Diberdayakan oleh Blogger.
RSS

Pastís de ruibarbre i gingebre

Continua caient aigua-neu i les temperatures estan a l'entorn dels 4 °C. 

Sota aquestes condicions, a Suïssa costa adonar-se que comença la primavera. Malgrat tot, quan la gent es troba amb els amics per anar a fer un cafè i animar-se amb alguna llaminadura, ja no hi ha dubte del canvi d'estació: han desaparegut els dolços amb castanya i la "Rhabarber" (com se l'anomena a aquí) es converteix en l'estrella principal.



Al mirar-nos la planta no queda massa clar si parlem d'una verdura o d'una fruita. Utilitzat ens els seus orígens com a medicina s'ha fet molt popular al nord d'Europa per a l'elaboració de compotes, melmelades, mousse i pastissos. Però ULL!!!! Només s'utilitzen les tiges ja que les fulles són tòxiques! 


Rhabarber
Foto: Natur Lexikon

Val a dir que em va costat una mica saber com es deia aquest vegetal en català: RUIBARBRE!! Cordills amb el nom! :) A Catalunya la ruibarbre no es troba precisament a cada cantonada però sí que es comença a veure als mercats o es pot encarregar. Si en teniu l'oportunitat, no deixeu de fer aquest pastís.

Si no trobeu ruibarbre, podeu utilitzar qualsevol altre fruita que accepti el gingebre: pinya, poma, gerds,... i segur que també serà molt bo :) 

De gust més aviat àcid i essent per a mi un vegetal totalment desconegut quan vaig arribar a Suïssa, us diré que no ha estat mai la meva primera opció a l'hora de donar-me un caprici. I ara ve quan potser us preguntareu: i llavors? perquè aquesta recepta? Doncs perquè he de reconèixer que aquest pastís és senzillament boníssim! La recepta original és d'en Carl Legge i el Xef suís Gregoire Michaud va dir "…you should definitely try Carl’s rhubarb and ginger cake – if not THE one, it has to be one of the best recipe of what you can do with rhubarb: awesome! " Per això vaig decidir fer-la i és cert: és el pastís de ruibarbre per a tots als qui no ens agrada el ruibarbre!! Et quedes amb ganes de menjar-ne més!!!


Ingredients

  • 500 g ruibarbre (net i pelat si cal) tallat a làmines d'uns 5mm
  • 100 g + 150 g de sucre morè (si no es refinat, millor)
  • 75 g de gingebre cristal·litzat (el meu era confitat) tallat a làmines d'uns 5 mm
  • 100 g de farina convencional
  • 50 g de farina de sègol (jo ho vaig fer tot amb farina convencional: 150 g)
  • 1 cullerada petita de bicarbonat sòdic 
  • una mica de sal
  • 2 cullerades petites de pols de canyella
  • 1/2 cullerada de cardamom (jo vaig agafar clau en pols)
  • 155 g de sèmola de blat de moro (polenta)
  • 2 ous
  • 1 cullerada petita d'extracte de vainilla
  • 125 g de mantega a punt de pomada
  • 250 g de iogurt natural
  • 100 g d'ametlles laminades

Procediment

Necessitarem un motlle rodó d'uns 23 cm que prepararem posant paper de forn a la base i untarem l'entorn amb una capa fina amb oli o mantega. Al mateix temps escalfarem el forn a 180°C i prepararem la reixeta al nivell mig.

MOLT IMPORTANT: el ruibarbre, el gingebre i el sucre haurien d'estar només uns 20 minuts junts ja que sinó el sucre li traurà massa suc al ruibarbre. Si creieu que preparar la resta del pastís us portarà més de 25 minuts, feu els 3 primers passos una mica més tard.
  • Posarem la ruibarbre dins un bol que no sigui metàl·lic.
  • Hi afegim  100 g de sucre i el gingebre.
  • Ho barregem tot i ho reservem. 


  • Tamisem les farines, el bicarbonat, la sal, la canyella, el cardamom i la sèmola tot junt en un altre bol. 
  • Batem els ous en un plat amb l'extracte de vainilla.
  • Amb un batedor elèctric (o amb la Kitchen Aid, Kenwood,..) es barreja la mantega amb la resta del sucre fins a aconseguir una pasta cremosa.
  • Poc a poc afegim la barreja d'ou/vainilla a la barreja de mantega/sucre sense deixar de batre fins que estigui tot integrat.
  • Seguidament integrarem els sòlids i el iogurt però a poc a poc i alternativament. 
  • Continuarem batent fins que tot estigui ben barrejat.
  • Ara hi afegirem el ruibarbre i el gingebre amb el seu suc però sense batre: l'integrarem amb una espàtula.

Per acabar evocarem la barreja dins el motlle i el farem picar suaument a la taula o a la superfície de treball per tal d'anivellar el sobre. Cobrirem amb una capa fina d'ametlles i enfornarem.

El deixarem coure durant uns 40 minuts però deixarem que l'alarma ens avisi després dels primers 20 minuts. Això ho farem perquè en aquest moment les ametlles ja comencen a agafar color i no volem que es cremin: seria una llàstima! :) Quan veiem que tenen el color que volem, tapem el pastís amb paper d'alumini o de forn i continuem la cocció durant 20 o 25 minuts més.

Quan estigui cuit, el traiem del forn i el deixem refredar fins al punt de poder-lo manipular. Llavors li traurem el paper de la base amb molt de compte i el deixarem refredar del tot a la plata on el presentarem.

El podeu menjar així tal i com raja o el podem acompanyar amb nata. 

Que vagi de gust!

I bon Divendres Sant!








  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L'art del pa

Dijous Sant... 

Ja falta menys per l'entrada del cap de setmana tot i que, ja us aviso que serà primaveral però no precisament Sant i Pasqual :) 

Avui arriben els pares i espero portaran una mica de sol però de moment: matí gris, fred, plujós i tristot...més d'hivern que no pas de primavera...però ideal per a compartir vídeos com el que us deixo!! Gràcies Rosa Maria  per haver-lo penjat ja fa dies a "Comando". El dia d'avui m'hi ha fet pensar :)

Una mica de màgia...


    

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pa de cervesa negra - 1



De tant en tant participo en els reptes del grup "Comando Panarra" al Facebook

Pels que no coneixeu aquest grup, es tracta d'una colla creixent d'aficionats al pa guiats per en Daniel Jordá. Aquest forner de Barcelona llicenciat en Belles Arts, ha aconseguit portar la creativitat a l'obrador. Els seus pans tenen quelcom diferent i ell...doncs és tot amor per la seva feina. 

Una persona propera, un professional que intenta treure temps de la seva cada vegada més agitada rutina diària, per dedicar-lo a una colla d'aprenents de flequers que ens morim per seguir-lo en els seus reptes "panarras" 

Un dels reptes en què vaig participar i em va deixar petjada és en l'elaboració de pa amb una hidratació basada només en cervesa negra.

Aquest pa s'ha convertit en un del meu preferit i en un regular de la meva família. La massa resultant és molt aromàtica i el pa és molt versàtil. El fem servir majoritàriament per acompanyar hamburgueses o carn a la brasa però també ens agrada tenir-lo a la taula quan fem un "Brunch" als diumenges o quan ens trobem amb amics per un berenar-sopar: és un "allrounder"!! ☺



La recepta que us deixo a continuació, no és l'original que ens va donar en Daniel al seu dia. Amb el temps l'he modificat una mica però encara conserva tota l'essència:  


Ingredients

  • 1000 grams de farina de força
  • 330 grams de cervesa negra
  • 3 ous
  • 150 grams de sucre
  • 15 grams de llevat fresc 
  • 24 grams de sal
  • 160 grams de mantega
  • Llavors de sèsam o de rosella (opcional) 

Procediment

  • Barregem tots els ingredients menys la mantega i la sal.
  • Deixem que la massa reposi uns 10 minuts.
  • Amassem un parell de vegades, tot alternant els amassats amb descansos de la massa, i així que la veiem homogènia hi afegirem la mantega.
  • Seguim amassant i hi afegim la sal pràcticament al final de l'amassat. 
  • Quan tinguem una massa plàstica, elàstica i brillant (millor si passa la prova de la membrana però no cal que us hi obsessioneu) en feu una bola i la col·loqueu dins un bol untat amb oli per la primera fermentació.  
Deixeu fermentar la massa fins que hagi doblat el seu volum. 

El temps dependrà de la temperatura del vostre lloc de treball però heu de tenir en compte que ens trobem davant una massa enriquida amb ous i mantega. Aquestes masses tendeixen a ser mandroses a l'hora d'arrencar la fermentació però un cop han començat a llevar, segueixen a bon ritme. Per altra part, aquest pa porta molt poc llevat així que no tingueu pressa.

Un cop la massa ja ha doblat el seu volum, seguirem així:
  • Escalfeu el forn a 210°C
  • Bolqueu la massa sobre la superfície de treball i doneu-li uns copets lleugers per treure-li una mica de gas. 
  • Talleu la massa a peces de 25, 40 o 80 g. La mida dependrà de l'ús que en vulguem fer. També és pot deixar com a una sola peça o donar-li diferents formes com he fet jo. 
  • Col.loqueu les peces ja formades sobre una safata de forn enfarinada i les pinteu amb una mica d'aigua. Si voleu peces decorades amb llavors, ara és el moment!! Només cal que agafeu la peça de massa ja formada, la mulleu amb aigua i la passeu per les llavors. 
  • Deixem reposar els panets fins que doblin el seu volum.
  • Un cop tinguin la mida desitjada, els hi farem talls per afavorir la grenya si cal (els panets formats com a trenes o espirals, no necessiten tall), els tornarem a pintar amb aigua i finalment enfornarem.

Courem els panets durant uns 10-15 minuts però dependrà de la mida i del forn que tingueu així que vigileu-los perquè no es cremin.

Un cop cuits, els podeu deixar uns 5 minuts més dins al forn (apagat) per afavorir la completa absorció de l'aigua interior del panet i aconseguir una lleugera crosta a l'exterior. 


Penseu però que són panets tous així que no us espereu una super crosta☺ I la molla serà una molla a l'estil d'un panet de Viena però amb un gust ben diferent i una lleugera tonalitat fosca degut a la cervesa.


Què, us animeu a fer-los?

Notes
  • El llevat. Cada vegada treballo amb menys llevat i aquest pa reconec que en porta poc (1.5%). Si no esteu acostumats a treballar amb poc llevat, si la vostra cuina és freda o simplement voleu accelerar el procés, podeu augmentar el llevat fins a un 2 o un 2.5 % del total de farina. En aquest cas podeu anar fins a 20-25 grams de llevat fresc per un quilo de farina. Hi ha receptes (moltes) que posen fins a 42 grams de llevat fresc per només 500 grams de farina... NO em feu dir el que penso... simplement ho trobo una barbaritat i no cal, de veritat!!
  • Igualment i una mica lligat al punt anterior: és important que li doneu al pa el temps necessari per llevar o la molla us quedarà compacta i el pa quedarà sec més ràpidament. Si veieu que no teniu temps o no teniu la paciència per esperar que el pa llevi durant hores, afegiu-hi una mica més de llevat☺ 
  • Si us queda, pel motiu que sigui, un pa boníssim però més aviat pesat i compacte... no patiu! Si el mengeu de seguida serà perfecte! El que no us mengeu el congeleu de seguida i el traieu del congelador unes hores abans de menjar. Així els panets sempre seran frescos. 
  • Jo acostumo a fer aquest pa amb mètode directe (el començo i l'acabo el mateix dia). Si voleu, el podeu començar el dia abans i podeu posar els panets ja formats, a la nevera tota la nit per a la segona fermentació. L'endemà els podeu enfornar directament sortint de la nevera. No oblideu fer-los els talls!

Entrada actualitzada: març 2015 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pa de llard italià


Aquest cap de setmana està essent molt panarra.

Han coincidit dues coses: per una banda el fet que divendres vaig trobar una recepta que donava sortida al llard que em quedava d'haver fet els llardons per Carnestoltes i per l'altra, el repte del grup "Comando Panarra" sobre els pans del fantàstic "putuchef" i flequer de Barcelona Daniel Jordà ("Panes Creativos"). I a aquí em teniu, amb davantal i enfarinada de divendres a diumenge! :)

Per Carnestoltes vaig voler fer una coca de llardons però visc a Suïssa i trobar els llardons es va convertir en una missió impossible :) Per això vaig acabar anant al carnisser per comprar un bon tros de grassa de l'esquena del porc i aconseguir els llardons a casa. Va ser tot un èxit però...vaig omplir 3 pots amb llard que, la veritat sigui dita, no utilitzo per a gaire res. Per això al trobar aquesta recepta vaig tenir clar que malgrat la presència de la Vella Quaresma, havia de fer aquest pa! 

I va valer la pena perquè el pa va sortir BONÍSSIM!!!! Amb cara de "Cinnamon roll" gegantí, amb la consistència i el gust del pa de pagès amb un suau regust de llard i un toc de caramel. Especial i fantàstic! 

Ingredients

  • 500 g de farina - sempre millor si és de força
  • 10 g de sal
  • 250 g d'aigua a temperatura ambient
  • 10 g de llevat de flequer (de Paris)
  • 200 g de massa mare
  • 150 g de llard de porc
  • 150 g de sucre fi
  • Un polsim de nou moscada - reservar per just abans d'enfornar
  • 2 cullerades soperes de sucre - reservar per a just abans d'enfornar

Procediment

  • En un bol gran barrejo la farina, la sal, l'aigua i el llevat de flequer. Aquest llevat no necessita dissolució, s'engruna i s'afegeix directament als altres ingredients. 
  • Ho barregem tot bé, amb les mans o amb una rasqueta de plàstic, durant un parell de minuts. No cal preocupar-se si els ingredients no acaben d'estar integrats, ja els integrarem. 
  • Tapem el bol i deixem reposar la barreja 10 min. 
  • Tornem a barrejar els ingredients intentant, ara sí, formar una massa uniforma. 
  • Afegim la massa mare i ho tornem a barrejar tot durant un parell de minuts o fins que la massa mare estigui integrada. 
  • Tapem el bol i deixem reposar la massa 10 min. Untem amb una capa fina d'oli la superfície on amassarem. Per treure la massa del bol la desenganxarem amb compte amb la rasqueta o amb la mà i la deixarem caure pel seu propi pes. 
  • Comencem a amassar seguint la tècnica de l'estirar i el plegar. S'estira la massa amb les mans formant un rectangle i seguidament es plega agafant les dues puntes més apartades de nosaltres i doblem cap a nosaltres fins a la meitat de la massa. Es fa al mateix amb la meitat restant (agafant les puntes de més cap a nosaltres, doblem cap al centre de la massa). Finalment doblarem els costats cap al mig. Aquest procediment s'ha de fet rapidet i es va repetint durant 1 minut o 2. Per visualitzar el que us dic, aneu a aquí
  • Untem la massa amb una mica d'oli i la deixem reposar 10 min.
  • Tornem a amassar la massa durant 1 minut.
  • La deixem reposar 10 min.
  • Amassem una vegada més.
  • La massa ja està ben lligada. La deixem reposar tapada durant 1 hora.
  • Passada l'hora, tornem a deixar caure la massa sobre la superfície de treball. A arribat el moment d'integrar el llard i el sucre a la massa. La recepta original integra aquests 2 ingredients utilitzant altra vegada la tècnica d'estirar i plegar 
  • Es deixa reposar la massa plegada i tapada durant 30 min.
  • Mentre esperem que la massa torni a pujar prepararem  el motlle de cares al darrer repòs. Hem de tenir en compte que per aquest pa, el darrer repòs ja té lloc dins el motlle amb el qual enfornarem. Necessitem un motlle que pugui anar al forn, rodó i més aviat profund. Jo vaig utilitzar una cassoleta pyrex. 
  • Passats els 30 min. donarem forma a la massa. Estirem la massa altra vegada fins a aconseguir un rectangle. Seguidament començarem a cargolar per el costat més proper a nosaltres fins a formar un cilindre. Quan l'hàgim aconseguit el taparem i el deixarem reposar 10 min.
  • Seguidament agafarem un ganivet i farem 3 talls longitudinals al cilindre.
  • Col·locarem amb molt de compte la massa dins el motlle. Aquesta és potser la part més complicada doncs hem d'enroscar la massa començant pel centre del motlle com un cargol. La part tallada ha de quedar a dalt. 
  • Tapem i deixem reposar la massa 1hora, temps que hauria d'haver doblat el volum.
  • Pre-escalfem el forn a 200°C
  • Quan tinguem el volum desitjat, només cal que ensucrem i escampem la nou moscada  per la superfície del pa. 
  • Finalment enformem. Courem al pa al forn durant 1 hora. Els primers 20 min. amb el forn a 200°C. Després baixarem la temperatura fins a 180°C. 
  • El deixarem refredar al motlle durant 15 min.
  • Després el deixem refredar del tot sobre la reixeta.
Bon profit! :)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Pastís de xocolata - MOLT fàcil



No tenia massa clar amb quina recepta començaria a espantar les bruixes però de cop he recordat una cosa que em va espantar un xic quan vaig arribar a Suïssa...

... a la gent d'aquí els agrada trobar-se per fer-la petar al matí o a la tarda, davant un bon cafè i dolços. Jo, en aquelles èpoques només sabia fer la famosa coca de iogurt i havia aconseguit fer-la "delux" amb l'afegit de la pinya. Una molt bona opció des del meu punt de vista però res més lluny dels gustos dels suïssos! A aquí els pastissos són a base de cremes i fruites, nates, quark i formatges i, per suposat, XOCOLATA, molta xocolata! 

Per acabar de frustrar al nouvingut, cada casa té més d'una fada (sovint hi ha una fada per generació) capaç de preparar un pastís boníssim o fer-te una variada sel·lecció de galetes casolanes "Guetzli" en pocs minuts (jo ara també!! Mireu a aquí ☺) i deixar la taula parada per un "Kaffe und Kuchen" 5 estrelles en un toc de vareta.

Amb aquest panorama, vaig començar a patir des del primer moment! Cada vegada que algú havia de venir a casa a fer el cafè era per mi una prova de foc: volia poder presentar alguna llaminadura a gust del convidat i regirant entre els meus llibres de cuina només hi trobava "peros". Tot em semblava massa "sec" o no tenia els ingredients necessaris o no tenia prou temps o era massa complicat per la meva poca experiència o, o, o, o,...

Vaig arriscar-me en més d'una ocasió amb resultats que anaven des de desastrosos fins a passables però poca cosa més. Finalment vaig treure'm les manies de sobre i vaig deixar de voler fer-ho tan bé com ells i vaig decidir COMPRAR els dolços pels meus convidats☺ Hi estic d'acord: va ser una solució una mica radical però em va evitar molts moments de desconfort fins que...


...fins que el vaig trobar a ell!!! Vaig trobar no només un pastís de xocolata (hi ha milions de possibilitats a l'hora de fer un pastis de xocolata i Suïssa en coneix unes quantes), vaig trobar EL pastís de xocolata!!!! 




Vaig trobar la recepta per casualitat en un bloc/fòrum d'estudiants i de seguida vaig veure que tenia tot allò que jo desitjava d'un pastís: ingredients d'estar per casa, fàcil i ràpid de fer. 

A mida d'anar-lo fent l'he anat modificant una mica però molt poc. Més que res he anat arrodonint quantitats ja que la recepta original donava les mesures per volum (tassa).

La recepta ha quedat així:


Ingredients 

  • 3 ous
  • 150 grams de sucre
  • 140 grams d'oli de gira-sol
  • 50 grams de cacau
  • 100 grams de farina de rebosteria
  • 2 culleretes d'impulsor
  • 1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
  • 1 beina de vainilla

    Procediment

    Escalfem el forn a 180 °C i prepareu el motlle que més us convingui (*) Seguidament:

    • Començarem batent els ous amb el sucre perquè agafin cos. No pararem fins que no doblin el volum i hagin blanquejat.
    • Quan tinguem la barreja cremosa hi podem afegir l'oli. Ho fem a poc a poc i sense parar de batre. 
    • Separadament tamisem farina amb l'impulsor, el bicarbonat de sodi i el cacau. Ho afegim a la barreja d'ou amb una espàtula. Ens ha de quedar una massa ben homogènia.
    • Finalment hi afegim les llavors de  vainilla.
    • Posem tota la massa dins el motlle i enfornem.

    El temps de cocció dependrà del vostre forn, com sempre, però també va lligat al tipus de motlle que feu servir (*) A hores d'ara he fet aquest pastís un munt de vegades però majoritàriament amb 2 objectius diferents:


    1. Per menjar-lo sol i simplement! En aquest cas faig servir un motlle rodó de 23cm i el deixo coure el pastís només 25 minuts. El resultat és un pastís baixet, humit, de sabor intens i consistència cremosa: BONÍSSIM!!
    2. Com a base d'un pastís de capes. En aquest cas el motlle que utilitzo és més petit per tal d'aconseguir més volum: 15 cm! I el deixo coure uns 35 minuts. D'aquesta manera aconsegueixo una esponja una mica més ferma i estable. El pastís perd una mica d'humitat però s'aconsegueix una esponja lleugera que casa molt bé amb les cremes de mantega, de formatge, la nata o les melmelades.



    Tan d'una manera com d'una altra, ha estat sempre un èxit rotund!☺ I no cal dir que si voleu fer un pastís de capes més gros, només heu de duplicar les quantitats i ajustar el temps de cocció.


    A veure si us animeu a fer-lo i ja em direu si esteu d'acord amb mi que és una joia!!

    NOTA
    • Independentment de l'ús que en volgueu fer, aquest pastís és millor fet d'un dia per l'altre. Feu-lo, deixeu-lo refredar, tapeu-lo bé amb paper de plata i deixeu-lo en un racó de la cuina fins l'endemà. Llavors ja el podreu decorar, tallar, farcir,... al vostre gust.

    Entrada actualitzada: març 2015

    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS

    El primer dia

    M'agrada cuinar!

    Sí, ja sé que si tenim en compte que acabo de crear un blog de cuina, això no és cap sorpresa :) També sé que la xarxa està plena de blogs de cuina on es barreja la cuina tradicional amb la cuina moderna i/o internacional, la cuina de plat fondo amb la cultura de les tapes i les receptes llampec, blogs molt especialitzats i d'altres que toquen una mica de tot, etç.

    Ho sé perquè soc una assídua a molts d'ells. M'encanten! Tots són fantàstics!!! Amb receptes ben pensades, ben inventades, ben el.laborades, ben decorades i tan bellament il·lustrades que m'han portat a pensar...que a la meva cuina HI HA BRUIXES!!!

    A mi, malgrat les ganes que hi poso, les coses NO sempre em surten bé. Ep!!! Tinc traça a la cuina, us ho prometo! La meva família està encantada amb el que faig i tinc amics (sants amics) que fins i tot em demanen les receptes però no puc evitar "allò que es crema", allò que no qualla", "allò que perd la forma", "allò que no puja"... vaja ... que tinc els meus petits problemes! I justament per això he decidit crear aquest blog: per tenir les meves receptes juntes, a l'abast de qui les vulgui però també per fer públic, comentar i intentar solucionar  allò que surt malament.

    No vull fer fora les bruixes de la meva cuina, només pretenc que estiguin de la meva part! :)

    Benvinguts!


    • Digg
    • Del.icio.us
    • StumbleUpon
    • Reddit
    • RSS