Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Trufes de formatge blau i xocolata

12.53 | Label: , ,


No, no m'he tornat boja tot i que reconec que ho pot semblar☺ I sí, sé que aquesta combinació més aviat fa certa angunia però doneu-me un vot de confiança i us asseguro que no us sabrà gens de greu.

Us sona el nom de Heston Blumenthal? Per si no us sona dir-vos que és un Chef anglès, propietari del restaurant "The Fat Duck". Tant ell, com la seva cuina, els seus restaurants i els seus llibres, han estat premiats en moltes ocasions destacant les 3 Estrelles Michelin que va guanyar al 2004. Val a dir que és un Chef bastant peculiar... només cal que doneu un cop d'ull a la seva pàgina web i us adonareu de la seva extravagància. Però a mi sempre m'han agradat els genis poc convencionals☺ 

Una vegada, no recordo en quin programa de TV, vaig sentir-lo parlar de percentatges de compatibilitat entre diferents productes basant-se en l'estudi científic de les molècules que formen una olor o un sabor determinat. Es veu que els aromes i sabors principals es basen en una combinació d'unes 10 molècules i aliments que comparteixen 2 o més d'aquestes molècules es consideren complementaris. Seguint aquesta teoria la xocolata i el formatge blau són la parella perfecta ja que aquests dos aliments coincideixen i comparteixen cap a 73 molècules!!!! 



Com que malgrat ser una admiradora del senyor Blumenthal una té els seus perjudicis, he volgut posar-ho a la pràctica en petit format. Per això he aprofitat que la recepta del mes de desembre del bloc "Memòries d'una cuinera" són les trufes... 



... per llençar-me a l'experiment tot arriscant-me a malgastar una teula de xocolata Lindt i un paquet de formatge Gorgonzola. PERÒ no s'ha malgastat res: estem realment davant una parella de somni!♥



Han sortit unes trufes boníssimes! Que es desfan a la boca! Que tant poden servir de postres com d'aperitiu sofisticat i de festa doncs el formatge es fa notar al final tot deixant-nos un refinat toc salat. A tothom qui he donat una d'aquestes perles negres sense dir-los els ingredients, han començat pensant que menjaven una trufa de xocolata i al final tots m'han preguntat què s'han menjat realment. 

Potser és una trufa una mica arriscada però encara no he trobat ningú a qui no hagi fascinat! 

I la recepta... bé, com que no acabava d'estar segura de les proporcions adequades entre el formatge i la xocolata, he fet una mica de recerca per internet. No he trobat cap recepta oficial però en un bloc que es diu "The curious gastronomer" el noi es va llançar a la piscina l'any passat fent servir 100 grams de xocolata per 80 grams de formatge tot basant-se en unes "crackers" que porten formatge i que ell menja habitualment. La proporció ha resultat ser molt encertada. La meva recepta  final i la seva són força iguals (de fet no hi ha cap secret a l'hora de fer trufes) però jo he utilitzat molta menys nata i menys mantega que ell i han quedat perfectes!


Ingredients

  • 125 grams de nata líquida
  • 100 grams de xocolata al 70% de cacau
  • 1 cullerada de mantega
  • 1 cullerada de sucre
  • 80 grams de formatge blau - jo he fet servir gorgonzola intens
  • Cacau per recobrir-les


Procediment

  • Posem la nata en un cassó al foc al bany maria.
  • Quan la nata està tèbia hi afegim la xocolata a trossos i barregem bé fins que estigui tota desfeta i ben integrada.
  • Hi afegim la cullerada de mantega que li donarà certa brillantor i el sucre. Remenem per desfer el sucre i integrar la mantega.
  • Ara és el moment d'afegir-hi el formatge!! Si us fa impressió tanqueu els ulls però continueu fins al final perquè val la pena!☺
  • Seguim remenant fins que el formatge estigui ben desfet.
  • Quan ho tenim tot lligat ho retirem del foc i ho evoquem en un contenidor que pugui anar al congelador. 
  • Posem la massa de les trufes al congelador SENSE tapar-la ja que la condensació faria que es barregés aigua amb la xocolata i no ens interessen unes trufes aigualides. Li deixem uns 40-45 minuts.
  • Traiem la massa del congelador i n'agafem porcions amb l'ajuda d'una cullereta o de l'estri de fer boles de meló. Veureu que queda una pasta tova però manejable. Acabeu de donar forma amb els dits, sense remenar-les gaire per evitar que s'escalfin i es desfaci la massa i les arrebosseu de seguida amb el cacau. 
Ja teniu les trufes fetes!! Un cop formades les podeu tornar a posar uns minuts a la nevera o al congelador perquè tornin a quedar ben fermes i llestos!

Si les guardeu dins una caixa de metall hermètica i en un lloc fresc i sec, us poden durar ben bé 5-6 dies en perfectes condicions. Si no les mengeu de seguida, segurament el cacau us quedarà una mica humit al anar passant els dies: cap problema!! Només cal que els hi feu una nova arrebossada i tan bones com el primer dia.

Són increïbles!! I al llarg d'aquest dies poden ser un regal de primera!!



Què us han semblat? Us hi atreviu? ☺

P.S - Si voleu xocolata però d'una manera més tradicional, animeu-vos amb aquests Tàler.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Pancakes clàssics

05.29 | Label: , , , ,

Bon 3r d'Advent!!☺



Sí, ja sé que els pancakes no són precisament nadalencs... però són ideals per un esmorzar de pijama i mitjons de llana fins al migdia així que perquè no menjar-los amb la família al matí de Nadal o de St. Esteve o fins i tot el primer dia de l'any nou!!! No us portaran gens de feina i tots plegats us en llepareu els dits!! 

A més, no podia deixar de compartir aquesta recepta amb vosaltres!!! Per nosaltres la millor massa de pancakes del mòn ♥♥♥ Creieu-me!! Nosaltres fem pancakes qualsevol dia i  a qualsevol hora i us ho dic de veritat que no us portaran feina. Literalment: es barreja tot i ja els podeu coure! NO cal que espereu 30 minuts amb la massa a la nevera, ni que ho planegeu la nit anterior i corrent corrent feu la massa per tenir-la a punt a l'endemà... RES de tot això! A casa no planegem massa res. Normalment ens aixequem, fem un cafè i llavors, quan ja estem una mica desperts, és quan diem: "fem pancakes?" I aquest "fem pancakes" vol dir ARA, no d'aquí a mitja hora o demà al matí. 

Dir-vos que la recepta és per fer els pancakes clàssics i bàsics amb els ingredients de sempre: farina, impulsor, sucre, llet i ou. I llavors? Doncs que a base de sumar i restar he aconseguit la proporció ideal entre els diferents ingredients (emulsionats amb una mica d'oli) per assegurar-vos uns pancakes lleugers, esponjosos i boníssims de gust! Espero que us agradin...

Anem-hi!

Ingredients

Per 5-6  pancakes ben bonics.
  • 1 ou batut
  • 25 grams de sucre
  • 112 grams de farina de rebosteria (*) 
  • 6 grams d'impulsor
  • 1 polsim de sal
  • 180 ml de llet
  • 20 ml d'oli vegetal o d'oliva lleuger

    (*) Jo faig servir la de l'Amasadero. No us parlo mai de les farines que faig servir perquè visquent a Suïssa... però a aquí la farina més aviat tendeix a portar més gluten que menys així que la farina de rebosteria o "força 0" la demano per internet i me l'envien a Catalunya. N'estic molt contenta! Tant de la farina com del servei així que us ho faig saber per si us interessa i que consti que no hi guanyo res jo☺

    Procediment

    Tot barrejat mestressa i ja teniu la massa preparada per utilitzar. Jo acostumo a començar amb l'ou i deixo que la màquina el bati sol mentre aprofito per tamisar la farina. Un cop fet això ja hi afegeixo tota  la resta d'ingredients.

    Per fer els pancakes utilitzo una paella petita i antiadherent per evitar utilitzar oli a l'hora de coure'ls. Es couen un parell de minuts de cada costats. Sabreu que és hora de girar-los perquè la superf'icie del pancake s'omple de bombolletes. 

    I ja estem! A gaudir-los amb l'acompanyament que més us agradi!!!!

    A nosaltres ens agraden sols. Els acompanyem de xarop de xocolata (Receptes bàsiques n.4) i/o... recordeu que al fer les llimones confitades us vaig dir que guardéssiu el xarop restant en una botella?...



    Doncs SÍ!! Ara és l'hora de gaudir-ne!!! Us donarà un refrescant toc de llimona als vostres pancakes!!☺I us heu fixat que cristal·litza? Bonic, oi? Cap problema!! Quan ja gairabé no us en quedi, podeu posar la botella dins aigua calenta i solucionat!!

    Espero que realment els feu perquè valen molt la pena i són molt versàtils! Mireu:




    Ben remullats amb xarop i el pancake encara manté la consistència esponjosa!! 


    Podeu observar una diferència de color al centre on ha anat caient el xarop però fins i tot moll es manté ferm i us assegura una mossegada sucosa però gens enganxosa o pastosa. 


    BONÍSSIMS!!!!

    Petonets i bon diumenge de pijama!!

    P.S - si voleu uns pancakes més originals o bé teniu certes intoleràncies, no deixeu de provar els pancakes amb farina de castanya i/o de coco!!

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS
    Read User's Comments(0)
    Diposting oleh juanje

    Christstollen de l'Oma Leni

    14.43 | Label: , , ,

    2n Diumenge d'Advent! Ja fa unes 3 setmanes que vaig fer el primer dels meus projectes nadalencs: l'Stollen!



    Aquest "pa" de fruites tradicional d'Alemanya durant l'Advent i el Nadal té els seus origens a l'Estat Lliure de la Saxònia i mentre em preparava per fer-lo tot buscant receptes i contrastant opinions i experiències amb la meva amiga Ursula i altres amistats i coneguts d'Alemanya, no vaig parar de rebre aixecades de cella. I precisament per això ja us aviso que l'entrada d'avui serà llarga. Si voleu aneu directament a la recepta☺

    Perquè serà llarga? 

    Doncs perquè m'he adonat que mentre jo i milions més, amants de la farina, ens llencem a l'elaboració d'un Stollen simplement com a lluita personal amb les llevadures, pels meus coetanis alemanys l'Stollen és molt més que una massa fermentada: és la seva vida! 

    Tots m'han parlat d'hores de feina, d'àvies, mares, veïnes, del Mur, de l'Alemanya de l'Est i la de l'Oest, d'enviaments entre families per Nadal, d'èpoques de margarina per falta de mantega i de trobades veïnals al forn del poble a finals de novembre per coure els Stollen perquè l'Stollen NOMÉS surt bé si es cou en un forn "de veritat"!!!

    I llavors... llavors arribava Nadal! I la cerimònia més esperada era quan el cap de família tallava el Christstollen que havia estat fent-se esperar tot reposant durant 4 setmanes! Tot un ritual que feia les delícies de petits i grans!




    I ara... ara vinc jo i els hi dic que per Nadal... mira... que vull fer un Stollen a casa! I vaig i ho dic amb el mateix to que si digués que he d'anar a comprar llet... AIXECADA de cella multiplicada per 10!!

    Però ho he fet! I ja sigui per tot el rerefons històric que m'han regalat als meus amics i/o per les meves ganes de no decebre'ls, que he aconseguit un Stollen que ha multiplicat les aixecades de cella per 1000!☺   

    Abans d'anar a la recepta correré el risc de fer-me molt plasta i us diré que si la forma no ha canviat mai doncs des del començament s'ha format l'Stollen representant el plec de la roba que embolcallava el nen Jesús dins la menjadora, la massa enriquida que coneixem avui com Stollen, no té res a veure amb la massa de les primeres dècades. Tradicionalment l'Stollen era una massa a base de farina, aigua i oli de nap ja que l'Advent es considerava temps d'abstinència i no es podia utilitzar mantega. Era un pa sense massa gust i més aviat sec. 




    Anys més tard i mitjançant una carta al Sant Pare de Roma, coneguda com "Butterbrief" (la "carta de la mantega"), es va aconseguir (van haver de morir 5 Papes des de la primera petició) poder fer servir mantega però pagant una quantitat de diners anuals per cada Stollen que s'elaborava i que es destinaven a la construcció de la catedral de Freiberg. Aquesta condició va fer que durant molt temps l'Stollen fos un privilegi dels rics. De fet l'Stollen va arribar al poble quan la Saxònia es va passar al protestantisme.  

    A partir d'aquest moment es va començar a enriquir i "millorar" amb panses, fruites confitades, etc doncs per ser un postre de Nadal era molt auster.  

    Ja més cap als nostres temps i amb la construcció del Mur de Berlín, la recepta de l'Stollen de segons quines part d'Alemanya es va veure altra vegada lligada a la possibilitat d'accés als diferents ingredients. Però també és una mica gràcies a això i a les capacitats inventives de les families i forners que avui trobem moltes varietats d'Stollen: amb massapà, amb iogurt, amb poma, amb llavors de rosella, amb fruits secs, etc.

    El més conegut però i el més tradicional de tots és l'Stollen de Dresden (capital de la Saxònia). He tingut la sort de poder-lo menjar. No fet casolà però sí de fleca de renom i la veritat és que jo no necessito cap ingredient extra només ametlles, fruites confitades i panses . Per mi és boníssim i "menys és més"!! Així que sabia que aquest Stollen és el que volia fer PERÒ...

    ... és difícil saber si les receptes que es troben per la xarxa són realment tradicionals o no. Molta gent es guarda secrets a la màniga a l'hora de fer pública una recepta familiar i tradicional com aquesta ja que és allò de "voler però no voler" i per altra part el nom "Dresdener Christstollen®" és des del 1997 marca registrada així que ningú publica una recepta amb el nom "Stollen de Nadal de Dresden". 

    Per sort meva però en Jakob al seu bloc sí que va decidir publicar la recepta original de la seva Oma Leni. Ho va fer al 2009 a tall d'homenatge ja que per ell i la seva família el Christstollen de l'àvia és una recepta impressionant que es mereix ser coneguda. 

    Quan vaig trobar la recepta, per casualitat, ja venia molt tocada emocionalment per culpa de les meves amistats així que al veure les fotos de la recepta, la foto de la Sra. Leni, les explicacions d'en Jakob sobre la seva àvia, la recepta, el nom que originalment era "Mutters Dresdener Christstollen" perquè a l'època de l'Oma encara no existia el registre de marques,... vaig quedar completament enganxada. A més, els comentaris positius que s'han anat sumant anualment a l'entrada em van acabar de convèncer que aquesta era la meva recepta. 

    I m'hi vaig posar! Vaig seguir la recepta al peu de lletra amb 2 petites modificacions: vaig reduïr una mica el llevat i no vaig posar-hi flor de muscat ja que, la veritat, no sabia on anar-lo a buscar. 

    I com que la recepta és tan especial, amb ella participo al Repte "Christmas Time" de la comunitat "Cocineros del Mundo" a Google+
        Som-hi!!

    Ingredients

    Us dono les quantitats originals però no tingueu cap mena de remordiment a l'hora de reduir-les: jo no ho vaig fer i hi va haver moments on amb la meitat de la massa hauria passat. M'han sortit 6 Stollen grossos tot i que la recepta de l'Oma Leni parla de 3... els seus devien ser GEGANTS!!!
    • 1250 grams de panses - rentades (*)
    • 210 grams de llevat fresc
    • 2 cullerades de sucre
    • 1 cullerada d'aigua tèbia
    • 2500 grams de farina
    • 750 ml de llet
    • 1000 grams de mantega: 750 grams mantega i 250 grams Ghee (**) + una mica més.
    • 500 grams de sucre MENYS 2 cullerades
    • 313 grams d'ametlles dolces moltes
    • 125 grams d'ametlles amargues moltes (***)
    • 250 grams de llimones confitades tallades al gust
    • 1 llimona - la pell 
    • 3 cullerades de rom
    • sucre granulat i sucre llustre per arrebossar-los i nevar-los. 


    (*) Us pot semblar absurd però us asseguro que quedareu parats de com us deixaran l'aigua...

    (**) El Ghee és mantega clarificada. Té molta tradició i aplicació a l'India i la medicina Ayurvèdica. Per nosaltres és encara bastant desconeguda tot i que jo la trobo al supermercat des de fa uns mesos però surt bastant cara... La seva utilitat culinària és basa en què té un punt més d'humitat que la mantega tradicional. Si voleu podeu fer-la a casa de manera senzilla tot i que us representarà temps. Podeu seguir les instruccions d'aquí o oblideu-vos del Ghee i feu-ho tot amb mantega. 

    (***) Les ametlles amargues no sempre són fàcils de trobar ja que són tòxiques: contenen amigdalina. Aquest glucòsid desprèn àcid cianhídric al entrar en contacte amb la saliva. Cada ametlla conté 1 gram d'amigdalina i 100 grams d'aquesta substància poden ser letals. Us dic això perquè és important tenir-ho en compte però la quantitat d'ametlles amargues a la recepta NO és gens perillosa ja que no us menjareu tots els Stollen vosaltres sols i al mateix moment. De tota manera si us fa por o no les trobeu, agafeu simplement més ametlles dolces i prou. El gust de l'Stollen se'n ressentirà ja que les ametlles amargues li donen un sabor únic però el més important és que us el mengeu de gust☺


    Procediment

    La nit anterior:
    • Renteu bé les panses, escorreu-les i deixeu-les assecar durant tota la nit sobre un drap de cuina.
    • Prepareu tots els ingredient i deixeu-los fora la nevera tota la nit: volem tenir-los tots a temperatura ambient.


    L'endemà:
    • Desfem el llevat amb 2 cullerades de sucre i 1 cullerada d'aigua tèbia.
    • Tamisem la farina dins un bol o dins la cubeta de l'amassadora si ho feu a màquina.
    • Feu un forat al mig amb la mà i hi evoqueu el llevat líquid.
    • Tapeu el forat amb una mica de la farina de les vores, tapeu el bol amb un drap i  ho deixeu reposar 15-20 minuts perquè el llevat comenci a activar-se.
    • Mentrestant escalfem la llet fins que sigui tèbia i desfem la mantega (i el Ghee).
    • Quan veieu que el llevat ja comença a reaccionar és l'hora d'afegir la resta d'ingredients a la massa. Ho farem un després de l'altre, fent cercles a l'entorn del centre i amassant cada cop que afegim un ingredient fins que aquest estigui integrat a la massa abans d'afegir el següent. Feu un repòs de 5 minuts cada cop que us sembli que us costa integrar un ingredient. Repreneu l'amassat i hi afegiu el següent ingredient. Començarem amb la llet, després la mantega, el sucre, les ametlles, la llimona confitada i la pell de la llimona. 
    • Quan ja ho tenim tot integrat deixem reposar la massa uns 10 minuts.
    • Ara hi afegirem el rom i amassem una vegada més fins que tingueu una massa llisa, brillant i que passi la prova de la membrana (preferentment però no us hi atabaleu). 


      La foto és d'una altra recepta però serveix per visualitzar què és la prova de la membrana

      • Feu una bola amb la massa i deixeu-la fermentar, tapada amb film transparent, durant 1 o 2 hores. Al ser una massa molt enriquida degut a la gran quantitat de mantega i sucre (tant el granulat com el que porten les fruites) pot ser que li costi arrencar. Assegureu-vos que la deixeu fermentar en un lloc calent. La temperatura ideal seria entre 24 i 25 graus. Per aconseguir aquesta temperatura us pot servir posar un bol d'aigua calent dins el forn i col·locar el bol dins el forn. De tota manera no us despisteu perquè un cop arranqui pot pujar bastant ràpid. 

      Un cop la massa hagi fermentat fins a doblar pràcticament el seu volum, ja podem passar a dividir i formar les peces. Hi ha qui fa servir un motlle especial per Stollen però jo no el tinc i com que m'agraden les coses tradicionals, tampoc m'he preocupat de trobar-lo ja que realment no cal. Seguirem així:
      • Deixeu caure la massa sobre la superfície de treball.
      • Piqueu-la amb compte per desgasar-la i seguidament la dividiu en peces d'uns 800 grams.
      • Deixeu reposar uns minuts les peces i seguidament feu una bola amb cadascuna d'elles.
      • Tapeu-les i deixeu-les reposar de nou uns minuts. 
      • Seguidament formeu-les com una barra sense les puntes: aplaneu amb compte la bola, rodeu la part de dalt sobre ella mateixa, dobleu els laterals lleugerament cap a dins i acabeu de rodar la massa per aconseguir un cilindre. 
      • Col.loqueu els Stollen sobre la safata de forn que fareu servir per enfornar-los, tapeu-los i deixeu-los fermentar per segona vegada durant uns 30 minuts.

      Ara ens preparem per enfornar i per l'acabat.
      • Escalfeu el forn a uns 160-175°C.
      • Quan els Stollen ja hagin crescut els hi feu un tall vertical de dalt a baix i els enforneu. Els deixeu coure uns 60 minuts. Si veieu que us queden ràpidament morenets de sobre, tapeu-los amb un tros de paper d'alumini. Si veieu que l'Stollen va obrint el tall que li heu fet al coure tot eixatant-se i quedant baixet NO PATIU! És normal i és el que volem! ☺ 

      I ja gairebé hem acabat! L'Stollen ha de banyar-se amb mantega així que surt del forn. A les fleques el submergeixen literalment dins mantega però a casa això ens és complicat així que desfarem la mantega que hem preparat extra i tan bon punt surti l'Stollen del forn el pinzellem a consciencia. És important que quedi ben regat i que ens assegurem que les estries del tall quedin realment ben molles. Seguidament el cobrim amb sucre granulat i el deixem refredar.

      Un cop fred l'emblanquinem amb sucre llustre, el deixarem estar sobre una graella tota la nit o unes 12 hores i després... 

      ... després arriba la cura. 

      Sí, l'Stollen s'ha de deixar reposar abans de menjar ja que necessita assentar-se i que els gustos es defineixin i s'intensifiquin. Un altre dels comentaris que m'han fet els meus amics i coneguts durant els darrers dies és que sempre que mengen Stollen fora d'Alemanya s'emporten una decepció ja que pràcticament sempre el que els servim és realment "pa de fruites" o una mena de brioix afruitat degut a la nostra obsessió per aconseguir masses airejades i flonjes. l'Stollen tradicional és un "pa" dolç pesat i compacte i això només s'aconsegueix deixant-lo reposar abans de menjar-lo. 

      Sembla que tothom coindideix que per curar-lo i conservar-lo correctament l'embolicarem amb paper sulfurat (sense apretar-lo massa) i seguidament el tornarem a embolicar amb paper d'alumini. El lloc ideal per conservar-lo és un celler o un rebost fred on la temperatura no pugi dels 10 graus i si pot tenir uns graus d'humitat encara millor. La fred és important perquè un dels perills que pot còrrer l'Stollen és que si el deixem en un espai massa calorós la mantega es torni rància. 

      En el que m'ha estat impossible aconseguir una unanimitat és en el temps de curació d'un Stollen. El primer que em van dir va ser 4 setmanes!!!! I sí, jo també ho he llegit a llibres i receptes. Però al final em sembla que això de les 4 setmanes és bàsicament com ho feien les àvies quan havien d'anar a coure a casa el forner del poble ja que calia organitzar-se i començar ben aviat per poder arribar a temps a Nadal... He llegit a diferents blocs que el temps mínim és 1 setmana mentre que les grans marques asseguren deixar reposar els seus productes 2 setmanes tot i que... amb el ritme de compres i ventes que hi ha a tot Alemanya (i l'estranger) des del 1r d'Advent, ningú sap si realment es compleixen aquests terminis. Per tot això vaig decidir fer jo mateixa la prova.

      Vaig tallar un Stollen a la setmana justa d'haver-los fet, un altre a les 2 setmanes i el tercer justament avui (a les 3 setmanes). Pel que fa a la consistència no hi ha massa diferència: passada una setmana l'Stollen ja s'ha assentat i ha perdut l'esponjositat així que no caldria esperar més per menjar-lo PERÒ el gust... el gust NO té res a veure! Però de veritat que res de res!!

      El primer que vam provar (després d'una setmana) era bo però els gustos no s'acabaven de definir. Fins i tot ens va semblar que no era prou dolç i que la llimona i les panses no s'acabaven de notar. Vam quedar una mica decepcionats i vaig pensar que alguna cosa devia haver sortit malament al fer-lo però al tastar-lo avui... INCREÏBLE!!! Una explosió de sabors!! Es noten les ametlles (per això us puc dir que les ametlles amargues li donen un gust únic), la llimona li dóna una frescor intensa mentre que les panses són petits tocs extres de dolçor!! BONÍSSIM!!!!! La mossegada és difícil d'explicar... la massa és pesada i compacta però la mantega, el rom i el sucre fa que sigui una mossegada molt tendre...




      Difícil! MOLT difícil d'explicar així que us animo a provar-ho. No us deixeu intimidar per la meva parrafada i doneu-li una oportunitat a l'Stollen perquè tal i com ja pronosticava el seu nét Jakob: VAL MOLT LA PENA!

      Vielen Dank für das Tolle Rezept Oma Leni!! 

      P.S - I res millor que confitar vosaltres mateixos la llimona com a aquí. Per altra banda, si no teniu temps de fer un Stollen, sempre podeu animar-vos a fer uns Spitzbuben, unes Escumes de llimona o uns Pfeffernüsse ☺

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS
      Read User's Comments(0)
      Diposting oleh juanje

      Llimones confitades

      13.29 | Label: ,

      Aquest any per Nadal m'he proposat elaborar a casa 4 dolços molt característics: l'Stollen d'Alemanya, el Panettone i el Pandoro d'Itàlia i el nostre Tortell de reis. Si els aconsegueixo estaré més que feliç ja que són masses fermentades que se les porten i tinc una mica la sensació d'estar posant-me el llistó molt alt però... "No risk no fun!"☺

      l'Stollen serà el primer ja que necessita estar entre 3 i 4 setmanes en repòs abans de poder-lo menjar. Demà em poso a pastar i per això ahir ja vaig començar confitant llimones. 




      A Suïssa no sempre és fàcil trobar fruita confitada de qualitat. Si que puc trobar als supermercats uns paquets de taronja i llimona confitades ja tallades a quadrets i preparades per a utilitzar d'un tal Dr. Qual però a mi no m'acaben d'agradar: molt de sucre i poca fruita si voleu que us ho digui. Per això he decidit que aquest any confitaria les llimones jo mateixa. I és més fàcil del que m'imaginava!!!

      Ingredients

      Per uns 250 grams de llimona confitada

      • 4 llimones
      • Aigua + 1 litre
      • 1 quilo de sucre - pot ser blanc, morè o una barreja dels dos. Jo vaig fer servir 750 grams de sucre refinat blanc i 250 grams de sucre morè. Per això les llimones han quedat també una mica més fosques del que normalment són però m'agrada molt el gust que deixa el sucre morè.
      • Anís estrellat - 1 estrella
      • 1 beina de vainilla
      • Sucre per arrebossar-les


      Preparació

      Haurem de preparar una safata de forn o un plat pla amb paper sulfurat.

      • Tallem les llimones per la meitat i les espremem. El suc (uns 200ml) l'he guardat i en faré "Lemon curd" properament i aprofitaré per actualitzar una mica la recepta que ja tinc al bloc☺
      • Un cop tenim les llimones sense suc, les buidem de restes de polpa i pells tot deixant només una capa fina de pell blanca. Ho podeu fer amb un ganivet però a mi em funciona molt bé l'estri per fer boles de meló. 



      • Ara les tornem a partir i tallem els quarts a tires d'uns 5mm (més o menys).
      • Posem l'aigua a bullir i així que arrenqui el bull hi tirem les tires de llimona. 
      • Deixem que torni a agafar el bull i courem les llimones uns 15 segons a foc ràpid.
      • Passat aquest temps, les escorrem i les passem per sota l'aigua freda. 
      • Tornem a posar aigua a bullir tot repetint els 3 darrers passos. 
      • Un cop tenim les llimones escaldades, escorregudes i fredes, les reservem.
      • Ara prepararem el xarop tot posant a coure el litre d'aigua, el sucre, la beina de vainilla i l'anís estrellat.
      • Anirem remenant per tal de dissoldre tot el sucre i així que arrenqui el bull baixarem la temperatura i deixarem que cogui uns 15 minuts.
      • Seguidament hi afegim les llimones.
      • Fem una bona barrejada, baixem una miqueta més la temperatura i deixarem que es coguin les llimones durant uns 50-60 minuts o fins que veieu que van quedant d'un to com el vidre glaçat o esmerilat (semi transparents). 
      • Ja les podem treure i les anem dipositant sobre el paper sulfurat. 


      Ja està! Ara només les hem de deixar assecar a temperatura ambient durant 24 hores i l'endemà les arrebossem amb sucre. 

      Ben tapades dins una caixa de llauna i guardades en un lloc fresc es conserven durant 2-3 setmanes ben seques i perfectes. A partir d'aquí potser us agafaran humitat i veureu que el sucre es va desfent. Queden més enganxoses però això no vol pas dir que s'han fet malbé així que teniu llimones per temps!   


      Que us ha semblat? A que és senzill? I el gust de les llimones confitades... ben intens! Res a veure amb les de supermercat: gust a llimona de veritat! Fins i tot es poden confondre amb "gominoles" de llimona perquè realment són molt bones i hi ha el perill de no poder parar de picar!☺



      Amb el xarop restant... de moment deixeu-lo refredar i poseu-lo dins una botella i reserveu-lo. D'aquí a uns dies estareu encantats d'haver-lo guardat☺   

      Fins aviat!

      P.S - Amb aquestes llimones podeu fer les Neuenburguer Taillaules 

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS
      Read User's Comments(0)
      Diposting oleh juanje

      Kanelbullar o espirals de canyella suecs

      03.00 | Label: , , , ,

      Pot ser que el nom "Kanelbullar" no us digui massa res o que us soni d'alguna banda però no acabeu de saber de què. Ja... és que "Cinnamon roll" o "Cinamon bun" ens és molt més familiar. 



      La realitat però és que l'origen d'aquestes espirals de massa fermentada el trobarem a Suècia. I com podem saber si el que tenim al davant és l'original Kanelbullar o el seu cosí germà americà? Doncs principalment per 2 coses: els Kanelbullar no van mai glacejats. L'acabat és a base d'ou i sucre granulat.



      I la massa porta tradicionalment una cullereta de cardamom que li dóna un gustet molt bo mentre que l'olor perfuma la cuina des del primer moment. 


      Ja fa temps que els hi hauria d'haver dedicat una entrada perquè són, sense cap mena de dubte, la meva gran debilitat però precisament per això no ho havia fet encara: procuro evitar-los! Potser és per l'olor embriagadora del cardamom o simplement perquè m'encanta la canyella i sóc una addicta a les masses fermentades... no ho sé... només us diré que en alguna ocasió he arribat a anar a Ikea expressament a comprar-los (els petitets, els que van dins la bossa de plàstic i et recomanen escalfar-los primer ja que... clar... sense escalfar semblen de goma) i que no han arribat a casa!!!!!! Si sóc capaç de devorar un paquet d'aquests què us sembla que faig amb la versió casolana i acabats de sortir del forn? Exacte! Així que prohibits! ☺


      PERÒ...

      ... quan vaig veure que l'Eva de "cuinant entre llibres" va proposar Suècia al repte "Reposteras por Europa" del mes de Novembre, vaig tenir clar que era una senyal!! LA SENYAL de que ja m'he portat bé prou temps i que ha arribat l'hora de tornar a fer els Kanelbullar! Quines ganes!! 



      La recepta és meva. Bé meva... és el fruit de comparar i adaptar diferents receptes amb les que m'he anat trobant al llarg dels darrers anys fins que vaig aconseguit la que jo considero "la millor recepta d'espirals de canyella del món" ☺ Paraula d'addicta!! 


      Ingredients 

      Per 20 espirals

      Per la massa

      • 150 ml d'aigua tèbia
      • 25 grams de llevat fresc (*)
      • 1 iogurt grec natural (uns 125 grams) 
      • 500 grams de farina 
      • 1 ou
      • 2 cullerades de llet deshidratada 
      • 100 grams de sucre
      • 1 cullereta de cardamom (**)
      • 60 grams de mantega
      • 5 grams de sal

      Per la crema de canyella 

      • 75 grams de sucre
      • 40 grams de mantega fosa i a temperatura ambient
      • 1 cullereta de canyella
      Podeu augmentar la quantitat de sucre i mantega si voleu trobar-hi més gruix a l'hora de menjar-los. Ja sabeu que jo estic una miqueta de rebaixes darrerament PERÒ igualment us diré que aquesta vegada no he tocat les mesures que utilitzo habitualment. Penseu que la mantega i el sucre es desfan, regalimen i caramel·litzen al forn i a mi no m'agrada trobar-me amb una bassa enganxosa cada cop que clavo una queixalada a l'espiral☺  

      Per l'acabat

      • 1 ou batut
      • sucre ganulat

      (*) Com que són ideals per l'hora d'esmorzar, els podeu fer el vespre i deixar que facin la segona fermentació a la nevera. En aquest cas necessitareu menys llevat ja que ens interessa retardar el desenvolupament de la massa durant unes 8 hores i no n'hi ha prou de baixar-los la temperatura. La quantitat ideal, tenint en compte que la nevera estarà a uns 4-5 graus, és d'uns 12-15 grams de llevat. 

      (**) El podeu comprar en pols si voleu però a mi m'agrada comprar-lo sencer, desgranar-lo i esmicolar-lo amb el morter al mateix moment. La raó principal és perquè les llavors, una vegada fora del fruit, perden ràpidament l'aroma i jo vull conservar-ne la màxima intensitat.

      Procediment

      • Posem l'aigua en un got i hi afegim el llevat i el iogurt. Barregem bé per desfer-ho tot i deixem reposar uns minuts.
      • Seguidament preparem la farina dins un bol, fem un forat al centre i hi evoquem la barreja amb el llevat. 
      • Barregem una part de la farina poc a poc amb els líquids per formar una primera massa i deixem que reposi 30 minuts o fins que veiem que el llevat s'activa.
      • Passat aquest temps hi afegim l'ou, la llet deshidratada, el sucre i el cardamom. 
      • Amassem fins aconseguir una massa ben llisa i brillant. Ho farem alternant amassats d'uns 2 minuts amb estones de descans d'uns 7 minuts.
      • Afegim la mantega quan la massa ja adquireixi certa consistència i gairebé al final hi afegim també la sal.

      IMPORTANT! Potser al començament us semblarà que us queda una massa molt enganxosa. NO patiu i continueu amassant i deixant reposar. Sobretot NO hi afegiu farina ja que la massa agafarà la consistència desitjada, us ho asseguro, i si hi afegiu farina aconseguireu tensió a canvi de sacrificar l'esponjositat de les espirals.  

      Si amasseu a màquina, tot el procés d'amassat hauria de ser d'uns 15 minuts i sabreu que la massa està ben amassada perquè se separarà de les parets del bol. 

      Seguim:
      • Unteu el mateix bol on heu amassat amb una capa fina d'oli.
      • Feu una bola amb la massa i la poseu a dins el bol.
      • Tapeu amb film transparent i deixeu que fermenti una primera vegada fins a doblar el volum. Pot trigar entre 2 i 3 hores. Al ser una massa enriquida (porta mantega i ous) li costarà arrencar així que paciència però no us despisteu perquè també dependrà de la temperatura de la vostra cuina i podria anar més ràpid del que ens pensem.
      • Mentre la massa fermenta, prepararem la crema de canyella i ho farem barrejant tots els ingredients dins un bol fins a aconseguir-ne una pasta. Si voleu també us podeu saltar aquest pas i simplement pintar la massa de pa dolç amb mantega fosa i espolsar-hi el sucre i la canyella per sobre PERÒ d'aquesta manera el sucre es desfà millor i s'integren més bé els 3 ingredients. 
      • Igualment aprofitarem l'estona de fermentació de la massa per preparar les safates o les càpsules que farem servir per enfornar les espirals. En el cas de safates o fons de forn, jo us aconsellaria que les folreu amb paper sulfurat. En aquest cas la mesura no és per evitar que les espirals s'enganxin (no s'enganxen) sinó per evitar-vos rascar per desenganxar el sucre cremat residual: de veritat que pot ser un bon pal!
      Quan la massa per les espirals ja ha doblat el seu volum continuarem així:
      • Enfarinem la superfície de treball per evitar que la massa s'enganxi.
      • Evoquem la massa al damunt de la farina i la desgasem donant-li uns copets lleugers.
      • Agafem el corró i l'estirem fins aconseguir un rectangle d'uns 45x20 cm.
      • Cobrim la massa amb la crema de canyella. 
      • Enrotllem la massa per la part llarga. 
      • Tallem el cilindre en 20 peces el més iguals possible i les anem col·locant, tall a la vista, sobre les safates, càpsules o motlles que hem preparat anteriorment. 
      • Ara ja anirem per l'acabat així que batem l'ou i pinzellem totes les espirals.
      • Les deixem reposar uns 25-30 minuts fins que tornin a doblar el volum. Si voleu menjar-les a l'endemà, ara és el moment de tapar-les amb film transparent i de posar-les a la nevera. Seguiu els passos següents a primera hora del matí.
      • Escalfem el forn a 190 graus.
      • Passada la mitja hora, tornarem a pintar les espirals amb ou i les decorarem amb el sucre granulat.
      • Enfornem durant uns 20-25 minuts. 
      Un cop cuites les traieu del forn, les deixem refredar una mica sobre una reixeta i a disfrutar-les!!!!! Tèbies són de pecat capital!!! I si contràriament al que passa a casa us sobra algun Kanelbullar, només caldrà un cop de forn per tornar-los a tenir ben esponjosos i com recent fets. 


      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS
      Read User's Comments(0)
      Diposting oleh juanje

      Pastís / flam de carbassa - Halloween 2014

      15.40 | Label: , , , ,


      Hi ha una cançó d'en Pep Sala i la Banda del Bar que diu:

      "És l'hora bruixa i la claror se'n va
      la màgia arriba com sempre puntual
      la lluna espera el moment oportú
      d'aquí a una estona ja no hi haurà ningú..." 


      Doncs ens queden poques hores perquè si es tracta de veure bruixes, fantasmes i ratpenats no trobareu millor dia que avui: LA NIT DE HALLOWEEN!!

      Sí, ja sé que molts de vosaltres sou més aviat "anti" i jo ho respecto de cor però ja us comentava l'any passat que a l'escola nosaltres sí que ho celebrem ja que és una llar d'infants bilingüe i naveguem a cavall de dues cultures: l'alemanya i l'anglesa.  

      Aquest any he fet aquest... pastís... flam... de carbassa. Una delícia!!! El vaig trobar per casualitat, rondant per internet, en un bloc que de seguida em va agradar: "Recetas de Macumani" i vaig tenir clar que seria el meu pastís de Halloween!



      Us haureu adonat que el nom és poc concret☺ La Macu, a la seva entrada també parla d'una "Tarta Pudin de calabaza". Al llegir-ho em va fer riure una mica, ho he de reconèixer. El meu ego va decidir que seguiria la seva recepta i després de tastar el resultat podria definir de què estàvem parlant de cares a la meva entrada. Bé... no he pogut!! Aquest pastís o flam, com preferiu dir-li, és un híbrid perfecte!! Té gust a pastís! Amb molt d'aroma degut a la carbassa, a la llimona, la taronja i la canyella. Fins i tot el podeu agafar amb les mans si voleu però la textura a la boca... és de flam!!!

      La única manera d'entendre-ho del tot és fent-lo!☺ Anem a la recepta:

      Ingredients

      • 4 ous
      • 175 g de sucre - la recepta de la Macu en porta 250 grams però jo estic de "rebaixes" amb el sucre☺
      • 300 ml de llet
      • 100 ml d'oli suau - en el meu cas va ser oli de gira-sol
      • 160 g de farina de rebosteria
      • 1 sobre d'impulsor
      • 1 pot (470g) d'almívar de llet (dulce de leche) - la recepta original porta 370 grams de llet condensada però jo no en tenia i vaig decidir utilitzar el caramel. Hi vaig posar 100 grams de més perquè no vaig voler quedar-me amb restes a la nevera per por a menjar-lo a cullerades! ☺
      • 1 cullereta de canyella
      • 1/2 llimona - la ratlladura
      • 1/2 taronja - la ratlladura
      • 1 polsim de sal
      • 700 g de puré de carbassa (*)
      • xocolata negre per fer les teranyines - opcional
      (*) El puré de carbassa el podeu comprar fet o fer-lo a casa. Jo vaig agafar una carbassa de l'hort i el vaig fer jo mateixa tallant la carbassa a tallades (amb pell) i posant-la al forn a 200 °C durant uns 30 minuts. Un cop cuita la pell s'arrenca sense problemes i només haureu de deixar-la refredar i fer-ne un puré. Això sí... assegureu-vos que l'escorreu bé ja que no totes les carbasses són iguals i poden deixar anar molta aigua. Per obtenir uns 700 grams de puré necessitareu una carbassa que pesi 1 quilo.


      Procediment

      Escalfem el forn a 180°C

      Prepararem un motlle d'uns 26 cm de diàmetre. 

      Si el vostre motlle és desmuntable... la consistència de la barreja que farem a continuació és bastant líquida: com un flam! Els motlles que comprem sempre esperem que tanquin hermèticament però tampoc en podem estar al 100% segurs. En aquest cas he après de la Macu (ella s'hi va trobar) un truc molt útil per evitar que les bruixes ens afectin més del que voldríem i la carbassa acabi rajant per totes bandes: engreixeu el motlle, mulleu un tros de paper sulfurat, l'escorreu bé i folreu el motlle! Així us estalvieu sorpreses desagradables☺


      I ara ja podem anar per fer el pastís o... el flam☺
      • Batem els ous amb el sucre fins aconseguir que s'airegin.
      • Hi afegim la llet i l'oli a poc a poc sense parar de batre.
      • Tamisem la farina i l'impulsor. Ho afegim als ous poc a poc i deixant que s'integri completament abans de continuar. Si veieu que us queden grumolls, continueu amb el turmix: al final ha de quedar tot ben barrejat i triturat.
      • Hi afegim l'almívar de llet (o la llet condensada si ho preferiu) i remenem bé. 
      • Especiem amb la canyella, la llimona, la taronja sense oblidar-nos del polsim de sal.
      • Barregem bé i acabem amb el puré de carbassa. 
      • Fem una darrera passada amb el turmix i ja podem evocar la barreja al motlle sense por dels regalims☺ 




        I cap al forn!!! Li deixarem uns 45-50 minuts però com que cada forn és un món, no us despisteu i feu la prova de l'escuradents. 

        Us el podeu menjar tebi però a nosaltres ens agrada molt fred. I millor encara si el mengeu passades 24 hores.

        Per acabar, si voleu, podeu fondre xocolata de cobertura i fer unes teranyines com les meves. Són molt senzilles, decoratives i li donen un toc cruixent al pastís... o flam.


        A veure si us animeu amb la carbassa doncs el pastís, amb teranyines o sense, bé es val una oportunitat☺ I estic pensant... fet amb moniato podria ser tot un descobriment per celebrar la castanyada...

        • Digg
        • Del.icio.us
        • StumbleUpon
        • Reddit
        • RSS
        Read User's Comments(0)
        Diposting oleh juanje
        Langganan: Postingan (Atom)