Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Mossegades de coco i mel



Us dec un munt d'explicacions i aquesta recepta des de fa dies!! Ho sé... i també sé que no és excusa dir que vaig una mica faltada de temps però... és la pura veritat! ☺ Malgrat tot, avui ho matarem tot d'un tret ja que les mossegades de coco, la farina de coco i el fet de que no mengés flam de coco i Streuselkuchen tot i les critiques positives que vaig rebre, està tot relacionat. Ara... l'entrada serà una mica llarga☺

Mireu, ja fa temps que vaig descobrir que jo i les dietes mai serem bons amics. Puc ser molt estricta amb mi mateixa (fins i tot massa a vegades) però no sóc gens bona amb les rutines de "per vida": me'n canso! I així que me'n canso... tota la rigidesa i la restricció de les darreres setmanes es fon com la neu a la vora del foc. I els quilos... doncs els quilos van i venen al seu aire☺

Fa 4 anys vaig decidir que PROU dietes!! Vaig voler intentar el tema: "Mou-te! Fes esport, fes salut" i... VA FUNCIONAR!!!!! Va trigar molt! Moltíssim!!!!!!!!! Vaig estar pràcticament mig any sense baixar 1 gram però jo TOSSUDA i al final... 12 quilos van desaparèixer d'un dia per l'altre!!! FANTÀSTIC!!!!

Però ara ha fet 1 any ☺ i nou mesos que em vaig quedar embarassada i **PAAAAFFFFF** l'encantament es va trencar: els quilos van tornar! Una part va ser per necessitat però l'altra... bé... també!!! ☺☺☺☺☺

La qüestió és que ja era hora de tornar-me a posar a fer esport. He aprofitat que tinc un bon amic que s'està traient el títol per ser entrenador esportiu i, ara farà uns 3 mesos, li vaig demanar que fos el meu entrenador personal (que bé que sona☺) Va dir-me que sí doncs necessita hores de pràctica i vam començar a trobar-nos els dissabtes. Em va presentar un món completament desconegut per mi...

... un món de cordes, barres, cintes elàstiques, pilotes, campanes de diferent pes, etcètera que al principi em feien més por que gràcia: cada cop que en Nick treia "l'intrumental" jo visualitzava una càmera de tortura o un episodi masoquista. A més, per acabar-ho d'arrodonir, les primeres sessions em deixàvem morta!! Però de veritat! Em sembla que si no fos perquè confio plenament amb ell i em creia (i crec) tot el que m'explicava, hauria fugit per cames a la meitat de la primera sessió perquè la frase feta de "treure el fetge per la boca" es feia realitat cada dissabte!!!!!!!!!!!!!!! 

Un dia li vaig preguntar "però què se suposa que faig????" i em va deixar anar la paraula màgica: CROSSFIT!!!! Crossfit... molt bé... i??? Perdoneu la meva ignorància però per mi aquesta paraula fa només 2 mesos no tenia cap mena de significat i resulta que segons la Viquipèdia el Crossfit és el sistema d'entrenament més efectiu del món!!!!!!!! ☺

I ara anem a la farina de coco...

... a començaments de setembre en Nick em va dir que l'havien d'operar i que no em podria entrenar durant almenys dues setmanes i que em duria al gimnàs on entrenava ell per tal d'afegir-me al grup i així no perdre el ritme que havíem aconseguit. Vaig entrar-hi ben acollonida (perdoneu l'expressió) però així que vaig veure els meus companys de sessió, els aparells que feien servir, com suaven i el ritme que portaven... i per fer-ho tot encara més "sobreviure o morir", coincidint amb la meva entrada al gimnàs va començar un repte esportiu : Whole life challenge es diu i... m'hi van apuntar amb ells.

No em vull allargar encara més explicant en què consisteix aquest repte però us diré que són 8 setmanes d'activitat diària obligatòria (10 minuts només però 10 minuts d'activitat intensa), hem de beure unes quantitats d'aigua concretes, dormir unes hores mínimes i, lògicament, també hi ha unes normes alimentàries. Tenim una llista d'aliments que podem menjar i una altra d'aliments prohibits. Podríem dir que, amb alguna petita diferència, la dieta que ens fan seguir és la dieta de l'estil de vida PALEO.

PALEO... una altra nom que a mi em sonava a xinès i vaig haver d'investigar per descobrir que Paleo és el nom que es dóna a una dieta (estil de vida) alimentària que pretén reproduir l'alimentació dels nostres avantpassats del paleolític ("caveman diet" amb anglès). Que és el mateix que dir: carn, peix, verdures, fruites, grana seca i aigua! Arròs salvatge i moniatos (arrels) també però CAP aliment processat o refinat o fruit de la mà de l'home: sucre, farines, granes, cereals, patates, pasta, llet,... PROHIBIT!!!! 

I va ser discutint menús i opcions dolces amb els meus companys de "team" que em van parlar de la farina de coco i la farina d'ametlla com a alternatives a la farina tradicionals i acceptades dins la dieta Paleo. Vaig encarregar la farina de coco (la d'ametlla ja la conec) i m'encanta: fa una olor... ummmmmmm! 

Amb tot això de ser una "noia de les cavernes" durant 8 setmanes, estic descobrint receptes molt interessants (però anyoro MOLTÍSSIM el pa, no us penseu) Avui us presento la primera d'elles però en tinc més i us puc dir que val la pena provar-ho simplement pel plaer de descobrir coses noves ☺
   
Anem FINALMENT a la recepta!!!!!

Ingredients

La recepta original és per fer-la en un motlle tipus "plum cake" o pa de motlle petit ja que els anglesos i americans en diuen "Coconut bread". Però és dolç així que per mi en té poc de "bread" i em vaig estimar més fer-ho tipus "muffins" per tal d'acompanyar el cafè o endur-me'ls per berenar. En vaig tenir per una safata de 12 mini "muffins" i 3 mini pa de motlle.






  • 6 ous
  • 120 g de mantega fosa i deixada refredar a temperatura ambient - també podem fer servir oli de coco
  • 1 cullerades de mel
  • 1/2 cullereta sal
  • 90 g de farina de coco
  • 1 cullereta d'impulsor
  • 1 grapadet de gotes de xocolata negre (opcional) - jo no ho vaig fer perquè tot i que la xocolata negre es considera Paleo, la tinc prohibida en el repte esportiu.

Procediment

Escalfem el forn a 175 °C i preparem els motlles tot untant-los amb una capa fina de mantega o amb esprai antiadherent.
  • En un bol batem els ous, la mantega, la mel i la sal.
  • Tamisem i barregem la farina de coco i l'impulsor.
  • Ho afegim a la barreja dels ous sense deixar de batre i fins que la farina quedi ben incorporada i no quedin grumolls.
  • Hi afegim la xocolata (opcional)
  • Aboquem la pasta al motlle o motlles que haureu preparat i ja podem enfornar.
Ho deixarem coure uns 30-40 minuts. Si utilitzeu motlles minis amb uns 30 minuts serà suficient. Si feu tot un "pa" o un pastís, segurament haureu d'enfornar més estona per tal que el centre quedi cuit. Feu la prova de l'escuradents abans de treure-ho del forn per assegurar-vos que queda ben cuit.  

Un cop fora del forn deixarem que es refredi uns minuts i seguidament desemmotllem i deixem refredar del tot.

I ja està!! Podeu gaudir d'aquestes mossegades soles, acompanyant un cafè, per berenar i, si no hi heu afegit la xocolata, fins i tot us pot servir per un esmorzar salat!!!! 


Sí, jo vaig menjar-les acompanyades amb pernil salat ja que no puc menjar pa i MOLT BO però us ha d'agradar el gustet dolç-salat ☺




  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Streuselkuchen amb móres d'esbarzer



L'Streuselkuchen (pastís de molles) és una especialitat d'Alemanya que, per proximitat, es consumeix també a Suïssa i s'acostuma a servir amb el cafè o el te. 

El nom li ve de les "Streusel" (molles) que el cobreixen. Es fan barrejant mantega, sucre i farina i s'escampen per sobre el pastís abans d'enfornar. Al coure aquestes molles es desfan i caramel·litzen tot donant un acabat cruixent i saborós al pastís.  

L'Streuselkuchen es fa amb tot tipus de fruites (pomes, albercocs, gerds, cireres,...) tot i que potser la versió més clàssica seria amb prunes. Jo he tret la recepta d'un bloc fantàstic que es diu cooketteria i el pastís està efectivament fet amb prunes però...

...a la casa nova tenim jardí. Bé, de fet hauria de dir que tenim uns metres de selva que algun dia es convertiran en jardí ☺ El bo de tants matolls i males herbes és que de cop et pots endur alguna sorpresa i així va ser quan vam descobrir que una de les mates d'esbarzers donava unes móres boníssimes! Tot l'estiu que n'hem anat menjant directament de l'esbarzer però ara farà una setmana vaig adonar-me que la planta estava ben carregada. Vaig decidir collir-les per evitar que es fessin malbé i, coses d'aquelles que passen, al vespre l'Emma (la veïna) va venir a portar-nos un detallet de l'hort: una caixa plena de móres!!!! Així que em vaig trobar amb més móres de les que ens podíem menjar i com que la móra és una joia que un cop collida aguanta poc...

... a congelar-les i a fer pastís de molles!☺

Sí, una de les coses que he après aquest estiu llegint llibres és un truc ben simple i força evident però que a mi no se m'havia acudit: si volem fer pastissos o coques de fruites que porten molta aigua: maduixes, gerds, móres, nabius,... és millor si les fem servir congelades ja que així no s'aixafen i no ens tenyeixen la pasta de color ni ens aigualeixen la barreja. Això no val però per la part de fruita que podem voler utilitzar per decorar. Aquesta fruita sí que ha de ser fresca ja que la majoria dels fruits vermells una vegada descongelats perden la consistència que tenien inicialment.

I ja n'hi ha prou amb la xerrameca, anem per l'Streusel:

Ingredients

La recepta és per una safata d'uns 30 x 40 cm però no us preocupeu! 

La safata que tinc jo fa 34 x 36.5 cm i va anar igual de bé. Podeu fer servir qualsevol safata de forn. Les tradicionals acostumen a fer 35 x 41 cm (més o menys) però són una mica més baixes que les sabates que es venen per fer "brownies" o "streuselkuchen" així que no patiu: el pastís us quedarà una mica més baix però igual de bo.  

  • 200 g de mantega a temperatura ambient
  • 300 g de farina
  • 200 g de sucre

  • 250 g de mantega 
  • 250 g de sucre
  • 4 ous
  • 1 beina de vainilla
  • 1 polsim de sal
  • 400 g de farina tamisada
  • 3 culleretes d'impulsor
  • 150 ml de llet.
  • 1 kg de móres congelades - la quantitat és només orientativa: si en teniu més millor i si en teniu menys tampoc passa res. 

Procediment

Escalfarem el forn a 200°C i prepararem la safata de forn tot cobrint-la amb paper sulfurat. 

Un altre truc que he après aquest estiu és que si agafem una mica de mantega i resseguim els costats de la safata tot dibuixant un quadrat, aquesta mantega farà de "cola" i enganxarà el paper sulfurat evitant que es bellugui al evocar-hi més tard la barreja. 

Començarem preparant les molles
  • Dins un bol barregem la mantega, la farina i el sucre amb les mans. 
  • Quan ho tenim tot barrejat, esmicolem la pasta per tal d'aconseguir molles grosses



  • Tapem el bol i el reservem a la nevera. 
Per la resta del pastís:
  • Posem la mantega, el sucre, els ous, la vainilla i la sal dins el bol de la batedora i amb el globus ho batem fins qua aconseguim una massa flonja i blanquinosa.
  • Tamisem la farina i l'impulsor.
  • Afegim la farina amb 3 vegades i la llet amb 2 tot alternant. Comencem i acabem amb farina mentre batem després de cada afegit, a velocitat mitjana, per tal d'integrar tots els ingredient. Aquest procés ha d'anar rapidet, així que veiem que els ingredients afegits s'han integrat, anem per la següent afegida. 
  • Quan ja ho tenim tot lligat, evoquem la pasta sobre el paper sulfurat a la safata del forn. Ens ajudem amb una cullera per repartir-la regularment per tota la superfície. Si heu fet servir el truc de la mantega, veureu que el paper no es belluga gens del seu lloc i us deixa treballar molt bé amb la cullera .
  • Treiem les móres del congelador i les repartim per sobre la pasta mirant que quedin escampades per tota la superfície.
  • Finalment agafem les molles de la nevera i les escampem per sobre el pastís (com si fos el formatge ratllat del gratinat o la mozzarella de la pizza). No patiu si no us queden totes les móres cobertes, al coure les molles corrent i s'assenten.
I ja està, ja ho tenim llest per enfornar. Ho deixarem coure uns 45-50 minuts però aneu vigilant ja que no només cada forn és un món sinó que també dependrà de la safata que feu servir. Igualment, passats uns 25-30 minuts potser haureu de tapar les vores amb paper d'alumini per evitar que es cremin o que agafin més color que la resta del pastís. Jo, en aquests casos, poso el temporitzador del forn a 25 minuts i passat aquest temps vaig donant cops d'ull i allargant de 10 minuts en 10 minuts☺



És bo de debò!!! Tot i que igual com va passar amb el flam de coco, tampoc vaig tastar aquest pastís... tot plegat té a veure amb la farina de coco (els que em seguiu al Facebook ja heu vist que és el proper tema) així que us ho explicaré ben aviat però no em passa res, simplement estic fent un repte esportiu que em representa algunes prohibicions... uffff!!!... però tornant a l'Streuselkuchen, us asseguro que tant en Reto com els sogres com els companys de feina a qui en vaig portar un tros, en van cantar les excel·lències!!! A la feina, tant la meva amiga Ursula com la Carina em van fer MOLT feliç perquè les dues són alemanyes i em van dir que era fins i tot millor que el que es podia comprar a les pastisseries!!!!! ☺☺☺ 

Sigui com sigui, la veritat és que anava desapareixent per moments! 


I la textura...


... difícil d'expressar! Jo crec que el millor és si proveu de fer-lo vosaltres i ja em direu què us ha semblat. Animeu-vos que no és gens difícil☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Flam d'ou de coco i prunes - Blog enllaçat per la INDEPENDÈNCIA

l'11 de Setembre! Blog-Via cap a la Independència amb el n.50!

Bona diada a tots!!!!!!! Als que habitualment seguiu el blog i als que hi heu arribat enllaçats per la cadena de blogs de la mà de Paraules de Tardor 


Aquest 11 de Setembre el recordarem durant molt de temps. Jo no sé què passarà a partir de demà però el dia d'avui (no només el dia d'avui sinó tot el que s'està fent dins i fora de Catalunya des de fa ja tants mesos) ja és un èxit: havia Catalunya estat mai abans així d'unida??????? Seguim així!!! La unió fa la força!!! ☺ I que no es trenqui aquesta Via virtual cap a la Independència! Després de llegir aquesta entrada us convido a seguir fent via al blog Quadern de mots

Un altre motiu, aquest més personal, que fa de l'11 de Setembre d'anguany un dia especial és que avui fa justament 11 anys de la meva arribada a Suïssa!!!!!!!!!!!! 

Així dons un dia ple d'emocions! I per endolcir-lo encara una mica més, un postre ben senzill però a mi m'encanta: flam d'ou!! PERÒ he de dir que m'he atrevit a fer un invent...


... sóc una devota del coco: m'encanta PERÒ començo a estar cansada de la ratlladura! Si, potser és que m'estic tornant repetània (deu ser cosa de l'edat) però cada vegada em molesta més menjar-me la ratlladura de coco... s'enganxa a les dents i per més que la remullis sempre és seca. Al menjar-la tens la sensació de menjar herba☺ I és per això que aquest flam està fet amb llet de coco en comptes de llet de vaca.

Un èxit total!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Queda un flam amb un sabor de coco intens PERÒ sense "pellofes" ☺ i l'aroma que deixa anar és absolutament exòtic: una passada!!! I a més la consistència és com més fina, més delicada. I les prunes l'acaben d'arrodonir: la mitja pruna que va dins, queda cuita de tal manera que no només deixa l'aroma que es combini amb el coco sinó que a més es desfà a la boca al menjar-la i el coulis li dóna un punt d'acidesa que hi harmonitza a la perfecció. 

Vaja... que ens ha agradat MOLT!!!!!!!!! Bé... Per ser sincera us diré que en Reto és qui se n'ha menjat dos, un darrera l'altre i pràcticament sense respirar ☺ perquè jo... jo tinc prohibit tastar-lo però això us ho explicaré amb més calma aquest cap de setmana ☺☺ Ara anem per la recepta:

Ingredients

Per a 6 flams 
  • 30 g de sucre
  • Suc de llimona - unes gotes
  • 3 prunes
  • 3 ous
  • 90 g de sucre
  • 375 ml de llet
  • 10 prunes
  • 3 cullerades d'aigua
  • sucre - si cal 

Procediment

Escalfem el forn a 180°C i preparem un atuell que pugui anar al forn i on hi tinguin cabuda les 6 flameres.
  • Començarem amb el caramel posant els 30 grams de sucre juntament amb les gotes de suc de llimona dins un cassó a foc mitjà i remenant sense parar fins que el sucre caramel·litzi i agafi un color torrat.  Vigileu que no es cremi o amargarà.
  • Un cop tenim el caramel el distribuïm dins les flameres. No us preocupeu si solidifica de seguida i només us queda un grumoll de caramel en un racó de la flamera: al coure es desfarà i es distribuirà sol.
  • Renteu 3 prunes i les partiu per la meitat. 
  • Col.loqueu una meitat dins casa flamera, sobre el caramel.
  • Seguidament batem els ous amb el sucre fins que veiem que s'espongen i doblen el seu volum.
  • Ara hi afegirem la llet de coco i batrem una mica més per tal d'integrar-ho tot bé.
  • I ja podem posar la barreja dins les flameres i aquestes, a la vegada, dins l'atuell que ja tindrem preparat.
  • Omplirem l'atuell amb aigua calenta fins que aquesta arribi a un nivell una mica superior a la meitat de les flameres. Vigileu que no us entri aigua dins les flameres. 
Ara és el moment d'enfornar. Deixarem que els flam es coguin al bany maria uns 40 minuts. Per saber si ja s'han cuit del tot podeu fer, igual com amb els pastisos, la prova de l'escuradents. 



Mentre tenim els flams al forn, podem fer el coulis de pruna amb les 10 prunes restants. Simplement les rentem, espinyolem i les posem en un cassó a foc lent amb les 3 cullerades d'aigua. Veureu que les prunes de seguida es couen. Proveu-les i si us sembla que necessiten sucre (dependrà de les prunes i del gust de cadascú) n'hi podeu afegir 1-2 cullerades. Remeneu bé perquè el sucre es dissolgui i així que veieu que les prunes ja han perdut la pell i us queda una salsa vermella, ja les podeu treure del foc i deixem que es refredin i infusionin uns minuts. 

Finalment ho passarem tot per un colador i ja tenim la salsa de pruna que acompanyarà els nostres flams de coco☺


És una recepta de les de tota la vida però amb un gust exòtic que us recomano proveu perquè val molt la pena ☺

I per acabar només dir-vos que el passat dia 25 d'Agost es va fer a Züric la Cadena Humana per a la Independència. Allà vam anar la meva nena, la Marta que ens visitava i jo mateixa!!! A fer pinya i a demostrar que no és una broma, que els catalans que vivim a l'estranger també volem ser lliures!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


  

Fotos per fer història (com el dia d'avui) "robades" amb tot el morro i directament del Facebook d'en Carles ☺☺☺ Gràcies guapo!! Ets un sol! 

Visca Catalunya!!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Scones de iogurt i panses

Un cop acabat el trasllat (si tenint unes 7 caixes encara escampades per la casa sense saber on deixar-les caure mortes vol dir "haver acabat el trasllat") ja no podia esperar més per provar el forn nou. No és més que un forn convencional però com que cada forn és un món... tenia ganes de saber si ens entendríem ☺

La recepta amb la que començo aquesta nova temporada no és especialment significativa ni ha estat rumiada o preparada a consciència... simplement és una recepta per tenir a mà així que comencin les pluges, les tardes s'escurcin i les vetllades es facin acompanyades amb una tassa de te o cafè (cosa que no trigarà a passar a Suïssa)

Scones... 


... hi ha qui els anomena "panets anglesos" tot i que la consistència és poc de pa i molt de galeta però... en tot cas serien unes galetes poc cruixents, estovades. Suposo que el nom "panets" ve del fet que els anglesos els anomenen "quick bread" ja que per fermentar s'utilitza l'impulsor i no el llevat. Però els anglesos també els defineixen com "single-serving cake" tot i que qualsevol semblança amb el que nosaltres anomenem pastís és pura coincidència... potser la definició que els hi fa més justícia és dir que els scones són pastes de te seques... com el mateix humor anglès ☺

Jo ja us he confessat en més d'una ocasió que soc una addicta a les masses fermentades i que davant una bona coca de sucre, unes magdalenes casolanes o uns panets amb xocolata, ja podrien desaparèixer totes les cremes de formatge, les melmelades de fruites, les "buttercream" i cobertures de tota mena que jo poc les trobaria a faltar. I va ser precisament investigant sobre pa i masses fermentades quan el nom de "Chad Robertson" va començar a aparèixer repetidament.

En Chad té una fleca-cafeteria a Sant Francisco i ha sortit a la llum pel fet de fer un pa autèntic, saborós i tradicional en un país on pràcticament tot és gros, modern, carregat, maquillat i moltes vegades exagerat. La fleca-cafeteria es diu Tartine, igual que el pa que l'ha fet famòs☺ D'ell, el seu Tartine i tota la filosofia panarra que l'envolta ja us n'aniré explicant més coses ben aviat perquè tant i tant en vaig sentir a parlar que m'he acabat comprant el seu llibre però...

... la sorpresa va ser que l'edició del llibre Tartine del 2012 és un paquet amb 2 llibres diferents: el llibre sobre el pa i el llibre sobre la pastisseria, rebosteria i brioxeria que la seva dona (Elisabeth M. Prueitt) fa cada dia per a la clientela que visiten a diari la fleca-cafeteria. Clients que no tenen cap problema a esperar 30 minuts de rellotge a que les creacions de la Tartine surtin del forn. 


Vaig demanar el llibre per en Chad i el seu pa però des que ha arribat que no paro de fullejar el de l'Elisabeth i llegint-lo... llegint-lo et venen ganes de fer totes les receptes!!!!! I no només això sinó que fins i tot agafaria un avio i em plantaria a la Tartine per viure l'ambient en "viu i en directe"!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El bitllet d'avió no l'he pas comprat (encara ;D) però vaig decidir que els scones serien ideals com a fase prèvia a la tardor que ja ens està caient al damunt. Dir que he "tunejat" una mica la recepta. A la Tartine fan aquests scones amb "buttermilk" però jo no en tenia i la vaig substituir per iogurt natural. També hi vaig afegir una part de farina d'espelta i vaig reduir les quantitats: no m'interessava fer-ne molts ja que no hi ha res com un scone recent sortit del forn!!!! ☺

Ingredients

Per a 10 scones
  • 50 g de panses
  • 300 g de farina blanca per rebosteria
  • 40 g de farina d'espelta
  • 1/2 cullerada d'impulsor - 7 g aprox.
  • 1/4 de cullereta de bicarbonat de soda - 1.5 g aprox.
  • 50 g de sucre
  • 3/4 de cullereta de sal - 3 g aprox.
  • 127 g de mantega molt freda
  • 125 g de iogurt natural
  • 63 g de llet
  • 1 cullereta de ratlladura de llimona
  • 1 cullerada de sucre 
  • 1 cullerada de mantega

Procediment

Escalfem el forn a 205 °C i preparem una safata de forn amb paper sulfurat.
  • Posem les panses dins un bol amb aigua tèbia i les deixem de banda uns 10 minuts per tal que s'estovin.
  • Mentrestant tamisem les dues farines, l'impulsor i el bicarbonat de soda dins un bol.
  • Hi afegim el sucre i la sal mentre ho barregem tot amb una cullera de fusta.
  • Traiem la mantega de la nevera, la tallem a daus petits i els escampem sobre els ingredients secs. 
  • Ara, si feu servir la batidora tradicional, heu de fer servir els ganivets per tal de tallar i integrar la mantega dins els ingredients secs. Si feu servir la Kitchen Aid, la Kenwood o qualsevol altre robot de cuina, apliqueu-hi l'accessori pala. En qualsevol cas, anirem engegant i parant la batidora o el robot de cuina per evitar esmicolar del tot la mantega. Ens interessa quedar-nos amb una massa grumollosa on es trobin trossos de mantega de la mida d'un pèsol.
  • Barrejarem el iogurt i la llet tot remenant bé per tal d'aconseguir un líquid uniforme.
  • Ho afegim a la massa tot d'un cop juntament amb la pell de la llimona i les panses ben escorregudes. Ho mesclarem tot fent anar la batedora o el robot de cuina a velocitat baixa. Pararem de barrejar així que tinguem una massa manejable que s'aguanta junta. 
Si arribats a aquest punt us sembla que la massa és seca, podeu afegir-hi una mica més de llet però no us passeu perquè ens interessa poder tallar la massa amb el ganivet. Igualment, encara s'haurien de veure grumolls de mantega perquè això és el que formarà els diferents estrats del scones al coure'ls. 

Ara ja podem treure la massa del bol i la posem sobre la taula de treball enfarinada. Li anem donant copets amb les mans fins que aconseguim una rectangle d'un 25 cm de llarg x 12 cm d'ample x 4 cm d'alt (més o menys). Pintarem el sobre del rectangle amb la cullerada que mantega que haurem fos i espolsarem la cullerada de sucre pel damunt.


Amb un ganivet ben afilat tallarem la pasta en 10 triangles que anirem transferint sobre la safata de forn. Enfornarem i els deixarem coure fins que quedin daurats de sobre: uns 20-30 minuts.

I ara sí: us feu un bon te Early Grey (o un cafè si us ho estimeu més que la "Queen" nous veurà pas ☺), agafeu un scone encara calent i l'acompanyeu amb nata, melmelada, crema de xocolata,...


Ummmmmmmmmmmmmmmmm! Boníssim!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Tot i que jo vaig decidir sucar-lo tal qual al cafè!!! ☺☺☺

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS