Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Coca de llardons amb massa mare

11.12 | Label: , , , ,

Dimecres de Cendra!! A darrera hora i tocant els límits del sacrilegi però més val tard que mai, oi?




Tot i anar una mica de bòlid, no podia deixar de fer una coca de llardons aquest any perquè aquest any TINC LLARDONS!!! ☺ La mare me'n va dur per Sant Joan i el noi de la fleca del poble li va dir que si els congelava els podia guardar fins a Carnestoltes així que: no hi ha excuses!

I perquè amb massa mare? Doncs perquè sempre és un problema decidir què fer de la MM àcida que sobra de fer pa. Sap greu llençar-la per l'aigüera... 

Per això he decidit fer una prova i utilitzar-la per fer-ne aquesta coca. Al cap i a la fi als Estats Units és una pràctica molt habitual i... ja us he parlat alguna vegada de "The king Arthur Flour", oi? No? SÍ!! D'ells va ser el pastís d'aniversari de l'Iris!!☺ Són una verdadera font d'inspiració! 

Però igualment estic segura que tots heu fet o heu sentit a parlar de la "coca de les Carmelites descalces de Sevilla", no? Doncs el principi és el mateix: fermentar una part de la massa de la coca per tal d'aconseguir més humitat i que la coca sigui esponjosa i duri més dies. 


A nosaltres ens ha agradat molt i no serà pas la primera i la darrera vegada que reciclaré la MM d'aquesta manera.

Ingredients

Per la massa fermentada


  • 250 grams de massa mare
  • 200 grams de farina panificable
  • 200 grams de llet


Per la coca


  • 275 grams de sucre
  • 2 ous
  • 125 grams de mantega fosa (*)
  • 100 grams de farina panificable
  • 2 culleretes d'impulsor
  • 1 cullereta de bicarbonat de sodi 
  • 100 grams de llet
  • 1 beina de vainilla
  • Tota la massa fermentada
  • 150 grams de llardons - triturats
  • Sucre per decorar-la i ametlles - pinyons si ho voleu fer més tradicional


(*) Podeu fer servir oli de gira-sol si ho preferiu. De fet segurament encara guanyareu lleugeresa si ho feu. Jo tinc un problema: darrerament no m'agrada gens l'olor que deixa anar una coca feta amb oli. No em pregunteu el perquè doncs no tinc una resposta clara. Us diria que "em puja al cap" però so sé si m'entendreu. De fet m'encanten els fregits i sóc una amant de l'oli però nois... no ho sé... potser el problema és l'oli que faig servir ara mateix...



Procediment

Per la massa fermentada

La massa mare que s'utilitza per rebosteria és una MM àcida (per això va de conya reciclar les sobres). No cal refrescar-la prèviament. La farem servir directament de la nevera. 
  • La barregem amb la llet una mica tèbia i la farina.
  • La deixem reposar unes 2 hores per activar-la de nou. Si la MM porta molts dies a la nevera, potser necessitarà una mica més de temps.


Per fer la coca

Prepareu una safata o un motlle de coca rectangular i alt (la meva safata fa 34 cm de llargada per 24 cm d'amplada i 5.5 cm d'alçada). Unteu-la amb mantega i cobriu-la amb paper sulfurat. Reserveu-la.
  • Comencem batent el sucre amb els ous fins que blanquegin i doblin el seu volum.
  • Seguidament i sense parar de batre, hi anem afegint la mantega (l'oli).
  • Tamisem la farina, l'impulsor i el bicarbonat de sodi. Ho reserveu per uns segons.
  • Prepareu la llet i hi barregeu les llavors de vainilla.
  • Ara incorporeu la farina i la llet a la barreja d'ou poc a poc i alternativament. 
  • Ara pareu el batedor. Si feu servir una Kenwood, una Kitchenaid o qualsevol de les seves parentes, canvieu el globus per l'espàtula de silicona. Si no teniu aquestes màquines, abandoneu el batedor i ho feu a mà amb una espàtula de silicona. Es tracta d'afegir la massa fermentada i integrar-la poc a poc i amb moviments airosos. 
  • Així que tingueu la massa homogènia, hi afegiu els llardons i els integreu suaument. 
  • Buideu la massa dins la safata de forn i la deixeu reposar en un lloc càlid el temps d'escalfar el forn.

Per preparar el forn només us caldrà escalfar-lo entre 180-190°C. Quan ja estigui a la temperatura que ens interessa, recupereu la coca i la cobriu amb una barreja de sucre i ametlles (pinyons). Enforneu i la deixeu coure durant uns 30-40 minuts. Feu la prova de l'escuradents per assegurar-vos que ha quedat ben cuita i fora!

La deixeu refredar i ben aviat podreu gaudir d'una coca de llardons espectacular! ☺


Què, us animeu a incorporar la massa mare a la rebosteria?  

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Castanyes bordes de mantega de cacauet

09.33 | Label: , , , ,


Aquestes castanyes bordes les vaig descobrir quan una família de Texas em digué un vespre que els nens no trobaven els "buckeye" que havien recollit al matí de camí a l'escola. Aquell dia no els vaig poder ajudar gaire ja que no tenia ni idea de què era el que buscaven! "buckeye"... ?... 


Els hi vaig dir que segurament ho trobaria al recollir i que ja els hi posaria a la bossa...

Al arribar a casa vaig anar disparada a preguntar-ho al Sr.Google i abans de trobar-ne la definició "castanya borda", vaig trobar-ne una recepta que de seguida em va cridar l'atenció ja que combina dos dels meus ingredients preferits: la mantega de cacauet i la xocolata!! 

Vaig trobar els "buckeye" (jo sempre n'havia dit "chestnut" sense saber de l'existència d'una paraula per identificar les bordes i diferenciar-les de les comestibles) sota el sofà! Els nens van estar d'allò més contents mentre que jo havia descobert una recepta que prometia☺

Recordeu aquesta seqüència? 


Meet Joe Black! L'heu vist, oi?☺

Doncs només dir-vos que la cara del jove Pitt en aquesta escena on la Mort descobreix la mantega de cacauet es multiplicaria per 1000 al tastar una castanya borda de les meves! Són un pecat!!! Increïblement bones i una bomba!! En tots els sentits! 

La bona noticia? No cal que patiu que no en menjareu gaires de seguides. Primer perquè us les trauran de les mans i segona... perquè són com el torró de Xixona: BONÍSSIM però  per menjar a mossegades petites o ens embafarà. 

Són molt fàcils de fer i genials per una tarda de cafè, una festa d'aniversari o simplement unes postres diferents. I ara que estem de Carnestoltes i no ve d'un pam, és la millor època per menjar-les sense remordiments!☺ 



He fet un parell de modificacions a la recepta original com reduir una mica el sucre i evitar el llard ja que amb la mantega de cacauet i la mantega vaig pensar que ja tenim prou grasses en una mateixa recepta. D'entrada em feia por perdre consistència i no poder formar les boles però no vaig tenir cap problema!! 


Ingredients

Per unes 30 peces
  • 260 grams de mantega de cacauet - sense trossos
  • 75 grams de mantega a temperatura ambient
  • Les llavors de 1/2 beina de vainilla
  • 325 grams de sucre llustre tamisat
  • 30 escuradents
  • 100 grams de xocolata negre de cobertura


Procediment


  • Prepareu una safata amb paper sulfurat. Us haurà de cabre al congelador. De moment la reserveu.
  • En un bol barregeu la mantega de cacauet amb la mantega, la vainilla i el sucre.
  • Aneu remenant fins que aconseguiu una pasta homogènia amb tots els ingredients ben integrats. Veureu que us agafarà cos.
  • Formeu boles amb la pasta i les aneu posant sobre la safata que heu preparat anteriorment.   
  • Claveu un escuradents a cada una de les boles i poseu la safata al congelador durant uns 35-40 minuts.
  • Mentrestant desfeu la xocolata al bany maria. 
  • Quan la tingueu tota desfeta i ben lligada, manteniu-la dins el bany maria a baixa temperatura i comenceu a sucar-hi les boles de mantega de cacauet. 

Per sucar les boles les aneu traient poc a poc del congelador i les suqueu directament. No les traieu totes de cop perquè descongelen molt ràpidament i els escuradents patinarien. Per altra banda, no les cobriu del tot amb la xocolata, deixeu una part de la mantega de cacauet visible per tal que tinguin l'aparença de castanyes. A mida que les aneu sucant, deixeu que s'escorri la xocolata una mica i les aneu deixant altra vegada sobre la safata de paper sulfurat. Així que la xocolata es refredi ja podeu treure l'escuradents i veureu que amb el dit i amb delicadesa podeu tapar el forat doncs la massa de mantega de cacauet és manejable a temperatura ambient.
Quan acabeu, guardeu les castanyes a la nevera fins a l'hora de menjar-les i A GAUDIR-LES!!!!☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Mekitsi

03.00 | Label: , , , ,


Un nou mes i un nou viatge a #reposterasporeuropa 
Aquesta vegada el destí l'ha escollit la Patricia de "Patty's cakes" i ens ha fet anar fins a Bulgària. 


D'entrada no tenia ni idea de quin tipus de rebosteria o brioixeria és pròpia d'aquest país però tot va ser descobrir-los a ells i saber que havia trobat la meva recepta: massa de pa, fregida i ensucrada!!!! Una de les meves debilitats!! I a més estem en èpoques de Carnaval on tot el fregit s'hi val!!!☺

Hi ha qui els anomena dònuts búlgars però són els Mekitsi! Unes coques petites de massa fermentada que tenen un no sé què de bunyol amb una mica més de xurro. 

Buscant i comparant receptes vaig arribar al bloc de la Bily. La seva recepta em va captivar! Ja sabeu que m'agraden molt les receptes que transmeten emocions i la recepta de la Bily no és només un llistat d'ingredients sinó que és una part d'ella! Nascuda a Bulgària, ha perfeccionat la recepta familiar amb la intenció de fer-ne gaudir als seus fills igual com en va gaudir ella de petita...


I... ho deixo a aquí! Si voleu saber-ne més, feu un cop d'ull al seu bloc que, juntament amb el de la Patricia, són tot un descobriment☺

Anem als Mekitsi!

He fet la meitat de la recepta de la Bily i m'han sortit 24 peces. He respectat la recepta en la seva totalitat variant només 2 cosetes sense importància: per una banda hi he posat una mica menys de llevat (només per temes de càlcul ja que jo he fet servir llevat sec) i en comptes de sucre llustre per arrebossar els Mekitsi jo he fet servir sucre granulat... no sé perquè però m'agrada més.

Ingredients

  • 3 grams de llevat sec - 10 grams si és fresc
  • 150 grams d'aigua tèbia
  • 1 polsim de sucre
  • 65 grams de iogurt natural a temperatura ambient
  • 1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
  • 1 cullerada i 1/2 d'oli
  • 1 ou a temperatura ambient
  • 400 grams de farina de força
  • 1/2 cullerada de sal - uns 10 grams
  • Oli suau per fregir-los
  • Sucre granulat per arrebossar-los - opcional 


Procediment

  • Desfem el llevat, juntament amb el sucre, dins l'aigua tèbia i reservem.
  • Barregem dins un bol gros (dins el bol de l'amassadora si amasseu a màquina) el iogurt amb el bicarbonat de sodi  i el deixeu reposar una estona. Veureu que es produeix una reacció química que fa que el iogurt estigui en plena efervescència. Quan la barreja estigui ben plena de bombolles ja podrem continuar. 
  • Aboquem la barreja d'aigua i llevat dins el iogurt i remenem bé. 
  • Hi afegim l'oli i l'ou tot remenant per integrar-ho tot.
  • Tamisem la farina amb la sal i, poc a poc i sense deixar de remenar, l'anem afegint a la barreja de líquids.
  • Quan veieu que ja no podeu remenar més perquè la massa va quedant espessa és quan cal començar a amassar.
  • Amasseu tot deixant reposar la massa durant uns 6-8 minuts entre amassats, fins que aconseguiu una massa lliça i tibant.
  • Unteu un bol amb oli, feu una bola amb la massa i la deixeu dins al bol, tapada amb film transparent, per una primera fermentació. 
Cal que la massa dobli el seu volum. El temps necessari per fer-ho dependrà de la temperatura que tingueu a la cuina. Si aconseguiu mantenir la massa entre 22-24 °C, us caldran uns 60-90 minuts. Al ser una massa que porta grasses, pot ser que li costi una miqueta arrencar però un cop comença a llevar va ràpid. Quan tinguem la massa llevada continuarem així:
  • Deixarem caure la massa sobre la superfície de treball i la picarem suaument per desgasar-la del tot.
  • Dividirem la massa en peces d'uns 30 grams i les deixarem reposar uns 10 minuts.
  • Passat aquest temps farem una bola amb cada una de les peces, les untarem ben untades amb oli i les dipositarem sobre una safata.
  • Mentre anem fent les boles, escalfarem l'oli.

Així que tinguem les boles fetes ja podem començar a formar els Mekitsi i anar-los fregint poc a poc. Per formar-los agafarem cada una de les boles i, amb els dits molls d'oli, les aplanarem i les estirarem com si volguéssim fer una pizzeta. Les vores han de quedar més gruixudes que el centre que el volem més fi però vigilant a no trencar la massa.  

I ja està!! Els fregiu uns minuts de cada costat, els traieu de l'oli, els deixeu escórrer una mica sobre un paper de cuina i els arrebosseu amb sucre mentre encara són calents.

BONÍSSIMS!!!!



Notes:
  • Potser us sorprendrà que la recepta demani 10 grams de sal. No n'hi poseu menys! Els Mekitsi surten al punt de sal i perfectes. Si n'hi poseu menys us quedarà una massa sosa i sense cap gràcia. 
  • A l'hora de començar a formar i fregir els Mekitsi, procureu començar agafant les boles de pa que heu format en primer lloc. D'aquesta manera totes elles tindran temps de relaxar-se abans d'anar fregides i us serà més senzill estirar-les.
  • Si per a qualsevol cosa heu de fer una pausa o heu de marxar un cop les boles ja estan formades, tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les a la nevera. Penseu que porten llevat i que el procés de fermentació continua. Si la massa està molt fermentada al fregir el Mekitsi, aquest s'inflarà molt i perdrà completament la forma.
  • Mengeu-los recent fets perquè perdent a mida que passen les hores. 
☺

I si voleu conèixer més coses dolces de Bulgària, no us perdeu les receptes de la resta de companys de viatge! Les trobareu a aquí.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Pa de vi i farina de fajol-1

15.11 | Label: , , ,




M'agrada molt fer pa, ja ho sabeu. 

Vaig millorant poc a poc! Faig errades encara. MOLTES errades!! Clar que sí!! M'equivoco al calcular els percentatges, hi ha farines (com el tritordeum) que se'm resisteixen, el càlcul del temps que necessito és un tema (sobretot ara a l'hivern ja que les fermentacions s'allarguen), el forn i jo encara ens les tenim de tant en tant,... però tot i això els pans surten força acceptables. El que em fa sentir més orgullosa del meu progrés és que quan una cosa falla, començo a tenir clar el perquè!!! ☺  

El pa que us porto avui és un pa del que n'estic molt contenta. Malgrat tot, li he posat al títol un número 1 perquè no estic segura de que sigui la versió definitiva. Vull provar d'utilitzar menys llevat encara fer algun petit canvi en els percentatges a veure quin resultat em dóna. Això sí, és un pa tou, de crosta cruixent i amb un sabor i un aroma INCREÏBLES!!!! 

La farina de fajol va ser molt important a la zona de la Garrotxa fins a començaments del segle XX quan va deixar de ser rendible comparada amb el que s'aconseguia amb el conreu de cereals. I és que el gra de fajol, per més que li donem un tracte de cereal, no ho és! I no porta gluten. Aquesta falta de gluten el fa molt adequat per a dietes celíaques. Precisament és gràcies a l'actual tendència cap a una dieta natural i equilibrada el que ha fet que el seu cultiu s'estigui recuperant. La seva farina es destina majoritàriament a fer pa per dietes especials i galetes. Però el consum a les cases particulars també ha augmentat molt darrerament, sobretot entre els vegetarians. I no oblidem que és l'ingredient principal de les famoses creps (galetes) salades de la Bretanya francesa!! Boníssimes!!

Tenia 1 quilo de farina de fajol que s'acostava ràpidament a la data de caducitat i no m'ho hauria perdonat. M'agrada molt aquesta farina! El que més m'agrada és l'olor! És un gra molt aromàtic i que em recorda quan a casa els pares feien farinetes de fajol (que he de dir que no m'agradaven gaire☺) i no ho sé... és una farina molt nostra i m'hauria fet molta ràbia deixar-la fer malbé. 

A l'hora de fer pa amb aquesta farina hem de tenir en compte un parell de coses:
  1. Al no portar gluten, no ens serveix per fer pa a menys que la barregem amb altres farines.
  2. La farina de fajol accelera la fermentació. Això vol dir que pot ser una opció si teniu pressa o la millor medicina per una massa mare que no acaba d'arrencar o a la que li voleu donar un "chute" aromàtic però igualment pot carregar-se una massa (llegiu punt 3 ☺)
  3. Aquesta farina destrueix el gluten de les altres farines molt ràpidament. No em pregunteu el perquè perquè no ho sé. Probablement tingui a veure amb la seva composició enzimàtica però encara em perdo jo amb tot això dels enzims. El que us puc dir és que sempre que em despisto amb els temps de fermentació amb una massa de pa que porta farina de fajol, la massa es desmunta, es "desfà" a les mans. Quan m'ha passat això el pa ha acabat a les escombraries perquè no he estat capaç de salvar-lo. Així que les fermentacions han de ser curtes.  
  4. És difícil trobar-li el punt adequat d'hidratació. Per una banda la farina de fajol absorbeix més líquid del que ens podríem arribar a pensar però si ens passem de líquid, ens trobarem amb una massa impossible de formar ja que al no portar gluten, no ens oferirà l'elasticitat suficient. 
Tenint en compte els punts anteriors i sabent que encara no m'encaixen totes les peces del trencaclosques a l'hora de fer pa, la meva preocupació més gran era control.lar les fermentacions i la hidratació de la massa. Faig fer una planificació dins el temps per assegurar-me poder-li dedicar al pa tota l'atenció necessària. Malgrat tot, no les tenia totes ja que a casa nostra la Llei de Murphy hi té entrada lliure. I llavors va ser quan hi vaig caure: el vi!! 

Sé que es fa pa amb vi. Sobretot amb vi negre però a Suïssa també hi ha un pa que es fa amb vi blanc. Jo no havia fet mai pa amb vi encara però si que havia llegit receptes a llibres i a blocs online i em vaig quedar amb la idea que al hidratar una massa amb vi calia tenir en compte dues coses: que l'alcohol retarda les fermentacions i que la hidratació no és mai exacte degut a la matèria seca del vi.    

Just el que em feia falta! El regulador perfecte!! Ja només calia posar-ho a la pràctica i creuar els dits☺

Per orientar-me amb els percentatges vaig arreplegar la recepta del "Weinbrot" del mestre Richemont d'aquí a Luzerna. Aquesta recepta però només porta un tipus de farina i una quantitat de llevat bastant alta. Així que la vaig modificar ja d'entrada conservant però la massa vella per llevar el pa. 

També vaig prendre una altra decisió: com que la farina de fajol aporta aromes a la massa però no l'afavoreix per gaire res més, una part d'aquesta farina anirà a la massa ja fermentada. I per tal de controlar aquesta fermentació, una part del vi també. 



I aquesta és la meva recepta:

Ingredients

Per la massa vella - al 65% d'hidratació

  • 175 grams de farina panificable o de mitja força
  • 25 grams de farina de fajol
  • 65 grams de vi rosat
  • 65 grams d'aigua
  • 2 grams de llevat fresc
  • 4 grams de sal


Per la massa del pa - al 67% d'hidratació

  • 200 grams de massa vella.
  • 950 grams de farina panificable o de mitja força
  • 50 grams de farina de fajol
  • 2 grams de llevat fresc
  • 400 grams d'aigua
  • 270 grams de vi rosat 
  • 20 grams de sal


Procediment

Per la massa vella

  • Barregeu i amasseu tots els ingredients fins aconseguir una massa homogènia. 
  • Feu una bola i poseu-la dins un bol.
  • Tapeu el bol amb film transparent i el col·loqueu en un lloc càlid.
  • Deixeu que comenci a fermentar durant 1 hora.
  • Passat aquest temps guardeu la massa a la nevera fins al moment d'utilitzar-la. No més de 48 hores.


Per la massa del pa

  • Barregeu tots els ingredients menys la sal.
  • Amasseu tot alternant els moments d'amassat amb moments de repòs d'uns 7-10 minuts. Després de 3 torns d'amassat-repòs ja tindreu la massa bastant dominada.
  • Afegiu la sal i amasseu una vegada més.
  • Feu un darrer repòs de 10 minuts.
  • Feu una bola i si la massa es veu llisa i sedosa ja la podeu posar dins un bol a punt per la primera fermentació. Si encara no està prou llisa o es trenca, deixeu-la reposar una vegada més i llavors feu la bola. 
  • Deixeu el bol en un lloc càlid (24°C seria ideal) durant uns 60-70 minuts.
  • Passat aquest temps la massa hauria d'haver doblat el seu volum o gairebé: és hora de tallar i formar. 
  • Evoqueu la massa sobre la superfície de treball i piqueu-la lleugerament per desgasar-la. 
  • Dividiu-la amb tantes peces com us convinguin.
  • Deixeu-les reposar uns minuts i feu-ne boles. Deixeu-les sobre farina amb el junt a sota. Tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les reposar uns 10 minuts per tal que la massa es relaxi.
  • Seguidament podem formar (*)
  • Un cop format haurem de deixar fermentar una segona vegada durant uns 60-75 minuts o optar per la fermentació freda (a la nevera durant tota la nit). Si opteu per la fermentació retardada (acostuma a ser la meva opció), enfarineu la superfície del pa, tapeu amb un drap de lli i ho col·loqueu tot dins una bossa de plàstic (sense tancar massa just) i cap a la nevera. D'aquesta manera la massa pot llevar però està a resguard de la resta d'aliments i olors de la nevera. 

(*) Ja haureu notat que la massa resultant és manejable i es deixa formar bé. Jo vaig optar per fer pans rodons i deixar-los llevar dins un banneton (cistella de fermentació). Podeu donar-li forma de barres si voleu, panets,... el que us sembli. I si no teniu banneton tampoc passa res perquè qualsevol bol que tingueu a casa, un escorredor de peu, la panera del pa, fins i tot una cassola us pot servir. Si té forats per afavorir la transpiració millor però si no en té, tampoc passa res. L'haureu de preparar una mica però: tapeu l'atuell amb un drap que no deixi pèl i l'enfarineu bé. Hi col·loqueu la peça de massa deixant que el junt quedi a dalt i a fermentar. 

Si teniu dubtes sobre com formar el pa, penseu que és normal: JO TAMBÉ!!☺I no em surt mai igual! El format del pa és molt important perquè és quan li donem la tensió necessària a la massa per tal de convertir-la en la peça de pa que volem que sigui i no en una cosa cuita i amorfa. Hi ha una entrada del bloc "Panarras.com" que és genial i que jo consulto moltes vegades. Us la deixo a aquí☺

Ja podem preparar el forn. Si heu tingut els pans a la nevera durant tota la nit, els traieu abans d'encendre el forn així es temperaran mentre s'escalfa el forn. 
  • Escalfeu el forn a 240°C (dalt i baix) durant uns 45 minuts per assegurar-vos que la temperatura sigui homogènia.
  • Evoqueu el pa sobre la safata del forn, li feu els talls per on voleu que grenyi i cap a dins, amb vapor, durant 12-15 minuts.
  • Seguidament obrim la porta del forn perquè surti el vapor i deixem que el pa es cogui a 210°C durant 35-40 minuts més.
  • Passat aquest temps, apagueu el forn però deixeu el pa dins durant uns 10 minuts més ja que així us assegurareu una crosta ben cruixent. 

Finalment traieu el pa del forn, el col·loqueu sobre una reixeta i deixeu que us canti!! ☺ Espereu que el pa estigui ben fred abans de tallar-lo i a gaudir-lo!!! 


 Pot semblar complicat però és més difícil d'explicar i llegir que de fer! Animeu-vos!! És un pa que s'ho val! Es poden canviar coses i ja us he dit que vull fer altres proves però és un pa més que acceptable. Si no fos així, no us n'hauria parlat encara.

I, si us plau, si hi ha qualsevol cosa que no enteneu, no coneixeu, no sabeu a què em refereixo o no sabeu com fer-ho, NO dubteu a preguntar-me! 

Bona setmana i bon pa!!☺

P.S - I si el que us interessa és un pa més tou per hamburgueses o per l'entrepà dels nens, mireu-vos aquests pans tigre.  

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje
Langganan: Postingan (Atom)