Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Mantega d'herbes

No hi ha res com l'oli d'oliva!☺

Cuinar amb mantega, amanir les amanides amb salses cremoses o menjar pa amb mantega i formatge (aaaAAaiiiiIxxxXx) no fa per mi. Allà on hi hagi un bon oli d'oliva (i uns tomàquets) que s'aparti la mantega!! PERÒ també s'ha de saber reconèixer quan una cosa és bona☺ 




La mantega d'herbes o "Kräuterbutter" com l'anomenem a aquí em va enamorar de seguida!! I NO, no es tracta d'unes postres, no!☺ És tracta d'un condiment salat que es converteix en el rei de la festa en època de barbacoes, pícnics i "diumenjades" però que va bé tenir-lo a l'abast durant tot l'any per refinar graellades de qualsevol tipus, pastes, verdures, patates i fins i tot per untar sobre pa.

S'acostuma a servir, ja sigui en un bol al mig de la taula a l'abast de qui en vulgui o a porcions individuals, al mateix moment en què es serveix la carn, les verdures, la pasta o el que sigui que volem condimentar. Es deixa caure una porció de mantega al damunt del menjar. Amb l'escalfor de la cocció, es desfà la mantega i s'escalfen les herbes deixant anar tot el seu aroma i oferint-nos un toc de frescor inesperat. 

Fer-la a casa no costa res i ens permet un joc més lliure a l'hora d'escollir les herbes. Ara us ho explico però... 

... no ho faré pas amb el format de recepta tradicional ja que la mantega d'herbes és ridículament fàcil i això de les herbes, pel que fa a quantitats, es una cosa molt personal. El que us deixo avui és la recepta bàsica que a mi em dóna sempre un resultat excel·lent i, a tall d'exemple, les combinacions d'herbes que ens agraden més a casa.  

Sempre que faig mantega d'herbes, independentment de les herbes que hi poso, faig servir la següent proporció: 15 grams d'herbes i un polsim de sal per 100 g de mantega

Podeu agafar les herbes que més us agradin, combinar-les de la manera que més us convingui i fins i tot afegir-n'hi si us sembla que el gust no és prou intens. Pel que fa la sal, normalment ja haureu salat l'aliment a condimentar així que amb un polsim en teniu realment prou. Jo us aconsellaria que proveu una vegada les quantitats que jo us dono i així podreu fer-ne una valoració més exacte i adaptar-ho millor al vostre gust☺

Les barreges d'herbes que triomfen a casa són:
  • Per la pasta: alfàbrega genovesa, romaní, farigola i xili - És la foto de presentació i val a dir que a vegades també la poso a sobre la pizza. Igualment és genial per saltejar unes llenties, unes mongetes seques, uns cigrons o fins i tot unes faves (en aquest cas sí que és en substitució de l'oli)
  • Per la carn: all i julivert!! Absolutament tradicional☺


  • Pel peix: anet (o fonoll pudent... SONA FATAL!!!), pebre, ratlladura de taronja i de  llimona.


I per fer-ho només heu de barrejar les herbes, un cop netes i tallades, amb la mantega tova fins a aconseguir una pasta homogènia i ja heu acabat!!!!


Fàcil, oi? Ara haureu de decidir si voleu deixar la mantega d'herbes en un bol com a una única porció o si en voleu fer porcions individuals. A mi, com ja heu vist, m'agraden més les porcions individuals. 

El que faig és omplir uns motlles de pralinés amb la pasta  de mantega. Quan estan totes les formes plenes, pico un parell de vegades amb el motlle sobre la superfície de treball per tal d'evitar cavitats d'aire, tapo amb un tros de film transparent o amb paper sulfurat i a la nevera. Passats uns 30 minuts els trec de la nevera, passo el dit suaument sobre les formes per compactar la mantega una mica més i tapar possibles forats (com quan voleu fer un castell de sorra) i cap al congelador! 



Sí, si voleu les podeu deixar a la nevera però al congelador les podem conservar durant  molt més temps: mesos. I tenim l'avantatge afegit que les porcions congelades es desemmotllen fàcilment i sense trencar-se. D'aquesta manera, aquestes mantegues petites no es redueixen només a ser un condiment sinó que li donen un toc personal i elegant a la taula. 

Què, us atreviu a treure el morter i a picar herbes? ☺


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Una pausa en el camí

Aviat farà 2 mesos de la darrera publicació: com passa el temps!!☺

Durant les darreres setmanes i en més d'una ocasió, m'he sentit malament per no publicar més regularment i per no visitar els vostres blocs amb l'assiduïtat de les vostres publicacions. I encara em sentia més en deute amb vosaltres al rebre missatges vostres on em preguntàveu si tot anava bé ☺ GRÀCIES!! Gràcies per preguntar i gràcies per fer-me sentir com si es trobés a faltar la meva presencia a la xarxa (no serà tant!!☺☺☺) Sou uns SOLS!! I em sento molt honorada de tenir-vos de "públic" ♥

Sí, TOT està bé!! Només que suposo que em feia falta una pausa. 

No és que ho planeges ni res. Tot plegat ha anat venint rodat però va arribar un moment en què el bloc ja no era un lloc on plasmar i compartir les meves receptes preferides sinó que, sense adonar-me'n el bloc condicionava tot allò que preparava. Els reptes (als que participo encantada, no m'entengueu malament), les fantàstiques receptes de tots els que teniu bloc, el voler fer-ho cada vegada millor per estar a l'altura i el voler intentar sorprendre, el voler seguir les festes senyalades i els productes de temporada, amics que em demanen perquè no poso també receptes salades al bloc (encara no tinc una resposta clara a aquesta pregunta ☺) sumat al poc temps lliure que tinc... 

No és que m'hagi estat parada durant 2 mesos, NO!!! Ben al contrari! He gaudit de la família a Catalunya i a aquí, de les barbacoes amb els amics, de festes d'aniversari i de dies festius a Suïssa on tothom qui pot va a banyar-se al llac. I en cada una d'aquestes ocasions i trobades he portar coques, pastissos, aperitius, pa i el que se m'ha demanat☺ He estat ben activa a la cuina PERÒ, per uns dies, he deixat de pensar si allò que sortia del meu forn era "publicable" i si seria ben rebut o no☺ 

Perdoneu el meu egoisme! Estic segura però que més d'un sabeu del què parlo☺

I durant aquests 2 mesos sabàtics, també m'he dedicat al nostre hort recent estrenat i d'ell n'he tret una part de les herbes aromàtiques que he necessitat per fer Ratafia:


He visitat la Suïssa profunda i més tradicional on he gaudit dels camps de cereals i he comprat farines moltes a la pedra al molí de Ballenberg. I n'he descobert d'altres que no havia tingut encara a les mans com la famosa farina Manitoba☺



He llegit MOLT i de tot! Ja feia temps que se m'acumulaven les lectures☺ i he fet cursos!!!! SÍ!!! Cursos de pa a Zürich amb Wüst: 2 vespres, 4 hores per vespre fent pa, DRETES, sense parar☺ Pans integrals, pans dolços, pans amb pre ferments,... GENIAL!! 




I cursos de decoració de pastissos amb Fondant a Luzerna de la mà de Charming Cakes.



Cursos que no només m'han permès millor tècnica i aprendre algun que altre truc sinó que també han fet que conegués personalment a la Florencia! Una argentina guapa, eixerida i amb un domini del forn envejable (fa unes baguettes... ☺) que, com jo, és un membre actiu del grup panarra "Amigos del Pan Casero" al Facebook i que resulta que viu a Basilea!! 


I ara...

... doncs ara ja està! Ara tinc ganes de compartir amb vosaltres noves receptes de pa, oferir-vos postres amb fruits de temporada, donar-vos la recepta de la meva ratafia, ensenyar-vos les meves coques de Sant Joan que, de fet, van ser coques de Sant Pere perquè els pares van visitar-me (passat Sant Joan) i em van dur llardons!!!!!!! Igualment tinc preparada una mantega d'herbes que segur us agradarà molt i... més, més i MÉS!!! 

Però a poc a poc i a partir de demà☺

Petons i gràcies per mostrar-me el vostre "carinyo".

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS