Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Sopa de prunes amb mandonguilles de sèmola de blat dur

Al llegir que la proposta de "Memòries d'una cuinera" per aquest mes de gener eren les mandonguilles vaig pensar que no participaria ja que les mandonguilles donen més per salat per no pas per una recepta dolça. La inspiració va arribar dinant a l'escola ☺




El blat dur (triticum durum) es coneix bàsicament per ser el blat amb el qual es fa la pasta però té moltes altres utilitats i serveix per elaborar plats tan dolços com salats. Igualment la sèmola d'aquest cereal és la base del coscous, el bulgur i s'està posant molt de moda a l'hora de fer pa ja que té un elevat contingut de proteïnes i gluten.

Jo, sincerament, no tenia la sèmola de blat dur massa per mà fins que no vaig arribar a Suïssa. A aquí s'utilitza amb molta freqüència i a l'escola tenim un dinar que consisteix amb una papilla de sèmola de blat dur (de preparació similar a l'arròs amb llet) amb compota de poma. Sí... ho heu llegit bé: un dinar!! ☺ La primera vegada que m'ho van servir em vaig sentir com si hagués arribat tard al menjador i només em donessin les postres!!!! Molt estrany, de veritat!! Però llavors vaig recordar allò de "només els individus més ben adaptats al medi on viuen sobreviuran" i m'ho vaig menjar sense piular i és bo!! MOLT BO!! 

Per altra banda a Alemanya entenen les mandonguilles (Klösse, Knödel, Nocken, Klösschen,...) com a pilotetes fetes amb una gran varietat d'ingredients. Les fan de carn com nosaltres però també de patata, de pa i com ja us deveu imaginar, de sèmola de blat dur. A vegades fins i tots les fan farcides i són el guarniment d'infinitat de plats salats amb salsa o dolços amb confitures i cremes de vainilla. 



Ja tenim les mandonguilles! Només havia d'acabar de polir el plat. Tenia clar que no volia una crema. Volia que s'assemblessin a l'idea de mandonguilles que tenim nosaltres però mandonguilles de sèmola de blat dur dolces amb sèpia o pèsols... diem que NO!!! Em calia una sopa i la solució va arribar al netejar el congelador: prunes!!!! ☺

Anem-hi!




Ingredients

Per les mandonguilles


Us en sortiran més o menys depenen de la mida que les feu. A mi me n'ha sortit unes 30 i són de la mida d'un raïm. 
  • 250 gram de llet
  • 4 grams de mantega
  • 12 grams de sucre
  • 1 polsim de sal
  • 1 punta de llavors de vainilla - opcional
  • 100 grams de sèmola de blat dur
  • 1 ou
  • Aigua i sal per bullir-les

    Per la sopa de prunes

    • 1 kg de prunes - fresques o congelades
    • 100 ml de vi rosat o negre - a mi m'agrada més rosat.
    • 300 ml de suc de poma
    • 90 grams de sucre morè 
    • 20 grams de sucre avainillat
    • Canyella en pols al gust

      Preparació

      Les mandonguilles 


      Abans de començar ompliu l'aigüera amb 2 dits d'aigua freda i llavors:
      • Poseu la llet, la mantega, el sucre, la sal i les llavors de vainilla en un cassó al foc.
      • Ho manteniu a temperatura moderada mentre aneu remenant per desfer bé el sucre, la sal i la mantega. 
      • Així que arrenqui el bull ho retireu del foc i hi avoqueu la sèmola sense parar de remenar. Veureu que poc a poc va espesseint. Continueu remenant fins que el traçat del remenar sigui visible a la sèmola.
      • En aquest moment hi afegiu l'ou lleugerament batut i remeneu de nou fins que tot plegat torni a agafar consistència.
      • Finalment deixeu el cassó dins l'aigua freda a l'aigüera, sense tapar doncs no volem pas que la condensació ens hi afegeixi aigua i ens espatlli la consistència. Igualment vigileu que no hi degoti aigua de l'aixeta o que no hi tireu res a sobre per "despiste" Creieu-me: sé de què parlo!! ☺
      • Mentrestant porteu un altre cassó amb aigua i un polsim de sal a ebullició. 
      • Igualment preparareu un bol amb aigua freda que posareu prop del fogons. Ens servirà per anar-hi refredant les mandonguilles a mida que estiguin cuites.
      • Quan l'aigua salada bulli, li baixeu el foc i amb l'ajuda de dues culleretes de cafè (ben remullades amb aigua freda) aneu agafant boletes de sèmola i l'aneu tirant dins l'aigua bullent. Per tirar les mandonguilles a l'aigua, feu-ho amb un cop sec de la cullera contra al cassó. La sèmola té tendència a enganxar-se i si espereu que la massa caigui pel seu propi pes... us quedaran més aviat xurros en comptes de mandonguilles. Si aquest fos el cas NO PATIU!!! A la sopa li serà ben igual☺ 
      • Veureu que les mandoguilles primer s'enfonsen i suren així que estan cuites. 
      • Les aneu traient amb una escumadora i les refredeu de seguida dins l'aigua freda que teniu preparada.
      • Repetiu aquests darrers passos mentre us quedi sèmola.
      • Quan acabeu les pesqueu de l'aigua freda tot deixant que s'escorrin bé i les poseu sobre un plat o safata. Les reserveu.

        La sopa

        • Poseu les prunes, el vi, el suc de poma, el sucre i la canyella en pols (jo també hi poso 2 branques de canyella extres però no cal. Només ho faig perquè m'agrada trobar-la al plat ☺) dins una cassoleta al foc.
        • Quan comenci a bullir li baixeu el foc i deixeu que es coguin les prunes durant uns 15-20 minuts (*) 
        • Passat aquest temps ja podeu apagar el foc i deixeu que la sopa reposi uns minuts.

          (*) Si les prunes són congelades no les deixeu coure més de 10-15 minuts o us quedaran ben aixafades.


          I ja està!! Es serveix la sopa de tèbia a calentona sense que arribi a cremar i s'hi posen les mandonguilles dins. 



          És una sopa genial a aquesta època de l'any. Pot ser un entrant original, unes postres o un fantàstic reconstituent al tornar a casa després d'haver passat fred, un sopar, un dinar o un esmorzar. És un plat "tot terreny"!

          L'Olor a canyella barrejada amb l'olor del vi i les prunes ens porta reminiscències del Nadal i fa que ens vingui de gust menjar-la asseguts al sofà i sota una manta. Feu-ho!! Un dia és un dia!! Demà ja tornareu a la taula☺ 

          Si no teniu prunes també podeu fer servir peres. Perd una mica el vel romàntic però la sopa és igualment bona i sorprenent!! 

          I finalment  dir-vos que el vi es cou tot perdent part de l'alcohol però no el perd pas tot. Si ho feu per nens feu servir només suc de poma (en necessitareu 400 ml) Parlant del suc de poma... hauria de ser el més natural possible. 

          Ai! I dir-vos que les mandonguilles les podeu guardar perfectament dins la nevera tapades amb film transparent durant 2-3 dies. Igualment la sopa la podeu fer avui i anar-la escalfant a mida que la volgueu menjar. A la nevera us aguantarà fins a una setmana però dubto que duri tant☺



          Vinga, animeu-vos a fer aquesta sopa que no és gens difícil i us agradarà molt!!

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Xuixos de crema de cacau i avellanes

          Quan vinc a Catalunya m'agrada trobar-me amb els amics per fer-la petar i posar-me al dia. Amb els anys però la meva flexibilitat ja no és la mateixa així que... ja no volto la seca i la meca com feia abans. El que faig ara és intentar agrupar els amics per quedar amb ells tot optimitzant el meu temps: una vegada uns i una vegada els altres☺ I sembla que funciona! No els puc veure sempre a tots però a còpia d'anar baixant hi intento anar compensant.





          Just començant el 2015 vaig fer un sopar amb la Marta (i en Rafel), la M.Àngels i en J.Marc. La vam fer petar fins a 2/4 de 7 del matí!!!!!☺ I va ser mentre xerràvem que en J.Marc que és tot un sibarita, va parlar-nos d'una fleca on fan xuixos de xocolata. Expressiu com és, ens ho explicava amb tanta emoció que ens va acabar convencent que menjar un xuixo de xocolata ha de ser una experiència pràcticament orgàsmica.





          La Marta i en Rafel van còrrer a comprar-ne el dia següent!☺ La M.Àngels no és gaire de xocolata ni de dolços així que per ella hi ha moltes altres coses a la vida 1000 vegades més orgàsmiques que un xuixo i nosaltres... nosaltres no vam tenir temps d'anar a la fleca! Vaja, que ens en vam quedar amb les ganes perquè a nosaltres si que ens agrada la xocolata.


          He decidit posar-hi remei!! Nois, va per vosaltres i per les 9 botelles de vi!!☺






          Ja tinc publicada la recepta dels Xuixos de Girona i he fet servir la mateixa recepta amb alguna variació que ja he actualitzat. Trobareu la recepta a aquí


          El procediment també és el mateix substituint la crema pastissera per crema de cacau i avellanes. Podeu fer servir Nocilla o Nutella. Jo he fet servir una crema de xocolata d'una botiga ecològica perquè la Nutella la trobo massa dolça però això ja se sap que va a gustos. 


          Per poder-la treballar millor he posat la crema de xocolata dins una mànega pastissera d'un sol ús (una bossa de plàstic us farà el mateix servei) i després d'escapçar-la he fet tires de xocolata d'uns 6 cm de llarg sobre un paper sulfurat que he deixat al congelador durant uns 25-30 minuts. D'aquesta manera he pogut plegar bé la pasta i fins i tot fer rodar el xuixo sobre si mateix per acabar-lo d'arrodonir i no m'ha sortit tota la crema pels costats.   


          A veure si us animeu i em sabeu dir si us agraden☺


          Com ja he dit, nosaltres no vam menjar els originals així que no sé si s'assemblen amb els emblemàtics xuixos d'en J.Marc (m'ho hauràs de dir tu guapo!) però han quedat bons de veritat!! MOLT bons per ser sincers!☺ Encara no n'has acabat un que ja penses en menjar-te el següent!!






           Tot i que orgàsmics...


          ... ens han agradat molt, SI!! I no penseu pas que en quedarà cap PERÒ també hem coincidit que per nosaltres un xuixo, per ser un "xuxo" de veritat, ha de portar CREMA!! Clar que això dels orgasmes també és molt personal!☺☺

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Pastís ratllat - Baumkuchen

          BON ANY a tothom!!☺



          El 2015! Un número ben bonic! Un munt de dies per davant per compartir receptes i endolcir-nos les hores i com que gairebé hem arribat a meitats de gener, no podem encetar l'any de millor manera que participant al repte "Reposteras por Europa"que aquests mes, excepcionalment, publica el dia 12.


          La Bea de "Corazón de Caramelo" ens fa viatjar cap a Alemanya...

          ... bé... els que em seguiu ja sabeu que, per raons de proximitat, les receptes del meu bloc estan bastant influenciades per la rebosteria alemanya així que quan ho vaig saber, embolicada com estava enmig dels preparatius nadalencs i sabent que em passaria les festes a Catalunya amb més aviat poc temps per dedicar a l'ordinador i al forn, no va ser fàcil decidir-me per una recepta ràpida, senzilla, una mica original i que pogués deixar preparada abans de marxar... Finalment vaig pensar que havia arribat l'hora de fer el "Baumkuchen" doncs ja feia temps que el tenia a la llista de pendents. 

          Anerm-hi!!



          El pastís ratllat (la traducció literal de fet és "pastís arbre"), és un pastís originari de Salzwedel, a la Saxònia. Malgrat tot, hi ha qui li atribueix origen hongarès i sembla que és el pastís de noces preferit dels japonesos☺

          Acostumava a ser un dolç de Nadal, potser pel fet de portar massapà o pel tema de "l'arbre" però actualment es considera especialitat regional i es menja tot l'any. Quan el tallem és quan el nom es fa més evident ja que les ratlles que es formen durant la cocció, ens recorden els anells de creixement d'un arbre. 





          El Baumkuchen original té forma cilíndrica i pot estar format per diverses anelles sobreposades o servit individualment com a "petit four". Val a dir que és molt difícil reproduir-lo a casa ja que necessitaríem un eix giratori semblant al que es necessita per fer un bon pollastre a l'ast i una mica d'espai. Mireu aquest vídeo i de seguida sabreu què vull dir☺




          Però SÍ!! Sí que hi ha una manera de fer-lo a casa i obtenir-ne un resultat molt similar: fent servir el gratinador i amb una mica de paciència!

          Ingredients

          Per un motlle rodó d'uns 23cm.
          • 250 grams de mantega + una mica més
          • 250 grams de sucre
          • 6 rovells d'ou
          • 1 beina de vainilla 
          • Extracte d'ametlles amargues - unes gotes
          • 100 grams de massapà
          • 3 cullerades d'Amaretto - el podeu substituir per aigua
          • 150 grams de farina de rebosteria
          • 100 grams de midó de blat de moro - Maizena
          • 3 culleretes d'impulsor
          • 6 clares d'ou
          • Cobertura de xocolata
          • Confeti per decorar - opcional

          Procediment

          • Batem la mantega, el sucre, els rovells d'ou, la vainilla i l'extracte d'ametlles amargues fins que quedi ben airejat i esponjós.
          • En un cassó a foc lent hi posem l'Amaretto i hi desfem el massapà.
          • Ho afegim a l'esponja d'ou i sucre i barregem bé.
          • Tamisem la farina, el midó de blat de moro i l'impulsor per afegir-ho a la massa a cullerades. No afegim la següent fins que la primera estigui ben integrada.
          • Ara batem les clares a punt de neu i les afegim a la barreja tot remenant poc a poc amb una espàtula fins a tenir una pasta homogènia. 

            Ja tenim la massa apunt i ens disposarem a coure'l. 

            • Untem el motlle amb una mica de mantega i el folrem amb paper sulfurat. NO cal que folreu els costats: amb la base n'hi ha prou.
            • Enceneu el gratinador del foc. Si teniu diferents opcions de temperatura agafeu la mínima. El gratinador del meu forn va de la potència 1 a la 3 i ho he fet amb la 1.
            • Poseu 3 o 4 cullerades de massa dins el motlle. 
            • Escampeu-la bé perquè cobreixi tota la base. Us ha de quedar una capa de massa fina sobre tota la base. 
            • Poseu el motlle dins el forn a gratinar durant uns 3 minuts o fins que veieu que us queda la massa ben daurada.
            • Traieu el motlle del forn i repetiu els 2 darrers punts tantes vegades com calgui fins que ja no us quedi més massa.

              Quan hàgiu gratinat les 3-4 darreres cullerades de massa, ja teniu el pastís acabat!! Ara toca deixar-lo refredar i finalment el cobriu amb la cobertura que més us agradi: xocolata blanca, amb llet o, com jo, negre i el decoreu.

              Que NO us sembli una feinada molt molesta! La primera capa és la més complicada ja que la pasta s'enganxa una mica al paper i podeu pensar que us heu ben embolicat☺ Creieu-me: a partir de la segona capa és molt senzill ja que la mateixa escalfor del pastís ajuda a la massa a escampar-se millor. Només VIGILEU a no deixar de mirar-vos el pastís i el forn ja que el gratinador pot ser molt ràpid i la capa de pastís pot passar de daurat a cremat en un moment☺ 

              I si hi dediqueu una miqueta de temps, us sortirà MOLT MÉS polit que el meu!!!
              1. Les capes podrien ser més a nivell i segur que n'hauria aconseguit alguna més. De fet, un bon "Baumkuchen" ha de tenir entre 10 i 20 capes i jo m'he quedat al mínim!☺ 
              2. Per altra banda el confeti que he fet servir per decorar-lo (al anar-se gratinant per capes les vores del pastís no s'enganxen al motlle però no queda un exterior llis i homogeni com al fer un pastís d'una sola fornada. Per això és una bona idea decorar-lo un xic) no hauria d'estar tan "brut" de xocolata...



              PERÒ les presses no són bones conselleres!! A veure si un dia el puc repetir amb més calma☺

              Ara, la recepta és ESPECTACULAR!! I el pastís és realment BONÍSSIM!!! Abans que pogueu decidir si us agrada, ja haurà desaparegut!!


              Proveu-lo i ja m'ho direu!!☺

              • Digg
              • Del.icio.us
              • StumbleUpon
              • Reddit
              • RSS