Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Panets de llet

Diumenge de Rams i jo fent panets de llet...

... sí, ja sé que segurament hauria de començar a pensar amb els dolços i les tradicions més de Pasqua i Setmana Santa però aquesta recepta ja fa uns dies que la tenia pendent. 




Una recepta que he fet en moltíssimes ocasions i si la Pilar no me l'hagués demanat pel seu fill... no hauria pensat a publicar-la mai! Així anem de despistats☺
Els panets resultants no poden ser més esponjosos! Són boníssims! Tous i amb un toc dolç però res exagerats. Creieu-me quan us dic que tant a casa com a on sigui que els he portat, la gent va "picant" com si de pipes estiguéssim parlant: s'acaben en un obrir i tancar d'ulls! 



Abans d'anar a la recepta pròpiament, deixeu-me que us avanci una cosa que potser us sorprendrà: els panets els faig amb llet en pols i aigua! 
I ara és quan us podeu preguntar: llet en pols? No puc fer servir llet tradicional? La resposta és que sí PERÒ... no us ho aconsello! Per no allargar-me ara amb explicacions que potser no us interessen del tot, us dono primer la recepta i al final, a les notes, ja us explicaré el perquè de tot plegat☺


Ingredients

  • 500 grams de farina de força
  • 250 grams d'aigua
  • 25 grams de llet en pols
  • 1 ou
  • 40 grams de sucre
  • 40 grams de mel
  • 5 grams de sal
  • 4 grams de llevat sec
  • 75 grams de mantega ben freda
  • 1 rovell d'ou i 3 cullerades de llet per pintar els panets


Procediment

  • Barregem tots els ingredients per la massa menys la mantega i comencem a amassar.
  • Amassem tot intercalant descansos per deixar que la massa es relaxi i el gluten es vagi desenvolupant. Si amasseu a màquina podeu amassar 2 minuts i deixar reposar la massa durant uns 7 minuts aproximadament. Si amasseu a mà el mètode que a mi m'agrada més per aquesta massa és el mètode francès o mètode Bertinet. És una massa que, sobretot al principi, pot ser bastant enganxosa... paciència!☺
  • Després de 2 tandes de 2-7 minuts, ja podeu afegir-hi la mantega. Si amasseu a mà hi podeu afegir la mantega així que veieu que la massa és homogènia. La mantega ha de ser freda. El millor és guardar-la tallada a trossets dins la nevera fins al moment de fer-la servir i anar-la afegint a la massa poc a poquet. 
  • Un cop la mantega està integrada, seguiu amassant fins que veieu que la massa està llisa i lluent. Hauria de passar la proba de la membrana però vaja... no us hi obsessioneu☺ 
  • Ara farem una bola i la deixarem dins un bol untat amb oli. Taparem amb film transparent i la deixarem fermentar durant unes 2 hores. Heu de veure que ha augmentat de volum clarament.

Quan arribem a aquest punt sempre us dic que, si voleu, podeu deixar la massa tota la nit a la nevera. En aquest cas és MOLT recomanable ja que les masses enriquides treuen molt benefici d'una fermentació lenta. No només el sabor sinó que el fred els hi dóna més cos i fermesa i això ens fa la feina més fàcil a l'hora de dividir i formar perquè la massa s'enganxa menys.  


Si la voleu posar a la nevera, poseu un film transparent (lleugerament untat amb oli) a tocar de la massa i llavors introduïu tot el bol dins una bossa de plàstic i li feu un nus balder. D'aquesta manera ens assegurem de no perdre gens d'humitat.    


Sigui com sigui, els passos següents són els mateixos tant si opteu pel mètode directe com si decidiu fermentar en fred. En aquest darrer cas però, penseu a treure la massa de la nevera 1 hora abans de voler continuar. 


Seguim!


Un cop la massa ja ha fermentat en bloc arriba l'hora de dividir, formar i enfornar:

  • Escalfeu el forn a 180°C
  • Bolquem la massa sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada.
  • Li donem uns copets lleugers per desgasar-la i passem a dividir-la. 
  • Tallem porcions de 50 grams (està clar que les podeu fer més grosses si voleu però a mi els 50 grams em semblen la mida ideal del panet de llet de sempre☺)
  • Les deixem reposar uns 10 minuts i les formem. Aquí també teniu moltes opcions però a mi simplement m'agrada ser tradicional així que acostumo a fer-ne boles o aquesta forma d'avui, un xic més ovalades.
  • Aneu col·locant els panets sobre una safata de forn. Els panets s'expandeixen dins el forn però no patiu per deixar-hi molt d'espai. Si s'enganxen els uns amb els altres tampoc passa res: un cop freds es poden separar fàcilment. 
  • Els pinteu amb una barreja de rovell d'ou i llet.
  • Deixeu que fermentin durant uns 30 minuts i els torneu a pintar.

Els panets de llet ja estan llestos per enfornar! Només els hem de coure durant uns 20-25 minuts. Vigileu-los perquè així que agafen color poden passar del daurat al cremat molt ràpidament! Sé del que parlo!☺

I ja els tenim!! Els deixeu refredar i BON PROFIT!! 





Animeu-vos a fer-los perquè són increïbles i serveixen tant pel dia a dia com per ser els reis de qualsevol festa! I els panets de llet NO són només coses de nens!☺ 

En qualsevol cas, espero que el teu fill Pilar en gaudeixi a totes hores! Una abraçada molt forta i merci per la confiança!♥

Ostres i dir que es poden congelar!! Dubto que us calgui però sapigueu que es pot fer i només heu de tenir en compte que a l'hora de congelar-los no s'enganxin els uns amb els altres. Per descongelar-los només cal que els traieu del congelador i els deixeu, tapats amb un drap de cuina, en un lloc càlid. Queden perfectes!!

NOTES


La llet...


... ja fa temps que he optat per fer aquesta barreja (aigua-llet en pols) a l'hora d'afegir llet a les masses fermentades i enriquides. Un dels avantatges és molt clar: la llet en pols sempre la tinc a mà al calaix i no he de patir per si algú s'ha begut el darrer glop sense avisar☺

Però, com us podeu imaginar, hi ha altres raons i de més pes que una simple qüestió de logística. La llet en pols té unes propietats que afecten molt positivament la massa:
  1. Té capacitat per absorbir la humitat. Al afegir llet en pols a una massa, estem augmentant la capacitat d'absorbir aigua de la mateixa i el resultat serà una massa molt més tendra i esponjosa. 
  2. Emulsiona. Encara que pugui semblar una "xorradeta",  amb una massa enriquida com aquesta, a la que li afegim ous i mantega, qualsevol ajuda extra que faciliti la mescla homogènia de l'aigua i les grasses, és d'agrair.   
  3. Ajuda a que el pa aguanti més dies fresc (tot i que en aquest cas això és irrellevant☺)
  4. Les masses són més elàstiques i manejables.
  5. I, per acabar, ajuda a que la molla del pa sigui regular i sense forats massa grossos.

Aquestes són les raons per les quals, malgrat ser possible, jo us recomanaria no fer servir llet convencional a l'hora d'elaborar aquest pa o qualsevol altre que requereixi llet i porti també ous i mantega. El resultat és realment diferent. La diferència no es nota només a l'hora de menjar el pa, no. Ja es nota mentre amassem perquè la massa resultant d'utilitzar llet tradicional és més rígida i sembla que no ens dóna prou joc. 

Si us animeu a fer servir la barreja aigua + llet en pols, us podeu guiar per les indicacions de darrera el paquet de la llet: és el que jo faig! A la xarxa hi ha moltes opinions sobre el percentatge adequat de llet per cada 100 ml d'aigua però, al final, el que diu el fabricant és el que acostuma a funcionar millor. 

A tall orientatiu però us diré que, tal i com podeu veure a la recepta, la proporció de llet en pols adequada va sobre el 10% en quan al volum d'aigua. Així si una recepta ens demana 250 ml de llet, podem agafar sense problemes 250  ml d'aigua + 25 grams de llet en pols.

I ja està!! NO us atabalo més que ja us he donat prou la tabarra!!☺ Sou uns solets per aguantar-me!! PERÒ què, ho sabíeu tot això???

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Galetes d'espelta i xocolata

Trobo que les galetes són la millor opció per tenir de reserva per quan ens pica el cuquet dolç☺A nosaltres ens agraden molt, sobretot les galetes toves!!



Aquestes amb farina d'espelta són boníssimes!! Amb un sabor a xocolata ben intens! Amb els ulls tancats et pot semblar que t'estàs menjant un Brownie amb entrebancs de fibra. 

I heu vist quins segells més xulos? Fa pocs que els vaig comprar i m'ha fet gràcia provar-los de seguida però aquesta massa és ideal per a qualsevol tipus de segell o tallador.  

Ingredients 

Per unes 35-40 galetes
  • 2 ous
  • 250 grams de sucre llustre
  • 250 grams de mantega a temperatura ambient
  • 500 grams de farina d'espelta
  • 75 grams de cacau
  • 1 polsim de sal
  • 1 beina de vainilla

Procediment

Prepareu 2 safates amb paper sulfurat. Abans d'enfornar haurem de deixar la massa ja estirada a la nevera així que les safates us haurien de cabre dins. Si les de forn no us hi caben, no passa res doncs les galetes fredes es poden passar molt fàcilment d'una safata qualsevol a la safata del forn. 
  • Batem els ous, el sucre llustre i la mantega fins que aconseguim una massa ben esponjosa.
  • Tamisem la farina, el cacau i el polsim de sal. Ho afegim a la barreja a poc a poc i sense batre. Ho integrem airosament amb una espàtula.
  • Finalment hi afegim les llavors de vainilla.
  • Quan tenim la massa preparada la posarem sobre una safata (potser dues) i l'estirem amb un corró fins a deixar-la del gruix que volem les galetes. Això anirà al vostre gust. Les meves teniem uns 5-6mm.
  • La massa estirada la taparem amb film transparent i la posarem a la nevera unes 2 hores.
  • Passat aquest temps escalfem el forn a 180°C.
  • Ja podem fer les galetes amb els talladors o segells que més ens agradin fins a tenir tota la massa acabada.
  • Abans d'enfornar-les, deixarem la safata 20 minuts a la nevera.
  • I cap al forn! Només necessiten 7-8 minuts de cocció.

Un cop fetes les deixeu refredar i ja hem acabat! ☺

Al fer servir aquest segell de cares, m'ha semblat divertit convertir-los en "personetes" amb aquest cabells cruixents de Müesli. A més, com que porto uns dies intentat acabar les restes que queden pels calaixos, he pogut desfer-me d'un grapat de Candy Melts que havien quedat arraconats. 

A veure si us agraden!

NOTES
  1. Aquesta massa no s'expandeix al introduir-la al forn, en part gràcies a refredar-les abans d'enfornar, però sí que s'assenta i guanya uns mil·límetres. Deixeu un xic d'espai entre galetes a la safata.
  2. Si feu servir segells és millor refredar les galetes al congelador. En el meu cas la diferència entre la nevera i el congelador és que les galetes queden amb amb les faccions de la cara com difuminades. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de castanya i farina de fajol - 2n aniversari del bloc

Avui el bloc fa 2 anys!!☺




Estic contenta d'haver-lo començat! No hi ha dubte que ha valgut molt la pena. Ja no només per la recopilació ordenada de receptes de casa (d'altra manera les tindria totes escampades i mig perdudes a hores d'ara) sinó per tot el fantàstic món blogger que s'ha obert davant meu!! 

Sí, una xarxa molt ben teixida que no tenia per mà (sóc molt de llibres i paper jo) i que em sorprèn i fa que us admiri cada dia més! ☺ De veritat que sou increïbles!!! El llistó culinari i reboster virtual és molt, MOLT alt! Hi ha milions de receptes interessants que allarguen la meva llista de "pendents" per minuts, porteu un ritme de publicació que a mi m'és impossible, una estètica i un disseny que em deixa amb la boca oberta i m'esperona per intentar millorar cada dia,... s'ha de veure per creure-ho!!

Gràcies!!! Gràcies per ser-hi!! Per ser a aquí amb mi i per ser simplement allà fora mostrant els vostres talents i fent que jo m'hi esforci més cada dia! Gràcies!! I espero poder compartir amb vosaltres MOLTS anys més de receptes que fan salivar☺

I per fer d'aquest dijous un dia una mica més especial, us proposo un pastís "de calaix". Sí, un pastís d'aprofitament de les restes que em calia fer servir abans de començar una nova temporada. Però és un pastís fet a consciència també: quan vaig tenir sobre la taula totes les restes i culs de bossa del calaix, vaig recordar que havia vist una foto d'un pastís a Pinterest amb ingredients similars. La recepta original la podeu trobar a aquí. He fet alguna petita modificació però crec que he conservat bastant l'essència del pastís. 

Per cert, és un pastís que porta farina de fajol i jo... sóc una enamorada d'aquesta farina!! ♥ 

A veure què us sembla:

Ingredients

  • 1 taronja - el suc i la ratlladura (la pela d'entrada la reserveu)
  • 5 flors d'anís estrellat - també podeu fer servir 1 cullereta de grana d'anís (matafaluga)
  • 100 grams de mantega tova
  • 100 grams de sucre
  • 100 grams de puré de castanyes
  • 1 beina de vainilla
  • 2 ous - separem les clares dels rovells
  • 2 peres
  • 50 grams de farina de castanyes
  • 50 grams de farina de fajol
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1 polsim de sal
  • Gotes de xocolata per decorar o qualsevol altre acabat que li volgueu donar. L'original porta una cobertura de xocolata negra que també ha d'estar molt bé però jo havia d'acabar un cul de gotes de xocolata☺


Procediment

Escalfeu el forn a 180°C (sobre i sota) i prepareu el motlle tot untant-lo i folrant-lo amb paper sulfurat. La recepta és per un motlle d'uns 18 cm de diàmetre. I comencem: 

  • Posem el suc de la taronja dins un cassó al foc fins que arrenqui el bull i hi afegim les flors d'anís estrellat. 
  • Retirem del foc, tapem i deixem que s'infusioni al mateix temps que es refreda.  
  • En un altre bol batem la mantega i el sucre fins que quedin ben esponjosos.
  • Hi afegim el puré de castanyes, la pell de la taronja, la beina de vainilla, els 2 rovells d'ou i el suc de taronja a l'anís (fred i colat).
  • Batem fins que tot quedi ben integrat.
  • Pelem les peres i les tallem a daus. Les reservem un petit moment.
  • Tamisem les farines, l'impulsor i la sal. Ho afegim a la massa i ho integrem bé amb l'espàtula.
  • Muntem les clares a punt de neu i també les afegim a la massa amb moviments airosos.
  • Finalment hi incorporem les peres.
  • Posem la massa final dins el motlle, decorem (o no) i enfornem.


El pastís necessita uns 40-45 minuts de cocció però, com sempre dic, cada forn és un món i no hi ha res com fer la prova de l'escuradents abans de treure el pastís del forn. 

Un cop cuit el deixeu refredar uns minuts, desemmotlleu i el deixeu refredar del tot abans de cobrir-lo de xocolata o d'ensucrar-lo amb sucre llustre o...

És un pastís sense gluten i amb una combinació de farines molt aromàtiques. Té un sabor molt intens al mateix temps que es desfà a la boca. No queda un pastís esponjós, no. Més aviat es podria comparar amb una mena de pudding sense ser-ho o... amb una consistència semblant a la dels polvorons però més humida. l'haureu de fer per saber què vull dir!☺


Sigui com sigui és MOLT bo i si l'acompanyeu d'un núvol de nata... segur que voldreu repetir!


I abans d'acabar dir-vos que estic actualitzant dues de les entrades del bloc: 
  1. El pastís de xocolata de la primera entrada: quina foto PER FAVOR!!! És un pastís molt gustós i que no pot ser més senzill però la foto no li fa justícia!!!☺ 
  2. El pa de cervesa negra. El faig molt sovint. M'encanta l'olor d'aquest pa quan està fred i m'embriaga l'olor de la massa mentre el vaig amassant. La fórmula actual però , varia bastant de la publicada. L'he anat fent meva i amb el temps i la pràctica he anat reduït llevat, les fermentacions són més controlades, el format també ha millorat... vaja que la recepta que tinc publicada ha deixat de ser "la meva" i cal actualitzar-la. Ja està fet!! ☺
Així que ho tingui tot enllestit us avisaré a aquí i al Facebook!

Gràcies a tots!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de llavors de rosella austríac

Àustria!


Les #reposterasporeuropa ja tornem a voltar-la!





La Carolina de Carri's Cupcake és qui ha proposat destí aquesta vegada i val a dir que no ens ho ha posat fàcil!! Àustria és el país de la música, de la literatura i, com no, de la cuina!! Qui no coneix o ha sentit parlar del pastís Sacher o dels "Apfelstrudeln"? Però la tradició dolça austríaca té moltes més delícies i es fa difícil decidir-se. 

No seria sincera si no us dic que a mi el que realment em té el cor robat són els Kaiserschmarren!! Són la simplicitat feta dolç!! Però com que ja els tenia publicats, he decidit llançar-me a un pastís que tenia pendent de feia temps: el Mohnkuchen!! 


N'havia sentit MOLT a parlar, sobretot perquè a Alemanya fan pastissos de llavors de rosella també però he descobert que no tenen res a veure amb l'austríac... 

... la diferència principal és que el "Mohnkuchen" alemany es fa tot coent les llavors de rosella amb sucre i llet. I lligant aquesta barreja ja sigui amb ous, sèmola de blat dur o midó de blat de moro fins a aconseguir una massa espessa. Aquesta massa s'utilitza després d'una manera o d'una altra segons el pastís que volen fer. El "Mohnkuchen" austríac per la seva banda, és un pastís sense farina que incorpora les llavors de rosella moltes a la barreja. Al moldre les llavors, el pastís és molt aromàtic i saborós. També és més lleuger i molt, molt humit.



El pastís de llavors de grosella per excel·lència a Àustria és el "Waldviertler Mohnkuchen". El.laborat amb llavors de rosella grises. Són pròpies de la zona i protegides amb denominació d'origen. Aquesta és la recepta que jo he utilitzat tot i que les llavors són blaves ☺ Les trobareu a les botigues naturistes i d'espècies i són les més similars a les llavors de rosella silvestres.

Vinga, a veure com ho veieu!!


Ingredients

  • 150 grams de mantega tova
  • 150 grams de sucre llustre
  • 6 ous - separem les clares dels rovells
  • 1/2 llimona - el suc i la ratlladura
  • 150 grams de roselles moltes
  • 80 grams d'avellanes moltes
  • 25 grams de trinxat de galetes Maria (o similar)

Procediment

Engreixeu i folreu un motlle amb paper sulfurat. Un motlle de plum cake, un motlle rodó d'uns 24cm o fins i tot una safata de forn quadrada us pot servir. Asegureu-vos només que sigui fondo (uns 5 cm.) 


Al mateix temps escalfeu el forn (opció sobre i sota) a 180°C i comencem:

  • Batem la mantega, el sucre i els rovells dels ous fins a obtenir una massa cremosa. 
  • Poc a poc hi anem afegint el suc i la pela de la llimona, les llavors de rosella, les avellanes i el trinxat de galeta. Ho fem tot integrant bé un ingredient abans d'afegir l'altre.
  • Munteu les clares a punt de neu i finalment les incorporeu a la massa amb moviments lents i airosos. La massa ha de quedar ben uniforma.

Ja ho tenim! Ara només faltarà posar-ho dins al motlle i enfornar. Uns 35 minuts, fins que quedi ben dauradat de sobre. Feu però la proba de l'escuradents abans de treure'l del forn. 

Un cop cuit deixeu que refredi i ja us el podeu menjar!! 

Aquest pastís és tan bo que no necessita acompanyaments. N'hi ha prou si li tireu una mica de sucre llustre pel damunt i en gaudiu així mateix amb un bon cafè o te. 


Malgrat tot, si el necessiteu més lluït només cal que li afegiu un núvol de nata muntada☺ No sabreu com deixar de menjar!

Visca Österreich!! 

P.S1 - No us perdeu les propostes de la resta de companyes de viatge a aquí
P.S2 - Queda pendent el "Mohnkuchen" alemany!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS