Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Nius de Pasqua

Diumenge de Pasqua! 


Un dia familiar. Un dia especial pels més petits. Un dia màgic!! Un dia d'ous!☺ 

Ous de colors, ous de xocolata, ous de sucre, ous bullits, ous pintats,... ous que el Conill de Pasqua ha anat amagant per jardins i camps. I, com la majoria de trobades familiars, no es pot acabar d'altra manera que asseguts a taula i menjant OUS! 

Aquest nius, coneguts també com a "Pa de Pasqua italià" ja que Suïssa comparteix tradició amb Itàlia, fan les delícies de grans i petits! A més... decoren, acompanyen i són un servei ben original☺


Ingredients

Amb 500g de farina us surten 8 nius.  

La recepta és la mateixa que la del Zopf o Trena Suïssa incrementant la quantitat d'algun dels ingredients.  Només cal afegir-hi els ous i el sucre de colors:

  • 500g de farina
  • 3/4 de cullereta de sal
  • 50g de sucre
  • 20g de llevat de flequer
  • 1 ou per la massa + 8 ous per posar dins els nius + 1 rovell per pintar els nius
  • 300 ml de llet a temperatura ambient + 2 cullerades per pintar els ous
  • 80g de mantega
  • Sucre de colors per a decorar-los.


    Procediment

    Preparem una safata de forn amb paper sulfurat, lleugerament enfarinat. 


    El procediment també és el mateix que per fer el Zopf. Les diferències comencen després de la primera fermentació en bloc:

    • S'amassen tots els ingredients per la massa tot deixant moments de repòs entre amassat i amassat. La massa us ha de quedat brillant i amb força.
    • S'unta lleugerament un bol amb oli i hi col.loquem la massa a dins fent una bola. Tapem amb un drap i deixarem que llevi 1 hora o fins que hagi doblat el seu volum.
    • Un cop la massa ha doblat el seu volum, la tirarem sobre la superfície de treball, la picarem amb la mà per tal de desgasar-la i la tallarem en 8 trossos.
    • Formarem una bola amb cada un d'ells i els deixarem reposar 10 minuts.
    • Passat aquest temps farem una botifarra amb cada una de les boles. Hauriem d'aconseguir allargar-la uns 40-50 cm. Per tal que no es trenquin les deixeu reposar un minuts entre rodada i rodada. D'aquesta manera la massa es relaxa i adquireix elasticitat. 
    • Així que tenim la mida desitjada, agafarem el centre entre els dits índex i polze. Aixecarem la massa a l'aire i agafant els 2 extrems que pengen, la cargolarem sobre ella mateixa fins a tenir-la tota enroscada. 
    • Seguidament la posarem sobre el paper sulfurat tot donant-li forma de cercle.
    • Pressionarem  amb els dits el junt per tal de segellar la massa i evitar que s'obri durant la cocció.  
    • Agafeu els ous crus i en col.loqueu 1 al centre de cada niu. NO patiu que els ous es couen durant la cocció del pa. Queden com "ous passats per aigua"(*)




    • Tapeu els nius amb un film i els deixeu fermentar una segona vegada. Uns 30-40 minuts. Vigileu però el ritme de fermentació ja que no haurien d'arribar a doblar el seu volum. 

    Mentrestant escalfeu el forn (opció sobre i sota) a 175°C.


    Finalment ja només ens queda pintar els nius amb la barreja d'ou i llet al mateix temps que els decorem amb els sucres de colors i els posarem al forn. 


    Els courem 20 minuts. Passat aquest temps traurem els ous (*) i deixarem que els nius s'acabin de coure 10 minuts més.

    Un cop cuits els passeu sobre una reixeta perquè es refredin una mica i directes a taula! 

    (*)  Pel que fa als ous... si us agraden els ous ben cuits, si voleu i teniu maneres de pintar-los com es fa per aquí o, fins i tot si no us agraden els ous, teniu diferents opcions. 

    1. D'entrada podeu NO treure els ous del forn durant la cocció dels nius. Si que els haureu de treure dels pans per permetre la completa cocció d'aquests però podeu deixar-los a la safata, al costat dels nius i així es couran una estona més.    
    2. Podeu utilitzar ous durs (pintats, decorats o tradicionals). En aquest cas haureu de buscar patates de mida similar a un ou. Les emboliqueu amb paper de plata i les poseu sobre els pans, en comptes dels ous crus, durant la segona fermentació del pa i les poseu amb els pans al forn. Passats els 20 minuts primers de cocció, traieu les patates del centre dels nius i les deixeu al costat dels nius, sobre la safata, DINS el forn. Quan tingueu els pans cuits, els traieu del forn i ompliu el forat amb els ous durs. ATENCIÓsi deixeu que les patates s'acabin de coure uns 10-15 minuts més poden ser un complement genial pel vostre àpat! Només us caldrà acompanyar-les dels ous i una bona cansalada fumada☺
    3. Finalment i, si no sou d'ous... podeu seguir el procediment del punt 2 i donar un cop de mà al Conill de Pasqua: ompliu els forats dels nius amb ous de xocolata i sucre. Segur que feu ben feliços als petits de casa!!☺

      
    Que tingueu un bon dia!!

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Bunyols amb massa mare

    No cal dir més que: avui toquen!! ☺


    Aquest any m'he orientat per una recepta d'un company del grup "Amigos del pan casero" del Facebook. 

    Volia provar alguna cosa diferent ja que la recepta familiar - més que familiar hauria de dir "veïnal" doncs la de la meva mare s'ha anat veient modificada al llarg dels anys tot seguint els comentaris i els descobriments de les veïnes: tots sabem com són els pobles!☺ - surt molt bona però els brunyols (a casa sempre n'hem dit BRUnyols) passades 24 hores a mi ja no m'acaben de fer el pes: han perdut la frescor de recent fets i queden secs ràpidament.

    Per això, al veure que aquesta recepta porta massa mare (MM) i conscient de la influència positiva que la MM aporta al pa, m'hi he posat. El resultat: uns brunyols fantàstics!!! Tant el gust com la consistència (tous, suaus i gens oliosos) ens han agradat molt i avui divendres, 5 dies després d'haver-los fet, encara es poden menjar sense deixar-hi les dents!! A casa ja no en farem d'altres!



    Dir-vos que he modificat una mica la recepta original per, això sí, mantenir clàssics familiars com ara la gasosa☺ A veure què us semblen.


    Ingredients

    Les mides són per 1 kg de farina i amb aquesta quantitat m'han sortit 100 brunyols!
    • 200 g de MM 
    • 115 g de sucre
    • 30 g de xarop d'agave - podeu fer servir mel si ho preferiu
    • 50 g de llet condensada
    • 225 ml de llet
    • 225 ml de nata
    • 200 ml de gasosa o 7up
    • 5 ous
    • 60 ml d'oli suau
    • 2 cullerades d'anís en gra
    • 1 llimona - la ratlladura
    • 1000 g de farina de força
    • 30 g de llevat fresc de flequer
    • 10 g de sal
    • 35 g de mantega
    • Oli de gira-sol per fregir 
    • Sucre llustre per ensucrar-los al final

    Procediment

    • Posem en un bol tots els ingredients fins a la ratlladura de llimona (aquesta inclosa). 
    • Barregem bé.
    • Hi afegim la farina, poc a poc, mentre anem barrejant per tal d'anar-la integrant tota.
    • Deixarem que la massa reposi uns minuts.
    • Afegim el llevat i la sal. 
    • Començarem a amassar.  
    • Quan la massa ja sigui uniforme, afegim la mantega. 
    • Continuem amassant fins que la mantega hagi desaparegut. 
    • Ara serà el moment de corregir la quantitat de líquids. Si us sembla que la massa queda massa seca, hi podeu afegir aigua o una mica més de gasosa. La massa dels bunyols, de fet, es pot hidratar tant com es vulgui arribant a una hidratació del 100% (igual quantitat de líquids que de farina) així que no patiu si us acabeu passant☺La única dificultat serà a l'hora d'amassar-la i dominar-la però tot és possible. Si veieu que us queda una massa MOLT líquida o simplement us interessa hidratar-la molt, amasseu com s'ha fet sempre: plegant la massa una vegada i una altra sobre si mateixa, sense treure-la del bol i veureu que aviat agafa cos. La meva recepta porta una hidratació a l'entorn del 70%.
    • Un cop ben amassada posarem la massa dins un bol lleugerament untat amb oli i deixarem que fermenti fins a doblar el seu volum. La meva massa va trigar 2 hores però la meva cuina no supera els 20 °C de moment.
    • Així que la massa hagi arribat al volum esperat, la deixarem caure sobre la superfície de treball enfarinada. Passarem a aplanar-la a cops de mà per tal de desgasar-la i la tallarem en 4 trossos de mida semblant. 
    • Els deixarem reposar 2 minuts i els hi donarem forma de bola.
    • Taparem les boles amb film transparent i les deixarem reposar uns 10 minuts.
    • Passat aquest temps formarem un cilindre amb cada una de les boles i treballant-les com si féssim una serp de plastilina, l'allargarem fins a obtenir un cilindre uniforme d'uns 2-2.5 cm de diàmetre.
    • Ara anirem tallant la "botifarra" en peces de mida similar: 1.5 cm de gruix és perfecte. Aquestes peces seran els brunyols!! 
    • En fem boles petites que anirem deixant sobre la superfície de treball. 
    • Un cop totes les boles fetes, les deixarem reposar uns 30 minuts: no haurien d'arribar a doblar el seu volum.
    • Passats 20 minuts podem preparar la paella per tal de fregir els brunyols així que l'oli arribi a la temperatura desitjada (170°C-180°C).

    Per fregir els brunyols us aconsello començar amb els primers als que heu donat forma de bola ja que d'aquesta manera evitareu que fermentin més del compte. 

    I per fregir-los... doncs no cal pas que us ho expliqui ja que no té cap secret: agafeu les boles una darrera l'altre i els hi feu un forat punxant el centre amb l'ungla del dit gros just abans de submergir-los a l'oli. Només recordar-vos que NO ompliu la paella o el cassó més del compte. Penseu que els haureu d'anar girant per evitar que es cremin de fora i quedin crus per dins: necessitareu espai. Jo els vaig coure de 5 en 5 i va anar molt bé. 

    I ja sabeu com continua: quan els veieu ben daurats ja els podeu treure i deixar que s'escorrin una mica sobre un paper de cuina. Un cop escorreguts ja els podeu anar deixant sobre una reixeta per refredar. No està de més tastar-ne un per assegurar el punt de cocció abans de continuar i segur que no us falten voluntaris☺


    I ja estaríem! 

    La darrera cosa és arrebossar-los amb el sucre llustre així que s'hagin refredat fins al punt de poder-los manipular i a gaudir-los! 


    No cal dir que els podeu congelar però si voleu gaudir-ne durant 3 o 4 dies i acabar-los, creieu-me que no cal. Guardeu-los en un lloc fresc i us aguantaran tous 3 dies. A partir d'aquest moment serà agradable acompanyar-los amb un gotet de moscatell però encara no serà necessari sucar-los al cafè... però no serè pas jo qui us prohibeixi res!! ☺

    MOLT bona Pasqua a tots!! 

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    Kaiserschmarren i #cocinadecine


    Aquesta entrada és "de cine"! ☺ I ho és simplement perquè amb ella participo al concurs que la Mon de d'April's Kitch ha organitzat per celebrar els 3 anys del seu bloc.


    Un bloc, el de la Mon, que no coneixia i al que vaig arribar fa tot just poques setmanes gràcies a llegir-me la fantàstica participació al concurs de la Rosa Maria de "El plat del dia". Un bloc que m'ha fascinat, no només per les receptes sinó també per la manera en què estan presentades i, com em passa tantes i tantes altres vegades, em sap greu no tenir més temps per "assaborir-lo" més a fons. Però el temps... com més el vols atrapar més còrrer!☺

    Bé, la qüestió és que la Mon ha basat el concurs en el cinema. SÍ! Es tracta de materialitzar algun plat de la nostra pel·lícula preferida o de fer, encara que no surti a la pel·lícula, un plat associable a la pel·lícula en qüestió. Només hi ha una condició: la pel·lícula ha de ser dels anys 50-65.

    Hi ha una pel·lícula d'aquestes velletes que he vist infinitat de vegades (tot i que ja han passat uns anys des de la darrera vegada). Acostumava a mirar-la amb la meva mare i no oblidaré mai la cara de pàmfiles que fèiem les dues des que començava fins a que sortien els crèdits: simplement ens encanta i serem unes "cursis" rematades però és una pel·lícula amb la que hem "rigut i plorat" amb la mateixa mida. Només vaig haver de confirmar "l'edat" de la pel·lícula ja que no sabia exactament quan va estar feta PERÒ SI!!! És del 1965!!! Pels pèls!

    Segurament ja haureu endevinat que estic parlant de:



    Dirigida per Robert Wise, amb un repertòri de luxe encapçalat per la Julie Andrew, interpretant a Maria, i amb la fantàstica música de Richard Rogers i Oscar Hammersteinen no és d'estranyar que guanyés 5 Oscars i superés en entrades a "Allò que el vent s'endugué".

    Es basa en una història real: la de Maria Augusta von Trapp (tot i que ells no van pas fugir cap a Suïssa tot creuant els Alps). I va estar rodada entre Àustria i Alemanya (també California) i precisament són aquests paisatges els que avui en dia la fan encara més entranyable. Particularment m'encanta la cançó que li dóna el nom i us puc assegurar que "the hills are alive with the sound of music"☺




    I el "Kaiserschmarren" o "Kaiserschmarrn" ... doncs és probablement la recepta tirolesa més coneguda de totes. És molt senzilla i quan la vaig descobrir vaig pensar que era un dolç d'aquells que et "satisfà i et fa feliç". I és precisament per aquest sentiment de felicitat que estic segura que tota la colla Trapp, tan seriots i rígits abans de l'arribada de la Maria, haurien gaudit compartint-la i la rigidesa militar del capità s'hauria vist engolida a cop de forquilla. 






    Diuen que l'Emperador Franz Joseph era una persona molt centrada a qui li agradava la carn de vedella i, fora d'aquesta, les masses que portessin farina, ou, llet i una mica de sucre - crec que ens hauriem entès ell i jo☺ I com a curiositat... si us dic que la paraula "Schmarren" s'utilitza generalment per designar menges que porten farina i més aviat dolces... ja tenim el perquè del nom.

    Us recordarà molt als Pancakes però els Kaiserschmarren porten més ous i acaben caramel·litzats i servits trossejats en plan "remenat". Però millor anem directament a la recepta...

    ... no és una sola recepta sinó un tàndem deliciós ja que els Kaiserschmarren s'acompanyen tradicionalment de compota de pruna.


    Ingredients

    Per la compota  

    • 1 kg de prunes tallades per la meitat i espinyolades - poden ser fresques o congelades
    • 83 g de sucre blanc
    • 83 g de sucre morè
    • 1 cullereta de canyella
    • Clau al gust


      Per el Kaiserschmarren

      Us sortiran de 4 a 6 porcions
      • 50 g de nabius agres - tradicionalment es fa amb panses
      • 3 cullerades de rom
      • 3 ous
      • 1 cullereta d'extracte de vainilla o les llavors d'una beina.
      • 1/2 cullerada de sucre + una mica més per caramel·litzar 
      • 1 polsim de sal  
      • 125 g de farina
      • 250 ml de llet
      • 25 g de mantega fosa + més una mica més per la paella. 
      • Sucre llustre


        Procediment

        La compota

        Aquesta recepta, tot i que a mi particularment m'agrada molt perquè no conté cap quantitat exagerada de sucre, no té perquè ser ni millor ni pitjor que qualsevol altra de les que podeu trobar tant a la xarxa com a llibres de cuina PERÒ... hi ha una cosa que la fa ser la número 1 i és que la compota es fa sola al forn!!!! No cal estar tota l'estona mirant i remenant la cassola!! I us asseguro que NO s'enganxa!! Us encantarà!

        • Posem les prunes en una safata que pugui anar al forn.
        • Les cobrim amb el sucre i les espècies.
        • Ho reservem unes 2 hores o fins que veieu que les prunes han tret aigua.
        • Seguidament escalfeu el forn, opció baix, a 180°C.
        • Poseu la safata al forn i deixeu que es coguin les prunes durant uns 40 minuts tot deixant la porta del forn una miqueta oberta perquè pugui anar sortint el vapor.
        • Passat aquest temps baixeu la temperatura a 170, tanqueu la porta i deixeu que s'acabin de coure durant uns 75 minuts més (un total de 2 hores). Veureu que la compota està a punt perquè el líquid es reduirà considerablement PERÒ NO PATIU que no s'enganxarà ni es cremarà. 


          I ja ho teniu! Només us cal posar la compota dins els pots que haureu preparat (bullint-los) i, un cop tapats, els deixeu uns 15 minuts cap per avall. Els podeu conservar durant mesos al rebost.


          Els Kaiserschmarren

          Abans us he comentat que es serveixen com a "remenat" i precisament això fa que siguin molt agradables de fer ja que no cal pensar en porcions. Els farem a la paella i tota la massa de cop així que tingueu una paella a prop!! 

          La mida... ideal és una paella que faci uns 24 cm de diàmetre (per les quantitats que us he donat). Si no la teniu, millor agafeu-ne una de més petita i feu 2 torns de cocció doncs els Kaiserschmarren haurien de fer 1 cm de gruix i si agafeu una paella més grossa, us quedaran molt fins i no us acabarà de funcionar.  
          • Agafem els nabius (o les panses si ho preferiu) i les poseu dins una tassa amb el rom. Ho reserveu.
          • Prepareu un bol i hi poseu els rovells dels ous. Els separarem de les clares i aquestes les reservarem.
          • Afegiu el sucre, la vainilla i la sal als rovells i bateu fins que adquireixin consistència cremosa.  
          • Tamiseu la farina i prepareu la quantitat justa de llet mentre deixeu que la mantega es fongui, a foc lent, dins la paella que fareu servir per la cocció.
          • Així que la mantega estigui fossa la traiem del foc i la deixem refredar una mica.
          • Mentrestant afegim la farina i la llet a la crema d'ou i sucre. Ho farem alternant una cullerada de farina i un xarrup de llet i deixant que s'integri a la massa abans de repetir l'operació. 
          • Quan tingueu la farina i la llet ben integrades, hi afegiu la mantega fosa. 
          • Barregeu bé i deixeu reposar la massa al temps que bateu les clares a punt de neu.
          • Quan tinguem les clares ben fermes, les integrarem a la massa dels Kaiserschmarren a cullerades i amb moviments airosos. 
          • La massa estarà llesta així que no veiem ni un grumoll de clara.
          Ara ja tenim la massa apunt. 

          De seguida passarem a coure els Kaiserschmarren però també podeu deixar la massa preparada a la nevera fins l'endemà. La massa NO porta impulsor ni cap mena de llevant així que no és necessari per aconseguir un efecte més esponjós però us pot ser pràctic a efectes organitzatius☺

          Per coure'ls:

          • Posem mantega dins la paella i la posem al foc a fondre. 
          • Així que la mantega està fosa, evoquem la massa dins la paella i comencem la cocció a foc lent.
          • Passat 1 minut, escamparem els nabius (o les panses) per sobre la massa SENSE el rom! Els haurem escorregut (que vagi de gust el xarrupet de rom!!☺) i deixarem que els Kaiserschmarren es coguin  uns 2 minuts més.
          • Seguidament tallarem el "Pancake" en quatre trossos i els girarem amb molt de compte per tal de coure l'altra banda. Els deixarem coure uns 5-6 minuts.
          • Mentrestant escalfarem el forn amb l'opció "gratinar"
          • Quan ja tenim els Kaiserschmarren ben dauradets, amb molt de compte els trossejarem. Vigileu no els esmicolar-los massa!
          • Espolsem sucre pel damunt i els introduïm amb la paella al forn el temps just de fondre i caramel·litzar el sucre. 
          I llestos!!

          Per servir-los els aneu agafant a palades de la paella sense mirar-vos-hi gens i els poseu en un plat, els cobriu amb sucre llustre i els acompanyeu de la compota de prunes: una delícia!!!!




          A gaudir-los!

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Magdalenes de nata

          De receptes de magdalenes n'hi ha per donar i per vendre. De fet... jo diria que, com a mínim, n'hi ha una per família ja que és una d'aquelles receptes de "l'àvia" que va passant de generació a generació. 

            
          La meva mare i la meva àvia han cuinat i cuinen molt bé però les magdalenes no han format mai part del seu repertori culinari. Així que quan vaig voler fer-ne per primera vegada em va tocar "buscar-me" la vida☺

          Després de provar diferents receptes, d'afegir i/o treure ingredients, de socarrimar-ne alguna que altra safata i d'empassar-me la frustració perquè no pugen com jo voldria, crec poder afirmar que ja he trobat la meva (meves) receptes de magdalenes.

          De fet ja fa un temps que faig servir les mateixes receptes (ja les aniré publicant totes)  i aquestes d'avui són la primera recepta que em va deixar satisfeta i que ha estat un èxit sempre que les he fet i les he ofert a familiars i amics. 

          I precisament per això les publico ara: perquè les vaig dur fa poc a un "brunch" a casa la Rosa M. i m'han demanat la recepta ☺ No són precisament les més "light" de totes però els remordiments s'esborren a la primera mossegada i si no... ja m'ho direu! 




          Ingredients

          La recepta és per unes 16 magdalenes de mida tradicional. 
          • 4 ous
          • 200 g de sucre + una mica més per decorar-les
          • 200 ml d'oli suau - jo acostumava a utilitzar oli de gira-sol però darrerament faig servir oli d'oliva del 0.4%
          • 100 ml de nata - 35% MG
          • 350 g de farina
          • 7 g d'impulsor
          • 1 llimona - la ratlladura
          • Encenalls de xocolata -opcional

          Procediment

          • Batem els ous i el sucre fins aconseguir una consistència cremosa.
          • Afegim l'oli poc a poc i sense parar de batre.
          • Així que l'oli està integrat, afegim la nata i seguim batent fins aconseguir una barreja homogènia.
          • En un bol tamisem la farina amb l'impulsor i hi afegim la ratlladura de la llimona. Ho afegim a cullerades a la barreja de líquids i ja no batem sinó que ho integrarem amb una espàtula.
          • Deixem que la massa de les magdalenes reposi una estona dins la nevera. Li podeu deixar fins l'endemà si voleu però li hauríeu de tenir un mínim de 30-40 minuts.


            Quan arribi el moment d'enfornar, escalfeu el forn (opció dalt i baix) a 230°C (*) Mentre el forn s'escalfa:
            • Prepareu la safata del forn amb els motlles i les càpsules.
            • Traieu la massa de les magdalenes de la nevera.
            • Barregeu bé i passeu a omplir les càpsules. Jo ho faig posant la barreja dins una mànega pastissera d'un sol ús i tallant la punta.
            • Ompliu 3/4 de la càpsula. Jo em vaig passar una mica i el caputxó no és tant pronunciat com altres vegades. 
            • Decorem espolsant sucre pel damunt i enfornem baixant el forn a 200°C durant uns 20-25 minuts PERÒ...


              ... (*) la cocció de les magdalenes no té cap secret però pot costar trobar-li el punt al forn perquè quedin cuites, esponjoses i no es cremin. Per posar-vos un exemple: el mestre Xavier Barriga - les seves magdalenes també m'agraden molt (no són pas gaire diferents a aquestes) i les publicaré molt aviat - aconsella escalfar el forn a 250°C i enfornar a 210°C durant uns 14 minuts. Bé, jo tinc un termòmetre dins el forn i puc assegurar-vos que el termostat del forn no m'enganya massa però igualment us puc dir que a 250°C les magdalenes se m'han cremat 2 de 3 vegades. Sobretot la segona fornada. La primera vegada serà qüestió d'experimentar i observar com evolucionen☺El que sí és important és coure-les per sobre els 180°C ja que per sota d'aquesta temperatura no pugen amb la força que necessiten per poder formar el caputxó. 

              Per cert, si voleu podeu fer com jo i omplir les càpsules alternant irregularment capes de massa de magdalena amb una cullereta d'encenalls de xocolata. No ho faig pas sempre ja que la versió clàssica és igualment boníssima: mireu-les!!


              Espero que us agradin! 

              • Digg
              • Del.icio.us
              • StumbleUpon
              • Reddit
              • RSS