes a casa com si es compren a les fleques, producte de temporada durant 7 setmanes: des que s'acaben els carnavals fins que arriba la Setmana Santa. 

Jo les anomeno coques de Quaresma ja que de "pastissets" només en tenen el "pa" ☺ En realitat es tracta d'una massa fermentada sense massa floritures PERÒ d'un sabor espectacular ja que porta una quantitat considerable de mantega i llet. A més, la coca es remata decorant-la tradicionalment amb comí. 

Aquesta llavor no només és extremadament aromàtica i gustosa sinó que també té propietat digestives. Tot plegat fa que aquestes coques, si pensem que estem parlant d'una època de dejuni i abstinència, es converteixin en el "pa de cada dia" i que es considerin "un menjar celestial"☺

Ingredients

Per unes 14-15 peces.
  • 15-25 g de llevat de flequer - si la vostra cuina és més aviat calenta no necessitareu més de 15-20 g de llevat. 
  • 400 g de llet a temperatura ambient
  • 60 g + 640 g de farina blanca tradicional
  • 18 g de sal
  • 250 g de mantega freda
  • 10 g d'extracte de malta - es pot substituir per una cullerada de mel 
  • 2 rovells d'ou
  • 3 cullerades de llet
  • Granes de comí o al gust - les meves són de comí i pebre vermell dolç

Procediment 

El primer pas serà elaborar un preferment amb el llevat, la llet i els 60 g de farina.
  • Desfem el llevat amb la llet.
  • Hi afegim els 60 g de farina i formem una primera massa. La reservem.
  • Posem dins un bol la resta de la farina i la sal.
  • Fem volcà al mig i hi posem la massa. No barregem!
  • Tapem i deixem reposar uns 25-30 minuts (tot dependrà de la temperatura de la vostra cuina) fins que la primera massa fermenti. 
  • Passat aquest temps començarem a amassar
  • Quan la massa estigui lligada hi afegirem la mantega. Ho farem a poc a poc i a daus (*)
  • Continuarem amassant fins que aconseguim una massa llisa i que ja no enganxa.
  • Fem una bola amb la massa i la posem dins un bol lleugerament untat amb oli.
  • Tapem i deixarem reposar la massa A LA NEVERA durant 90 minuts tot fent un plec a la massa cada 1/2 hora (introduïu la mà al bol i estireu la massa per tal de doblar-la sobre ella mateixa. Repetiu l'operació per tal de girar-la tota i ja teniu 1 plec) 
(*) Al portar 250 g de mantega, la massa es pot tornar bastant indomable. Un cop afegiu la mantega, us semblarà que es desmunta tota i que és insalvable PERÒ no us rendiu!! Si amasseu amb amassadora simplement no pareu la maquina. Deixeu-la que amassi a mitja potència i veureu que de seguida es torna a lligar. Si amasseu a mà és important que aneu introduint la mantega a la massa realment poc a poc. En aquest cas ajuda moltíssim mantenir la mantega freda. Si us sembla que ha arribat el moment de llençar la tovallola NO ho feu pas!☺ En comptes d'això deixeu la massa-nyap dins la nevera uns minuts i així que s'hagi refredat continueu amb l'amassat. Ajudeu-vos de la nevera sempre que us calgui i veureu que amb pocs minuts teniu la situació salvada i us asseguro que haurà valgut la pena l'esforç!☺



Passada la hora i mitja:

  • Escalfem el forn a 190°C.
  • Traiem la massa de la nevera i la dipositem sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada.
  • Tallem les peces i fem una bola amb cada una d'elles.
  • Les tapem amb un drap i les deixem reposar 10 minuts.
  • Passat aquest temps anem treballant les boles una darrera l'altre: les aplanem amb la mà i els hi donem una forma un pèl allargada, els hi fem 4 talls i les estirem una mica per assegurar-nos l'obertura i les anem dipositant sobre una plata de forn.  
  • Barregem els rovells d'ou amb les cullerades de llet i pintem les coques amb la barreja.
  • Les decorem amb el comí i les granes que haurem escollit.
  • Les tapem amb un drap de cuina i deixem que reposin uns 15 minuts.
  • Finalment enfornem durant uns 20-30 minuts o fins que les veureu ben daurades.
I ja les podem menjar! Fredes són boníssimes però tèbies... no tant menjar celestial sinó un pecat capital!! ☺




Proveu de fer-les i veureu que bones!!! 

I no us deixeu intimidar: poden semblar complicades PERÒ no ho són gens. Un cop tingueu el procediment per mà, és tot plegat molt senzill. Jo les faig cada dos per tres perquè a més es poden congelar i amb un cop de forn les tenim cada matí com "recent fetes"☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de xocolata amb farina d'arròs

Avui fa justament 1 ANY que vaig publicar la primera recepta!!!! "Hi ha bruixes a la cuina" celebra el seu primer aniversari!!!! ♥





365 dies... 365 dies que han passat d'una volada!! 365 dies que m'han endinsat en aquesta magnifica blogosfera on he pogut "conèixer" gent fantàstica: VOSALTRES! 365 dies que m'han permès no només recopilar les meves receptes sinó compartir-les i descobrir-ne moltes d'altres que es converteixen en reptes i em fan anar descobrint, provant, millorant i aprenent dia si i dia també.

GRÀCIES!!! GRÀCIES per compartir, GRÀCIES per visitar-me, GRÀCIES per seguir-me, GRÀCIES per llegir-me, GRÀCIES per ser-hi!!☺

Vaig començar, bastant insegura i sense saber massa bé com posar-m'hi, amb una recepta d'un pastís de xocolata. Avui, 365 dies més tard, us porto un altre pastís de xocolata. Aquest cop glacejat i amb la particularitat d'estar fet única i exclusivament amb farina d'arròs!! 

Vol ser un tribut a allò "alternatiu" ja que, sovint, tot allò diferent del que estem acostumats ens espanta una mica. En el món de la pastisseria i parlant concretament de la farina, sembla que ens costa provar altres farines simplement per provar. Sembla que deixar de banda la farina tradicional de blat només sigui permès i obligat en el cas de tenir al·lèrgia al gluten.

Bé... a casa no hi ha ningú al·lèrgic al gluten però tenia farina d'arròs que m'havia sobrat de quan vaig fer el pa tigre i buscant com podria utilitzar-la, em vaig topar amb aquest pastís. D'entrada vaig arrufar les celles (sí, jo també tinc els meus perjudicis) però vaig decidir que abans d'opinar caldria fer-lo i veure el resultat personalment i... sincerament... ens vam quedar tots AL·LUCINATS! 



Ingredients

Pel pastís

  • 250 ml d'aigua tèbia
  • 60 g de cacau sense sucre
  • 240 g de farina d'arròs
  • 200 g de sucre
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1/2 cullereta de sal
  • 125 ml d'oli de gira-sol
  • 1 cullera d'extracte de vainilla
  • 2 culleretes de vinagre de poma o de vi blanc
  • Melmelada d'albercoc
  • Coco ratllat - opcional

Pel glacejat

  • 60 g de sucre llustre
  • 100 g de xocolata negre
  • 5 cullerades d'aigua tèbia
  • 1 cullereta d'extracte de vainilla


Procediment

Escalfarem el forn a 175°C i prepararem un motlle rodó d'uns 22-23 cm tot cobrint la base amb paper sulfurat i engreixant els costats del mateix. També podeu fer servir un motlle rectangular per brownies. 
  • Desfem el cacau dins l'aigua i reservem.
  • Tamisem la farina dins un bol i hi afegim el sucre, l'impulsor i la sal.
  • Hi evoquem el cacau amb l'aigua, l'oli i l'extracte de vainilla. 
  • Remenem fins aconseguir una pasta cremosa i amb tots els ingredients ben integrats.
  • Finalment hi afegim el vinagre i remenem uns minuts més barrejar-ho tot bé. No patiu si us sembla que la pasta és tirant a liquida: jo també ho vaig pensar però va perfecte. 
  • Transferim la pasta dins el motlle i enfornem durant uns 30-35 minuts.
  • Així que el pastís està cuit, desemmotllem i el deixem refredar sobre una reixeta durant uns 20 minuts.
  • Mentrestant agafem la melmelada d'albercoc i la batem una mica per tal de liquar-la una mica.
  • Així que el pastís s'hagi refredat considerablement, podem cobrir la superfície amb la melmelada d'albercoc i el deixem acabar de refredar.
Ara prepararem el glacejat:
  • Posem el sucre dins un bol i el reservem.
  • Desfem la xocolata al bany maria però sense que l'aigua arribi a bullir.
  • Així que veiem que la xocolata ja està pràcticament desfeta, agafem les 5 cullerades d'aigua i les afegim al sucre que teniem reservat.
  • Remenem fins a desfer el sucre.
  • Hi afegim la cullereta de vainilla i remenem fins a desfer-la i integrar-la del tot.
  • Finalment hi afegirem la xocolata desfeta poc a poc i remenarem fins a tenir una crema de xocolata lligada i brillant.
Finalment tirarem el glacejat sobre el centre del pastís per tal de cobrir la superfície i deixarem que regalimi pels costats.

I ja hem acabat!! Podeu deixar que el glacejat s'assenti i prou o podeu fer com jo i deixar-hi caure un polsim de coco ratllat. Això ja va a gust del consumidor☺

No sé si he aconseguit que les fotos transmetin l'essència d'aquest pastís però us puc assegurar que el gust a xocolata NO pot ser més intens i la consistència... en aquest cas no puc parlar "d'esponjós" s'ha de dir "cremós"☺ Es desfà a la boca!! I dir que és BONÍSSIM és dir poc!! 

També us diré que és un pastís pels VERDADERS amants de la xocolata. Val la pena fer-ne trossos petits doncs omple molt i seria una pena quedar embafat d'aquesta joia. 

El vaig fer ahir al vespre i en vaig fer dues parts per reservar-ne una mica per avui. Em va interessar saber si el pastís és millor fet i menjat o guanya amb el temps. Ahir en vam fer desaparèixer la primera part sense ni respirar i avui... 



... doncs avui tenim uns amics a sopar i he aprofitat per servir-los la part que havia reservat a tall de "praliné" amb els cafès. 


Els hi han agradat molt i així, com aquell qui no vol la cosa, els han anat fent desaparèixer tots!! Ha estat una bona idea i a nosaltres hem coincidit a dir que el pastís ha guanyat des d'ahir (com si això fos possible! ♥) i que aquesta presentació a mida petita és genial per evitar l'embafament del que us parlava abans☺

Per cert, aprofitaré per participar al "Memòries d'una cuinera" d'aquest mes que, precisament, va...


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Fasnachtschüechli

Abans d'enterrar la sardina definitivament, vull que conegueu aquestes delícies de Carnaval.


Els noms poden ser "Hasenöhrli", "Chruchtele", "Beignets de Carnaval", "Marveilles", "Chneublätz", ... I això és perquè no són d'una regió concreta sinó que es poden trobar a tot el llarg i ample (de la petita) Confederació Helvètica☺

La curiositat és que antigament cada peça de massa es formava estirant-la amb els dits sobre el genoll (diuen i esperem que sigui cert) després de rentar-lo a consciencia per l'ocasió ☺

Es necessita una mica de temps per estirar cada un dels "pastissets" i seguidament fregir-los però la recepta per ella mateixa és molt senzilla:

Ingredients

Per unes 24 peces
  • 3 ous
  • 20 g de sucre
  • 60 g de mantega
  • 2 cullerades de Kirsch 
  • 20 g de nata líquida
  • 400 g de farina blanca
  • 2 litres d'oli de gira-sol per fregir-les
  • Sucre llustre per decorar-les

Procediment

  • Barregem els ous, el sucre, la mantega, el Kirsch i la nata líquida en un bol i batem fins a tenir-ho tot ben integrat.
  • Hi afegim la farina poc a poc i amassem fins a aconseguir una massa homogènia. Si ho feu a màquina utilitzeu ara l'accessori ganxo i manteniu la velocitat a mig nivell. 
  • Evoqueu la massa sobre la superfície de treball i feu una bola amb ella.
  • Emboliqueu-la amb film i deixeu-la descansar a la nevera durant 1 hora.
  • Passat aquest temps, traieu la massa de la nevera i treballeu-la com si fos plastilina per tal d'aconseguir un cilindre d'uns 3 cm de gruix. 
  • Talleu el cilindre en porcions, d'altra vegada, 3 cm. Cada una d'aquestes porcions serà un dels "pastissets". Us en sortiran unes 24.
  • Tapeu les 24 peces amb film perquè no s'assequin i comenceu a estirar-les una a una. Cal que els hi doneu forma de circumferència i que les estireu ben fines. Les tindreu del gruix adequat així que pugueu veure la superfície de treball a través de la pasta. Us adonareu que la massa és molt elàstica i que la podeu manipular i acabar de formar molt fàcilment amb els dits.





  • A mida que les aneu formant, les podeu anar apilonant i separant amb un tros de film en un racó de la superfície de treball. 
  • Quan us falti estirar-ne 6 o 7, ja podeu posar l'oli dins un cassó i escalfar-lo. La temperatura de fregir serà entre 170-175°C    
  • Així que tingueu tots els pastissets estirats i l'oli hagi agafat la temperatura adequada ja podeu començar a fregir-los. 
A l'hora de fregir-los heu de tenir presents 3 coses:

  • La massa és absolutament adaptable i no cal que us preocupeu massa a l'hora de posar-la dins el cassó. Si us sembla que la rodona que heu format es massa gran o massa petita, si es doblega o sembla que queda deformada... la massa s'enfonsa d'entrada i a la que torna a la superfície ho fa completament estirada i agafant la mida del cassó☺ 



  • Els "Fasnachtschüechli" tenen una clara forma ondulada. Per aconseguir-ho només cal que us ajudeu amb 2 culleres de fusta i els aneu enfonsant a l'oli a mida que es couen. Us adonareu de quan no cal fer-ho més perquè la massa ja cuita perd flexibilitat i ja no serà fàcil enfonsar-la. 
  • No patiu si al enfonsar-los amb les culleres es trenquen una mica. Al sortir de l'oli s'assequen una mica però aquestes delícies de Carnaval són conegudes per la seva fragilitat i SEMPRE es trenquen d'una banda o d'una altra.
Així que el pastisset adquireix rigidesa, ja el podeu treure i deixar-lo sobre paper de cuina per tal d'escòrrer tot l'oli. Un cop freds ja només ens faltarà espolsar-los amb sucre llustre a consciència i... MENJAR-LOS!!!!


Vinga, a veure si us animeu a provar-les un dia perquè realment són addictives!!!!! Això sí... no us deixeu enganyar per la seva lleugeresa: són una bomba!!! Boníssimes però si us deixeu endur i no pareu... us podeu arribar a trobar realment malament i si no us ho creieu li podeu preguntar a en Reto!! ☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Berliner


Si hi ha alguna cosa que trobo a faltar quan arriben aquestes dates, són els llardons!!!! A Suïssa no es troben llardons!!! L'any passat vaig fer-los jo mateixa a casa. Sí! Vaig anar al carnisser, vaig comprar grassa de l'esquena del porc i apa.☺

Però aquest any... aquest any el Carnestoltes ens ha enganxat malament. A casa hem estat malalts les darreres setmanes i no només nosaltres sinó que a la feina també han anat caient nens i educadores. M'ha tocat treballar més hores de les establertes amb MOLT poc temps lliure. I el poc temps lliure que tinc, el dedico a un curs online de Macarons que estic fent amb Bake-Street (un bloc que, independentment dels cursos que ofereix, em té completament fascinada). Així, amb tot el greu del món, aquest any NO hi ha llardons!! 

Malgrat tot... no hi ha mal que per bé no vingui!☺

A Suïssa el Carnaval es viu intensament: va començar el Dijous Llarder i acabarà... el 12 de març! Sí! Passat el Dimecres de Cendra, quan a tot arreu "s'enterra la sardina" i s'acaba la gresca, a Suïssa la comencen les regions protestants i el Carnestoltes continua!!! Els pobles i ciutats es van succeint i així els fanàtics d'aquesta festa no es perden ni una celebració...

... celebració o hauria de dir CELEBRACIONS ja que la gent surt al carrer de dia i de nit, de dilluns a divendres i les colles de "Guggenmusik" animen totes les hores del dia. Tot plegat és una mica més... més fosc que el Carnaval català però amb una tradició d'anys i amb regions com Luzerna o Basilea que han passat a ser conegudes internacionalment. Us en podeu fer una idea si mireu aquest vídeo PERÒ aneu-lo passant ràpid perquè és el directe de la TV de l'any passat i es pot fer una MICA llarg ☺



Com no pot ser d'altra manera en tradicions viscudes a pols, la cuina també està plena de festa i alegria aquests dies. Hi ha diferents postres, dolços i masses fermentades que no poden faltar a cap Carnaval i com que jo no tinc llardons...

Els "Berliner" són juntament amb els "Fasnachtschüechli" els més coneguts i comercialitzats. Segurament també són els menys suïssos de tots ja que són originaris d'Alemanya on es mengen per Carnaval però tampoc poden faltar a cap festa de Cap d'Any.



Per aconseguir un "Berliner" hem de seguir 3 passos: preparar la massa, fregir-la i omplir-la. No és complicat però requereix una miqueta de temps☺ Som-hi!!

La recepta, tot i tenir-ne més d'una a l'abast (fins i tot en Xavier Barriga n'inclou una dins el seu llibre "Brioxeria"), l'he tret de la pàgina Honest Cooking ja que després de diferents proves, és la que m'ha donat el resultat esperat: un gust boníssim i una textura molt fina. Després de tunejar-la una mica, queda així:


Ingredients

Per 8 "Berliner" i  8 boles de xocolata☺

Per la massa

  • 250g de farina
  • 14 g de llevat fresc 
  • 1 ou
  • 50 ml de nata
  • 75 ml de llet
  • 40 g de sucre
  • 1 polsim de sal 
  • 40 g de mantega

Per fregir-los

  • 2 litres d'oli de gira-sol

Per l'acabat

  • 200 g de sucre llustre
  • Gelea o melmelada de gerds
  • Crema de xocolata (Nuttella o Nocilla)☺


Procediment

Primerament prepararem la massa.
  • Barregem tots els ingredients per la massa menys la mantega.
  • Amassem per tal de compactar tots els ingredients. Ho podeu fer a mà o a màquina fent servir l'accessori ganxo.
  • Quan la massa ja està tota unida hi afegirem la mantega tallada trossos. 
  • Ara caldria amassar fins que la pasta deixi d'enganxar-se a les mans o a les parets del bol de l'amassadora. Jo ho he fet a màquina i m'han calgut 2 amassades de 7 minuts amb una pausa de 10 minuts al mig. La mantega desmuntarà la massa PERÒ aquesta es torna a compactar a còpia d'anar amassant. Si ho feu a mà, aneu alternant minuts d'amassat amb minuts de repòs ja que d'aquesta manera no descansa només la pasta sinó també vosaltres i no es fa tant feixuc. 
  • Un cop la massa ja no s'enganxa la tirem sobre la superfície de treball, li fem un darrer plec i la posem dins un bol prèviament untat amb oli d'oliva. Cobrim amb film i la deixem reposar de 45 minuts a 1 hora.
  • Passat aquest temps la tornem a tombar sobre la superfície de treball, la pressionem amb els dits per tal de desinflar-la i li fem 2 plecs més. 
  •  La tornem al bol untat d'oli i la deixem reposar uns altres 40-45 minuts.
  • Ara ja la tindrem apunt per fer els "Berliner".
  • Per fer-los posem la massa sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada.  
  • Pressionem altra vegada per treure l'aire.
  • L'estirarem amb un corró de cuina per tal d'aconseguir un rectangle 1.5 - 2 cm de gruix.
  • Amb un tallador de galetes rodó (un got també serveix) anirem tallant els "Berliner".



    • Traspasseu-los sobre una safata de forn lleugerament enfarinada. 
    • Agafeu la massa restant i en feu una bola. 
    • La deixeu reposar uns minuts i repetiu els darrers 4 punts fins que acabeu tota la massa...
    ... us confessaré que tinc una mania! 

    Crec, opinió absolutament personal, que el fet d'amassar i estirar diverses vegades la massa fa que la pèrdua d'aire sigui més que la desitjada i els "Berliner" cada vegada siguin menys esponjosos. Per això jo acostumo a fer tants "Berliner" com em surten amb la primera estirada i, desprès, faig una bola amb la massa restant, la deixo reposar uns minuts, la divideixo en peces d'uns 30 grams i en faig boles.



    Boles que després omplo de xocolata!!!☺



    I surten ben bones, us ho asseguro!! ☺

    Aprofiteu mentre els "Berliner" (i les boles) es relaxen per fer escalfar l'oli. Ho podeu fer a la fregidora però a mi m'agrada més el cassó ja que em sembla que els tinc més a la mà. 

    La temperatura ideal per fregir-los és 170°C. Si ho feu amb la fregidora no hi ha cap problema doncs normalment és una de les temperatures programades i si ho feu amb el cassó podeu fer servir un termòmetre o segur que coneixeu el truc de la cullera de fusta, oi? L'oli estarà prou calent quan al introduir el pal d'una cullera de fusta, aquest queda envoltat de bombolletes. 

    El fregit no té massa secret però per tal d'aconseguir que els quedi el cercle claret característic al centre, s'aconsella fregir-los no més de 2 minuts per banda i només els tocarem per girar-los. El millor resultat s'obté si ho feu en 2 vegades: 1 minut per banda i repetiu 1 minut per banda. 

    Si us decidiu a fer pilotes, aquestes necessiten uns minuts més per no quedar crues. Com que tot plegat dependrà de la mida de les mateixes, el millor és si n'agafeu una de cap de turc i la sacrifiqueu. Així estareu segurs de si li falta fregida i, més o menys, de l'estona que falta. 

    Així que els tinguem fregits els traurem i els deixarem escórrer damunt paper de cuina i els acabarem:
    • Prepararem 1 plat amb el sucre llustre.
    • Batem lleugerament la gelea. Sí, ja sé que sona estrany però al batre-la li trenquem la consistència gelatinosa i ens serà més senzill manipular-la.
    • La posarem dins una mànega pastissera (millor si és d'un sol ús) i la prepararem amb el broquet per omplir. 
    • Així que puguem manipular els "Berliner" però mentre encara són tebis, els arrebossem amb el sucre llustre i els deixem que s'acabin de refredar. Aquest pas és igual en el cas de les boles. 
    • Quan ja els tenim freds els punxem amb el broquet de la mànega pastissera fins a la meitat i els anem omplint a mida que anem reculant el broquet cap a l'exterior. Pareu així que el broquet deixi el "Berliner". Les boles de xocolata segueixen el mateix procediment. Jo les omplo amb Nutella que prèviament escalfo una mica al bany maria perquè sigui més fàcil de manipular.

    I ja els teniu apunt!! La gelea acostuma a regalimar una mica. No cal que els netegeu ni que feu res d'especial. Deixeu-los reposar sobre una reixeta i veureu que la gelea, en contacte amb l'aire, torna a agafar la consistència gelatinosa ràpidament i deixa de sortir mentre que la sobrant us caurà sobre el marbre.

    Apa! A gaudir del Carnaval i d'aquests "Berliner" que són deliciosos!!!! Sols o... acompanyats d'una pilota de xocolata!! ☺



    Ostres que gairebé me m'oblido!!!!! Aquesta recepta també us pot servir per fer dònuts si voleu PERÒ... si tot això del fregir us va massa gros o voleu evitar olis i grasses, encara teniu una altra opció!!☺

    Mentre els "Berliner" es relaxen a la safata del forn, en comptes de posar l'oli a escalfar podeu encendre el forn a 180°C i coure'ls al forn fins que quedin daurats: uns 20 minuts. Us quedaran uns panets absolutament esponjosos que, un cop cuits però encara tebis, es poden arrebossar igualment amb sucre llustre i els podeu servir acompanyats d'una bona melmelada, una crema de xocolata o simplement "al natural" amb un bon cafè!!!

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS