Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Tiramisú de maduixa

15.06 | Label: , ,

Dissabte vam anar a sopar a casa la Rosa M. i en Thorsten. Vam quedar que nosaltres portaríem les postres i com que en Thorsten no és massa de fruites, amb l'excepció de les maduixes, l'ocasió va ser perfecte per fer aquest Tiramisú que ja feia dies que em voltava pel cap :)



I ara he de dir que HO SENTO!!!! Dissabte va ser un dia bastant atapeït i les bruixes em van despistar!!!!! Va ser l'hora d'anar a sopar i em vaig adonar que NO havia fet les fotos!!!!!! AHHHHH! QUIN CAS!!!!!!! Vaig arreplegar la càmera i vaig disparar a matar per tenir-ne almenys una i... bé... segur que més aviat que tard tornaré a fer aquest Tiramisú i PROMETO fer fotos i actualitzar l'entrada! :)

La idea em van venir al veure la recepta de la Cristina (Bufet de Postres) Vaig recordar el Tiramisú que ens feia l'Àngela (italiana de nacionalitat) cada vegada que el seu marit (en Carles) venia als sopars de catalans...

...ens trobàvem un cop al mes a casa d'un i tothom portava alguna cosa doncs no volíem pas portar feina, només trobar-nos i parlar amb català una estona. Ràpidament va quedar decidit que en Carles, si venia, havia de portar el Tiramisú!! Però daixò ja fa MOLTS anys!!!!! Actualment som una bona colla de catalans a Suïssa i els pisos s'han anat quedant petits: els sopars es fan a un restaurant. Així que ja fa temps que li he perdut la pista al Tiramisú de l'Àngela! Espero que si mai veu aquesta entrada, s'ho agafi com un petit homenatge :)

Aquest ha estat el meu primer Tiramisú i per assegurar-me l'èxit he volgut partir de la recepta clàssica. L'he trobat al bloc Due Cuori e Una Padella! I llavors he rumiat: "les maduixes... com? fresques? melmelada? Per decorar?????? I el licor? cafè... amb les maduixes... sí o no????? 

La meva catalanitat ha sentenciat el resultat: de maduixes com més millor, cafè sí però sense passar-se i el licor... MOSCATELL!!!!!! Us presento el "patchwork" resultant, a veure què us sembla. Tant als nostres amics com a nosaltres ens va agradar molt! Si n'hagués quedat algun, hauria pogut fer les fotos!!! ;D

Ingredients

Per a 6 porcions individuals d'uns 150 grams cada una (me'n va sobrar una mica que va desaparèixer abans de poder decidir què en faria ;D). 

De fet, podeu utilitzar el contenidor que us sembli millor (sempre i quan sigui una mica fondo) i alternar tantes capes com volgueu i de la manera que us vingui més de gust: només haureu de recalcular els ingredients :)

Per la melmelada de maduixes

  • 250 g de maduixes
  • 125 g de sucre 
  • 1 fulla de gelatina (opcional)

La base

  • 6 melindros - 1 per potet
  • Moscatell per remullar els melindros
  • 12 maduixes tallades petites - 2/3 per potet
  • Una mica de sucre
  • 3 cullerades petites de cafè expresso
  • 3 cullerades petites de cacau

Per la crema de mascarpone

  • 3 ous
  • 60 g de sucre
  • 250 g de mascarpone

Per decorar

  • Cacau en pols


Procediment


La melmelada de maduixa

Jo la vaig fer la nit abans per assegurar-me que estaria ben freda i amb la consistència adequada en el moment de fer-la servir. 
  • Rentarem, netejarem i tallarem les maduixes a trossets.
  • Les posarem en un cassó i hi afegirem el sucre.
  • Posem la barreja al foc i esperem que arrenqui el bull.
  • Deixem que cogui uns 5-7 minuts.
  • Les traiem del foc i deixem que la melmelada es refredi del tot.

Si voleu podeu triturar les maduixes just abans de treure-les del foc. Jo m'ho vaig estimar més però això va a gust del consumidor :) Igualment, si voleu aconseguir una consistència més ferma perquè us interessa marcar les diferents capes a l'hora de fer el muntatge, podeu dissoldre una fulla de gelatina (prèviament hidratada) a la melmelada i ho deixeu bullir un parell de minuts més. Jo no vaig posar-hi gelatina: m'agrada la idea de que la melmelada i el mascarpone es barregin al seu aire. 

La base

  • Necessitarem 1 melindro per potet individual.
  • Trossejarem el melindro en trossos d'uns 2 cm i els col·locarem a la base del pot mirant de cobrir-lo del tot.
  • Tirarem moscatell sobre els trossos de melindro per tal de remullar-los però intentant no passar-nos per no desfer-los.
  • Cobrirem els melindros remullats amb les maduixes trossejades (2 maduixes per pot)
  • Ensucrarem una mica les maduixes
  • Seguidament farem una barreja amb el cacau i el cafè i deixarem caure una cullerada  petita de la barreja sobre les maduixes ja ensucrades.
  • Repetirem les accions anteriors per a cada un dels pots i reservarem

La crema de mascarpone

  • Separarem les clares dels rovells dels ous
  • Afegirem el sucre als rovells i batrem fins a aconseguir que doblin el volum i es converteixin en una crema clara, espumosa i homogènia
  • Hi barrejarem el mascarpone tot aconseguint una crema ben integrada.
  • Seguidament muntem les clares a punt de meu.
  • Quan les clares estiguin fermes, les integrarem poc a poc i delicadament a la crema de mascarpone. Ho farem amb una cullera de plàstic o una espàtula doblant la crema sobre ella mateixa però sense batre. 


Muntatge

  • Agafarem un dels pots i cobrirem la base de melindros i maduixes amb una primera capa de mascarpone. Per fer-ho podeu fer servir una cullera grossa o la mànega pastissera.
  • Seguidament farem una capa de melmelada de maduixa. Podeu intentar cobrir tot el mascarpone o simplement tireu 3 cullerades grosses de melmelada sobre la capa de mascarpone i deixeu que s'escampi sol. 
  • Picarem el pot amb cura sobre la superfície de treball per tal que surti l'aire que haurà quedat atrapat entre les capes. 
  • Fem una segona i última capa de crema mascarpone.
  • Acabem espolsant cacau sobre el mascarpone, Cobrirem tota la superfície.  
  • Repetim les accions anteriors per a cada un dels potets.

Conservarem els potets a la nevera fins a l'hora de menjar i... ja està! :)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

St. Jordi i galetes d'avellana

05.41 | Label: , , , ,

I qui no voldria ser a Catalunya en el dia d'avui??!!!?!?!!!??!


El que anyoro més és passejar amunt i avall de la Rambla de Girona, atapeïdes de gent i haver d'obrir camí a cops de colze entre la gentada per poder arribar a l'estant i comprar aquell llibre que, de fet, es pot trobar a qualsevol llibreria!! ;D Però el llibre de St. Jordi s'ha d'aconseguir "lluitant" o és que potser us penseu que és facil anar pel món matant dracs???? Així que no deixeu d'anar a la Rambla els que podeu! :D

Sí, d'acord! Jo hauria d'estar parlant de roses però és que des de sempre que sóc de llibres jo! No li faig cap lleig a una rosa (o a qualsevol altra flor), no. El que passa és que allà on hi hagi un llibre interessant, acompanyat d'un cafè i unes bones galetes...

I per això en un dia on Catalunya parla de roses, llibres i pans de sobrassada amb formatge i nous, jo m'he decidit a fer unes galetes ràpides d'avellanes :)


La recepta original és del bloc Directo al Paladar i jo hi he afegit la senyera que he fet amb foundant. És una recepta molt ràpida de fer i NO porta ou!!! Admet modificacions! Jo l'he fet amb avellanes i ja he decidit que la propera vegada hi afegiré gotes de xocolata :)

La senyera, a part de ser decorativa, és tota una sensació a l'hora de menjar-la ja que és un mos una mica més dolç que la galeta per ella mateixa i amb l'avellana s'aconsegueix un toc molt agradable al paladar. 

Són molt ràpides de fer i amb les quantitats següents m'han sortit 20 galetes.


Ingredients

  • 220 g de farina
  • 90 g de sucre - 100 g si sou molt dolços ;)
  • 6 g d'impulsor tipus Royal
  • 75 ml de nata
  • 50 g d'avellanes o de qualsevol altre fruita/grana - si hi voleu afegir més coses, intenteu que la barreja dels diferents ingredients no passi massa dels 50 grams perquè en cas contrari carregarem excessivament la massa.
  • 110 g de mantega desfeta
  • 1 polsim de sal
  • Foundant de color blanc
  • Foundant de color vermell
  • Foundant de color groc


Procediment

Primer de tot preescalfarem el forn (dalt i baix) a 200°C


Per les galetes

  • Barregem tots els ingredients (menys els foundants) fins a aconseguir una pasta tova.
  • Anem agafant trossets de pasta i formem boles que anirem deixant sobre un paper sulfurat a la plata de forn. Al mateix temps de deixar-les, les aplanarem una petita mica apretant amb el dit. Al col·locar-les a la plata, penseu que creixen una mica així que no les deixeu massa juntes.
  • Quan tenim la plata plena ja les podem enfornar. 
  • Al forn 15 minuts (com més grosses feu les galetes, més estona de forn necessiten).
  • Quan estiguin cuites, les deixem refredar sobre una reixeta.

Per la senyera

El foundat, per aquells que no el coneixeu, és una pasta de sucre i es treballa igual que si féssim plastilina :) És però molt enganxosa i s'ha de treballar sobre una superfície ensucrada amb sucre llustre. 

El foundant es pot fer a casa però jo l'he comprat (es troba al supermercat o a les botigues de  productes per a pastisseria) Treballo molt poc amb aquesta pasta de sucre i quan la faig servir és en poca quantitat. Per això sempre em sembla que no val la pena comprar els ingredients, fer la barreja, repartir-la, tenyir-la, etç. Ara, quan el compreu us heu d'assegurar que és un bon foundant i no us deixarà cap regust no volgut.

La Senyera és molt fàcil de fer i millor si les fem el dia abans perquè així les tindrem seques quan les necessitem. Si no ho voleu fer amb tanta antelació tampoc passa res ja que la pasta de sucre s'asseca ràpid però penseu que les hauríeu de tenir apunt abans de que es refredin del tot les galetes. 
  • Agafem un tros de pasta de sucre blanca i l'estirem amb el corró fins a aconseguir un rectangle. Amb un ganivet retallem els costats per aconseguir un rectangle d'un 4 cm d'amplada amb un tall net. La llargada variarà depenent de les galetes que tinguem  per decorar. En el meu fa 12 cm de llargada.
  • Agafem un tros de pasta de sucre groga i també l'estirem. En aquest cas però, voldrem aconseguir 5 barres d'1 cm d'ample per 10 cm de llargada.
  • Finalment agafem un tros de pasta de sucre vermella i seguim els mateixos pasos que abans però tenint en ment que hem d'aconseguir retallar 4 barres d'1 cm d'amplada per 10 cm de llargada.
  • Ara que ja tenim totes les barres retallades, procedirem a fer el muntatge.
  • Agafem com a base el rectangle gros de color blanc. 
  • Al centre hi col·locarem una primera barra groga, a sobre la groga una de vermella i així successivament fins a tenir totes les barres apilades.
  • Seguidament emboliquem les barres amb el foundant de color blanc que ens surt per a cada un dels quatre cantons (com si emboliquéssim un regal rectangular). 
  • Ens ha de quedar un rectangle uniforme.
  • Ara, amb un ganivet afilat tallem uns mil·límetres d'una de les puntes (com si comencéssim un fuet ;D) fins que ens aparegui la senyera.
  • A partir d'aquí anem tallant senyeres (tantes com galetes tinguem) i les anem dipositant sobre una plateta on les deixarem assecar. 
Si us sobre pasta de sucre, la podeu guardar una bona temporada dins una caixa o pot, sempre que ho tapeu bé perquè no hi entri aire.

Muntatge

  • Quan tenim les galetes encara calentes però manipulables, agafem un pinzell i el mullem amb aigua.
  • Agafem una senyera i la remullem una mica d'una cara.
  • Seguidament la col·loquem amb la cara molla a sobre la galeta aprofitant el sot que haurà quedat com a resultat d'haver-les aplanat amb el dit.
  • Repetim aquesta acció tantes vegades com galetes tenim.
Veureu que al estar les galetes encara tèbies, la pasta de sucre torna a estovar-se. Això és precisament el que volem ja que d'aquesta manera les senyeres quedaran ben enganxades. 

Apa, ja estem!! Ara a gaudir-les i felicitats a tots els Jordi i totes les Jordina començant, lògicament, pels de casa: el meu pare i el meu germà!!! FELICITATS a tots dos guapos!!!! :)

Ahhhhh i si us sobren galetes, les podeu guardar ben bé una setmana dins una capsa metàl.lica. De fet, si teniu la força de voluntat suficient com per deixar-les refredar i reposar una mica, cada vegada agafen més gust.

 :)


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Panets de Viena

07.08 | Label: ,

Doncs ja torna a ser cap de setmana!! :) 

M'havia rumiat unes postres amb xocolata d'una recepta de la casa Lindt que vaig veure al seu "FanClub" i sort que era vespre i no vaig poder anar a comprar els ingredients que si no... m'hauria empatxat de xocolata!!!! ;D A més... ja porto unes quantes receptes seguides sobre masses fermentades i em venia de gust una altra cosa PERÒ... una amiga, la Montse, m'ha demanat si podia fer una entrada sobre "panets de Viena" i com que crec que als amics se'ls ha de tenir contents ;) doncs... haureu de tenir paciència una setmana més i us prometo que deixarem de banda la farina i el llevat per una temporadeta (curteta ;D)


 Anem però poc a poc perquè encara tinc una cosa pendent: els blocs als que jo dono el premi "Best Blog" :)

Com ja vaig comentar, em va arribar de la mà de Quina bona pinta (gràcies una altra vegada noies!) i ara jo l'he de donar a 20 blocs més. Per cert, investigant per la xarxa, m'he adonat que aquest premi es troba en dues versions: el premi arriba juntament amb un qüestionari per contestar-reenviar o sense qüestionari. A mi em va arribar sense qüestionari així que seguiré la cadena de la mateixa manera.

20 blocs!!!! No ha estat fàcil fer la tria, la veritat! Uffffff... hi ha un munt de blocs que trobo genials!!!!!!!!!! Les visites i els comentaris animen a anar-los tirant endavant així que diríem que considero que els 20 blocs que llisto a continuació es mereixen una visita! :)

I abans de la llista només dir que espero us faci la mateixa il·lusió que em va fer a mi. Si em repeteixo o sou dels que no voleu premis, cadenes, reptes i coses d'aquestes... simplement... PERDONEU!! 

Felicitats a:
  1. La Geno i en Josep Ma de La cuina de la Geno
  2. La Loreto de Posarcullerada
  3. En Joan d'Avui Paella, demà Sushi
  4. La Tat de Desastre a la cuina
  5. La Neus i en Dani de Gingebre
  6. La Sílvia de Bokados Divinos
  7. L'Ester i en Carlos de B i B Pastissets
  8. En Frederic i l'Eulàlia de Plou formatge
  9. La Sara de Sucre de colors 
  10. La Natàlia de Pixiecuina
  11. La Caterina de Taulaposada
  12. En Xavi de Ballant a la cuina
  13. En Jaume d'Entre Copes
  14. La Susi de La Siberita
  15. La Conxita de Al pot petit
  16. La Marina i la Rosa M. de Tots a taula
  17. La Laura de Cuinejar
  18. La Mireia i la Bet de Els Fruits Saborosos
  19. La Laia de A l'ombra de la figuera
  20. La Montse i la Mariona de Cuinar a quatre mans
M'ho he passat molt bé "passejant" pels vostres blocs! Gràcies i ENDAVANT!! :)

I ara anem pels panets de Viena!


Abans de tot dir-vos que la recepta original és del Gremi de flequers de Barcelona i que per tal d'aconseguir la forma típica dels panets de Viena, fa falta un marcador que encara no tinc. També es pot fer a mà però cal una mica de pràctica. Us deixo aquest vídeo per si voleu intentar-ho :) 


Jo els he marcat amb el llom d'un ganivet i malgrat faltar una aspa... fan goig! Dir que tampoc cal que els marqueu: jo me'n vaig oblidar un i ha quedat un panet ben bufó :)

Ingredients

Amb aquestes quantitats van sortir-me 16 panets de 60 g. 
  • 500 g de farina de 1/2 força
  • 100 g de mantega
  • 40 g de llevat fresc de flequer
  • 50 g de sucre
  • 165 g de nata
  • 160 g d'aigua - una mica més si la massa ens ho demana
  • 10 g de sal

Procediment

Primer de tot preescalfem el forn a 220°C amb un bol d'aigua a l'interior. La idea és crear vapor però no us preocupeu si no veieu gotes al vidre: no passa res! :)
  •  Barregem tots els ingredients en un bol intentant integrar-los bé. 
  • Untem la massa amb una mica d'oli, la tapem amb film transparent i la deixem reposar 10 minuts.
  • Deixem caure la massa sobre la superfície de treball (lleugerament greixosa) i amassem fins aconseguir una massa ben homogènia. La massa del panet de Viena, al portar nata, és  tova i enganxosa. No us preocupeu! A mida que l'aneu amassant va agafant cos i es pot treballar millor. Intenteu no remenar-la gaire. Si amasseu a mà, aneu plegant la massa agafant-la amb la punta dels dits i prou. 
  • La tornem a untar, la tapem altra vegada i la deixem reposar dins el vol durant 45 minuts o fins que dobli el seu volum.
  • Un cop pujada, la tornem a posar sobre la superfície de treball i la tallem a peces d'uns 60 o 80 grams.
  • Formem els panets tot donant-los forma de bola i els deixem reposar, tapats amb un drap, sobre una plata de forn ben enfarinada. La farina és important, perquè al no tenir el marcador, els haurem de girar un parell de vegades i no volem que s'enganxin. 
  • Quan els panets es trobin a mitja pujada (passats uns 30 minuts) ha arribat l'hora de marcar-los. Per fer-ho els anirem col·locant un a un sobre la superfície de treball que haurem enfarinat  i els farem una creu amb l'esquena d'un ganivet. COMPTE: es tracta de marcar, no tallar! Un cop marcats els panets, els tornem a col·locar sobre la plata de forn però girats: la cara que acabem de marcar anirà a sota. Si teniu el marcador, NO cal girar els panets: es mantenen tota l'estona amb el marcat cap amunt. I si no els voleu marcar, ni tan sols cal parar la pujada: els deixeu reposar durant 1 hora i ja està. 
  • Els deixarem continuar la pujada uns altres 30-35 minuts.
  • Al destapar-los us semblarà que no queden bonics ja que alguns d'ells, s'hauran obert per la part que hem marcat. 

CAP PROBLEMA!!! Justament per aquest motiu els tornarem a girar i procedirem a enfornar. Si algun ens queda amb molta farina, podem espolsar-la amb compte utilitzant un pinzell.
  • Els posarem al forn durant uns 17 minuts i mantindrem el bol amb aigua al mig de la safata per tal de continuar tenint una font extra d'humitat.
  • Quan siguin cuits, els deixarem refredar sobre una reixeta i ja ens els podem menjar!
No hi pot haver res millor que un panet de Viena amb xocolata, oi? I si la xocolata és d'avellana... jo ja em perdo!!!!! Sort que es poden congelar (tot i que no hi ha res com un panet recent fet) i els vaig fer desaparèixer ràpidament de la vista ;D

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Pa d'all de bruixa

14.03 | Label: , ,



Això de l'all de bruixa us ha fet arrufar el nas? Ja m'ho pensava!! Sobretot perquè és una planta silvestre que a Catalunya es troba només en algunes zones del Pirineu :) Però a Suïssa és un producte de temporada i per això trobo interessant presentar-vos-el ! I no patiu que el pa el podeu fer amb altres plantes :) Ara en parlarem però primer anem...

... a l'all de bruixa!! 




 Al trobar el nom català no m'ho podia creure: no podia ser més adient al meu bloc!!! :D Amb l'alemany en diem "bärlauch"! 

Tal i com el seu nom indica, és de la família dels alls i la seva característica principal és que deixa anar una olor molt penetrant :)

APUNT IMPORTANT: abans de la floració, l'all de bruixa es pot confondre amb el muguet de maig que és molt tòxic. La distinció però es pot fer fàcilment gràcies a l'olor. 

Sí, ja sé que això de l'olor és relatiu però abans he dit que "deixa anar una olor..." i ho de escrit així perquè creix escampant-se pel terra del bosc de manera massiva. No cal tocar la planta ni tan sols apropar-s'hi per olorar-la: es pot olorar des de dins el cotxe simplement conduint prop del bosc: hi ha gent que tem aquesta època de l'any ja que si a més fa una mica de calor...l'olor pot arribar a marejar :)



La foto és feta de fa 2 dies a la zona del Silhthal. Com que hem tingut un hivern tan llarg i amb unes temperatures tan baixes, el arbres encara estan pelats i tot el verd que veieu és all de bruixa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Hi ha una carretera que serpenteja entre aquest bosc i el riu Sihl. I és la carretera que faig jo cada dia 2 vegades per anar de casa a la feina: 10 km cada vegada acompanyada d'aquesta oloreta... sort que a mi m'encanta l'all!! :D

Hi ha més d'una opció a l'hora de fer aquest pa i jo no acabava de decidir-me quina fer així que he fet 2 pans diferents amb la mateixa recepta. La única cosa que canvia és la manera d'integrar l'all de bruixa: un dels pans el conté completament integrat a la massa mentre que l'altre té un jaspiat de pesto d'all de bruixa (la recepta per excel·lència amb aquesta planta).

Vosaltres podeu fer el pa i la salsa amb una barreja d'alfàbrega i all o utilitzar una salsa pesto de les que es consumeixen habitualment. Una altra opció molt vàlida és utilitzar cibulet així que... no teniu excusa!!! :)





Som-hi que la recepta és la mar de senzilla:


Ingredients

  • 500 g de farina de força
  • 21 g de llevat fresc de flequer
  • 1 cullerada petita de sucre
  • 2 cullerades petites de sal
  • 3 cullerades soperes d'oli oliva + un parell de rajolins per fer el pesto d'all de bruixa
  • 250-300 ml d'aigua tèbia
  • 100 g d'all de bruixa fresc o alfàbrega o cibulet o...
  • 40 g de pinyons - opcional però per a mi necessari ;)


Procediment

  • Barregem tots els ingredients menys l'all de bruixa i els pinyons tot vigilant amb l'aigua: millor no tirar-li tota de cop i esperar que la massa ens la demani.
  • Deixem reposar la massa 10 minuts.
  • Amassem amb la tècnica d'estirar i plegar i deixem que la massa reposi 10 minuts.
  • Tornem a amassar.
  •  Deixem que la massa reposi 15 minuts.
  • Rentem l'all de bruixa i en fem 2 manats. 
  • Agafem el primer manat i el piquem amb el minipimer juntament amb 20 g de pinyons. Reservem
  • Agafem el segon manat i el piquem igualment amb els 20 g de pinyons i 2 rajolins d'oli d'oliva fins que ens quedi una pasta emulsionada. Ja tenim el pesto d'all de bruixa a punt! El reservem a la nevera.
  • Tornem a la massa i la dividim en 2 peces d'uns 240 g aproximadament. 
  • Agafem una de les peces i l'amassem tal qual. Fem una bola i la deixem reposar uns 45 minuts dins un bol tapada amb un drap i lluny de corrents d'aire.
  • Agafem la segona peça i l'amassem al mateix temps que integrem la barreja d'all de bruixa i pinyons.
  • Quan ho tenim tot integrat, la posem igualment a reposar 45 minuts dins un altre bol.
  • Passats els 45 minuts, escalfem el forn a 250 °C
  • Agafem la massa que ja porta l'all de bruixa i la tornem a amassar ràpidament al mateix temps que li donem forma. Veureu que la massa queda molt flexible i perd ràpidament la forma. Si voleu la podeu posar dins un motlle de pa que pugui anar al forn o formant una espiral, sobre paper sulfurat directament sobre la plata del forn.
  • Tapem amb un drap enfarinat i la deixem reposar 25 minuts.
  • Agafem ara la peça natural i l'amassem una mica. 
  • Acabem estirant-la amb el dits formant un rectangle. 
  • Agafem el pesto de la nevera i amb una cullera l'escampem pel sobre la massa, deixant un marc d'1.5 cm a tot l'entorn.
  • Procedim a plegar la massa: primerament de la base fins al mig de la massa i desprès de dalt fins a cobrir la massa per tal de formar una barra a la qual pressionarem una mica les puntes i la farem rodar sobre sí mateixa per assegurar-nos que queda tot ben tancat.  
  • La deixarem reposar (el tancat cap amunt) igualment sobre la plata de forn uns 25 minuts.
  • Quan els pans hagin doblat el seu volum els hi farem uns talls per afavorir que ens facin una grenya ben maca i cap al forn (el baixem a 200°C). Courem els pans durant uns 40 minuts. Posarem sobre la plata de forn, juntament amb els pans, un contenidor amb aigua que ens assegurarà l'humitat necessària per aconseguir una crosta cruixent.
  • Passats els 40 minuts, donem uns copets a la base dels pans per assegurar-nos que estan cuits (ha de sonar a buit), els traiem del forn i els deixem refredar sobre la reixeta. 
Llestos!! :)


A casa no vam saber decidir quin ens agradava més: tots dos van sortir boníssims!!! El que porta el pesto d'all de bruixa, desprèn una oloreta fantàstica a all i al mossegar la part on hi ha la pasta... és com menjar-se un tros de pizza d'all i oli mentre que l'altre... el gust a all és igualat i global i podríem pensar que ens estem menjant una focaccia. Què preferiu vosaltres? Podeu decidir-vos entre una sola cosa? Nosaltres no!!! :)

Com a nota final dir que vam tallar 2 llesques de cada pa i desprès en vam fer rectangles, barrejant-los tots dins una panera. Vam menjar-los per acompanyar unes croquetes de gamba amb pasta choux (la recepta original feta amb bacallà la podeu trobar al bloc de la Rosa si cliqueu a aquí) sucades amb una salsa agredolça: senzill i de somni!!! Les gambes, l'all i la salseta entre dolça i picant...UMM!!!! ;)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Coca de sucre

14.17 | Label: , ,


Mireu, ahir feia un dia de gossos per aquestes terres: fred, gris i plujós! I sense sol!!! On és el sol???? N'estic fins al monyo i el que em vindria més de gust és hivernar com les tortugues però com que les coses ens les hem d'agafar per la part positiva, vaig decidir-me a fer aquesta coca seguint la regla de tres:
  1. Si no surt el sol, no cal tenir un cos 10
  2. Si no cal un cos 10, no cal fer dieta
  3. Si no cal fer dieta... FEM UNA COCA!! :)

I havia de ser la coca de forner (o de sucre com en diem a casa) doncs des que la Joana en va fer una i va penjar la foto al grup "ComandoPanarra" que se m'apareix als somnis! És que jo soc de pa de debò i si al pa li posem anís i sucre... fins i tot els dies grisos agafen color!!! Gràcies Joana!!
Les vaig fer ahir a la nit. El cafè d'aquest matí ha tingut gust de diumenge i... HA SORTIT EL SOL!!!! :)




Per dues coques necessitarem:


Ingredients

Per la massa
  • 250 g de farina de força
  • 6 g de llevat fresc
  • 100 cc d'aigua
  • 50 cc d'anís dolç - opcional però li dona un toc molt bo. Si ho preferiu podeu fer 150 cc d'aigua
  • 25 g d'oli - jo vaig fer servir oli de gira-sol perquè és més suau.
  • 20 g de sucre
  • 1 polsim de sal
  • Matafaluga al gust
Per pintar-les
  • 25 cc d'oli d'oliva - sí però un de suau ;)
  • 25 cc d'anis dolç
  • 10 g de sucre 
Per ensucrar-les 
  • Una mica més de sucre

Procediment

Escalfeu el forn a 250 °C per tenir una bona temperatura a l'hora d'entrar-hi les coques.
  • Poseu tots els ingredients de la massa dins un bol i els barregeu bé.
  • Deixarem que la massa reposi 10 min.
  • Traieu la massa del bol (no deixeu el bol gaire lluny perquè el necessitarem més tard) amb l'ajuda d'una espàtula i l'evoqueu sobre la superfície de treball prèviament untada amb una mica d'oli. IMPORTANT: no hi poseu farina ja que aquesta farina es va sumant a la massa i pot fer que la coca surti més seca. 
  • Amassarem fins a tenir tots els ingredients ben integrats.
  • Untem la massa amb una mica d'oli i la deixem reposar 10 minuts més.
  • Tornem a amassar fins aconseguir una massa ben elàstica.
  • Untem el bol que hem fet servir amb una capa fina d'oli.
  • Farem una bola amb la massa i la deixarem reposar dins el bol, tapada amb un drap i evitant els corrents d'aire,  durant 1 hora o fins que hagi doblat el seu volum. 
  • Passats els 60 minuts, tornem a posar la massa sobre la superfície de treball i en fem 2 trossos d'uns 220 g.
  • Estirem les coques i les posem damunt una safata de forn, ara sí, una mica enfarinada.
  • Cobrim les coques amb un drap enfarinat i les deixem reposar altra vegada uns 45 minuts.
  • Un cop han doblat el seu volum, les marquem una mica amb els dits i les pintem amb la barreja d'oli, anís i sucre. 
  • Les enformen baixant el forn a 200°C i les deixem coure uns 15-20 minuts. Jo en vaig tenir prou amb 15 minuts però això dependrà del forn. Si passats els 15 minuts veieu que queden molt daurades de sobre però encara els falta cocció, tapeu-les amb un tros de paper d'alumini o amb paper sulfurat.
  • Al treure-les del forn les tornarem a pintar i hi espolsarem una mica de sucre pel damunt.
  • Deixem que es refredin sobre la reixeta, fora del forn.

A disfrutar-les!!! :)




  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje

Xuixos de Girona

10.33 | Label: , , , ,

Els meus pares han estat amb nosaltres una setmana i ara fa només una estoneta que han agafat el camí de tornada cap a Girona: ja els trobem a faltar!!

Ahir vam fer un sopar amb els sogres per dir "fins aviat" als pares i vaig decidir fer "Xuxos" farcits de crema pastissera. Una mica per enyorança, una mica per patriotisme i un molt perquè al meu pare li encanta la crema i m'ho va demanar :)



Els vaig fer una mica allargats expressament per poder-hi posar més crema i així fer-lo ben content PERÒ... tot i que li van encantar els xuixos (a ell i a tots perquè VAN VOLAR!!!!) no vaig aconseguir atipar-lo de crema: a casa els sogres no va gosar però aquest matí, mentre s'anava menjant l'últim, amb una cullera l'anava reomplint amb la mica de crema que va sobrar!!! És que el meu pare és el rei de la crema!! Llàstima que de la sorpresa i del riure he arribat tard a fer la foto!!!☺

Per fer els xuixos, és millor si fem la crema pastissera amb antelació per tal d'assegurar-nos que està ben freda en el moment d'utilitzar-la. La podeu fer a primera hora o fins i tot el dia abans i conservar-la a la nevera ben tapada fins que la necessiteu. Així que començarem...


Per la crema pastissera:

Pels xuixos en feu prou amb la meitat de la recepta: a mi me'n va sobrar per fer una coca i tot! Però us poso la recepta complerta per si us interessa aprofitar i fer alguna cosa més :)


Ingredients

  • 100 cl + 900 cl de llet
  • 85 g de farina de blat de moro (maizena)
  • 300 g de sucre 
  • 6 rovells d'ou
  • 1 beina de vainilla
Potser us preguntareu si m'he oblidat de la pell de la llimona i de la canyella, no? Doncs us diré que jo no hi poso ni pela de llimona ni canyella ja que al fer-ho em recorda massa la Crema Catalana. Ei! Que la Crema Catalana m'encanta, no us penseu pas el contrari, però al menjar dolços amb crema, doncs m'agrada més que la crema sigui neutra o amb gust de vainilla per tal d'aconseguir precisament això: dolços amb crema! Trobo que la Crema Catalana té prou cos i caràcter per ella mateixa i no es mereix ser un farcit o un acompanyament ;) 


Procediment

  • Barregeu la farina de blat de moro amb 100 cl de llet freda i afegiu-hi els rovells.
  • Escalfeu la resta de la llet amb el sucre i la beina de vainilla oberta per la meitat. Quan arrenqui el bull, pareu el foc i deixeu refredar una mica la llet per infusionar millor la vainilla. Passats uns minuts podeu treure la beina i si us sembla que la vainilla ha deixat massa trossets negres a la llet, la podeu colar. 
  • Poseu de nou la llet al foc i quan torni a bullir, afegiu-hi la barreja de la llet amb la farina de blat de moro i els rovells.
  • Remeu-ho enèrgicament perquè no s'enganxi i, quan comenci a quedar espessa, ja la teniu a punt.
  • La tapem, deixem que refredi i la reservem.

Per la massa del xuixo:

Em van sortir 10 xuixos talla XL.

Ingredients

  • 250 grams de farina de força
  • 6 grams de llevat sec
  • 30 grams de sucre
  • 90 ml de llet tèbia 
  • 1 polsim de sal
  • 1 ou
  • 20 grams de mantega tova 
  • Oli de gira-sol per fregir-los. 


Procediment

  • Barregeu tots els ingredients menys la mantega.
  • Amasseu fins que us quedi una massa fina i elàstica.
  • Quan la massa ja estigui lligada hi afegiu la mantega.
  • Quan la mantega estigui integrada, deixeu reposar la massa uns 10 minuts a temperatura ambient.
  • Tot seguit amassem una darrera vegada, en fem una bola i la posem dins un bol. Tapem amb film i deixem que llevi durant 1 hora o 1 hora i mitja (dependrà de la temperatura de la vostra cuina) o fins que dobli el seu volum. Si voleu també la podeu deixar llevar tota la nit a la nevera i fer els xuixos a primera hora del dia següent. Jo acostumo a fer-ho així i em va molt bé. 

A partir d'aquí traballarem peça a peça.
  • Tallem una peça de massa d'uns 80 g aproximadament (*) 
  • L'estirem amb el corró per aconseguir un quadrat de massa molt fi. Al ser una massa molt elàstica també permet estirar-la i donar-li forma amb les mans. Un cop tingueu el quadrat el gireu de manera que tingueu un rombe al davant.
  • Farcim els rombes posant la crema freda a la base.
  • L'enrotllem amb forma de cilindre procurant que no s'escapi la crema. Jo, per sellar una mica les puntes, desprès de cobrir la crema amb la pasta de la base, tanco una mica els costats doblant-los un pensament cal al centre, com si emboliqués un paquet. I acabo d'enrotllar fins a trobar la punta de dalt del rombe.
  • Es col.loquen els xuixos sobre una plata de forn coberta amb paper sulfurat o untada amb oli i els tapem amb un drap.
  • Repetim l'operació fins que acabem la pasta.
  • Quan tenim tots els xuixos fets, els deixem reposar a temperatura ambient fins que hagin doblat el seu volum.
(*) Si ho preferiu també podeu estirar tota la pasta massa de cop i llavors la talleu a quadrats amb el tallador de pizza. 

Finalment els fregirem amb força oli calent tot vigilant que no es cremin. Un cop cuits i escorreguts els ensucrarem i llestos!!! Amb un gotet de moscatell són insuperables!!




Última actualització: 18.01.2015 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read User's Comments(0)
Diposting oleh juanje
Langganan: Postingan (Atom)