Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Cupcakes de postres de músic i cafè



Aquesta entrada em fa especial il·lusió☺


Unes setmanes abans de Nadal vaig descobrir, per casualitat, aquest llibre:


Em va semblar molt interessant! Quina bona idea això de catalanitzar els Cupcakes! Fer-los una mica nostres és la millor manera d'aconseguir que els cosins americans de les magdalenes (no es pot negar que van pel món "pisando fuerte") no arraconin les  postres de sempre. Per aquest motiu i, també per curiositat pura i dura, vaig escriure el llibre a la carta dels reis. 

I em devia portar força bé perquè em van dur el llibre i me'l van portar firmat!!! 


La firma de la Laura i en Joan em va fer il·lusió però el que em va fer més il·lusió de tot és que al veure les firmes sota els seus noms, les meves neurones es van reactivar i em vaig adonar d'una cosa que m'havia passat totalment desapercebuda... a la Laura i en Joan els conec des de fa més de 12 anys!!!!!!!!!! 

El meu pare ja m'havia dit que vivien al poble PERÒ això no és garantia de res ja que jo fa molts anys que sóc fora i Sant Gregori ha crescut molt. Però a ells SI que els conec i va haver-hi una època en què vam tenir MOLTA relació ja que jo vaig ser la "profe" de la seva filla Laura!!! ☺

Quan les idees es van ordenar vaig aprofitar la primera baixada a Girona per anar-los a visitar i agrair-los la dedicatòria del llibre ja que ells tampoc sabien que la "Dolors de Suïssa" és la mateixa que els explicava, ja fa una bona pila d'anys, que la Laura feia puzles de 8 peces i estava preparada per còrrer sense bolquers. 

Sabeu aquella sensació de parlar amb algú que fa anys que no veus però sentir que us heu vist ahir? Doncs així són ells!! Tant la Laura a la botiga com en Joan al restaurant em van rebre amb el somriure d'ahir i la sorpresa d'avui!☺ 

Potser ho trobareu exagerat però em va emocionar molt trobar-los i sentir-los així de propers: com si el temps no hagués passat. Bé... he de dir que NO vaig veure a la Laura filla perquè ella segur que m'hauria fet tornar IPSO FACTO a la realitat... si ni tan sols vaig reconèixer al seu germà en el noi ben plantat que preparava cafès darrera la barra mentre jo parlava amb en Joan!! 

I  ja no m'enrotllo més!☺ Anem a la recepta.


De totes les receptes del llibre, he escollit aquests cupcakes perquè les postres de músic (amb el seu moscatell) són una de les meves postres preferides. Per cert... he canviat les panses de la recepta original per nabius agres i a l'hora de decorar-los ho he fet només amb nous i una peça petita de xocolata... s'ha de notar la influència Suïssa☺ I com que no tinc farina amb llevat incorporat, he afegit uns 7 g d'impulsor a la barreja.

Ingredients

Seguint les quantitats de la recepta al peu de la lletra, m'han sortit 15 cupcakes.

Cupcakes

  • 200 g de sucre blanc
  • 150 g de mantega tova
  • 2 ous 
  • 1 rovell
  • 100 ml de llet
  • 100 ml de moscatell
  • 350 g de farina
  • 7 g d'impulsor
  • 25 g d'ametlles
  • 25 g de nous trossejades
  • 25 g de nabius agres



Crema de mantega

  • 25 g de nous
  • 100 ml de cafè
  • 50 g de sucre
  • 350 g de sucre llustre
  • 250 g de mantega tova
  • 40 ml de llet
  • 15 talls irregulars de Friletti (opcional)


Procediment

Escalfem el forn a 160°C i preparem les safates de cupcake amb les càpsules escollides.

  • Posem el sucre i la mantega en el bol de la batedora i batem fins que aconseguim una crema blanquinosa.
  • Hi afegim els ous, el rovell, la llet i el moscatell poc a poquet. Esperem que un ingredient estigui ben integrat abans d'afegir-hi el següent.
  • Tamisem la farina i l'impulsor. Ho afegim a la crema a cullerades i, una vegada més, esperem que una cullerada estigui integrada abans d'afegir-hi la següent.
  • Ara hi afegim els fruits secs i remenem amb una espàtula mirant de no treure massa aire a la massa.
  • Finalment omplirem amb aquesta pasta 3/4 de les càpsules de cupcake. Per mi la millor manera de fer-ho és utilitzant una mànega pastissera però ho podeu fer amb una cullera sense cap mena de problema. 


Els cupcakes necessiten entre 30 i 40 minuts de forn. Mentrestant podem preparar la crema de mantega amb cafè. 

  • Barregem el cafè amb el sucre i ho deixem refredar.
  • Mentrestant trinxarem les nous que ens serviran per decorar els cupcakes i les reservarem. Jo tinc una maquineta pensada per trinxar qualsevol tipus de "topping": xocolata, nous, lacasitos, caramels de menta,... Absolutament innecessària però que m'encanta☺



  • Posarem la mantega, el sucre llustre, la llet i el cafè que ja s'haurà refredat, dins el bol de la batedora i batrem durant 5 minuts. Començarem a velocitat baixa i anirem augmentant la velocitat poc a poc fins acabar a velocitat màxima.
  • Passats els primers 5 minuts, continueu batent a màxima velocitat entre 5 i 10 minuts  més. Fins que aconseguiu la consistència desitjada. La crema ha de quedar muntada i amb cos. 


I ja està! Ara ja només cal buidar els cupcakes i omplir-los i decorar-los amb la crema de cafè. Necessitareu una mànega pastissera amb el broquet que volgueu.


Per buidar els cupcakes jo tinc aquest estri (és que sóc la reina dels "trastos"! M'enamoro de tot el que veig!) però un buidador de pomes fa absolutament el mateix servei o millor ja que normalment són de metall i una mica més reforçats que aquesta galindaina de plàstic☺ 

Aneu una mica en compte al buidar-los perquè al portar fruits secs la massa es pot trencar una mica al ensopegar-los buidant. De tota manera jo només vaig guardar un tros de la massa extreta a tall de tapa i seguidament vaig continuar amb la decoració final: les roses de crema de cafè, les nous espolsades al damunt i el tros de xocolata.

   
Ens van agradar MOLTÍSSIM!!! 

Dir-vos que la consistència de la crema de cafè és perfecte per decorar el que faci falta! Us puc assegurar que si les roses dels cupcakes no són més boniques és perquè a mi em cal practicar però la "buttercream" és fantàstica: el darrer cupcake el vam menjar al cap d'una setmana d'haver-los fet. l'Esponja ja començava a estar una mica seca però la crema de cafè estava estupenda i no havia perdut ni gust ni consistència!

A veure si us animeu que valen la pena i si els proveu segur que correreu a comprar el llibre, igual com jo, per pura curiositat! 


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pa tigre o pa girafa?

No es pot negar que són ben bonics☺ Des que els vaig veure per primera vegada que vaig pensar que els faria perquè el craquejat que els caracteritza em fa fascinar. Tot i això encara no m'hi havia posat perquè trobo que són perfectes per un sopar a base d'entrepans però sense ser informal del tot... no sé com explicar-ho però diem que no s'havia presentat l'ocasió. 


Demà és Sant Valentí i... i res! Per mi és un dia com qualsevol altre i fins i tot li he demanat a en Reto que per favor no cal que corri a buscar roses perquè són caríssimes i a mi, sincerament, el dia de Sant Valentí no em fa ni fred ni calor. Però que a mi no em motivi no vol dir que Suïssa no ho celebri. Sí, ho celebren i ens han convidat a un sopar així que... ja tenim l'ocasió!☺

Per altra banda m'anirà molt bé per poder tornar a participar (ja feia massa que no ho feia) a "Memories d'una cuinera" que aquest mes va de...


El pa tigre té el seu origen a Holanda on els anomenen "Tijgerbrood" i d'aquí que als Estats Units, bàsicament a la zona de la Badia de Sant Francisco, els anomenen "Dutch crunch". El que jo no sabia i m'ha fet gràcia descobrir, és que al gener del 2012, la cadena de supermercats  anglesa Sainsbury's va anunciar que rebatejava el pa en resposta a tota una moguda social a partir d'una carta que la família de la Lily (3 anys) va adreçar al supermercat en nom d'ella dient que "no entenia perquè es deia pa tigre quan, de fet, s'hauria de dir "pa girafa"☺ He de reconèixer que abans de saber-li el nom, jo també l'hauria anomenat "pa girafa"!  



I ara la recepta:

Ingredients

Per uns 10-12 panets

Pel pa

  • 500 g de farina panificable
  • 325 g de llet
  • 20 g de llet en pols
  • 25 ml d'aigua
  • 20 g de sucre
  • 10 g de sal
  • 30 g de llevat fresc (nr.1) 
  • 30 g de mantega


    La pasta pel craquejat

    • 1 cullerada de llevat sec (nr.1)
    • 105 g d'aigua tèbia
    • 1 cullerada de sucre
    • 1 cullerada d'oli vegetal - jo he fet servir de gira-sol
    • Un polsim de sal
    • 125 g de farina d'arròs - pot ser integral o refinat 

      Procediment

      • Barregem tots els ingredients menys la mantega i ho remenem bé fins a aconseguir integrar-ho tot. Si ho feu a màquina seria uns 3-4 minuts a velocitat lenta.
      • Quan tenim la massa ja lligada afegim la mantega.
      • Amassem (nr.1) Si amasseu a màquina necessitareu uns 6-7 minuts a velocitat mitjana.
      • Untem un bol amb oli i reservem.
      • Fem una bola amb la massa i la deixarem reposar en bloc, dins el bol, fins que dobli el seu volum. En el meu cas va fermentar unes dues hores. 
      • Mentrestant prepararem una safata de forn (o dues si ho creieu necessari) tot cobrint-la amb paper sulfurat. 
      • Ara que la massa arribi al volum que ens interessa, la deixarem caure sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada, i passarem a tallar-la i formar-la. 
      • Dividiu la massa en tants panets com us interessi fer. Les peces haurien de ser totes de la mateixa mida. Les meves feien 60 grams. 
      • Els ho donem forma de bola tot fent força direcció la base per segellar-les el millor possible. Si no acabeu de saber com fer-ho, mireu el vídeo que trobareu a la recepta del Dampfnudeln
      • Els aneu col·locant sobre el paper sulfurat, a la safata de forn, i els tapeu amb un drap o amb film.
      • Deixarem que la pasta es relaxi durant uns 25 minuts. 
      • Durant aquest temps escalfarem el forn a 225°C i prepararem la pasta pel craquejat. Per fer-ho farem el següent:
      • Combinarem tots els ingredients dins un bol i batrem per tal d'aconseguir una pasta sedosa i més aviat espesa. Perquè us en feu una idea us diré que mentre la preparava, em venien al cap les manualitats amb paper maché i la cola d'empaperar☺ La consistència i l'aspecte d'aquesta pasta de cobertura holandesa, és molt similar a aquesta cola.
      • Un cop feta la pasta, la deixarem reposar uns 15 minuts o fins que hagi passat el temps de repòs dels panets de llet.  
      • Abans d'enfornar heu d'anar agafant cada un dels panets i els heu de cobrir amb la pasta. Per fer-ho no val el pinzell☺ Us heu d'embrutar els dits! La millor manera és si aneu agafant ditades (o manades) de pasta i l'escampeu per la superfície del panet fins a cobrir-la tota (la base no cal). N'hi heu de posar força. Us ha de quedar una capa gruixudeta de cobertura però sense que es desprengui del panet. 
      • Aneu tornant els panets a la safata i així que els tingueu tots coberts ja podeu enfornar.
      • Necessiten uns 15-20 minuts de cocció o fins que veieu la superfície ben cranquejada i que agafa color... color a girafa!☺



      Ara ja els podeu treure del forn i esperar que refredin. Un cop freds podeu fer-ne uns entrepans espectaculars!!



      Però també els podeu congelar. Es deixen congelar molt fàcilment i es descongelen traient-los del congelador uns 35-40 minuts abans de menjar o amb un cop de forn. I els tindreu igual de suaus i esponjosos que el primer dia☺



      Si els feu a la propera festa que tingueu, segur que deixareu a tothom fascinat!☺ I BON dia de Sant Valentí... per qui el celebri, és clar!

      • Digg
      • Del.icio.us
      • StumbleUpon
      • Reddit
      • RSS

      Tarta de Santiago

      A la zona de Suïssa on jo m'estic som una bona colla de catalans. Amb el temps, ens hem anat coneixent i ens agrada quedar tot "retornant" per unes hores a Catalunya. Un dels amics, en Joan, va tornar a Catalunya de veritat i "per quedar-s'hi" ara farà 3 anys PERÒ com que la seva dona és Suïssa, NO l'hem perdut del tot.☺ Fa 2 setmanes va venir de vacances i vam quedar un grupet per fer un sopar improvisat a casa després de la feina. Amb 5 minuts vaig tenir el sopar pensat i a taula! TOT... menys les postres!!!! 



      A vegades tot plegat és ben frustrant! Tinc un bloc amb receptes de coques, panets, pastissos,... i per si això no fos poc, tinc enllaços a altres blocs plens de receptes de coques, panets, pastissos,... i a més, tinc un munt de llibres plens de receptes de coques, panets i pastissos PERÒ tinc un sopar improvisat i "I ARA què faig per postres????" 

      Per sort la única neurona que em devia funcionar després d'haver treballat tot el dia, em va portar a arreplegar un llibre que m'han dut els reis d'aquest any: El menjar de la família de Ferran Adrià. Segurament ja el coneixeu però per si no l'heu fullejat encara, dir-vos que està MOLT bé i conté 31 dels menús (entrant, primer i postres) que menjava l'equip del Bulli abans del servei del vespre. Suposo que l'esperança de la neurona va ser que amb 31 postres... alguna s'adaptés al meu temps i al rebost☺

      SI! Vaig trobar-hi la recepta de la Tarta de Santiago! Mira que és una tarta coneguda renoi! I fàcil de fer! I boníssima PERÒ a mi no se m'havia acudit mai fer-la abans d'aquest dia: què hi farem!

      Va ser un èxit total: va desaparèixer i tothom em va dir que era realment molt bona!☺ Prova superada! PERÒ com ja deveu suposar i donades les circumstancies... ni fotos ni res! Així que la vaig tornar a repetir al cap d'uns dies pensant en aquesta entrada PERÒ... 

      ... jo no sé en quin moment m'he començat a creure que casa meva és un obrador professional i sempre tinc de tot a l'abast perquè la veritat és que vaig començar a batre ous i sucre amb la seguretat de que res podia fallar PERÒ (quan "peros" porto ja?) NO em quedava gens de farina d'ametlla! I quan dic gens vull dir 0 grams! MERDA!! Sí... vaig deixar un "merda" en majúscules i vaig arreplegar la farina d'avellanes. 



      La recepta que us escric a continuació és l'original i així és com la vaig fer la primera vegada PERÒ (☺) si voleu canviar la farina d'ametlles per la d'avellanes (amb perdó dels gallecs) ho podeu fer amb la total seguretat que us sortirà una tarta fantàstica: va ser brutal!!

      Ingredients

      • 3 ous
      • 150 g de sucre
      • 150 g de farina d'ametlla
      • 1 cullereta de canyella en pols
      • 1/2 llimona - la ratlladura 
      • Sucre llustre per decorar-la


        Procediment

        Escalfeu el forn a 180°C i prepareu un motlle rodó d'uns 22 cm. Per preparar-lo, cobriu la base amb paper sulfurat. Seguidament unteu la vora amb mantega i hi espolseu farina al damunt perquè quedi finament enfarinat.
        • Bateu els ous amb el sucre fins que aconseguiu una massa cremosa.
        • En un altre bol barregeu la farina d'ametlla amb la canyella i la ratlladura de llimona.
        • Incorporeu la barreja seca a la crema d'ou i sucre.
        • Remeneu amb una espàtula de silicona per integrar-ho tot i ja podeu posar la massa dins el motlle.
        • Finalment ja només faltarà enfornar durant uns 17 minuts. 


          Així que la tarta sigui cuita la traieu del forn i la deixeu temperar dins el motlle mateix. Seguidament desemmotlleu i decoreu amb el sucre llustre. Si voleu dibuixar-hi la típica creu de Sant Jaume la podeu imprimir a aquí. Tingueu una mica de paciència perquè triga una miqueta a carregar-se però així que la veieu a la pantalla teniu l'opció "imprimir contorn" a la dreta i ja només l'haureu de retallar, col·locar sobre la tarta, cobrir tota la tarta amb sucre llustre i retirar la creu amb compte!☺




          Bona setmana!

          • Digg
          • Del.icio.us
          • StumbleUpon
          • Reddit
          • RSS

          Dampfnudeln

          Encara que el nom "pasta al vapor" pugui sorprendre, si anem a l'essència... el nom els hi escau ☺ ja que no deixen de ser boles de massa (pasta) cuites al forn dins un bany de rom, llet i mantega: curiós i boníssim!!!


          Vaig trobar la recepta per casualitat al supermercat on compro habitualment i tractant-se de pa☺no vaig poder evitar fer-la per veure què tal sortia. Amb l'olor sola vaig saber que eren irresistibles i així que van sortir del forn... van desaparèixer!!! Quan li vaig dir a en Reto que els tornaria fer per poder fer fotos i penjar la recepta al bloc, la cara se li va il·luminar i va preguntar: "ara"? NO! "ara" no que volen una mica de temps! Però no han passat ni 24 hores i ja els estic repetint☺

          A Suïssa els acompanyen amb compota de fruites i quan els vaig fer "per provar" els vam acompanyar de compota de poma. Els vam trobar molt bons però tots dos vam estar d'acord que potser la fruita i el pa... no acabaven de lligar amb el nostre gust. He investigat! A Alemanya els acompanyen amb salsa de vainilla i a mi em va semblar que acompanyar-los amb una salsa de xocolata (Receptes Bàsiques n.11) seria la millor opció i... GENIALS!!! Una versió diferent de la xocolata amb xurros o de la xocolata desfeta amb brioix o croissant☺ 

          Ingredients

          Surten 10 panets d'uns 42 grams cadascun. 

          Pel pa
          • 200 g de farina tradicional
          • 1/2 cullereta de sal
          • 1 cullera de sucre
          • 1 llimona - la pell
          • 10 g de llevat de flequer
          • 30 g de mantega tova
          • 1 ou
          • 25 g de llet en pols (*)
          • 75 ml + 25-30 ml d'aigua (*)


            (*) Si no teniu llet en pols podeu fer servir llet normal però llavors heu d'eliminar l'aigua de la recepta. Mireu: 25 g de llet en pols + 75 g d'aigua = 100 ml de llet. Aquesta és la quantitat necessària per fer els Dampfnudeln PERÒ la llet amb pols absorbeix més humitat (cosa que fa els pans més esponjosos) i per tant haurem d'augmentar la quantitat de líquid. Per aquesta raó trobem els 25-30 ml extres d'aigua en el llistat d'ingredients. Si feu servir llet, no us faran falta☺

            Pel xarop de rom

            • 150 ml de llet
            • 20 g de mantega
            • 1 cullerada de sucre
            • 10 ml de rom


              Procediment

              Necessitarem un motlle /safata de forn de forma rodona d'uns 20cm. Com que ha de contenir líquid a més de coure el pa, la millor opció és un motlle per "quiche" però també podeu fer servir una safata rectangular per coure canalons o lasanya. En aquest cas però, haureu de mirar quants panets necessiteu per omplir-la i adaptar la recepta ☺
              • Barregem tots els ingredient per fer el pa vigilant amb l'aigua. Afegiu els darrers 25-30 ml poc a poc i només la quantitat que us demani la massa.
              • Amassem.
              • Quan tenim la pasta ben amassada, la posem en un atuell untat amb oli i la taparem.
              • La deixem reposar, a temperatura ambient, unes 2 hores o fins que dobli el seu volum. Una altra opció és deixar-la llevar tota la nit a la nevera si aneu curts de temps. En aquest cas, l'haureu de treure de la nevera almenys una hora abans de continuar amb el següent punt per tal de que adquireixi temperatura.
              • Així que la massa ha doblat el seu volum, la deixarem caure sobre la superfície de treball.
              • Ens enfarinarem lleugerament les mans i pressionarem amb compte la massa per desinflar-la una mica.
              • Seguidament la tallarem en 10 peces d'uns 42 g cada una i la deixarem reposar 5 minuts.
              • El següent pas és "bolejar". Fer una bola amb cada una de les peces. Si no sabeu ben bé com fer les boles de pa de manera que quedin ben segellades, doneu un cop d'ull a aquest vídeo: 



              Com que les peces són petites, a mi no m'ha anat bé fer-les rodar sobre la superfície de treball i ho he fet sobre el palmell de la mà: també funciona!!  
              • A mida que tenim els panets formats, els anem col·locant dins la safata de forn i acabarem deixant-los reposar uns 20 minuts a temperatura ambient.

              Aprofitarem aquest 20 minuts per escalfar el forn a 200 °C  (opció sobre i sota) i preparar el xarop de rom.
              • Agafem tots els ingredients pel xarop i els posem en un cassó al foc.
              • Remenem i escalfem a foc lent. 
              • Deixem que arrenqui el bull però no el deixarem bullir gaire estona ja que no ens interessa reduir-lo més del compte.
              • Posarem el xarop dins una gerra o qualsevol altra contenidor que ens faciliti el tirar-lo sobre el pa i el deixem temperar uns minuts. 
              • Seguidament regueu els panets amb 2/3 del xarop i reserveu la resta. 




              • Enforneu els panets durant 15 minuts. 
              • Passat aquest temps obriu el forn, separeu una mica els panets (s'hauran enganxats entre ells)  i els regueu amb el xarop restant. 
              • Enforneu durant 5 minuts més i llestos!! Ja els podeu treure del forn.


              I no patiu que no els heu pas de deixar refredar gaire: el temps just per no cremar-vos i a gaudir-ne ja que tebis són una delícia! 

              Les vores queden molles (han de quedar així, NO patiu que estan ben cuits) i amb un gust molt bo degut al rom. 



              L'interior és suau i molt esponjós. Acompanyats amb la salsa de xocolata són bons com a esmorzar, berenar o  per postres i són aptes per a totes les edats: amb tanta cocció del rom només en queda el record ☺ 


              • Digg
              • Del.icio.us
              • StumbleUpon
              • Reddit
              • RSS